Blogcrowds

divendres, 24 d’abril de 2015

El 4 de Juliol del 2005 el cupó de la ONCE ens va oferir una imatge de Sant Pere de Reixac, com a element característic del poble de Montcada i Reixac.

L'autor de la imatge és un Montcadent, en Paco Soriano, que també es va fer servir al fulletó sobre Reixac, editat l'any 2004.  Posteriorment va cedir la imatge a ONCE per a fer aquest cupó:


A l'Associació d'Amics de Reixac tenen tres quadres relacionats amb aquesta imatge, un amb un exemplar en gran del cupó que els va reganar la ONCE, un altre amb la imatge original i un tercer amb un seguit de cupons que van comprar i que finalment no van tocar.



La ONCE, una Organització nascuda el 13 de desembre de 1938, ha fet possible un sistema de prestació social per a persones cegues o discapacitat visual severa del que no hi ha equivalència en cap altre país del món.

Abans de la seva constitució, als anys 30, hi havia un seguit de sistemes de rifes a Catalunya, Andalusia i part del llevant, que un cop unificats van donar peu a l'actual Organització de la ONCE.

Encara avui dia la butlleta és coneguda com a "cupó", nom que esdevé dels primers dissenys, en forma de cupó com els següents de l'any 1942:


dijous, 23 d’abril de 2015

Bona diada de Sant Jordi.

Els còmics, com a exemplars en paper d'una història explicada de manera gràfica, normalment de característiques fantàstiques, van sorgir com a producte cultural de la modernitat política i industrial occidental. Els japonesos però van adaptar-lo a la seva cultura al darrer terç del segle XX i van arribar a ser capdavanters d'aquesta indústria.

Val a dir però que aquesta divisió de les pàgines en vinyetes, tot relatant l'història que l'autor ens vol fer arribar té com a directe precedent l'auca.

Les auques són documents propis de la cultura catalana i al igual que els còmics mantenen un format artístic de dibuixos i text, encara que les auques es conformen en una única pàgina i habitualment en 24, 48 vinyetes o qualsevol múltiple de quatre, acompanyades amb un rodolí textual.

L'auca més antiga és de 1670 aproximadament encara que durant el segle XVIII els motius i temàtiques van ampliar-se, arribant al segle XIX on hi va haver el boom editorial d'auques de tot tipus. El segle XX va ser molt prolífic també, arribant a publicar-se gran quantitat d'auques de les històries, humor, llegendes i curiositats de pobles, personatges i ciutats.

Aquest precedent del modern còmic, com és l'auca catalana, també té alguna dedicada a Montcada. Aprofitant que estem de Sant Jordi, us presentem una nova auca que hem elaborat sobre les tres llegendes de l'origen de l'escut de Montcada. Esperem que us agradi (cliqueu a sobre per a poder-la llegir):


Però a Montcada ja hi havia alguna altra auca elaborada ja fa uns anys, per exemple l'Auca de la Pau del Turó (cliqueu a sobre per a poder-la llegir):


O també alguna auca amb tonalitats reivindicatives, prou conegudes per nosaltres:



divendres, 17 d’abril de 2015

Topònims amb nom poc decorós trobem alguns documentats ara fa més de mil anys. Alguns exemples en terres catalanes, documentats en cartularis, expressen llocs anomenats Pet de Ovella, Pixa Borres, Pixa Murs, Pixa Rannas, Puta Blanca, Rumpi Bragas, Tira Culs, Tres Culs o Caga Cans.

Imatge: IFR

Aquest darrer, documentat l'any 1014, fa referència a un turó, al territori del Vallès, anomenat "Chaga Cans", situat prop de la vila de Sant Pere de Reixac.
Tant és així que un altre document de l'any 1041 diu "in comitatu barchinona in uilla rexag. Et affrontat...de acciduo in puio de chaca canos".

Com a curiositat, també hi apareix algun lloc associat a algun malnom, con és el cas del "Coll de Tresdos", documentat l'any 1180, també a la Parròquia de Sant Pere de Reixac.

Fons: Orígenes históricos de Cataluña, Josep Balari i Blanc. Pàgina 232 i 235. Imatge: Inmaculada Fernández.

divendres, 10 d’abril de 2015

Com va escriure en Ferran Canyameres:

Tenir aigua d'aquesta és considerat com un privilegi. Uns versets populars, repetits encara avui, ratifiquen el seu renom:

"Aigua fresca i regalada
de la mina de Montcada"

Ferran Canyameres amb la seva obra, "Com el Vallès no hi ha res".

Font: Ferran Canyameres. Obra Completa V. Obra biogràfica. Textos inèdits. El Vallès. 1995

dilluns, 6 d’abril de 2015


Avui fa dos anys que Miquel Poblet ens va deixar. El volem recordar amb aquesta estampa de vencedor, després de guanyar el Campionat d'Espanya de velocitat en pista, al velòdrom de Mataró.

Ara que l'ajuntament de Barcelona nomenarà el Velòdrom d'Horta com el Velòdrom Miquel Poblet, és just reconèixer el seu palmarès, ja que va competir com a ciclista professional des del 1947 fins el 1962, assolint un total de 214 victòries, fent-se famós per la seva habilitat i capacitat de fer sprints.

A més va ser el primer ciclista espanyol en portar el mallot groc durant una etapa a l'edició del 1955 del Tour de França i també el primer ciclista que en un mateix any, al 1958, va aconseguir vèncer en etapes de la Vuelta a España, del Tour de França i del Giro de Italia.


Fons: Imatge Bert. El Mundo Deportivo.

diumenge, 5 d’abril de 2015

Hem incorporat a la col·lecció de postals digitals de Lucien Roisin (veure la secció de les seves postals al menú de l'esquerra anomenat "Postals Lucien Roisin") una nova postal. En aquest cas de la zona de la Font Pudenta:


divendres, 3 d’abril de 2015

Segons Josep Balari i Jovany, al seu "Orígenes Históricos de Cataluña", hi ha topònims ja desapareguts, però enregistrats en documentació d'ara fa mil anys en que apareixen escrits en llengües locals i no pas en llatí.


En relació a Montcada i Reixac, en concret a la parròquia de Sant Pere de Reixac, ofereix un exemple anomenat "Bat Pits", l'any 1005, que podem traduir com "Golpea pechos" en castellà. Aquest mateix topònim apareix com "Bate Pitos" l'any 1009 o "Bate Pectus" l'any 1032.

S'indica també que aquest lloc era un indret dedicat a la pregària i es confirma en un escrit de l'any 1170 en el que en unes descripcions d'uns llindars de terra es diu "el collo de cruce uocitato bat piths", és a dir el port de creu anomenat pica pits.


Fons: Orígenes históricos de Cataluña. Josep Balari i Jovany. Pgs 233 i 234.

dijous, 2 d’abril de 2015

Tant hem canviat en 100 anys?

video




Fons: 1915 autor desconegut. 2015 Google inc.

dimecres, 1 d’abril de 2015

La postal d'aquest mes d'abril està dedicada al Carrer d'en Gran de Mas Rampinyo. Un carrer històric avui dia tranquil però que va ser part de l'antiga carretera nacional N-152, coneguda com Carretera de Ribes, abans de la variant de la C-17 que fem servir avui dia.


El seu històric i característic anunci ceràmic de salnitre natural per abonar els camps de "Nitrato de Chile", a la cantonada del desballestament de vehicles, és l'únic que encara subsisteix dels dos que tenia el carrer (hi havia un a cada cantonada).

L'anunci de "Nitrato de Chile" de l'altra cantonada del carrer, avui desaparegut. 
Imatge: Fidel Casajuana i Manent.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici