Blogcrowds

divendres, 29 de juny de 2012

Us presentem una bonica fotografia de Reixac, realitzada el 24 de Gener del 1971, on podem apreciar la bona visibilitat de l'indret.

Montserrat al fons, sense contaminació de cap tipus i sense una urbanització massificada de la plana.

Reixac en primer terme, el Vallès i Montserrat. Fons MDC

Complementem aquesta imatge amb una que es va fer 60 anys abans, l'any 1911, on podem veure la mateixa imatge realitzada aproximadament des del mateix indret:

Reixac a l'any 1911. Fons MDC

divendres, 22 de juny de 2012

Les festivitats relacionades amb la natura i el benestar social són beneficioses per a la ciutadania d'un poble, no només ara, si no des de fa molt més de temps.

Un clar exemple és el següent article, que complementa els que ja vàrem publicar fa unes setmanes, i on es parla de la segona festa de l'arbre a Montcada, tot just fa 112 anys, a l'any 1900.

Aquest acte festiu, on les personalitats i autoritats de l'entorn podien fer-se veure davant una societat civil i burgesa, estava orientada a la plantació d'arbres, a la falda de les muntanyes de la serralada en un marc festiu per a tot el poble, on els principals protagonistes, pretenien ser els nens de les escoles públiques que plantaven un arbre cada un.

L'acte es realitzava el primer diumenge d'abril i la primera festa de l'arbre va ser al 1899, promoguda per l'ajuntament de Barcelona, als terrenys que tenia llavors a Montcada.

Portada de la revista "Barcelona Cómica", al 1900, on trobem l'article de la festa de l'arbre que us presentem avui. Font: Biblioteca Nacional de España.


L'amic Josep Bacardit ens ha fet arribat aquest petit article que ha trobat durant unes investigacions que ha portat a terme i que ens agradaria entre tots compartir amb vosaltres.

De l'article podem extreure alguns comentaris interessants que,  sense cap mena de dubte, podrien ser aplicats avui dia de la mateixa manera:

  • Diu "Mucho tiempo ha tardado en llegar hasta nosotros la simpática fiesta del árbol". Això ho van publicar al 1900 i avui dia podríem dir alguna cosa com: "Hace mucho tiempo hubo una fiesta del árbol", o també "Aún no ha llegado el momento en el que nuestro pueblo recupere la fiesta del árbol".
  • No anaven mal encaminats llavors quan deien "(...)si con ella se consigue engendrar en las generaciones venideras, respeto y amor al árbolado, victima hasta hoy de interesadas y torpes mutilaciones."  Veient el que hi ha avui dia, aquells periodistes, s'esquinçarien les vestidures?
  • Ja tenien molt clar els beneficis pel medi ambient amb la frase"Ganaría mucho la riqueza de nuestro suelo y sus condiciones higiénicas y climatológicas".


Reproduïm l'article i les seves fotografies:

Mucho tiempo ha tardado en llegar hasta nosotros la simpática fiesta del árbol, celebrada con gran pompa desde muy antiguo en el extranjero y principalmente en Alemania, donde fué uno de sus más entusiastas mantenedores el insigue pedagogo Fruend; pero ha llegado, al fin, y más vale tarde que nunca.

Llegada del tren que conducía la comisión.

Sus iniciadores y propagandistas merecen bien del país, porque si con ella se consigue engendrar en las generaciones venideras, respeto y amor al arbolado, victima hasta hoy de interesadas y torpes mutilaciones, ganaría mucho la riqueza de nuestro suelo y sus condiciones higiénicas y climatológicas.


Grupo de niños con sus respectivos profesores.

El año pasado fué el primero en el que se celebró entre nosotros dicha fiesta; este año háse [se ha] celebrado con mayor explendor en domingo primero de abril, escogiendo muy acertádamente unos extensos terrenos que nuestro ayuntamiento posee en Moncada.


La banda musical amenizando la fiesta.


Allí, en presencia de las autoridades, unos cuantos miles de niños de nuestras escuelas públicas plantaron cada uno un árbol, repartiéndoseles luego una suculenta merienda. La fiesta fué en extremo agradable. 


Nuestro fotógrafo, señor Merletti, sacó algunas instantáneas, que reproducimos, como recuerdo  de tan simpática fiesta.



Grupo de las autoridades y de los individuos de la comisión.


Font: Revista "Barcelona Cómica", any 1900. Biblioteca Nacional de España.


  • Nota addicional: El fotògraf de l'article, el tal Merletti, va nèixer a Torí, Itàlia al 1860. El seu nom complet va ser Alexandre Merletti Ciaglia i va treballar des del 1880, com a fotoperiodista a Barcelona. Amb ell va treballar el seu fill Camil Merletti i van publicar a La Hormiga de Oro, El Día Gráfico, Diario de Barcelona, La Vanguardia, La Esfera, Blanco y Negro (Madrid), Caras y Caretas (Buenos Aires), L'Ilustration Française(París), Daily Mirror (Londres) i L'Illustrazione Italiana (Milán). Merletti va morir a Barcelona al 1943.

Font: Institut d'estudis fotogràfics de Catalunya.

Si voleu repassar les publicacions anteriors d'aquesta festivitat, podeu fer-ho als següents links:

divendres, 15 de juny de 2012

Al Juny del 2010 vàrem publicar un parell de fotos de l'abans i avui sobre l'estació de Mas Rampinyo, que podeu consultar al següent enllaç.

La fotografia és coneguda per tots, i mostra un conjunt de diferències que avui dia podem intentar localitzar, entre els quals destaquem el dipòsit d'aigua, els WC's de l'estació, a l'esquerra de la imatge, els vials del tren, el pas de vianants o la fàbrica de cartró al fons.

De la foto antiga, he pogut rescatar informació sobre el model de locomotora que surt a la imatge:

Font: Postal de l'epoca.

Es tracta d'una "Suiza" UT 435. Aquesta sèrie de Renfe va ser un seguit de 46 unitats de locomotores elèctriques (3000v Corrent Contínua i 1,76 KW) que es van fer servir  a partir dels anys 1988 i 1989 després de la transformació de les antigues sèries 436, 437 i 438.

Font: Desconegut.

Actualment només es conserva una unitat a Madrid, a càrrec dels amics del ferrocarril. 

Si us agraden els trens i voleu fer una excursió i visita didàctica, envoltats de trens i història, us recomanem el Museu del Ferrocarril de Catalunya, ubicat a Vilanova i la Geltrú ( http://www.museudelferrocarril.org/ ). 

Des de Montcada, estació de França, una hora de viatge fins Vilanova i la Geltrú (el museu està al costat de l'estació i la Universitat UPC de Vilanova EPSEVG).

divendres, 8 de juny de 2012

Fa uns 75 anys d'aquesta publicació a La Vanguardia, el 26 de Febrer del 1937:

La Vanguardia (26 de Febrer de 1937).

Grupo de niños y niñas refugiados en Moncada, junto con escolares de la colonia de dicha población. 

Es tracta d'un grup d'alumnes ubicats a Can Toi, a la Vallensana, actualment un restaurant (click aquí per a veure la seva plana web actual).

Segons el Catàleg de patrimoni Arquitectònic de Montcada, fou una casa de colònies de la Generalitat Republicana i durant la dictadura del general Franco (1939 – 1975) aplegà les estades estiuenques i els campaments de la secció femenina del Frente de Juventudes.

En 1988 es va fer una profunda rehabilitació, construint forjats, cobertes, baranes, tancaments i revestiments, per al nou ús de restaurant.

Foto: Restaurant Can Toy als anys 2010 aprox.

Segons els propietaris de l'actual restaurant:

Fue construida en el año 1870 por el empresario anglosajón Mister Toy dueño de la Cantera Vallensana situada a pocos metros. En ella se alojaban los trabajadores emigrantes y sus familias que trabajaban para él en la extracción de la piedra. Después de muchas utilidades - entre ellas cada de colonias - quedó abandonada en ruinas hasta que en 1987 fue adquirida por la familia Leiva que después de dos años de reconstrucción inaguró el restaurante "El Mirador de Can Toy" el cual es regentado en la actualidad por la segunda generación.
"Colonia Toi", a la Vallensana. Colònia Escolar de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Autor desconegut.

Durant l'època Republicana, abans de la guerra civil, aquesta torre servia per a rebre col·legis d'acord amb programes educatius de la Generalitat de Catalunya, més conegut com "l'Escola Moderna" que servia per apropar els alumnes amb la natura.



Estació de França de Barcelona i alumnes que anàven de colònies. 
Fons: Arxiu fotogràfic de l'Ajuntament de Barcelona (12 Juliol del 1934). Fotografia de Pérez de Rozas. Foto enviada per Ricard Ramos.

L'espai que envoltava la casa, amb gran quantitat d'arbres i animals, era propícia per a un ensenyament, orientat a l'assignació d'uns valors educatius, que intentava deixar enrere els típics ambients d'estudi on els infants orientaven la seva educació en indrets religiosos i sota la rigidesa d'un aprenentatge dedicat a memoritzar dades sense prestar gaire atenció a les necessitats individuals de cada infant.

D'aquesta manera va sorgir, durant la primera meitat del segle XX, el concepte de l'Escola Moderna,   un moviment de pedagogia llibertària que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia

Can Toi. Foto: Autor desconegut.

Durant la Guerra Civil va acollir a molts refugiats que fugien dels fronts de Guerra, com Madrid, País Basc, etc. El número de persones que podia albergar aquesta instal·lació eren d'unes 110 persones, més o menys.



Foto: Autor desconegut. Plana web del restaurant el mirador de Can Toy.


Foto: Autor desconegut. Plana web del restaurant El mirador de Can Toy.

Ricard Ramos ens aporta noves informacions referents a la casa i a l'Escola Moderna; segons Raimon Portell i Salomó Marquès, al llibre "Els mestres de la República" (Editorial Ara Badalona, 2006):

"Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer un a generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'en torn, apropiar-se'l i construir-se'n un a imatge. Els nens deixàvem d'estar lligats a la taula recitant  com  lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària"
La següent foto, realitzada a Can Toi a l'any 1933 mostra perfectament l'ambient que aquest referent educatiu pertenia portar a terme, on els alumnes de la República prenien un contacte directe amb la natura, tot establint un sistema educatiu on es destacava, com a principals valors, la natura, treballar segons el ritme de cada infant i la capacitat d'aquests per forjar uns ideals personals sobre la vida i l'entorn, segons els principis establerts a la seva infància.



Can Toi l'any 1933. Ambient educatiu segons L'escola Moderna. Autor: J. Baxaulí. Foto enviada per Ricard Ramos.




Si voleu aportar alguna dada addicional podeu fer-ho als comentaris. Gràcies.

divendres, 1 de juny de 2012

Els següents cartells són els que va dissenyar en Joan Capella per tal de fer ressó dels Aplecs a Reixac, als anys 1979, 1980, 1981 i 1982, en les seves 3ª, 4ª, 5ª i 6ª convocatòries, respectívament.

De les cobles esmentades, podem dir que:

  • La Cobla Principal de la Bisbal va ser fundada al 1888 pels membres de la Cabla Vella de la Bisbal de l'Empordà. Al 1932 va ser escollida com a coabla oficinal de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 pel President  Tarradellas.
  • La Cobla de la Ciutat de Girona neix l’any 1975 a partir de la iniciativa de diversos excomponents de les millors cobles-orquestra del moment, la Principal de la Bisbal, els Montgrins i d’ altres.
  • La Cobla Jovenívola de Sabadell és una cobla fundada l'any 1976 a Sabadell.
  • La Cobla Els Montgrins és una cobla fundada el 1884 a Torroella de Montgrí per Pere Rigau i Poch, «Barretó», el qual en fou ensems el seu director, és la degana de les cobles entre les avui existents i una de les més prestigioses agrupacions musicals de Catalunya.
  • L'Orquestra Cobla Marina es va constituir l'any 1977 a Lloret de Mar i va prendre el nom de l'òpera de Camprodón i Arrieta inspirada en aquesta vila marinera.
  • L'Orquesta Cobla Costa Brava va ser fundada l'any 1956 a Palafrugell per un grup de músics procedents d'altres orquestres entre les més reconegudes d'aleshores.
  • La Cobla Genisenca, és una de les tres cobles que la vila de Taradell manté amb activitat sardanística .

1979 - 3er Aplec de Reixac amb les cobles de la Principal de la Bisbal, Ciutat de Girona i Jovenivola Sabadell.

1980 - 4rt Aplec de Reixac, amb les cobles Montgrins, Jovenivola de Sabadell i Ciutat de Girona.


1981 - 5è Aplec de Reixac amb les cobles Marina, Costa Brava i Jovenivola de Sabadell.

1982 - 6è Aplec de Reixac, amb les cobles Marina, Ciutat de Girona, Jovenivola de Sabadell i Genisenca.



Si voleu compartir algun cartell d'aplects de Reixac, feu-nos-ho saber. Gràcies.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici