Blogcrowds

divendres, 28 de juny de 2013

Fa un temps us vàrem fer un petit incís de la torre de telegrafia òptica que hi havia dalt el turó, a finals del segle XIX i com les notícies de interès passaven pel nostre poble mitjançant aquesta tecnologia.

Avui llegint el bloc de records de terrassa, hem pogut conèixer la següent referència que fa referència a les molèsties de comunicació que hi tenien els habitants de Terrassa per tal de comunicar-se per telèfon amb Barcelona:

Cal que recordem que, en data 1 de gener de 1892, es va inaugurar el servei telefònic a la ciutat i que llavors, des de Terrassa, no es podia comunicar amb Barcelona directament, de tal manera que primer es tenia que establir una comunicació amb Montcada, degut a una curiosa autorització que tenia concedida un veí d’aquesta localitat. Una autorització però que va ser eliminada al juliol del 1896.

Per tal de complementar la informació relativa als primers telèfons podeu consultar els articles publicats per Josep Bacardit a:

divendres, 21 de juny de 2013

Al diari "La Publicidad" del 7 d'agost de 1906 hi ha una notícia relacionada amb la guàrdia civil que informa de l'incendi de dos pallers a Mas Rampinyo. Diu:

La guardia civil de Moncada comunica que el "Mas Rampiño" de aquel término se declaró un incendio, quemándose dos almiares, calculandose las pérdidas en unas 600 pesetas. Créese que el siniestro ha sido casual.


Un almiar en castellà fa referència a un paller, la definició del qual és "Montón de hierba seca, paja o heno colocado alrededor de un palo vertical en el campo".

Podem veure aquests tipus de pallers a la següent fotografia de Can Fontanet, realitzada l'any 1918:



Font: ARCA i MDC.

divendres, 14 de juny de 2013

Abraham Ortelius (1527-1598) va ser un conegut geògraf i cartògraf flamenc, l'obra més coneguda és el Theatrum Orbis Terrarum, un conjunt de mapes, que en la seva primera versió va mantenir setanta mapes. Cinquanta-sis de diverses zones d'Europa, deu d'Àsia i Àfrica i un de cada continent.

Va fer una selecció dels millors mapes disponibles i els va redibuixar en gran format i amb uniformitat entre tots ells. Aquest atles va tenir un gran èxit i es va editar en diversos idiomes tot actualitzant-se fins el 1612.

 Abraham Ortelius. Autor desconegut.

És considerat el primer atles modern i avui dia encara se segueix utilitzant la mateixa classificació i estructura que ell va introduir.

D'aquest gran atles, tenim un petit extracte del que el poble de Montcada apareix com a tal, considerat potser com una població rellevant, al costat de La Roca, Molins de Rei, Barcelona, Llinars, Mataró o Granollers.

La grafia de Montcada apareix com Mocada, sembla que degut a l'edició italiana del mapa consultat. Podem veure el poble al costat del riu Besòs:

1570. Theatrum Orbis Terrarum, Abraham Ortelius, ed. italiana 1608

Xavier Colomé

Font: 1570. Theatrum Orbis Terrarum, Abraham Ortelius, ed. italiana 1608

diumenge, 9 de juny de 2013

Com si d'un somni es tractés les següents fotografies realitzades amb plaques d'autocrom ofereixen un viatge en el temps, situant-nos al primer quart de segle XX.

El poble viu encara en gran part del camp. Els nens i els avis col·laboren en fer farcells de blat de moro, els gossos borden i passejen pels carrers de terra plens de sots i bonys. És dimecres, 8 de Novembre del 1916 i ja fa dos setmanes de tots Sants. La vida segueix...

8 de Novembre de 1916 - El riu Ripoll i la passarel·la, el poble, el turó i la capella al seu cim. Un poble on la pagesia encara estava ben arrelada:


8 de Novembre de 1916 - L'esglèsia de Sant Pere de Reixac entre els àrbres. Pujar-hi ha estat força cansat:



8 de Novembre de 1916 - El blat de moro, assencant-se penjat de les masies era una imatge habitual a Montcada. Els infants col·laboraven en fer els manats i farcells de panotxes que després es penjàven en pals o troncs arrepenjats a la façana de les cases:


8 de Novembre de 1916 - Pagesos penjant el blat de moro. Amb la pèrtiga li fèien arribar el manat de panotxes des del terra i els penjàven en un pal o tronc:


8 de Novembre de 1916 - Els carrers de Montcada passàven a estar decorats en tonalitats groges i taronges del blat de moro. Els pagesos miren al fotògraf des de l'era, després d'haver-se arriscat a pujar a un paller. Al fons Reixac.


8 de Novembre de 1916 - Un avi pren el sol amb el que podria ser el seu nét, davant de la casa emblanquinada amb cal i davant el carrer ple de vida agrícola:


8 de Novembre de 1916 - Una família davant de casa, les canyes i el blat de moro assecant-se al sol:

 8 de Novembre de 1916 -Qualsevol indret és bo per a penjar el blat de moro:
 

1922 - Una dona renta la roba a la riba del riu Ripoll. El seu fill se n'adona de l'extrany aparell que porta l'home que ha saltat en mig d'un roc del riu:


1922 - La riba del riu Ripoll:


Tornem amb la nostra màquina del temps.

 Fons de l' Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Imatges de Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951)

divendres, 7 de juny de 2013

El següent quadre és d'en Carlos Sarrate, un acrílic amb sorra i marmolina de l'any 2004, i titulat Dansa dels camins. Montcada, poble de camins d'aigua, de ferro, asfalt i formigó:


Podeu veure més treballs d'en Carlos al seu bloc sarrate.blogspot.com.es

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici