Blogcrowds

divendres, 29 de novembre del 2013

Volem donar-vos a conèixer algunes referències trobades al Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, i referenciades per la Fundació Noguera, relacionades amb el Terme de Reixac, i una relacionada amb Montcada.

Totes elles són del segle XI i per tant escrites en llatí. Les referències fetes pels experts de les mateixes són les següents:

  • 29 de Desembre de 1044 - Goltred i la seva muller Singer venen a Ermengol Goltred dues peces de terra amb una figuera a dos llocs del comtat de Barcelona, a la vila de Reixac, a la parròquia de Sant Pere, pel preu d’1 sou i mig de diners.
  • 03 de Febrer de 1045 - Anna, el seu fill Ferriol, i Domènec amb la seva muller Maria venen a Mir Goltred una terra situada al Pla de Reixac, per 1 mancús.
  • 23 de Setembre de 1046 - Ozi i la seva muller Gerberga venen a Mir Goltred cases, corts, terra, figueres, vinyes i trull, tot situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere, dins la vila de Reixac, pel preu de dos cafissos d’ordi.
  • 17 de Febrer de 1047 - Bonuç i la seva muller Quília donen a Mir Goltred la seva heretat de cases, terres, arbres, vinyes i aigua per regar, situat tot al comtat de Barcelona, dins la vila de Reixac.
  • 19 de Febrer de 1047 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Or [Mir] Goltred unes vinyes situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Albinyana, a canvi de 8 mancusos i un sester d’ordi.
  • 17 de Març de 1047 - Guillem i la seva muller Bella venen a Galind, fill del difunt Duravuli, unes cases, corts i terra, tot al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Pere de Reixac, a la Calçada, pel preu de 5 sous i 5 diners de bona moneda grossa.
  • 06 d'Abril de 1047 - Bernat Guifred i la seva muller Guisla donen a Mir Goltred una peça petita de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a tocar del riu Besòs, a canvi de dues peces de terra, segons consta a l’escriptura.
  • 05 de Maig de 1048 - Ermessenda ven a Mir la seva part, que té al camp del Pla de Reixac que anomenen Matabous, pel preu de 6 diners de moneda grossa de Barcelona.
  • 06 de Maig de 1048 - Ermemir i la seva filla Blancúcia venen a Mir Goltred dues peces petites de vinya al comtat de  Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi de dos sesters d’ordi i mitja aimina.
  • 03 de Juliol de 1048 - Bels i la seva muller El venen a Mir Goltred la quarta part d’una casa i de la terra que l’envolta,  situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, sota la Calçada, al Pla de  Reixac, a canvi de sis sesters d’ordi i 3 sous i mig.
  • 11 d'Octubre de 1050 - Gerberga i el seus fills i filles, Rigual, Igega, Guisla, Adelaida i Raquel, venen a Mir Goltred una feixa de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a tocar de Canalies i del riu Besòs, pel preu de 4 mancusos d’or de Barcelona.
  • 13 de Desembre de 1050 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 10 sous de moneda de Barcelona.
  • 09 d'Abril de 1052 - Balluví i la seva muller Trudgarda donen a Miró, fill de Goltred, dues peces de terra en dos llocs diferents, situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi d’una altra terra que Miró els va donar, segons consta a la carta de permuta que li van fer.
  • 10 d'Abril de 1052 - Mir, levita, permuta amb Balluví i la seva muller Trudgarda una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, per una altra terra.
  • 11 d'Abril de 1052 - Bonpar, la seva muller Igol, i les seves filles Ermessenda, Raquel, Bonadona, Adelaida i Blancúcia, venen a Miró una peça de vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Batpits, pel preu de 3 mancusos de moneda de Barcelona i tres quarteres d’ordi.
  • 20 d'Abril de 1052 - Folc i la seva muller Adelaida donen a Miró una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi d’una altra terra i cases, segons consta en l’escriptura que li van fer.
  • 12 de Maig de 1052 - Adaülf i la seva neboda Bonadomna, filla del difunt Estrader i de Coloma, venen a Miró, fill de Goltred, terres i vinyes situades dins del feu del monestir de Sant Cugat, al lloc anomenat Vallcàrquera, situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 9 mancusos i mig.
  • 13 d'Agost de 1052 - Sendred i la seva muller Rolanda venen a Miró una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere, al lloc anomenat Reixac, pel preu de 5  mancusos de Barcelona.
  • 16 de Gener de 1053 - Sabat i la seva muller Neulenna venen a Mir Goltred una terra amb horts, figueres, vinyes i arbres de diverses classes, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, dins la vila de Reixac i a la vall anomenada Ventenac, pel preu de 2 sous en moneda de Barcelona.
  • 30 de Gener de 1053 - Gal·lí i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred la tercera part d’una casa i una cort amb una peça de terra, situat tot al comtat de Barcelona, al Vallès, a Reixac, pel preu de 4 mancusos d’or de Barcelona.
  • 25 de Febrer de 1053 - Joan i la seva muller Guinidilda empenyoren a Bernat Guillem una peça de vinya, excepte el cens de Santa Eulàlia d’1 diner, situada al comtat de Barcelona, al Vallès,  a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a Albinyana, per un deute que tenen amb ell de 2 mancusos i mig de Barcelona a pes legítim, pagador ans del dia u de març; si l’eixuguen, els retornarà l’escriptura, en cas contrari, la peça de terra passarà a mans de Bernat Guillem.
  • 09 d'Abril de 1054 - Galind Durable i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred, prevere, una peça petita de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant  Pere de Reixac, prop de la Calçada, a canvi de 2 mancusos d’or pur de Barcelona i tres mitgeres d’ordi.
  • 23 d'Abril de 1054 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred, sacerdot, el dret que tenen sobre unes cases amb pou situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu d’11 mancusos.
  • 23 de Febrer de 1055 - Mir Folc, sacerdot, dóna a la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona diverses cases amb terres i vinyes, situades a Reixac, i unes cases, a Barcelona, a més de terres i vinyes, al territori d’aquesta ciutat.
  • 29 de Setembre de 1056 - Bernat Bernat i Estefania, també anomenada Teudeta, fills d’Adelaida, defineixen a Llop de Vilalba tots els alous que han estat de la seva mare, de Bernat, el seu pare, de Guillem Adalbert i Bardí, marits d’Adelaida, a excepció de diverses possessions que es reserven i de l’alou de Merdàs que Llop els dóna per aquesta definició, consistents en cases, corts, horts, terres, vinyes, arbres, boscos, prats i fonts, situats al comtat de Barcelona, al Vallès, al lloc que anomenen de Vilalba, dins els termes de les parròquies de Santa Maria de Cardedeu, de Santa Agnès, Santa Perpètua, Sant Fost i Sant Pere de Reixac.
  • 10 de Gener de 1059 - Guislabert, bisbe, dóna a la Canònica de la Santa Creu una terra situada al comtat de Barcelona, a Montcada, en un lloc anomenat Pedrabruna.
  • 18 de Maig de 1064 - Testament de Bernat, en el qual fa deixes als seus fills i filles de béns situats entre el Llobregat i el coll de Finestrelles, a Sarrià i Reixac, i d’altres llocs no ben especificats.


Font: Fundació Noguera. Diplomatari de l'ACCB Volum III.

divendres, 22 de novembre del 2013

En Rocco "Walter" Torrebruno Orgini, va ser un conegut showman, actor, cantant i presentador còmic italià conegut pels infants que ara tenen 40 anys com en Torrebruno i les seves cançons infantils, com aquella mítica de "tigres y leones" i programes infantils a TVE com "Tarde para todos", "La Guagua", "El Recreo" o "Sabadabda".

Va estar a Montcada en el lloc on abans s'instal·laven els cotxets i la fira de la festa major, en un gran ras de terra i pedres on avui dia trobem el marge més nou de la rambla dels Païssos Catalans i el Poliesportiu Miquel Poblet.


De divendres 20 de Maig n'hi ha hagut als '7o i '80, el 1977 i 1983, on l'any 1977 segurament va ser el que ens va visitar en Torrebruno.

En Torrebruno va morir als 62 anys l'any 1998.

Fons: Arxiu digital de la UAB

divendres, 15 de novembre del 2013

Avui volem oferir-vos una nova postal de la col·lecció digital que portem a terme des del bloc de Montcada i Reixac, de Lucien Roisin.

Es tracta de la postal Nº 12, dedicada a la Font dels Avellaners.


Com sempre, podeu accedir a la secció de Postals L. Roisin des del menú principal que trobareu a la part esquerra del bloc, o si voleu, clicant aquí.

dissabte, 9 de novembre del 2013

El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.

El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de 1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados de los ynteresados para la formación de dicho Plano".

A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:

"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante toponimia. Explicación con clave alfabética.  Relieve representado por sombreado.  Plano realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet. Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha, precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".  Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."

Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:


Edificis  
  • Donadeu (masia encara existent)  
  • Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)  
  • Presas (segurament l'actual Can Peces)  
  • Rexach (Sant Pere de Reixac)  
  • Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)  
  • Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)  
  • Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet) 
  • Marquez de Móia (ara Can Moià)  
  • Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)  
  • Torre dels Frares (masia encara existent)  
  • Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares) 
  •  Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares) 
  • Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)  
  • Franch (masia encara existent)  
  • Tiraina (ara Can Filaina)  
  • Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
  • Cabreta (ara potser Can Ballester)  
  • Carbonell (ara Can Masoliver) 
  • Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana) 
  • Riera (ara Can Riera)  
  • Rey (ara Cal Rey)  
  • Roca (ara Can Roca)  
  • Ribas (ara potser Can Rata) 
  • Olaguer (ara Ca l'Oleguer)  
  • Pelat (ara Can Pelat)  
  • Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)  
  • Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)  
  • Dicho Geperut (ara Can Geperut)  
  • Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)  
  • Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)  
  • Vestigios de Galtego (restes desaparegudes) 
  • San Onofre (ermita ben conservada) 
  • San Clemente (ermita ben conservada)  
  • Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)  
  • Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.

Topònims  
  • Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).  
  • Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)  
  • Vall Tradós (ara Vall-llosera)  
  • Vall Gensana (ara Vallençana)  
  • Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)  
  • Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
  •  Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).
Camins
  • [Camino] de Martorellas
  • [Camino] de ir a Montalegre
  • Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
  • Camino (sota el Puig Castellar)
  • Senda (surt del Coll de Lliçà)

Altres
  • Lugar de un fita caida
  • Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
  • Punto de la mina
  • Casita antiguamente de mina
  • Casiya nueva
 
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.

Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com

divendres, 8 de novembre del 2013

La mal coneguda estació de Montcada-Ripollet, estació de Mas Rampinyo, sempre ha tingut una bonica estampa. La següent fotografia, segurament dels anys 70 del segle XX, ens mostra la seva fisonomia, des de una altra perspectiva.


Pel que es pot observar a la imatge, els banys escara estàven allotjats a les afores i pel model de tren, ja electrificat, bé podria tractar-se dels anys 70, no obstant, si considereu oportú comentar-ho, podeu fer-ho des de l'apartat de comentaris de l'article. Gràcies.

Font: Desconegut.

divendres, 1 de novembre del 2013

De tràgics accidents, el nostre poble no queda lliure. Un d'aquests accidents va passar el 7 de  Març de l'any 1983, on a les 10:16 del matí hi va haver un xoc frontal entre dos trens a Mas Rampinyo.


Imatge de la tragèdia. Fons Mari Carmen Mañas

Els dos combois, un de passatges, procedent de Puigcerdà, i l'altre de mercaderies, que venia de l'estació de Can Sant Joan i estava aturat davant un semàfor en vermell, van quedar encastats a la corva on hi ha el pas soterrat de la via, a l'alçada de Mas Rampinyo, a prop de La Unió i davant de l'Aismalibar vella (llavors tenia 4 anys i mig però tinc el record de veure els treballs posteriors amb els trens i el fet de pensar que alguna cosa molt greu havia passat).



Les informacions oficials van associar els fets a que la sortida del tren de mercaderies, des de l'estació de Can Sant Joan, no va ser anunciada a la següent estació, la de Mas Rampinyo, i segons es va informar, el tren de passatgers venia de Granollers sense intenció d'aturar-se a Mas Rampinyo, i per tant a gran velocitat.

El tren de mercaderies però va aturar-se a la corva descrita davant un semàfor vermell pels voltants de les 10:00 AM, en un tram de via única i amb un feix de boira, que encara existeix avui dia, i va començar a fer servir el xiulet durant una bona estona per tal de demanar entrada a l'estació de Mas-Rampinyo, però que no es va acomplir.

Quinze minuts més tard, el tren de passatgers, que va passar per la estació de Mas Rampinyo sense aturar-se per ser un comboi semidirecte, va esdevenir sobre el de mercaderies a gran velocitat en aquell mateix indret, on instants abans del xoc, el maquinista del de mercaderies i el seu ajudant van saltar del tren en veure el que els hi venia a sobre.

L'accident va produir-se pels voltants del les 10:16 AM i els primers en auxiliar als ferits van ser vilatans de Mas Rampinyo, que hi eren per les rodalies de l'accident (alguns dels quals van portar ferits amb els seus vehicles particulars als hospitals), i també treballadors de Aismalibar que van sortir en escoltar el xoc de trens. Més tard, Protecció Civil, Policía, Bombers, Creu Roja i Guàrdia Civil també van ajudar en les tasques d'auxili dels ferits i a l'evaquació d'aquests cap als hospitals.

Malauradament hi van haver dos morts (el maquinista i el interventor del tren de passatgers) i desenes de ferits (uns cinquanta, de seixanta passatgers que portava el tren aproximadament), aquests darrers traslladats als hospitals de la Vall d'Hebron de Barcelona i a la clínica Santa Fe de Sabadell. La gran majoria dels passatgers eren estudiants universitaris, procedents de Ripoll, Vic i Granollers, que tornaven a classe després d'un cap de setmana a casa.

Més tard, es va personar a l'indret del xoc, el gobernador civil de Barcelona, en Ferrán Cardenal, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, caps de policia, president de la Diputació de Barcelona, i RENFE va circular una petita nota sobre l'accident on s'informava del següent:

"La unidad (número treinta u dos mil quinientos ochenta y dos, se refiere al tren-tranvía), procedía de Puigcerdà, y se dirigía a Barcelona. El mercancías se encontraba detenido a la entrada de la estación de Moncada-Ripollet."

L'alcalde de Montcada va expressar-se sobre els fets, als mitjans de comunicació que es van acostar a informar sobre l'accident, i va queixar-se de la situació precària d'algunes instal·lacions ferroviàries al poble.

A darrera hora de la nit, la Inspecció General de Renfe, després de les seves investigacions va manifestar que l'accident podia haver estat motivat per una expedició incorrecta del tren de mercaderies, des de l'estació de Can Sant Joan, provocada per un error humà.

A l'endemà de l'accident, els diaris oferien la informació del fet. La Vanguardia va publicar en portada una imatge dels trens encastats informant a més del següent:

Dos muertos y 50 heridos.
El tren de Puigcerdá choca en Montcada i Reixac.

Dos muertos y cincuenta heridos, de los que tan sólo seis han quedado hospitalizados, es el balance de un choque frontal entre un tren de mercancías y una unidad eléctrica de viajeros, ocurrido a las diez y cuarto de la mañana de ayer en un tramo de vía única en Montcada i Reixac. 

El accidente se registró cuando el mercancías se encontraba detenido ante una señal esperando entrar en la estación de Montcada-Ripollet y la unidad eléctrica se precipitó sobre él a la salida de una curva. Los fallecidos son el maquinista y el revidor del tren-tranvía, mientras el maquinista y el ayudante del mercancías consiguieron saltar al ver acercase la otra unidad.

 El lugar del choque, en la línea Montcada-Puigcerdà, resulta particularmente peligroso al ser de vía única. Respecto a las causas del siniestro, la Inspección General de Renfe comunicó ayer a última hora que en principio parecía debidas a una expedición indebida del mercancías. En este mismo sentido, el jefe de la Quinta Zona de Renfe manifestó que es muy probable que haya habido un fallo humano.


A les planes interiors del diari, a la secció de successos, plana 25 s'informava dels detalls de l'accident:

Dos muertos y 50 heridos al chocar de frente dos tremes en Montcada i Reixac

Un tranvía embistió a un mercancías que estaba parado en una señal.

Dos muertos y 52 heridos, de los que tan sólo doce han quedado ingresados en los centros sanitarios a los que fueron conducidos, es el balance de un choque frontal entre un tren de mercancías y una unidad eléctrica de viajeros en un tramo de vía única. El accidente se registró a las diez y dieciséis minutos de la mañana de ayer en el punto 11,9 de la línea Barcelona-Puigcerdà, término municipal de Montcada i Reixac.

Las cíctimas mortales son: Juan Solà Mico, maquinista de la unidad eléctrica y Juan Miquel Juvenia Hernández, interventor de la misma. El conductor y el ayudante del mercancías, al darse cuenta de la presencia del tren tranvía, saltaron de la cabina salvando así sus vidas.

El tren tranvía 32.586 procedía de la estación Montcada-Ripollet, el bien no había parado en esta estación pues se trataba de un semidirecto y se dirigía a Barcelona-plaza de Cataluña. En él viajaban unos sesenta pasajeros ,estudiantes universitarios en su mayor parte que procedían de Ripoll, Vich y Granollers y regresaban a Barcelona al comenzar la semana lectiva. El tren de mercancías se hallaba parado en una señal de alto, según manifestaron los vecinos, y durante al menos quince minutos, estuvo haciendo sonal el silbato pidiendo entreada en la estación de Montcada-Ripollet.

Fue un empleado de la empresa Aismalibar, cuyas instalaciones se encuentran justo delante del lugar del accidente, quien dio el primer aviso a los bomberos y Guardia Civil. "Yo estaba viendo por la ventana el tren de mercancías que estaba parado. Como es vía única tendría la señal de alto. Entonces llegó el tren tranvía que venía de Granollers y que corría a bastante velocidad, ya que no debió ver los semáforos o éstos no funcionaban bien. Oímos el estruendo del choque e inmediatamente corrimos hacia la ventana. Vimos cómo el tren de pasajeros se empotraba en la máquina del mercancías y la hacía retroceder al menos siete u ocho metros. Aún se movían los vagones cuando nosotros vimos el accidente." Otro testigo decía: "Cuando salí de la carpintería para ir a almorzar el mercancías estaba estacionado ante una señal ferroviaria de detención. Cuando volví el tren seguía parado. Entré en la carpintería y escasos minutos después oí un gran estruendo".

El choque entre el mercancías y la unidad eléctrica de viajeros sacó a todos los vecinos de sus ocupaciones. Las primeras evacuaciones de heridos se realizaron en coches privados según nos manifestó una vecina que llegó escasos minutos después al lugar del siniestro. "Estaba en casa envolviendo un pastel y oí una gran explosión. Le dije a mi marido, es la fábrica que ha estallado, pues eso ocurrió hace 15 años, al salir vimos de lo que se trataba y empezamos a ayudar a los pasajeros a descender del tren y saltar el muro que enmarca la vía."

En las varias manifestaciones que obtuvimos de los vecinos hay que recalcar que en el lugar del accidente casi siempre se detienen los trenes y una vez allí piden paso a la estación de Montcada-Ripollet situada a unos ochocientos metros. "El mercancías llevaba algún tiempo parado y no cesaba de hacer sonar el silbato pidiendo que se autorizara la entrada en la estación". Lamentablemente, eso no sirvió de gran cosa.

Sobre las siete de la tarde de ayer una nota oficial de Renfe informaba que la Inspección General de la misma, después de las primeras investigaciones, piensa, en un principio, que la expedición indebida del mercancías pudo ser la causa desencadenante del accidente. En este orden de cosas el jefe de la Quinta Zona de Renge, José Luís Villa, manifestó que al parecer se había producido un fallo humano. No obstante -añadió- todavía es pronto para dilucidar responsabilidades, sobre las que se está investigando.

Por su parte, el alcande de Montcada i Reixac manifestó su preocupación por el problema que supone para la ciudad el estar rodeada por vías de comunicación - caretera nacional y autopista - y el paso de la línea de ferrocarril prácticamente por el eje de la población. Señaló también, que las instalaciones ferroviarias, a su entender, estaban obsoletas y que no tenía demasiado sentido que en un tramo de vía única se hubiera instalado una señal de detención, y más teniendo en cuenta que a menos de un kilómetro de distancia hay una estación (Montcada Bifurfación) en la que existe doble vía.

Al lugar del accidente acudieron el alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, el presidente de la Diputación, Dalmau, gobernador civil de Barcelona, Ferran Cardenal; Jefe superior de policía Agustín Linares, Jefe de la Policía Nacional, coronel Travé.

En la Ciudad Sanitaria de La Vall d'Hebron se atendieron 31 urgencias de las cuales 23 pudieron ser trasladadas a sus domicilios particulares debido a que sufrían heridas, contusiones o fracturas de pronóstico leve o reservado. En el momento actual permanecen ingresados 8 enfermos en fase de observación, 5 de ellos presentan traumatismos y en algunos casos conmoción cerebral con un pronóstico que varía entre reservado y menos grave, los otros tres presentan pronóstico grave, dos sufren lesiones medulares y el otro fractura craneal.
El dia 8, El País informava:

Dos muertos y 65 heridos en Montcada i Reixac al embestir un tren-tranvía a un mercancías

El accidente se debió a un fallo humano, al darse salida equivocada a un convoy en la estación Montcada-Bifurcación


Dos muertos y 65 heridos, tres de ellos graves, es el balance de accidente ferroviario ocurrido ayer, a las 10.16 horas en la línea Barcelona-Puigcerdà, entre las estaciones de Montcada-Ripollet y Montcada-Bifurcación. Un tren tranvía procedente de Puigcerdà embistió totalmente a un tren de mercancías que llevaba más de quince minutos estacionado en el lugar del accidente bajo la señal eléctrica de control situada a la salida de una curva, en un tramo de vía única y con mucha niebla.

Las causas del accidente, según la versión oficial de Renfe, "en principio parecen debidas a una expedición indebida del tren de mercancías" desde la estación de Montcada-Bifurcación.El conductor del tren mercancías y su ayudante, así corno los responsables de la estación de Montcada-Bifurcación, prestaron declaración en la Comisaría de Policía de Montcada. Ninguno de ellos quedó detenido.

Poco después de las diez de la mañana los vecinos de Montcada oyeron un estruendo brusco. Poco antes habían visto estacionado el tren de mercancías sobre el paso inferior de peatones que comunica con la avenida de Cataluña, hecho que juzgaron poco frecuente. Después todos empezaron a movilizarse para recoger a los heridos que iban saltando del tren y en sus coches particulares los fueron trasladando al ambulatorio de Montcada, a la clínica Santa Fe de Sabadell y a la residencia de Valle Hebrón, aunque los primeros heridos que descendieron de los vagones fueron atendidos en la enfermería de la empresa Aismalibar, situada frente al lugar del accidente.

Uno de los heridos comentó: "¿Sólo nos hemos dado cuenta de que el tren frenaba bruscamente y de repente nos encontramos por los suelos, amontonados y en un mar de sangre". Otro herido elogió el comportamiento de los vecinos de Montcada, "que inmediatamente en sus, propios vehículos nos trasladaron a los centros hospitalarios y también hay que agradecer los servicios de la Cruz Roja, bomberos de la Generalitat, fuerzas de la Guardia Civil y Policía Nacional, y el servicio de Protección Civil, que en todos casos ha sido ejemplar".

Chocó una ambulancia

A los heridos del accidente ferroviario hay que sumar dos más, leves, ya que una ambulancia de la Cruz Roja al trasladar a los heridos colisionó con un vehículo particular que no le cedió el paso. Los ocupantes de la ambulancia fueron trasladados en otro vehículo a un centro sanitario sin que sus heridas revistieran importancia.

El conductor y el interventor del tranvía, Jesús Sola Vico, de 51 años, y Juan Miguel Juverías Hernández, de veinticuatro, no tuvieron la suerte de sus colegas del tren de mercancías que se dieron cuenta de la llegada del otro tren y tuvieron tiempo de saltar de la cabina de la máquina salvando la vida. Los dos primeros fallecieron aplastados.

La máquina del tranvía se encaramó sobre el mercancías y quedó alzada a más de un metro de la vía perdiendo las dos ruedas delanteras. La fuerza de la embestida hizo retroceder al mercancías, que estaba parado, unos veinte metros.

Un testigo presencial comentaba que la mayoría de los pasajeros bajaba con heridas en la cabeza y sangrando con abundacia y otros, que hubo que rescatar, parecían tener las piernas y brazos rotos. Al prindipio dificultó un poco el rescate la densa niebla que impedía la visibilidad.

El alcalde de Montcada estaba apenado y enfurecido por la catástrofe y manifestó a este diario: "Hace muchos años que Montcada es víctima de las vías de comunicación y hay que tomar una decisión urgente. Renfe nos ha dicho que ha previsto eliminar el tramo de vía única pero que no lo puede hacer porque no hay presupuesto. A ver si ahora, con el accidente, se acelera esto y aunque sea poniendo otra vía más, ya no viene de una, que lo solucionen. Sin embargo la solución sería trasladar el ferrocarril fuera de la población".

Se esperaba, que el servicio ferroviario, fuera reemprendido en la noche de ayer.

Per altra part, al mateix diari El País a l'edició del 9 de Març informava:

Renfe responsabiliza del accidente de Montcada a un empleado

Enric González Montcada i Reixac 9 MAR 1983

El fallo humano que provocó el accidente ferroviario de Montcada i Reixac en el que perdieron la vida dos personas y resultaron heridas o contusionadas otras 65, consistió, según fuentes de Renfe, en que el factor de circulación de la estación de Montcada-Bifurcación no comunicó al de la estación siguiente, Montcada-Ripollet, que el tren de mercancías había sido expedicionado. Por ello, el responsable de esta última dio vía libre al tren tranvía procedente de Puigcerdà y cerró el paso al tren de mercancías que quedó parado en el lugar del accidente. CC OO hizo pública ayer una nota en la que afirma que la señal de entrada de la estación de Montcada carecía de teléfono.Según la información facilitada por las mismas fuentes, no ha habido ningún procesamiento, y se está pendiente de que el juzgado se pronuncie en función de las declaraciones que los responsables de las estaciones y los maquinistas del tren de mercancías realizaron en la Comisaría de Policía de Montcada. La Inspección General de Renfe está investigando el suceso y se espera que en un plazo breve se pronuncie sobre las presuntas responsabilidades- en que hubieran incurrido los funcionarios respecto a las normas de régimen interior de la empresa.

La evolución de los heridos es, en general, satisfactoria. Ayer permanecían internadas doce personas, entre la residencia sanitaria de Valle Hebrón de Barcelona y la clínica Santa Fe de Sabadell. De éstas, tan sólo una mujer, María Planas Sala, se halla en estado grave observándosele dificultades en la recuperación de los movimientos de sus extremidades superiores e inferiores.

La posibilidad de que se instale la doble vía en Montcada, que habría evitado el accidente, es por el momento sólo una idea. Fuentes fidedignas han manifestado a este periódico que en el Plan General de Ferrocarriles elaborado por el Gobierno en 1981, y que tiene una vigencia de diez años, figura que el recorrido de la línea Barcelona-Puigcerdà, entre las estaciones de Monteada-Bifurcación y la de Vic cuente con doble vía. Pero no se ha realizado ni el proyecto y no se ha asignado partida presupuestaria ya que hay tramos muy difíciles a efectos de expropiación de terrenos, y otros en que es prácticamente imposible instalarla.

Al diari ABC també es va comentar un article, el dimarts 8 de Març, a la plana 66, en concret a l'apartat de successos:

Dos muertos y cincuenta heridos en choque de trenes en Barcelona

Un convoy de pasajeros abordó a un mercancías

Barcelona. Alarcón.


Dos muertos y cerca de medio centenar de heridos, cuatro de ellos de carácter grave, fue el balance del choque de trenes ocurido en la mañana de ayer en la localidad barcelonesa de Moncada y Reixach, al chocar un tren-tranvía repleto de pasajeros con un mercancías que se hallaba detenido ante un semáfoto en rojo.

El accidente se produjo sobre las diez quince de la maána entre las estaciones de Moncada bifurcación y Moncada-Ripollés. Ante todo hay que aclarar que quien no conozca esta zona cercana a Barcelona, que la población de Moncada es el más importante nudo de comunicación del conocido popularmente como "ocho ferroviario catalán". Allí confluyen y se bifurcan las líneas, que saliendo de Barcelona o procedentes del Sur, enlazan con Francia por Puigcerdà o se dirigen hacia el interior de Cataluña. El tren-tranvía había realizado su última parada en Granollers y no estaba previsto que se detuviera en Moncada, por lo que iba a gran velocidad.

El accidente se produjo frente a las instalaciones de la empresa textil Aismalibar, algunos de cuyos trabajadores fueron testigos presenciales del choque y los primeros que fueron a prestar auxilio a las víctimas. Por ello sabemos más detalles sobre las circunstancias del hecho, ya que en escueta nota que hizo pública RENFE dice simplemente:

"La unidad (número treinta u dos mil quinientos ochenta y dos, se refiere al tren-tranvía), procedía de Puigcerdà, y se dirigía a Barcelona. El mercancías se encontraba detenido a la entrada de la estación de Moncada-Ripollet."

Según los referidos testigos, el mercancías estaba detenido ante una señal en rojo en un tramo de vía única que además hace una curva. De repente apareció el tren de pasajeros a gran velocidad, ya que se trataba de un semidirecto, y chocó violentamente con la formación que estaba parada. Ambos trenes quedaron empotrados, y según la descripción de un pasajero, la máquina del tren mercancías parecía la del semidirecto. En el accidente resultaron muertos Juan Solá Mico, de cincuenta y dos años, y Miguel Juvenia Hernández, de veintinueve, maquinista e interventor, respectivamente. El mercancías llevaba detenido quince minutos.

Los heridos

Los heridos, según las últimas cifras conocidas, se elevan a unos cuarenta y cinco, la mayoría de los cuales sufrieron únicamente contusiones debidas a la violencia del choque. El tren procedente de Puigcerdà llevaba a gran cantidad de estudiantes, de dicha localidad, así como de Vich y Granollers, que regresaban el fin de semana para incorporarse a las clases en la Universidad de Barcelona.

La inmediata movilización de todas las Fuezas disponibles, Policía, Guardia Civil, Cruz Roja, Bomberos y voluntarios, así como el personal de RENFE, permitió la rápida evacuación de los heridos, que pronto desbordaron el servicio de urgencia de la Clínica de Santa Fe, de Sabadell, que era el centro más cercano. Allí quedaron ingresadas dos personas, aunque parece que ningua de ellas se mucha gravedad. Alrededor de una treintena de contusionados fueron asistidos en la Residencia de Valle Hebrón, en Barcelona, dos de los cuales, parece ser que se hallan también en estado grave. Al lugar del suceso se personó el gobernador civil de Barcelona, Cerrán Cardenal.

Sobre las causas del siniestro, de las que nada oficial se sabe, las primeras especulaciones apuntal al fallo humano, aunque en todo caso no se puede descartar un factor, que es la densa niebla que por aquellas horas subro todos los días la zona. De todas formas, el hecho de que el conductor del mercancías sí viera venir al otro tren y saltara inmediatamente a tierra salvando así la vida, parece demostrar que la niebla no era tan densa. Además se ha señalado que este punto, situado en pleno casco urbano, es extraordinariamente peligroso.

Quien sí dio su versión de los hechos, o al menos la opinión que el accidente merecía, fue el alcalde de Moncada, quien bastante exaltado señaló que las instalaciones de RENFE en la ciudad están anticuadas, añadiendo que no tiene sentido que un tramo de vía única y además en curva se sitúe un semáfoto, sobre todo si se tiene en cuenta que a menos de un kilómetro hay otra estación, la de Moncada-bifurcación, en la que la línea queda desdoblada.

A última hora de la noche, la Inspección General de Renfe, trasladada al lugar de los hechos, indicó que la causa del accidente podría ser una expedición indebida del tren de mercancías. La vía quedará libre en las primeras horas de hoy. Ayer el servicio ferroviario hasta Vic, Ripoll y Puigcerdà se realizaba sin interrupción vía Granollers, atendiéndose las estaciones restantes mediante un servicio de autobuses.


Fonts: La Vanguardia, El País, ABC.

Missatges més recents Missatges més antics Inici