Blogcrowds

dijous, 31 de març de 2016

Presentació d'un parell de treballs de gran interès, de la Fundació Cultural Montcada, el dia 20 d’abril a les 19:30 h. a l'Auditori Municipal.

  • Llibre “RETALLS DE MEMÒRIA II” de Nùria Cervera
  • Número 32 de Quaderns. 






Us hi esperem.

divendres, 25 de març de 2016

A la següent fotografia, etiquetada el 17 d'abril de 1917 es pot veure:

  1. El cel: Dalt del Turó l'ermita de la Mare de Déu de Montcada.
  2. La Terra: La gran roca del Turó.
  3. L'infern: Els inicis de la fàbrica cimentera de l'Asland amb els seus forns calorosos.



Fons: Autor desconegut.

divendres, 18 de març de 2016

La Font de Can Devesa, avui dia desaparescuda, va arribar a ser una d'aquelles fonts amagades entre la vegetació de Vallensana.

A la següent postal, del primer terç de segle XX apareix la citada font, anomenada com "Font de Besa", no obstant als anys 50, el cas de les dos imatges en vertical, la font encara existia, havent perdut, si més no, part dels bancs per seure per a facilitar la baixada del camí que portava a la font.








Fons: Postal i fotografies d'autor desconegut.

divendres, 11 de març de 2016

El 17 de Setembre de 1808, Rafael d'Amat i de Cortada, membre d'una família integrant de la petita noblesa barcelonina, més conegut com Baró de Maldà, va escriure la fugida de la ciutat de Barcelona, massa assetjada per les tropes franceses.



Aquests escrits, de gran interès històrics i de territori, els va enregistrar als seus famosos dietaris, formats per 60 volums mantinguts des del 1769 fins la seva mort el 1819, diuen:

Llàstima nos causà, al passar per la vora del lloc de Moncada, al veure a casi totes les cases cremades i fumant un poc lo campanar i paret de sa iglésia. Així també a l'altre costat, a la vora del Besòs i Ripollet, en les muntanyes i plans en lo terreno dit Vallençana, veure a casi totes les cases cremades de les apartades, i sí també l'església i rectoria de Reixac, en aquell turó de muntanya.(...)Aquell terreno és molt solitari y la major part de la cordillera de montanyas, principalment en la situació de la parròquia són boscos.

Fragment de l'obra de Francesc Torras "Sant Antoni de Pàdua" on es representa l'assalt de les tropes franceses a la casa vella de l'Obac, prop de Vacarisses. Museu de Terrassa.

Podem fer-nos una idea amb la imatge d'aquest quadre sobre com podia ser la situació de violència sobre una masia o una casa al bosc, on el més sensat era recollir tot allò imprescindible, amagar el millor possible el que un no pogués emportar-se i fugir cames ajudeu-me ben lluny d'allà, deixant enrere tot allò que suposava fins aquell moment l'indret on hi va viure la família.


Fons: Camins antics entre el Vallès i el Maresme. Francesc Costa i Oller. Imatge Baró, Universitat de Barcelona.

dimarts, 8 de març de 2016

Avui obrirem una ampolla de cava. Estem de celebració, ja que el bloc de Montcada i Reixac, memòria d'un poble, fa sis anyets.

Què lluny resten aquells primers dies que certament van iniciar aquest camí, complexe en ocasions, gratificants en d'altres. Sense cap mena de dubte, el més important de tot sou vosaltres, la vostra inquietut per conèixer i seguir-nos.

Esperem que la història i el patrimoni de la nostra memòria segueixi endavant per una temporadeta ben llarga.

Gràcies.

divendres, 4 de març de 2016

Els següents versos van ser escrits per Francesc Pi i Casadevall (07 d'abril de 1894 - 27 de novembre de 1936).



REIXACH


Reixach turó fantàstic
aïllat dintre vinyats,
que majestuós ens mires
rient per aquets veïnats.

Tu ets palau que a cops ens crides,
amb el teu majestuós batall,
i altres voltes ens despedeixes
quan hem fet l'últim badall.

Tu que has vist tantes alegries
aquí dalt d'aquest turó,
digue'm també quantes tristeses
hauràs contemplat amb gran dolor.

Oh turó que tu algun dia,
erets en fort fer guerrejat
vulgues ser una fortalesa
pels fidels d'aquests veïnats.

Jo que et miro i et remiro
tant de dia com de nit,
i tu ferm que t'aguantes
mirant sempre l'infinit.

Turó sagrat que m'has vist néixer
i m'has vist sempre al teu costat,
no vulguis mai que jo m'aparti
que lluny teu haig de plorar.

I per finals jo haig de dir-te
que t'estimo de veritat,
i si tingués uns braços grossos
t'apretaria al meu costat.


dimarts, 1 de març de 2016

I ja tenim aquí el mes de Març i, com no podia ser d'una altra manera, acompanyat amb una de les noves postals d'aquest any 2016.

En aquest cas d'una imatge de la nostra amiga i col·laboradora habitual Inmaculada Fernández, realitzada als camps propers a Can Pomada i una magnífica visió d'un dels racons de Mas Duran.


La imatge és acompanyada d'una boirina de mig matí que permet veure d'una manera diferent la Serralada Marina. A la banda dreta de la imatge podeu veure les restes d'un dels polvorins militars que hi van haver en aquest indret. Un recinte militar bastit als anys 30 dels segle XX i que va perdurar fins a principis dels anys 90.

Si voleu saber més d'aquest polvorí militar, feu una ullada al següent enllaç, clicant aquí.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici