Blogcrowds

divendres, 26 de juny de 2015

Avui volem donar-vos a conèixer un anunci oficial, publicat al "Boletín Oficial del Ministerio del Aire" el 7 d'abril de 1955, en el que es gestionava un lloc de treball sota la "Dirección General de Correos y Telecomunicaciones" en el que s'establia un lloc de treball de carter rural a Mas Rampinyo per un sou de 2044 pessetes. Diu:

Masrampiño (Barcelona).- Una de Castero rural de Masrampiño: cambiar en MoncadaM cuatro horas de servicio y haber anual de 2.044 pesetas.



Fons: Biblioteca Virtual de Defensa.

divendres, 19 de juny de 2015

Avui volem parlar d'una ermita, avui desapareguda, que va existir en terrenys de llinda entre els termes de Reixac i de Sant Cebrià de Cabanyes (actualment Sant Fost).

La capella no va pertànyer a Montcada i Reixac, encara que hi ha autors la identifiquen com a ermita del terme de Reixac, ja que estava molt propera al nostre poble, cosa que la fa de interès general, degut a que ben segur era de pas proper i de visita habitual pels veïns de Reixac.

L'ermita, coneguda com la Ermita de Sant Martí de Pedrencs, Sant Martinet o simplement Sant Martí, estava ubicada dalt d'un turonet, conegut com el de Sant Martinet i que va desaparèixer de manera definitiva per l'explotació de la pedrera de Can Donadeu.

D'estil romànic, segurament del s. XII, l'ermita va estar situada a les coordenades aproximades 41° 30' 25? N, 2° 12' 53? E, segons el fons de Patrimoni Cultural Català documentat per la Generalitat de Catalunya.

Situació aproximada de l'ermita de Sant Martinet, molt propera a Can Donadeu. Foto Google. Inc.

Segons aquesta descripció patrimonial, abans de la desaparició de l'ermita, es diu que:

L'ermita de Sant Martí només conserva l'absis, el mur nord i part del mur sud. Fa 8 m de llarg i 3 d'ample, l'absis fa 1,35 m de fons i la paret 80 cm de gruix.

I com a dades històriques podem dir que:

Depenia de Sant Cebrià de Cabanyes quan aquesta església era parròquia. Tot i que no és segur, sembla que l'ermita pugui ser del segle XII. Fins a l'edat moderna s'hi van celebrar processons el dia de Sant Martí de Tours (11 de novembre).
Aquestes dades, com veurem més tard, han estat identificades mitjançant el treball de Mossèn Pi i Bernat, on també diu que l'any 1645 encara hi havia referències on l'ermita tenia una molt bona salut, però ja a l'any 1711 l'ermita ja estava molt malament i es va manar refer-la i beneïr-la de nou.

D'altra banda, en un mapa de la zona de Sant Fost, de l'any 1777, surt referenciada l'ermita (encerclada en vermell), en un indret proper a Can Donadeu, com "La Iglesia o Capillita de San Martín, (h)oy derruida.", cosa que posa de manifest que l'ermita tornava a patir molts problemes estructurals.

Mapa de 1777. Fons ACA

Aquest document ja ens indica que Sant Martinet estava a finals del segle XVIII enderrocada i sense un ús litúrgic.

Un dels darrers documents gràfics és la següent fotografia, realitzada a l'any 1915 per Josep Salvany i Blanch (1866-1929), on podem veure una construcció ja sense cap fonament religiós:

Sant Martinet. Foto: Biblioteca de Catalunya.

Una de les darreres descripcions, de l'any 1936,  la podem llegir a les cròniques de Mossèn Pi i Bernat al seu llibre de "Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes" es diu a la plana 53:
Hi havia en el termal de Cabanyes, una capella dedicada a Sant Martí. Distava un quilòmetre aproximadament de l'església parroquial. Estava edificada vora el camí que anava de Cabanyes a Barcelona passant per Reixac, en el pla d'un turó.
Pi i Bernat ja ens situa la capella en territori de Cabanyes i, val a dir que, certament, des de la Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes fins les coordenades definides i enregistrades pel patrimoni cultural català de la Generalitat de Catalunya, hi ha uns 910 metres, cosa que s'ajusta a les descripcions de mossèn Pi i Bernat. El text segueix amb una descripció de la seva fisonomia i mides:
Per les runes que encara avui existeixen, pot dir-se que era de construcció romànica, de menys cabuda que la parroquial [la de S. C. de Cabanyes], medeix des de la punta de l'absis a la porta d'entrada 8 metres amb 1,35 d'absis, 3 metres d'ample i el gruix de les parets és de 80 centímetres.
I ja per acabar, el mateix autor ens cita un seguit de referències de culte celebrades a l'ermita de Sant Martinet. Referències que creiem demostren que la devoció era de consideració:

El dia 11 de novembre, com si fos diumenge, es celebrava la festa a la capella. Es sortia de l'església parroquial [de S. C. de Cabanyes] en processó o es cantava l'himne de comú de confessors. El sacerdot revestit amb els ornaments sagrats portava el Lignum Crucis. En la pròpia capella es celebrava la Missa resada.
Els obrers procuraven de preparar tot el necessari per a la celebració i per atendre les despeses.
A l'any 1645 plogué amb tanta abundància abans de sortir la processó, que no pogué fer-se la festa, la qual fou ajornada per a l'endemà que s'esqueia ésser diumenge.
Els pobles veïns tenien devoció especial al gloriós Sant Martí i s'hi celebrava durant l'any alguna Missa. També és notícia d'algunes peregrinacions i la cera mai no havia estat escatimada per tal de què el Sant tingués força iluminària.
Els serveis per a l'onamentació de la capella eren guardats a la casa de l'administrador, però les joies del Sant estaven sota la custòdia del rector.
La vigília del Sant, es procurava guarnir una bona enramada a les parets de fora per tal de que semblés més festa.
A l'ésser visitada l'església parroquial també es practicava la visita pastoral a la referida capella.
Una provisió del Rvnt. Roger als 18 d'octubre del 1711 diu "Per quan estem plenament informats que la capella sots invocació de St. Martí construída dins los límits de la present parròquia está publicament profanada. Per axó manam incontinent reedifiqueu aqueslla, posant-la amb tota decencia per celebrarse lo Sant Sacrifici de la Missa. així mateix manam al Rvnt. Rector de la present Iglesia no lecebre ni celebrar promete fins a tant aquella sia novament beneida i reedificada he donau que la clau d'aquella sia entregada en ma i poder del obrer de la Iglesia de Cabanyes que vuy es y per temps será".
Potser la capella fou profanada i destruïda pe mans criminals, en temps de revolta religiosa. De totes maneres, no és de suposar que fossin els paisans d'aquells voltants els que portessin a cap aquesta facècia, car tots ells hi tenien un remarcable interès. Manquen dades per tal d'aclarir aquest fet.
Avui el poble coneix el lloc pel nom de "Muntanya de Sant Martinet". 

Un cop més la mà del progrés i de l'explotació de pedra va esborrar del mapa un altre edifici religiós, enrunat sí, però patrimoni històric i cultural dels nostres avantpassants.

Tractem aquesta trista història com un crit de consciència per les noves generacions, per tal que intentin no profanar ni eliminar les petjades del nostre passat humà més antic.

Xavier Colomé

Fons i Bibliografia:
Mapa 1777: Archivo de la Corona de Aragón.
Revista Campsentelles, nº 14. Xavier Pérez.
Fotografia Josep Salvany: Biblioteca de Catalunya.
Foto de satèl·lit: Google Inc.
Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes. Mossèn Pi i Bernat.
Web de Montcadapost. Ricard Ramos.
Web de SerraladaLitoral. Francesc Costa Oller

dilluns, 15 de juny de 2015

Ja porten sis mesos d'aquest any 2015 i per tant acumulem sis meraveloses postals del nostre poble. A continuació us fem una relació de les que hem publicat durant l'any:









Si voleu comentar o valorar la que més us agrada, endavant, feu servir la secció de comentaris.

Salutacions.


divendres, 12 de juny de 2015

Avui volem donar-vos unes pincellades sobre les funcions de culte que es celebraven a la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia integrada a Sant Fost, durant el segle XVII.

Mapa ubicació. Font: Google Inc.

Per la diada dels apòstols, l'1 de maig, actualment dia del treball, les tres parròquies de Sant Fost de Campsentelles, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles, organitzaven juntes una gran processó i partien des de les seves parròquies i es dirigien a Nostra Senyora de Montcada.

Només sortir es cantaven els goigs i en arribar a Montcada, un dels rectors celebrava la missa, que un cop finalitzada es disposava per cantar uns altres goigs diferents als primers.

L'Obra de cada església pagava les despeses i els obrers organitzaven la processó així com la festa religiosa, tot nomenant el portador de la creu i altres afers necessaris pel bon transcurs de la festa.

Aquesta processó, originada de l'esperit pietós i de fe va evolucionar a un aplec no massa ben vist per les autoritats eclesiàstiques i va acabar prohibint-se o havent de demanar permís previ per a la seva organització, ja que sembla que els membres de la processó veien la ocasió per a divertir-se d'una manera poc curosa, amb un excés i un ús immoderat de del menjar i del beure i potser altres plaers, no menys terrenals.

El 13 de novembre de 1683, el mossèn Josep Ros de Granollers, nomenat Visitador pel bisbe de Barcelona, manà el següent: "(...)per quant en lo ultim sínodo tingut en Barcelona al primer, segon y tercer dia de juriol prop passar se prohibiren les processon que distaben mes de tres cuarts de la Iglesia per ocasionarse en ellas algunas irreverencies al culte divino; Per aixó maná al Rent- rector i obrers de la present iglesia cessen de fer la processó acostumaban a fer a Ntra- Sra. de Moncada en pena de 1' lliures de bens propis exigidos si ja donchs no tenian llicencia in scriptus de sa Illa. Sra."

Des de aquella provisió no es va trobar escrit que es tornés a fer la processó a Montcada.

A banda d'aquesta processó a Montcada, i per tal de salvar les collites dels manaments divins, durant molts anys, les tres parròquies de Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, feien una altra processó per a implorar el benefici de la pluja.

Sortien catorze pelegrins, set de Sant Fost i Cabanyes i altres set de Martorelles el dia 8 de maig, per Sant Miquel, i anaven al castell de Sant Miquel de Montornès per tal d'escoltar la missa que allà es feia. Sembla ser que es combinava aquesta pelegrinació amb el celebrament de la processó de Montcada.

També per Sant Jaume es celebrava missa i con si fos Festa Major anaven a Cabanyes els capellans assistens de Reixac i Martorelles. Val a dir que els encarregats de fer lluir la festa eren els administradors de Cabanyes i la casa de Torrents de Dalt, on els capellans eren convidats a dinar. Aquesta festa va convertir-se també en un aplec de germanor ja avançat el temps i abans de deixar-se de celebrar.


Fons: Notes Històriques del Vallès. Mossèn Pi i Bernat. 1936.

divendres, 5 de juny de 2015

I si la passada setmana vàrem estar veient algunes referències, trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, sobre pagesos de Montcada a finals del segle XVII i principis del XVIII, aquest divendres ho farem per algun de la Parròquia de Reixac.

Pagès finals del segle XVII i principis del XVIII. Autor desconegut.

Es tracta d'una referència de l'any 1670, any on els pirates campaven com volien pels mars i oceans. Aquell mateix any de 1670, per exemple, el pirata anglès Henry Morgan va capturar la ciutat de Panamà, a l'actual estat de Florida dels EEUU.


1670 - Pau Albinyana de la Costa i Jaume Cases pagesos de Reixac.

"Causa del prior y convento de Sant Jeroni de la Murtra, contra Pau Albinyana de la Costa, agricultor de Reixac y Esteve Cases, agricultor, habitantes de la parroquia de Santa Perpètua, que son los tutores y cuidadores del hijo del difunto Jaume Cases, agricultor de la parroquia de Sant Pere de Reixac"

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,25971. Reial Audiència de Catalunya.


dilluns, 1 de juny de 2015

I el Juny ja és aquí.

Avui us presentem la postal de Juny dels camps de Mas Rampinyo de la mà de l'amic Fidel Casajuana i Manent.


Molts d'aquests camps ja no es treballen i és una llàstima, ja sigui per dedicació d'un esforç considerable, i manca de rentabilitat, o per interessos de tot tipus. La qüestió és que cada cop ens costa més observar aquells camps sembrats un darrera l'altre, sumant també algunes vinyes, que han passat tots a millor? vida

En qualsevol cas, la bellesa bucòlica que ofereix el medi natural és un fet que encara es pot considerar avui dia.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici