Blogcrowds

diumenge, 29 de setembre de 2013

Ahir es va dur a terme l'entrega dels Premis Blocs Catalunya, en la seva sisena edició, organitzada per l'associació STIC.


Enguany els premis han estat cel·lebrats al Teatre Auditori de Granollers, amb una assistència a l'acte de gairebé cinc-centes persones, on s'ha guardonat 32 blocs, distribuïts en 15 categories temàtiques i un premi especial STIC.

Del discurs de la presidenta de l'associació STIC, Trina Milán, destaquem una petita referència, en relació a la presència del català a internet que hem considerat de gran interès:

La presència a Internet del català és una de les més importants quan a nombre de continguts creats en una llengua que parlen 7 milions de persones i que produeix molt més del que es podria esperar d’aquesta quantitat de gent.
D'altra banda, STIC té com a objectiu proper la creació d'una Acadèmia Catalana d'Internet, una eina considerada necessària i de la que es parlarà properament.

En quant a l'entrega dels premis, a la categoria personal de Història, tradicions i patrimoni, en la que el present bloc havia quedat finalista, finalment es va premiar el bloc Cançons i músiques dels avis.

D'altra banda, el premi especial STIC va anar a parar a Amical Wikimedia, un grup de gent organitzada per a incorporar continguts a la viquipèdia en català, que ha estat reconeguda internacionalment com a organització temàtica per la Fundació Wikimedia i ha rebut altres reconeixements a nivell nacional, com el Premi Pompeu Fabra, en la categoria de Comunicació i noves tecnologies o el premi LletrA de projectes digitals a Internet, atorgat per la UOC i la Fundació Prudenci Bertrana.

L'objectiu d'Amical Wikimedia és, segons el seu president, "que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible en qualsevol llengua" i el seu lema deixa ben clara la seva missió i visió: "Organització independent de voluntaris en pro de la llengua i cultures catalanes".

 Felicitats als guanyadors de totes les categories i fins l'any vinent.

divendres, 27 de setembre de 2013

Encara que no ho sembli també formen part de la memòria gràfica del poble:




dimecres, 25 de setembre de 2013

Avui us oferim una nova entrega de les imatges de Mas Rampinyo, realitzades per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)" el 31 de gener de l'any 1966.


En aquesta imatge podem veure el que avui és l'Avinguda dels Païssos Catalans o el Carrer Lleida entre altres, a la part esquerra de la imatge.

També el ras de terra on antigament es muntava la fira de la Festa Major de Montcada (al davant de l'Avinguda dels Païssos Catalans), entre altres masies i llocs de interès, ja desapareguts.

El nucli urbà de Mas Rampinyo, a la part superior i el ferrocarril de Port Bou a la part inferior de la imatge, poden ajudar-nos a situar la imatge.

Entre l'antiga fàbrica de ceràmica i Bosuga i l'empresa de ciments Prebetong hi havia una masia, que avui dia coincideix amb la Plaça Joan Fuster de Mas Rampinyo o "Montcada Nova". Algú recorda el seu nom?


Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

diumenge, 22 de setembre de 2013

En Francesc Costa Oller publica aquest mes de Setembre un recull informatiu sobre els camins històrics arrelats al territori de Montcada i Reixac.

  • Què va escriure el Baró de Maldà, en sortir de Barcelona fugint dels francesos i trobar-se amb una Montcada fumejant? 
  • Quin camí informa un antic mapa de 1792 per tal d'anar a Sant Jeroni de la Murtra
  • Com eren els camins cap a Reixac a finals del segle XIX
  • I l'antic camí del Turó del Pollo
  • Quin traçat seguien?
Descobriu les respostes i més, tot accedint a l'article que publica en Francesc, en format PDF, clicant aqui.

1 de Novembre 2013 - L'enllaç actualment no funciona, degut a una actualització de l'arxiu PDF. En quant tinguem novetats al respecte us ho farem saber.

Esperem que us agradi.

Una nova entrega de les imatges aèries de Mas Rampinyo, realitzades el 31 de gener de l'any 1966 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)" i la comparem amb una visió actual de la zona.

Avui us oferim un pla vertical de la zona, a més d'1 km d'altitud.


El nucli de població de la part esquerra és Mas Rampinyo amb dos vies paral·leles de transport: Carretera N-152 (actual Avda. Catalunya) i el ferrocarril cap a Ribes.

A la part inferior dreta, com ja hem comentat en altres imatges d'aquest dia, no veiem encara els edificis de la Rasa. Podem veure que les dos torres bessones, a la imatge per satèl·lit de Google, son un camp a la imatge de 1966, així com tot el polígon industrial.

A la imatge podem veure l'estació de tren de Mas Rampinyo i el club de l'Aismalibar, amb la seva piscina, pista de bàsquet i tenis (avui dia en terrenys del Centre Comercial El Punt).


Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

divendres, 20 de setembre de 2013

La passada setmana vàrem veure un parell de imatges del rec en una entrega de l'Abans i Avui.

Aquesta setmana però us volem oferir un parell de boniques imatges del rec, de camí cap a Barcelona. Són imatges de l'any 1915:


Fons: Desconegut.

dimarts, 17 de setembre de 2013

Avui us oferim una nova imatge que es va realitzar el 31 de gener de l'any 1966 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)".

Aquesta imatge ofereix un seguit de detalls de Mas-Rampinyo, la seva Avinguda Catalunya i els entorns més propers. Tornem doncs a comparar la imatge dels anys 60 amb una imatge actual del mateix indret per tal de comparar detalls i zones del poble.

Val a dir que podeu clicar a les imatges per a veure-les més grans.



Per tal de situar alguns punts de referència, afegim alguns indrets coneguts a la imatge de 1966:


  1. Estació de Mas Rampinyo.
  2. Antic Magatzem de Renfe. El magazem va ser enderrocat fa uns anys però encara podem veure els fonaments.
  3. Sola del camp de futbol de l'Aismalibar, avui dia el solar encara existeix com a tal.
  4. Club de l'Aismalibar. Avui dia el Centre Comercial "El Punt". A la fotografia es pot veure la piscina del club i també la pista de Bàsquet.
  5. Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo.
  6. Antigues escoles de Mas Rampinyo. Avui dia el Centre Cívic "Antigues Escoles".
  7. Les cases de l'Asland, a Mas Rampinyo.
  8. El carrer Baix de Sant Pere, just davant el CEIP Elvira Cuyàs on a l'any 1966 encara no estava construïda.
  9. La Unió.
  10. Fàbrica nova de Aismalibar.
  11. Fàbrica antiga de Aismalibar.
  12. Ciments Prebetong.

Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

diumenge, 15 de setembre de 2013

Avui us oferim una altra perspectiva de Mas Rampinyo, en una imatge realitzada també el 31 de gener de l'any 1966 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)" i la comparem amb una visió actual de la zona.


De la mateixa manera que a les imatges mostrades aquests darrers dies de la mateixa zona, podem observar els camps de la plana de Mas Rampinyo i la empresa Prebetons, envoltada per aquests. També podem veure el riu Besòs a la part superior dreta i l'Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo, antigament la carretera nacional N-152.

A la part inferior esquerra podem veure l'Aismalibar (fàbrica vella) i el club d'aquesta empresa, on avui dia tenim el Centre Comercial El Punt.



Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

divendres, 13 de setembre de 2013

Avui os oferim una nova entrega de imatges de l'Abans i Avui. Dos fotos que es portaran gairebé 100 anys.

La primera d'una de les postals de l'Àngel Toldrà i la segona una fotografia realitzada per P. Álvarez:


dijous, 12 de setembre de 2013

Com a segona part del monogràfic sobre Mas Rampinyo, avui us presentem una altra fotografia realitzada també el 31 de gener de 1966 i la comparem amb la mateixa ubicació l'any 2011, a una altitud d'uns 443 m sobre el nivell del mar.


A la fotografia podem veure la indústria de Prebetong, que ja vàrem comentar l'altre dia i el nucli urbà principal de Mas Rampinyo, a l'esquerra.

A la part inferior esquerra, la plaça espanya encara no estava feta (a la imatge antiga, sobre unes muntanyetes de sorra), tot just davant la gasolinera que es construiria més tard. El camí que es pot veure que baixa és l'actual Avda. Païssos Catalans.

 
Fons:  Institut Cartogràfic de Catalunya i Google inc.

dimecres, 11 de setembre de 2013

Tal i com vàrem comentar el passat 7 de setembre, avui donem la solució del darrer repte estiuenc 2013.

La fotografia que us vàrem presentar llavors es va realitzar des de una avioneta per tal de fotografiar la fàbrica de Prebetons, ubicada als camps de davant de Mas-Rampinyo, el 26 d'abril de l'any 1966. Així doncs, el nucli urbà que observem a la imatge és Mas Rampinyo!

Us deixem alguns punts de referència marcats a la imatge per a que situeu la imatge:


Us deixem una altra imatge per a que pugueu veure millor els detalls (cliqueu sobre la imatge per a veure-la en gran):
 

Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya

Aquest any 2013, el bloc "Montcada i Reixac, memòria d'un poble" torna a ser un dels cinc finalistes, dins la categoria personal de "Història, tradicions i patrimoni" dels Premis Blog de Catalunya, que enguany es celebrarà a la ciutat de Granollers.

Els cinc finalistes de la categoria han estat:

Els premis venen de la mà de l'associació STIC (Societat de Tecnologia i Coneixement). Associació que neix l’any 2008 amb la vocació de ser una entitat que generi interactivitat i innovació en el context de la cultura i la llengua catalanes amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador.



dilluns, 9 de setembre de 2013

Avui us presentem l'inici d'un petit monogràfic de fotografies aèries de la zona de Mas Rampinyo.

La fotografia que avui us presentem va ser realitzada el 31 de gener de l'any 1966 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)".

Per tal de situar elements estructurals que avui dia encara persisteixen hem preparat la mateixa imatge obtinguda des del Google Earth (imatge de l'any 2011), tot indicant que l'aproximació en altitud són uns 500 m.


Podem observar al fons de tot el poble de La Llagosta i, de manera especial, tres vies de comunicació, que començant d'esquerra a dreta són: Ferrocarril cap a Puigcerdà, la carretera nacional N-152 (actualment C-17) i el Ferrocarril Barcelona-Port Bou.

El nucli urbà que podem observar a l'esquerra es tracta de Mas Rampinyo, on l'actual Avinguda Catalunya, era el pas de la carretera nacional N-152 i la variant que actualment passa per fora del poble encara no estava feta.

La indústria voltada de camps, en mig de la fotografia es tracta de Prebetong Noreste S.A, dedicada als formigons (més tard Hormicemex/Cemex). També podem observar la fàbrica de cartró, ubicada davant el pas nivell de Mas-Rampinyo, entre altres construccions, masies i punts de referència, avui dia desapareguts.

Podem veure que la plaça espanya encara no estava construïda, ni tan sols els edificis de La Rasa o l'escola Elvira Cuyàs. Això sí, podem veure encara un poble amb uns bons camps de conreu, avui dia gairebé desapareguts en la seva totalitat.


Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

dissabte, 7 de setembre de 2013

Avui us proposem el darrer Repte Estiuenc d'aquest 2013. Es tracta de situar la següent fotografia. On és?

Podeu comentar-ho i donar les vostres respostes a l'apartat de comentaris d'aquest mateix article. La solució es donarà l'11 de Setembre a les 17:00 h.


Nota: Podeu clicar sobre la imatge per tal de veure-la més gran.

Iniciem el començament de curs amb la promesa de noves i inèdites imatges relacionades amb el poble de Montcada i Reixac. Anirem informant durant el mes de setembre.


divendres, 6 de setembre de 2013

Avui com és el meu aniversari, us presento un humil dibuix de Reixac realitzat en uns instants d'evasió:

Reixac

Avui us oferim la transcripció d'una excursió realitzada al Turó de Montcada i que va ser publicada al Boletín de la Real Sociedad Geográfica, l'any 1912.

L'excursionista ens relata les bondats ja conegudes del nostre poble per aquells anys: bones aigües, maduixes, natura, estiuejants de Barcelona, ubicació privilegiada, bones vistes, tot adobat fent honors al llinatge dels Montcada.

L'article aporta algunes imatges que considerem inèdites i que queden a l'abast de la memòria gràfica del poble.

Salida para Moncada

A la mañana siguiente emprendí la marcha para Moncada, pueblo distante de Barcelona unos 14 Kilómetros, y fuí siempre en dirección N., dejando al E. la barriada de San Martín de Provensals y al O. la montaña ordinariamente del "Interior", para diferenciarla de la que va por la orilla del mar, que es conocida con el nombre de "Línea del Litoral". Ambas se juntan en el Empalme, y convertidas en una sola sigue á Gerona.

El Clot es el primer pueblecito que se encuentra; sigue Horta, cuyas casas se extienden desde la cordillera que voy dejando al O., y desde el N. de Gracia hasta el O. de San Andrés de Palomar. Este pueblo, último por esta parte que pertenece al Ayuntamiento de Barcelona, dista ocho kilómetros de la capital, en la carretera que va á Vich. Por este pueblo pasa la "acequia Condal", que tomando el agua del Besós va desde Montcada á Barcelona.

Desde San Andrés de Palomar á Moncada cambia el terreno por completo. A la derecha de la vía férrea está Santa Coloma de Gramanat, en cuyos alrededores empieza á elevarse el terreno hasta formar la cadena de montañas que separa el Vallés de la costa. Por el O. el camino es muy accidentado y va la carretera por el llamado "Coll de Moncada", donde se divide en dos: la que va á Sabadell, que vuelve al O., y la que con dirección N. sigue á Granollers. Ambas faldean la montaña donde estuvo el famoso castillo de los Señores de Moncada.

Moncada

Deliciosísima es la situación de este pequeño pueblo, que tiene grandísimo interés histórico y que en la actualidad está convertido en residencia veraniega. A los pies de la montaña donde se asentó el castillo de los poderosos Moncadas, á la orilla del Besós, con varias fuentes de aguas minerales, no distante del mar, con bellísimas "Torres", con tres estaciones de ferrocarril que la unen á la capital, por todas estas circunstancias y su agradabilísima temperatura es sumamente concurrido en el verano.

El castillo de los Moncadas es conocidísimo en Cataluña. Por naces estaba el fundador del Condado de Barcelona y ya existían los Moncadas. No existe en la historia de Cataluña, de la época de la Reconquista sobre todo, un solo hecho glorioso sin que en él más o menos directamente no intevinieran los Moncadas, no sólo porque era en la noble familia hereditario el título de Senescal de Cataluña, sino por sus hazañas, que hacían raya, por su valor y por su denodado esfuezo.

De aquellos nueve Capitanos que al mando de "Otger" dice la tradición que aparecieron en los comienzos de la Reconquista, y á quienes se nombró "Los barones de la fama", de uno de ellos, que no está claro si se llamó Naufer, Napifer o Dapifer, tuvo origen la famosa casa de los Moncadas.

Sobre el origen del nombre Moncada encontré varias versiones, todas muy curiosas. Dice Pujadas que Dapifer, que reemplazó a Otger, tenia su campo fortificado en la montaña del Canigó, que en otros tiempos se llamó "Montecanaco" ó "Monte-caco", de donde alterado vino á parar en Moncada. Otra versión de Pujadas es que Dapifer, según entonces era costumbre, cerraba su campo con una cadena, y de ahí el designar el monte donde acampaba con el nombre de "Montecateno", y al Señor del campo "el Capitán de Montecateno", que por transformación vino á ser Moncada.

Cuando Ludovico Pio realizó la conquista de Barcelona en los comienzos del siglo IX, un descendiente de Dapifer (hijo ó  nieto) tomó á los moros la Atalaya del que luego se llamó Coll de Moncada, y esa altura sirvió de base al castillo de que hablo.

Llobet y Valdosera dice que tomaron el nombre del monte y del castillo en vez de dárselo, y Zurita cree que los Moncadas tomaron este nombre del título de los Barores que lo usaron en la época de Ramón Berenguer el Grande.
Que los Moncadas dieran el nombre al castillo ó que éste se lo diese á ellos es cosa que no he de discutir. Lo que no tiene duda es que demostrado está que bravos caballeros fueron ellos y baluarte inexpugnable la fortaleza.

Hice la ascensión á la montaña por la parte opuesta al pueblo, ó sea por el O. y como no hay por allí camino fué sumamente penosa; pero todos los esfuerzos quedaron recompensados ante el bellísimo panorama que á mis ojos se presentó. Allí, en aquella altura, vino á mi mente el recuerdo de hechos gloriosos ya pasados. Allí recordé los esfuerzos de esos Moncadas que con sus hechos llenaron de lauros las páginas de la Historia patria.

Un Moncada fué Almirante de la Corona de Aragón; á un Moncada se debió principalmente la unión de Aragón y Cataluña; un Moncada casó con la Vizcondesa del Bearn; otro se enlazaba con una hija del Rey Don Pedro el Católico; una Moncada, Doña Constanza, se unió al Príncipe Alfonso; Moncadas fueron los dos primeros que desembacaron en Mallorca yendo en la Armada de Don Jaime I; otra Moncada ilustre, Doña Elisenda, fué esposa del Rey Don Jaime II, y más tarde, muerto su marido, fundó el monasterio de Pedralbes. Y no continúo porque me haría interminable relatando la gloriosa historia de esta familia. Diré para concluir que cuando Almanzor salió de Córdoba con un poderoso ejército el 5 de Mayo del año 985, se detuvo en el Castrum Octavianim (San Cucufate del Vallés), salió á su encuentro el Conde Borrell de Barcelona, y con él los Moncadas. Por Almanzor quedó la batalla, que tuvo lugar en la llanura de Matabous; después de ella sólo dos castillos quedaron tremolando en estandarte de la Cruz: uno fue el de Cervelló, el otro el de Moncada.

Recorriendo aquella alta planicie reconstruí en mi mente el castillo y sus dependencias, y dada la táctica y armamento de aquella época, puede asegurarse que era inexpugnable. No debió faltarle detalle, y así se comprende que resistiese diversos sitios del Amanzor de los cristianos, del gran Jaime I, que hubo de levantar el cerco á los tres meses de haberlo puesto, sin conseguir rendir al orgulloso Moncada que defendía su castillo.

La cueva del castillo

Así llamaron los cronistas á una boca que existe muy cerca de las ruinas. Oí decir en el país que aquella cueva es una galería que pasando por debajo del Besós (que en aquel sitio tiene considerable anchura) sigue por cerca de Santa Coloma de Gramanet y sale entre Montcat y Badalona. La circunstancia de haberse encontrado en la costa entre estos dos pueblos una abertura que parece se prolonga, dió á la fantasía popular pie para señalar como indudable que aquella era la salida de la galería, cuya entrada estaba en Montcada. Algunos cronistas dedicados á sensacionales invenciones, dieron por hecho que por aquel subterráneo recibieron auxilios los sitiados Moncadas en muchas ocasiones. Mas esto es una completa fábula, pues hacer por aquel terreno tan quebrado una galería de ocho kilómetros que pasase por debajo del Besós se dice pronto, pero no se hace tan fácilmente.

Dícese que algunos intrépidos excursionistas, ávidos de saber á qué atenerse, penetraron en la cueva y volvieron más que de prisa por el sinnúmero de fantasmas que se presentaron á su vista. Yo no encontré ninguno, y la impresión que saqué fué de que cueva hubo y más ó menos larga fué la galería; pero en la actualidad todo está obstruído y sólo se ven charcos de agua y montones de piedra.

Esta cueva se llamó también "Encantada" y de "Doña Guillermina" (Esta Doña Guillermina pertenecía á la familia de Moncada, y casó con el Infante Don PEdro de Aragón).

La existencia de cuevas de esta índole no tiene novedad. En muchas de mis excursiones he oído referir historias estupendas relacionadas con cuevas de esta clase.

Recorrí la montaña en todas direcciones, y aunque su cúspide sólo tiene una altitud de 260 metros sobre el nivel del mar, como está dominando por aquella parte casi todo el Vallés, su vista es deliciosa. Su situación con relación á Barcelona es el NE. y dista de la costa unos 10 kilómetros.

Efectué la bajada por la vertiente que mira al pueblo, ó sea por el E., haciendo alto en la finca nombrada "Font del ferro", llamada así por la fuente de hierro de gran caudal que existe en la misma y cuyas virtudes medicionales dícese que no pueden ser mejores.

En muchos sitios de la montaña, al estudiar el terreno, encontré piedras con vetas de hierro, por lo que creo que abunde ese mineral en toda ella.

El pueblo  de Moncada y la barriada de Rexach, que con inglesia y cementerio está al otro lado del Besós en la montaña de enfrente, tiene 1000 almas.
Toda la margen del Besós está llena de huertas, donde se dan todo género de hortalizas y delicadísimas fresas que justamente tienen fama.

En Moncada están los pozos que surten el agua á Barcelona, y en uno de los extremos del pueblo existe un pabellón suizo donde están las máquinas elevadoras.

En Moncada está la acequia Condal. Procuré adquirir datos sobre ella y logré los siguientes: La acequia existe desde la época romana, y el aprovechamiento de las aguas superficiales del Besós se utilizó hasya la última parte del siglo XVIII, regando unas 600 hectáreas. Después, habiendo desaparecido la corriente superficial de dicho río, hubo necesidad hacia el año 1788 de abrir galerías que abasteciesen la acequia Condal, alimentada hoy exclusivamente por aguas subterráneas.



A la foto inferior. la "Cova encantada", segons l'article formava part de la Cova deNa Guilleuna.
Fotografia de la capella de la Mare de Dèu del Turó i una altra fotografia d'una pedra ferruginossa dalt del Turó.

El rec Comtal i camí que fa vora el rec.


Fons: Boletín de la Real Sociedad Geográfica. Tomo LIV. 1912. Pgs 83 a 94. BVPH. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici