Blogcrowds

divendres, 31 de maig de 2013

El passat octubre en Josep Bacardit, coneixedor de la meva afició a la festa de l'arbre que es va dur a terme al poble a principis de segle XX em va fer arribar el següent extracta de "La Veu de Catalunya", d'aquella festa que es va fer l'1 d'abril de 1900:

Per a facilitar la assistència a la festa del Arbre, que es farà el primer d'abril, en terrenys propers a Montcada, la Companyia de Madrid a Saragossa i Alacant, ha acordat organitzar cinc trens especials entre Barcelona y el pujador de Montcada; tres per a les anades i dos per a les tornades, que sortiran, respectivament, a les hores següents: 1'30, 2'12, 2'52, 5'20 i 5'44 de la tarda.
Si voleu saber més d'aquell dia 1 d'Abril de l'any 1900, podeu fer una ullada als articles anteriorment descrits en aquest mateix bloc:

divendres, 24 de maig de 2013

Els temps canvíen, i no només ara; és una cosa de sempre. El territori, les costums, les maneres de fer, la tecnologia, els oficis, aquella fàbrica que ja no hi és o aquell camp de cultiu on ara hi ha cases unifamiliars.

Malauradament avui dia tot sembla orientar-se a fer desaparèixer fàbriques, però els seus indrets no queden reposats novament per camps de cultius. L'abandó és significatiu arreu.

Aigua ferruginosa de la Font del Ferro del Turó de Montcada.

Aquest pensament també el van tenir l'any 1888, en concret a un article de l'almanac anual que publicava el diari satíric de l'Esquella de la Torratxa a finals de segle XIX.

La portada d'aquell almanac d'ara fa 125 anys ja ens evoquen temps passats, molt llunyans. Aquestes dones i els seus vestits ara d'època, aquesta cintura tan estreta fruit de la moda del temps i inclús l'ambient tètric que avui dia inclús ens dibuixa en la ment aquest tipus de imatges. Tot és diferent.

Portada de l'almanac de la revista de l'any 1888.

En aquest almanac hi ha representada una petita referència del que llavors i ara es coneix com el "Com canvíen les coses". Diu:

!Quina transformació més radical se vá anar operant en lo vehinat! Tots los habitants de aquell tros de carrer anaren desapareixent. Aquest se morían, aquells se retiravan per richs, alguns per pobres. S'apujaren los lloguers, los uns se mudaren per economía, los altres per probar ayres purs del Ensanxe y deixar de sentir los sorolls atronadors de la ciutat vella, lo drinch del martell sobre l'enclusa del manyà, lo terratrémol dels taulons al ser descarregats davant de la porta del fuster, y aquells rumors y crits á hora fixa que servían de rellotje als vehins: las esquellas de las burras de la llet, la veu del home de Montcada ab los dos cantis d'aygua de la font del ferro carregats sobre un burret, lo característichs fluviol del cedasser, lo repich del estanya paellas, l'esgarrifós accent del venedor de vinagre qu'espantava á las criaturas, l'espinguet de la maduixaire, precursora del estiu, y'l calenta y grossas de la castanyera, precursora del hivern...y'l drapaire y'l cadiraire, y finalment la trompera de la sal última invenció de aaquella época de nostre primera joventut.

Venedors ambulats de l'epoca. A la dreta, el venedor d'aigua de la Font del Ferro de Montcada.


Tot passa, oficis inclosos. Qui no recorda l'esmolador amb el característic bufacanyes? Sense cap mena de dubte aquest so és una icona en l'imaginari popular català de no fa gaires anys.

Esmolador en bicicleta, abans de la seva motorització.

Xavier Colomé

Font: ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. Montcadapost.

divendres, 17 de maig de 2013

No fa gaires anys Montcada acollia una de les fàbriques d'estampacions metàl·liques i carrosseries de vehicles més potents dels seus temps.

Avui volem fer un petit homenatge a aquesta empresa i que de ben segur molts de vosaltres coneixeu a algú que hi va treballar. Estem parlant de La Bosuga.

Tots coneixem les grans marques en el món del motor de l'època, com Pegaso, Avia, etc, però aquestes marques no haurien pogut fabricar els seus vehicles sense una xarxa auxiliar que els hagués permès fer-ho. Aquí entrava en joc Carrosseries BOSUGA S.A, un acrònim dels cognoms dels seus tres fundadors Bonet, Sunyer i Garriga.


Fotografia aèria de la fàbrica de La Bosuga, l'any 1969.


A la fàbrica es realitzava un bon treball d'estampació i soldadura i dels seus tres fundadors inicials, poc després només va quedar-ne en Jaume Bonet Presegué, que estava vinculat a la indústria del motor des del 1946.

En Jaume Bonet, a banda de ser un dels fundadors de Bosuga, també va ser promotor i fundador d'Estampacions Sabadell, l'11 de maig de 1965.

Bosuga va començar al barri barcelonès de Sant Andreu i amb el temps van venir a Montcada i Reixac on es va fer la planta que encara molts recordaran i on es van fabricar les famoses cabines dels camions Pegaso i també van treballar per a Motor Ibèrica i els seus camions Ebro.


Interior de la planta i cabines Pegaso Comet.
  Font: Pegaso Camiones. Fcbk, proporcionada per Angel Luis Adan Avila

 Cabines dels Pegaso Comet i al fons a l'esquerra una cabina de camió Avia.

A banda de carrosseries i estampacions de xapa per a camions Bosuga també va fer altres feines, com per exemple casetes metàl·liques molt utilitzades a les obres d'edificis, per tal deguardar material o fer vestidors.

Altres estampacions metàl·liques. La Vanguardia 4 de Febrer de 1964.


Es va arribar a fabricar diverses carrosseries completes d'autobusos i autocars, a banda de les cabines de camions Pegado o Avia.

 Font: Juan Ramon Sánchez.

L'any 1964, Bosuga presenta uns autocars muntats sota llicència de la nord-americada Wayne. Uns autocars que recorden als famosos autobusos de les pel·lícules americanes, plens de pols i tot atravessant llargs deserts.

La versió de Bosuga d'aquest tipus d'autocars es va muntar sobre bastidors Pegaso 5020 i 5022 amb 6 cilindres i 150 CV.

Model sota llicència Wayne.

La fàbrica mantenia una cadena i secció de muntatge que podem apreciar a les següents imatges (Font: Fernando Hernando Estebaranz):

Secció de muntatge.

Val a dir que al 1965 BOSUGA contractava un total de 714 treballadors.

Línies de muntatge de cabines Ebro, Babcook Aeronàutica Industrial i Pegaso.
 

Carrosseries.

Secció de muntatge.

Cabines.



Secció acabats.

Operaris realitzant soldadures en cabines.



Transport de les cabines Pegaso Comet cap a les fàbriques de Pegaso.



Talles de carrosseries.

Talles de carrosseries.




Temps després, l'any 1966, Motor Ibèrica va comprar Bosuga SA.Podem veure l'anunci oficial a La Vanguardia:


Avui dia la planta pertany a la fàbrica d'estampacions de Nissan.

Xavier Colomé

Fonts:
  • Angel Luís Adan Ávila. 
  • Grup Pegaso camiones Fcbk. 
  • La Vanguardia.  
  • Juan Ramón Sánchez. 
  • Fernando Hernando Estebaranz.
  • Via64.com

dijous, 16 de maig de 2013



L'Associació La Màquia en la seva visió i missió, envers la defensa del medi ambient i la necessitat de divulgació dels seus objectius de sostenibilitat, farà una xerrada sobre l'espai del Bosc de Reixac i Vallensana, anomenada "Alguna cosa es mou al bosc".

Es parlarà de la degradació dels indrets, la gestió forestal actual, la prevenció del risc d'incendis i altres problemes generalitzats que pateix la zona.

La xerrada es farà  divendres 7 de Juny a les 19:00 hores, al Casal Popular El Brot (Carretera Vella ,52). Des del bloc de MontcadaReixac.blogspot.com us animem a assistir-hi.

divendres, 10 de maig de 2013

El dissabte 23 de Novembre del 1895, el diari "La Dinastia", un diari polític, literari, mercantil i d'avisos, publicava, a la seva pàgina 3, i en concret a la secció judicial del diari, una notícia sobre una subhasta a Mas Rampinyo.


L'edicte diu:

En virtud do lo dispuesto por el señor Juez municipal del distrito del Hospital, encargado del despacho del Juzgado de primera instancia del propio distrito, en providencia de diez y nueve del actual, dictada en los autos ejecutivos que insta doña Josefa Abellana, contra don Cayetano Sarrá, se sacan á pública subasta por término de veinte dias, las fincas siguientes:

1.° Toda aquella casa de dos solares compuesta de bajos y un piso, con patio ó salida á ella contiguo en el que hay otro pequeño edificio destinado en parte á bodega y en otra parte á establo, y anexo á la misma casa otro solar ó porción de terreno cercado de pared hasta la altura del primer piso, formanco todo una sola finca que en junto mide la superficie según los títulos, trescientos sesenta y siete metros, setenta y siete decímetros, y según la relación del perito, trescientos diez y siete metros, seis centímetros, situada en el pueblo de Reixach, caserío de Mas Rampiño, calle Nueva ó Carretera Real de Vich y señalado de número veinte y dos, y linda á Oriente, frente con la citada calle Nueva ó Carretera Real de Vich, á Mediodía, derecha, con honores de Teresa Carbi y Sarrá; á .Poniente, detrás, con otros de don Ramón Anglarell; y á Norte, izquierda, con otros de Nicolás Mogas; valorada en siete mil quinientas cuarenta pesetas, sin deducción de cargas.

2.° Toda aquella casa compuesta de bajos y un piso, y antes con un patio ó salida al detrás y hoy sin patio ni salida al detrás, por haber sido tapiadas las aberturas que con él comunicaban, según los indicios marcados que ha podido observar el perito, situada en la calle de San Antonio, del pueblo de Moncada, y señalada de número veinte y cuatro, antes veinte, de superficie mil doscientos se'.enta y un palmos, equivalentes á cuarenta y ocho metros, dos centímetros superficiales, lindante á Oriente, frente con la citada calle de San Antonio; á Mediodía, derecha y á Poniente, espalda, con honores de Juan Sarrá; y á Norte, izquierda, con un callejón sin nombre, valuada en mil trescientas noventa y cuatro pesetas, sin deducción de cargas.

El remate tendrá lugar en la Sala audiencia de este Juzgado, sito en el Paseo de Isabel II, número uno, piso segundo, el día veinte y_sipte de Diciembre próximo, á las once de su mañana; advirtiéndose á los licitadores que para tomar parte en la subasta deberán depositar previamente en la mesa del Juzgado ó en el establecimiento destinado al efecto, el diez por ciento del importe de valoración; que no se admitirán posturas que no cubran las dos terceras partes de dicha valoración; que los títulos de propiedad, consistentes en la certificación librada por el Sr. Registrador de la Propiedad correspondiente,estarán de manifiesto en la Escribanía para los que deseen examinarlos, debiendo el rematante conformarse con los mismos, sin tener derecho á exigir otros; y que los gastos de subasta y demás inherentes á la misma, vendrán de cargo del rematante.

Barcelona vente y dos de Noviembre de mil ochocientos noventa y cinco.—Luis Duran.
 
Detall de l'edicte.

divendres, 3 de maig de 2013

Al diari "El Constitucional", una publicació que s'autoproclamava ser un "Periodico político, literario y comercial", al número  del Divendres 10 de Juny de 1842, en concret a la plana 4 i sota la secció de "Gacetín Urbano", es presenten unes subhastes, on apareix una referència al nostre poble:

El Constitucional. 10/06/1842.

Diu literalment:
Igualmente se celebrará en esta capital [Vic] en el mismo dia á las once de la mañana en el despacho de esta intendencia la venta de la leña conocida con el nombre de "Brolla ó Gabella" del bosque "Bonìch" que en término de Moncada y Reixach poseia el monasterio de San Gerónimo de la Mustre: postura 26.880 rs. 11 mrs. Barcelona 30 de Mayo de 18[1]2 = P. A. = Mariano Ruiz de Mendoza.
No és un text gaire rellevant tret del fet d'aquesta actividad anomenada "Brolla o Gabella" on la venda de llenya sembla que era el principal actiu.

Una gabella pot significar un impost estatal sobre certs productes de primera necessitat com per exemple el blat, l'oli, la sal el vi i potser també la fusta. També pot referir-se per extensió al lloc on s'emmagatzemava aquest tipus de productes.

dijous, 2 de maig de 2013

Adjuntem novetats investigades en relació al desaparegut sepulcre d'Alamanda de Reixac, donzella que va morir l'any 1344 i sepulcre que va ser destruït a la guerra civil.

Al "Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Vol. 2, 1878, p. 89 " trobem que el 24 Febrer 1878 uns excursionistes de l'"Associació Catalanista d'Excursions Científiques" van visitar Reixac i van obrir el sepulcre, tot observant dos cranis dins de la tomba.

Això ens informa que realment el sepulcre va ser utilitzat com a ossera d'altres individus. La transcripció de la excursió, firmada per Eudald Canibell, un dels fundadors de l'Associació diu:

Quasi amagat per una paret y al bell costat de la escala del chor resta un bonich. sepulcre gótich, també del segle XIV, desprenentse de sa inscripció que allí reposa Na Alamanda de Reixach. Alsada la pesada tapa, vegérem dos calaveras en perfet estat de conservació, marcant ben senyaladament correspondre á la época del sepulcre.
Actualitzem l'article amb el recull de dades investigades que podeu consultar clicant aquí.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici