Blogcrowds

divendres, 26 de juliol de 2013

A les Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques hi ha un document d'una Excursió a Reixac, datada del 24 de Febrer de 1878 (Vol 2 p 138 a p 140).

Aquell Diumenge sis persones estudioses i hàbils en diverses disciplines científiques van arribar a Montcada per tal de fer una excursió a Reixac i al Turó de Montcada, en concret a la Cova de Na Guilleuma.

L'objectiu era el de visita cultural i científica, acompanyada de l'afany per descobrir els secrets del poble de Montcada, i en concret els del Turó i els de Reixac.

 Eudald Canivell i Masbernat. Fototeca.cat

Qui signa el relat és en Eudald Canibell i Masbernat (Barcelona 1858-1928), un dibuixant i topógraf català que va ser un dels fundados, lany 1876 de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Abans d'això va treballar realitzant il·lustracions de naips, molt valorades avui dia.

La transcripció de texte és el següent:

EXCURSIO Á REIXACH

24 Febrer 1878

Reunits en la estado del ferrocarril, á Moncada, lo Presídent Sr. Fiter, los Srs. Ambrós (Ramón), Bertrán y Bori, Amenedo y l'infrascrit, donárem per comensada la excursió, dirigintnos envers Sant Pere de Reixach, que, destacantse, ab son airós campanar. en mitj de fresch paisatge, sobre un turó de la Malesa, passat lo xafagós y assoleyat sorreral del Besos, s'ovira desde tot lo Valles fins dels mes allunyats llochs.

Abans de pujar la montanya 'ns delinguéremen una bella casa de camp, nomenada can Fontanet que, mes que una masía, apar un palau ab sus góticas finestras y las bonas proporcions generals del edifici ; en la fatxada s'ostenta l'escut d'una familia catalana que, segons novas recullidas en la excursió A Vilafranca, no es altre que 'l de la familia Fontanals.

La iglesia de Reixach, ara sufragánea de Sta. Engracia de Moncada, cap particularitat ofereíx en conjunt, arquitectónicament considerada: no obstant, l'arqueólech podrá veure en lo que avuy es sagristía, una d'aquellas petitas capellas que alsáren los segles X y XI, y ahont la senzillesa sublima 'l cor. La altura total té próximament 15 palms, l'ábside es semicircular, indicant lo total una incomplerta creu llatina. En la primera capella lateral, á la dreta del altar major, hi ha magnifícament conservada una imatge bizantina del segle XI, que á ben segur seria la que tenía la primitiva capella.

Alguns altars laterals tenen pinturas no despreciables, encara que bastant mutiladas. La trona té bonas pinturas del segle XIV, representant la del dosser lo martiri d'un sant, essent apreciable per la diversitat de vestuari d'aquella época; los demés assumptos represéntats son lo Calvari y un Sant Miquel.

De la meteixa época es una taula, o mes ben dit tres fragments units, de remarcable mérit artistich á la vegada que arqueológich, la que formaría part del antich retaule.

Lo titular de la iglesia, que está en lo centre, té detalls á la perfecció, essent sobremanera notable la ben acabada y expressiva testa, de vigorós colorit; llástima d'esser destruidas las duas figuras agenolladas á sos costats, puix per lo que 'n resta pot ben apreciarse lo molt interés que pera la indumentaria tindrian. Los altres dos fragments representan: l'un Sant Pere lliurat de la presó per l'ángel y l'altre la institució de la iglesia, apreciable tant per lo ben acabat de sa composició, com per certs detalls interessats.

Quasi amagat per una paret y al bell costat de la escala del chor resta un bonich. sepulcre gótich, també del segle XIV, desprenentse de sa inscripció que allí reposa Na Alamanda de Reixach. Alsada la pesada tapa, vegérem dos calaveras en perfet estat de conservació, marcant ben senyaladament correspondre á la época del sepulcre.

Pujárem al cim del campanar pera disfrutar de sa perspectiva, igualment que pera investigar si alguna cosa podia interessarnos. vegentne ab satisfacció, en un dels fineatrals, un senzíll aparato de ferro pera tocar las campanas desde la rectoría, que es curios en extrem, y á ben segur deu esser enginy d' algún rector d' aquella iglesia.

Acabada la investigació de Reixach. nos dirigírem envers la cova de Na Guilleuma, prop las ruinas del histórich castell de Moncada, entrant per segona volta en la boca «d' aquell monstre soterrat, que semblava volia englirnos,» com tant be havia dit En Marsal Ambrós en la acta de la primera excursió á n'aquella fonda cova. Si bé la primera volta baixárem fins á cercar lo fi, no ho férem i així aquesta, puix faltats de llums suficients, era vana temeritat intentarho; per lo tant nos concretárem á la contemplació deis fantástichs efectes que la diferenta colocació de la lium produheix en aquellas bellas crestallisacions de tant variadas formas.

Per fi, ben á pesar nostre, deixárem aquell lloch que tant impresiona al entrarhi y del que tan agradable n'es la contemplació interior, y allí no lluny férem bona trovalla de balas de pedrer pera 'l naixent museo.

Lo sol ja anava á la posta quan tornárem envers Barcelona.

Eudalt Canibell

A l'article es parla d'alguns detalls de gran interès:

  • Els excursionistes van visitar Can Fontanet i van veure els finestrals i l'escut heràldic que la masia manté sobre una d'elles.


Can Fontanet a l'any 1918. Font: Fotografies, Arxiu de la masia catalana,, mdc.

  • A Reixac descriuen la imatge Bizantina i els retaules i obren el ja desaparegut sepulcre d'Alamanda de Reixac, morta l'any 1344. Dins el sepulcre observen dos cranis.

Sepulcre d'Alamanda fotografiat el 21 de Maig de l'any 1922, per Jaume Biosca i Juvé (1875-1945). Fons de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. 
  •  Dalt del campanar van veure un element per a fer sonar campanes d'un enginy que els va causar molt de interès, no obstant no en parlen dels elements tècnics d'aquest.
  • Baixant de Reixac van anar al Turó de Montcada a visitar la cova de Na Guilleuma i van quedar impressionats per les dimensions de la cova i dels elements naturals i minerals del seu interior.
  • Al turó troben munició antiga d'un pedrer. Un pedrer va ser una antiga arma precursora del morter que tirava boles de pedra, posteriorment de ferro i metralla diversa:
 El pedrer era de bronze o ferro de peu i mig de llarg amb càrrega per culata que podia disparar bales d'unes 3 lliures.

Antic pedrer i una de les bales típiques d'aquest arma.

Fons: Dipòsit Digital de Documents de la UAB

divendres, 19 de juliol de 2013

Al diari "La Imprenta" definit com a "Diario de avisos, noticias y decretos", el dijous 10 de setembre del 1874, a l'edició de la tarda (Nº 253) es va publicar una "Ultima hora" on trobem una referència de interès per Mas Rampinyo. Diu:


ULTIMA HORA. Dijimos en nuestra edición de la tarde de ayer que los carlistas que se haban reunido en Vich se corrían hacia el llano, y nuestras noticias han quedado después confirmadas.

Unos 3,000 hombres aproximamente tomaron ayer mañana la carretera de esta capital, siguiendo juntos hasta las inmediaciones de Samalús, pueblo situado al Este de la referida carretera; y ya entonces, formando dos partidas de 1,500 hombres cada una, tomaron respectivamente la dirección de la costa por el mismo Samalús y la del centre del Valles por la parte opuesta, sea por la Admetlla. Los que siguieron por esta última población iban mandados por Miret; las otros por Vila del Prat.

Estos movimientos produjeron su efecto en Granollers, y las dos de la tarde se haban tomado en aquella villa toda clase de precauciones; la guarnición y paisanos se hallaban sobre las armas, las puertas cerradas y no pocas barricadas en construccion, estando en la torre de la iglesia el comandante militar, el señor juez de primera instancia y el señor alcalde, que con un anteojo distinguían perfectamente los carlistas que se hallaban en Llerona.

Como de costumbre, salió de Granollers a las dos de la tarde un coche para esta ciudad, que no tuvo novedad en el camino. El de Vich, que ya llevaba algún retraso Por causa de los carlistas, salió de aquella villa algo mas tarde, y sus pasajeros vieron ya mas acá de Granollers algunos ginetes carlistas, que serian quizás una avanzada de la partida de Miret que, siguiendo por la carretera nueva, iban á tomar la antigua en e1 punto llamado "Coll de la Maña". Mas tarde se vieron ya las avanazadas de caballería en Moncada. 

Ayer no se tenian apenas otras noticias de las facciones que las referidas, y aun estas no se daban con completa seguridad. La autoridad militar tendría conocimiento de todos los movimientos del enemigo, puesto que el capitán general interino, señor Buce?a, tomó acertadas precauciones por si se atrevían los facciosos á extender su merodeo por los pueblos cercanos esta capital, y este efecto mandó situar fuertes retenes en distintos puntos estratégicos.
Hoy se han adquirido mas detalles. La faccion Miret ha pernoctado en su mayor parte en Mollet. Durante la noche se ha mandado abrir en dicha villa algunas casas que estaban cerradas y se han cobrado algunos cuartos.que suponemos habrán pedido los carlistas, en su insaciable sed de oro, en concepto de trimestres adelantados, pues por personas que nos merecen crédito hemos sabido que hace pocos dias los carlistas cobraron de Mollet unos 1,000 duros como saldo de sus exigencias formuladas la última vez que estuvieron en el Valles.

Desde Mollet ha mandado Miret partidas á varios pueblos con objeto de que recogieran cuartos. A Cerdañola y Ripollet ha ido una fuerza algo respetable, sin duda por temor á alguna salida de los liberales. A la hora en que escribimos estas líneas no sabemos á punto fijo las cantidades recogidas por los carlistas en todos los pueblos que han recorrido. Sabemos, empero, que en Palau Solitar robaron treinta y cinco duros que un cafetero tenia en un cajón.

En Moncada tenian los carlistas una avanzada de caballera y alguna infantera situada en la barriada llamada Mas Rampinyo. Debe tener alguna relacin con la permanencia de esta gente en aquel sitio el significativo hecho de haber sido robados la noche última en las inmediaciones del Besos cuantos carreteros se dirigan á esta capital.

En Mollet se han apoderado los carlistas de varios caballos pertenecientes á las empresas de diligencias que hacen servicio entre esta ciudad y la montaña, y que tienen constantemente situados en aquella villa para la muda de los tiros.

El coche de Vich que debía llegar ayer noche fué detenido por las facciones en la Garriga, y cuando pudo continuar el camino no pudo entrar en Granollers y los pasajeros que llevaba tuvieren que acampar al aire libre.

Entre estos pasajeros han venido muchos vecinos de Vich de los mas significados por sus ideas carlistas, y si no nos han informado mal, hasta algún concejal de aquel Ayuntamiento. Esas gentes huyen despavoridas de la ciudad de su naturaleza, y lo mismo han hecho otras personas por temor á las columnas que se dirigen á toda prisa á aquella ciudad y que, según en la misma se susurra, van á fortificarla en seguida. Por uno de los pasajeros, no carlista, hemos sabido que después de las últimas derrotas se han vuelto las gentes de don Carlos mas exigentes si cabe que antes, habiendo exigido anteayer, y en un breve plazo, á un liberal la cantidad de mil duros bajo pena de la vida.

A las primeras horas de la maana los carlistas de Mollet se disponían para la marcha que, según parece, debían verificar una parte por Montmeló, Montornés, La Roca y demás puntos por donde han escapado ya alguna otra vez, siguiendo la dirección de San Celoni, y el resto se cree que pasando la línea del ferrocarril de Zaragoza, se ha corrido en dirección Rubí y Martorell.

También iban á salir casi á la misma hora los que formaban la avanzada del "Mas Rampinyo" con las partidas que habían ido á merodear por aquellos pueblos y que se les habian unido.

En Arenys de Munt habia esta mañana una fuerte partida, y parece que también había otra en Alella, creyéndose que son de las fuerzas de Vila del Prat, destacadas ayer hacia la costa por Samalús.

No contento el Gapitan general interino de este distrito con tener á raya una facción bastante numerosa como la que ha bajado al llano, ha organizado algunas columnas que han salido á perseguir al enemigo, habiéndolo efectuado también él al frente de una de ellas, que se hallaba á las nueve en San Andrés. Componían esta columna unos 1,000 infantes, 200 caballos y seis piezas Krupp. El enemigo no ha creído conveniente aguardar la llegada de estas fuerzas, y como hemos dicho ya, se ha fraccionado para evitar la persecución. A las once regresaban las fuerzas que habian salido con el Capitán general interino.


Xavier Colomé

Font: ARCA

divendres, 12 de juliol de 2013

En Francesc Costa Oller m'ha fet arribar un article publicat al seu web, on exposa una curiositat del camí reial que passava per Montcada i la dita del camí del purgatori envers a un manteniment nul del camí:

És l'any 1775 i l'aristòcrata anglès Henry Swinburne vol arribar a Barcelona, però no ho  té fàcil. Ell i la comitiva ensopeguen als verals de Montcada en un tram reconsagrat del camí real: "El pas anomenat el Purgatori per poc no se'ns converteix en un infern, i vàrem arribar a pensar que els carruatges quedarien encallat entre les roques. Les panoràmiques a cada costat del camí sovint són encantadores, res pot ser més agradable a la vista que les torres dels campanars que s'eleven per sobre de les fosques pinedes, les atrevides ruïnes de La Roca, i els camps rics a la ribera del Besòs. Però els passos són tan dolents, les carreteres tan esmicolades, profundes i perilloses, que no era possible gaudir de les belleses que ens envoltaven".
El diguem-ne ministeri d'obres públiques va fer orelles sordes a l'angúnia de la gentada que hi deixava la pell. Així dècades després encara es patia de la mateixa manera. L'any 1808 el Baró de Maldà fuig de Barcelona a causa de l'ocupació francesa. Passa per Sant Andreu de Palomar i cap a Montcada per "aquell camí no gaire bo que es diu lo Purgatori". 
Possem-hi dues dècades més i un cronista francès dóna precisions del purgatori montcadí. En un text de l'any 1827 explica que "Vora Moncada passem una muntanya petita a través d'una excavació profunda oberta per aquest camí, i flanquejada per dos altes muralles per retenir la terra". Com que no es queixa podem creure que alguna cosa hi havien fet.
Henry Swinburne. Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (London, 1787, segona edició).

Itinéraire de l'Espagne et du Portugal (...) tout extrait de Bourgoing, Laborde, Antillon. Paris, 1827 (sisena edició).




diumenge, 7 de juliol de 2013

Degut a la gran acceptació de les imatges acolorides del 1916-1922, que us vàrem oferir tot just fa un mes (cliqueu aquí per a veure l'article), he decidit fer els meus "pinitos" amb el Photoshop.

La següent imatge és el resultat d'aquesta pràctica:


Partim d'aquesta imatge per a fer un repte estiuenc per aquest any:

  • Quins elements penseu que han estat incorporats a la imatge?
Donarem la resposta, juntament amb la imatge original l'1 d'Agost.

divendres, 5 de juliol de 2013

A "La Veu de Catalunya" es publicà el 20 de Juny de 1933 una petita referència relacionada amb un míting de la Lliga Catalana. El seu medi de informació va ser justament el diari de "La Veu de Catalunya" (1899-1936).

 Un dels llibres prohibits a la guerra.

La Lliga Catalana fou un partit polític català, catalanista i conservador, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933. Quatre mesos després de la seva creació  es va formular aquest acte:

Míting a Mas Rampinyo - A la sala d'actes de la Unió de Mas Rampinyo i organitzat pel Centre Popular Catalanista, de Montcada, tingué lloc un acte de propaganda de l'ideari de Lliga Catalana.
Abans del canvi de nom, la Lliga Regionalista ja mantenia una base on el seu programa era d'un vessant monàrquic i conservador. En els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'Estat espanyol.

Font: ARCA

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici