Blogcrowds

divendres, 28 d’agost de 2015

Al diari d'Oviedo, el 8 de Juny de 1932 es publicava els fets d'un robatori a Montcada:

Los mozos de Escuadra sostienen un tiroteo con varios maleantes 
Barcelona. En Moncada Rexach, ha tenido lugar un fuerte tiroteo entre unos mozos de Escuadra y unos individuos. Parece que el hecho sucedió de la siguiente manera: Unos individuos habían efectuado un robo en una torre en aquel término municipal y los objetos procedentes del mismo habían sido ocultados en el monte. Los mozos de Escuadra, enterados de este hecho, rodearon en las primeras horas de la noche el bosque donde los ladrones habían de ir a recoger el producto del robo y al presentarse les dieron el alto. Según declaración de los mozos de Escuadra, los maleantes contestaron a tiros. Repelieron la agresión los mozos de Escuadra, hiriendo gravísimamente a uno de ellos, llamado Ramón Terromón Llovet, que presenta un balazo en el vientre y otro en el muslo. Se supone que hay otro herido o muerto en el monte, por haberse hallado huellas de sangre. El herido Terramón fué conducido a Barcelona, ingresando en el Hospital Clínico rigurosamente incomunicado, con Guardias de vista.

Anoche en Moncada se sostuvo entre un grupo de maleantes y los mozos de Escuadra. Ramón Terramar resultó con un balazo en el vientre y se cree que hay otro muerto o herido, porque el huir dejaron un rastro de sangre en el monte donde se internaron.


Fons: Repositori institucional Universidad de Oviedo.

dimecres, 26 d’agost de 2015

És ben conegut que l'exèrcit nacional va guanyar finalment la Guerra Civil Espanyola, un conflicte polític i social que va esdevenir en la seva pitjor forma de resolució, una guerra dins l'estat espanyol.

Van ser dos anys, 8 mesos i 15 dies, el temps que la societat va patir les conseqüències d'aquella situació que va provocar la ignominia de les persones que els va tocar viure-ho. I sense cap mena de dubte, d'una manera o una altra, els dos bàndols van resultar afectats de manera molt greu, perdent en moltes ocasions allò que més estimaven.

La guerra va acabar l'1 d'abril de 1939, quan Francisco Franco va signar el darrer part de guerra, proclamant la seva victòria i establint una dictadura franquista que es perllongaria fins la seva mort, el 20 de novembre de 1975, donant pas a una postguerra especialment difícil pels vençuts.

Gairebé dos mesos després, el 28 de Maig de 1939, simpatitzants de la Falange Española, el partit polític de seguiment nacional-sindicalista i feixista, va organitzar una missa amb un altar improvisat davant l'antic col·legi de l'Envelat, situat al costat de l'actual ambulatori de Montcada centre, que va portar a la benedicció de la primera pedra d'un monument dedicat als caiguts a Montcada i Reixac.

Els membres de la FE.


De camí cap a la missa.

Autoritats durant un moment de l'acte.

Llotja de les autoritats a l'acte.

Altar a la façana de l'escola de l'Envelat.


Membres de la Secció Femenina de la FE portant les banderes de La Falange, Espanyola amb l'àguila de Sant Joan i la bandera de Sant Andreu o Creu de Borgonya.

Membres de la Secció Femenina acompanyen a una assistent.

Llotja de les autoritats.


Altar on es va celebrar la missa, al davant de l'escola de l'Envelat. Al fons el carrer Colon i el ferrocarril.

Assistents a l'acte. Carrer Colon i ferrocarril al fons.

Primer pla de la benedicció de la primera pedra del monument als caiguts a Montcada.


Moment de la  col·locació de la primera pedra del monument.

Noia de la Secció Femenina portadora d'una de les banderes.

Secció Femenina, juvenil i altres assistents a l'acte, davant l'escola de l'Envelat.

Moment de l'acte.

Moment de l'acte.


La guerra avui en dia ja poc té a veure amb aquella lluita cos a cos entre dos persones que defensen els seus propis ideals.

Aquella qualitat moral de batre's, justificada o injustificada segons criteris subjectiu, va desaparèixer en el moment en que la diferència tecnològica dins la guerra va ser una escletxa entre un bàndol i l'altre. Recordem els efectes devastadors de les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki que van provocar el fi de la segona gran guerra i pensem en la magnitud de les bombes d'avui dia que fan que aquelles primeres siguin gairebé de joguina.

Com deia el Ciceró romà, "Prefereixo la pau més injusta a la més justa de les guerres" i podem afegir nosaltres "i la pau més injusta cal perfilar-la amb la democràcia".


Imatges: AMCB

El 25 de Maig de 1911 es va inaugurar el pont o passarel·la sobre el riu Besòs, una infraestructura molt esperada llavors, per tal de comunicar d'una manera efectiva i segura la muntanya amb la resta del poble en qualsevol moment de l'any.

Com a record d'aquella inauguració es va publicar una postal tot mostrant un dels primers ponts de formigó de l'estat.

 Fototipia Thomas. Novembre del 1911.

Imatge de la seva inauguració, en un dia plujós:

 28 de Maig de 1911. Inauguració del pont sobre el Besòs. Frederic Ballell.


En aquells anys els Rally-Papers (curses de cavall organitzades per a i per ciutadans benestants) estaven a l'ordre del dia. Pocs dies després de la inauguració del pont es va fer un d'aquells Rally-Papers pels camps de la vila de Montcada.

 Rally-Paper organitzat pel Jockey Club de Barcelona en camps de Montcada. A principis de Desembre de 1911. Frederic Ballell.

Les curses a cavall dels rics eren en ocasions observades, disfrutades o simplement eren tractades com a un fet ja habitual al poble.

D'aquesta manera, a la següent imatge, realitzada anys després, es pot veure una altra cursa Rally-Paper, en aquesta ocasió organitzada per la burgesia de Barcelona, muntant a cavall amb un seguit de banderoles i senyeres (torre dels conills, pal elèctric i sobre el pont) tot observats per gents del poble sobre la passarel·la.

Propera a Can Oriol vell (torre dels conills, obra de J. Vilallonga del 1914) també es pot veure que la casa gran (part superior esquerra) encara estava en construcció doncs li manca la teulada.

Pont i participants d'un altre Rally-Paper realitzat entre 1914 i 1917. Frederic Ballell.

La mateixa casa a la següent imatge, realitzada anys després, encara sembla estar en construcció o reparació, ja que s'observen uns andamis. D'altra banda, la nova secció de la torre dels conills ja va restar bastida.
El pont sobre el Besòs. Autor desconegut. 
D'aquesta fotografia es va arribar a publicar una postal (Nº 17) de la fototipia Thomas.
El pont sobre el Besòs. Autor desconegut.

Paranys per a ocells davant Can Oriol Vell (Torre dels Conills) i el Besòs. Autor desconegut.

1917 - Les torres. Autor desconegut.


Fons Fototipia Thomas, AMCB i autors desconeguts.

dimarts, 25 d’agost de 2015

Des de la primera publicació en aquest bloc ara fa cinc anys i mig fins a dia d'avui, el camí ha estat intens, a vegades difícil però sempre productiu.

L'objectiu s'assoleix tal i com es va definir inicialment la seva visió i missió, que poden resumir-se en la divulgació històrica, cultural i del patrimoni actual i perdut del poble de Montcada i Reixac.

Després de tot aquest temps, tot just ara assolim una fita simbòlica, i és que el bloc ha rebut ja més de 100.000 consultes als seus posts i articles.

Gràcies a tots i totes.

divendres, 21 d’agost de 2015

Aquesta setmana us duem un parell d'imatges addicionals d'ara fa 100 anys. Esperem que us agradin.

Petit bosc de ribera  amb uns quants pollancres. 
Molt proper a la sorra del Besòs a l'alçada de Can Sant Joan.


Una de les moltes vinyes del nostre poble d'ara fa un segle.

divendres, 14 d’agost de 2015

Com ja vàrem comentar la passada setmana, durant aquest mes d'agost us presentarem un seguit d'imatges que permetin estimular els sentits i fer-nos veure la imatge d'un poble d'allò més bucòlic.

En aquest cas són imatges de l'any 1915, tot just fa un segle.

En aquesta imatge tan ben posicionada, una senyora descansa a la vora de la sorra del riu Besòs.


Ribera del riu Besòs.


Fons: Autor desconegut.

divendres, 7 d’agost de 2015

Avui com a primer divendres d'agost us presentem una imatge de Reixac de l'any 1920.

Ara fa uns 95 anys el poble mantenia cert caràcter bucòlic i és aquí on incidirem en aquestes setmanes d'agost. Cada setmana us presentarem un seguit de imatges d'ara fa uns 100 anys d'aquella Montcada i Reixac, ara tan diferent. Esperem que us agradin.


Reixac des del descans de l'ombra.

dissabte, 1 d’agost de 2015

Comencen les vacances per a molts i moltes, però també s'acaben per a uns altres. És dia 1 d'agost i com ja sabeu toca nova postal, en aquest cas una vista des de dalt el Turó de Montcada, tot mirant cap al nord, en una imatge que vaig fer fa cinc anys i un mes.

Podem veure part de La Ferreria, Ripollet, Mas Duran, Mas Rampinyo i bona part del Vallès Oriental.


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici