Blogcrowds

divendres, 19 de gener de 2018

Una Host Senyorial era un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar. El senyor feudal tenia el dret de mobilitzar els vassals i els cavallers del seu feu i portar-los a la guerra.

Doncs bé, la host alçada a Mallorca per Guillem II de Bearne i Montcada a instàncies del rei Jaume I va ser una empresa que va portar aquests Montcada a una mort a mans dels sarraïns.

Guillem II de Bearn i Montcada representat als frescos mural de la casa de Berenguer d' Aguilar de Barcelona (Actualment al MNAC). Al seu escut i als estendards hi ha les vaques de l'escut del Bearn i els besants procedents de les armes dels Montcada.

L'acció més recordada d'aquesta host medieval va tenir lloc durant la Batalla de Portopí el 12 de setembre de 1229, un cop desembarcats a Santa Ponça, en Guillem II de Bearn i Montcada es va avançar a la resta de l'exèrcit amb una partida de cavallers de la seva host amb l'objectiu de prendre el Puig de sa Batalla, un indret estratègic de la zona.

Durant aquella avançada, les tropes islàmiques van reaccionar ràpidament enviat una bona part de la seva infanteria i cavalleria.

Guillem II de Bearn i Montcada va assolir el Puig de sa Batalla, prop del Coll del Rei, amb la seva host però la tropa sarraïna els van trepitjar els talons, de tal manera que Guillem II va ordenar contraatacar amb els seus cavallers, quedant-se sol al cim del puig.


Dibuix, del gravador Joan Serra Pausas, realitzat a principis de segle XX, mostra la mort dels Montcada a la batalla del Coll del Rei, a Mallorca.

Els homes de Guillem II de Bearn i Montcada van ser ràpidament masacrats, morint  ell mateix, i també el seu cosí Ramon de Montcada de la branca de Tortosa, així com Hug V de Mataplana, Hug des FAr, Guerau IV de Cabrera, entre altres cavallers i alguns serfs. La llegenda diu que tots van ser enterrats on avui s'alça la Creu dels Montcada.



Enterrament del Guillem i Ramon de Montcada el 1229. En alguns dibuixos de principis de segle XX com aquest, els defineixen com a germans Montcada). Dibuix de F. Vall del libre "Historia de España", de 1910.

Enterrament de Guillem i Ramon de Montcada. Joan Vila Pujol, 22 agost 2011

La Creu dels Montcada és un monument erigit al municipi mallorquí de Calvià. Es troba a un emplaçament prop de l'entrada de Palma Nova. Fou inaugurada en 1886.

Aquest monument recorda la tràgica mort de Guillem de Montcada, del seu nebot i dels seus fills durant la Batalla de Portopí. Segons la cultura popular, Guillem va morir al mateix lloc que avui ocupa la creu.



Fins fa uns anys es podia observar un pi prop del monument, que rebia el nom de Pi dels Montcada. Encara que es creu que els senyors feudals jeien enterrats devall la creu, aquest no és un fet verídic, ja que estan tots sepulcrats al Monestir de Santes Creus, a Tarragona.

divendres, 12 de gener de 2018

La següent làmina ens mostra una parròquia de Reixac, l'any 1922.


La làmina diu "Solitaria iglesia y rectoria inmediatas al estrecho paso del río Besós en Montcada. Algunos de sus párrocos han perecido asesinados, por ser aquel lugar de antiguo frecuentado por los salteadores de caminos".

El text ens parla del bandolerisme que va campar per les muntanyes de la Serralada Marina i que, en ocasions, portaven delictes de sang, com va ser el de Josep Massó el 1880.

divendres, 5 de gener de 2018

Queden poques hores per la nit de reis i com no podia ser d'una altra manera us oferim un petit regal.

Després d'estudiar les sèries de postals de Montcada i Reixac realitzades per Angel Toldrà Viazo i les de Lucien Roisin Besnard, ambdues col·leccions de les dos primeres dècades del segle XX, us anunciem que hem pogut estudiar també la col·lecció oficial de les postals de Montcada i Reixac que va publicar l'altre gran editor català.

Ens referim a les postals de la litografia de Joseph Thomas Bigas que properament us donarem a conèixer. De moment, però us avancem una mica la vida i obra d'aquest barceloní, gràcies al qual tenim un altre bonic conjunt d'imatges del nostre poble, realitzades a principis de segle XX.

Joseph Thomas Bigas (Barcelona, 1852 — Berna, 1910). Fotogravador i impressor català. Fill d'Eudald Tomàs, mestre d'obres, va néixer a Barcelona el 22 de febrer de 1852. Va cursar estudis d'arquitectura i, casat amb Mercè Corrons, va tenir dos fills el 1876, Eudald i Josep, els quals també van participar en el negoci familiar.

El 1875 funda amb Joan Serra i Pausas, Heribert Mariezcurrena i Miquel Joaritzi Lasarte la Societat Heliogràfica Espanyola, empresa que va introduir a l'Estat espanyol la tècnica de l'heliografia, més tard coneguda com a fototípia, per a la impressió d'imatges en llibres i revistes.



L'any 1877, Thomas i Meriezcurrena viatgen a París on estudien la tècnica del fotogravat al taller Gillot. D'aquesta època destaca la publicació de l'obra Album Pintoresc Monumental, encarregat per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. L'empresa va ser dissolta el 1879, però Joaritzi i Mariezcurrena van continuar l'activitat al mateix local al 259 del carrer Consell de Cent.

Josep Thomas va obrir un nou establiment el 1880 a la Gran Via de Barcelona. Amb el seu propi negoci, va continuar amb la recerca de noves tècniques i va ser un dels primers a aplicar l'autotípia, patentada per Georg Meisenbach. En 1895, s'inicien les obres per a la construcció d'unes noves instal·lacions al carrer Mallorca amb un projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El 1898 finalitzen les obres de l'edifici d'estil modernista de la Casa Thomàs, una de les impremtes més grans d'Europa a l'època.

Postal Thomas, any 1911. Can Oriol Vell (avui Torre dels Conills)

La Casa Thomàs va destacar per la seva producció, a partir de 1901, de postals il·lustrades amb reproduccions d'obres d'art o amb fotografies de paisatges i poblacions de tota Espanya.

La impremta va estar en funcionament durant més de cinquanta anys, sota diferents noms. Va ser continuada pels hereus de Josep Thomas després de la seva mort l'any 1910, fins a finals de la dècada dels 1940, aproximadament, com a Hijos de J. Thomas. L'edifici, després de diverses restauracions, és ocupat des del 2011 per una empresa de mobiliari.

Part del fons fotogràfic de la Casa Thomàs, també coneguda com a Fototípia Tomas, es conserva a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya des de 1975. Està format per unes 22.000 imatges de paisatges i arquitectura preses per diversos fotògrafs anònims que treballaven per encàrrec. Dins d'aquest fons, també hi ha una part important de reproduccions d'obres d'art.


Fons: Viquipedia

dilluns, 1 de gener de 2018

Molt bon any a tothom! Encetem la cinquena temporada de Postals Punts de Vista, en aquesta ocasió, en una sèrie de dotze postals dedicades a la llum i al color que publicarem cada dia 1 de mes.

Mantenim la sèrie panoràmica de les postals a 16:9 i la novetat d'aquest any esdevé en l'amplada total de la imatge a la postal.

Avi dia 1 de gener de 2018 us oferim una postal de la nostra estimada Font de Mitja Costa, a la falda del malmès Turó de Montcada. Esperem que us agradi.


Si voleu fer una ullada a les sèries de postals dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017 podeu fer-ho clicant aquí.

divendres, 29 de desembre de 2017

Durant la Guerra i Postguerra, els carrers van canviar de nom. Un clar exemple va ser el carrer Major, rebatejat com "Calle Generalísimo Francisco Franco" o la plaça de l'església com "Plaza de José Antonio", en honor al dictador Primo de Rivera.


A la següent imatge provinent d'una postal escrita l'any 1958, podem veure aquests elements, així com l'església de Santa Engràcia i inclús el forn de pa Pila.


diumenge, 24 de desembre de 2017

Un any més per a la col·lecció i ja ens apropem una mica més al final de la dècada.

Un 2017, on volem destacar alguns dels articles que més visites han tingut. Els recordem a continuació.


Bones festes.

divendres, 22 de desembre de 2017

La següent pel·lícula es va gravar el 1938, però a Montcada es va emetre l'any 1944 tal i com es demostra en aquesta cartellera del conegut Cine Coliseum.



A la part posterior del cartell es parla dels dies 25 i 26, dissabte i diumenge, però no es diu l'any. La pista ens la dóna la versió del noticiari del "NO-DO" que es diu que és el número "59 A".

Segóns la documentació de RTVE, el NO-DO "59 A" es va començar a emetre el 14 de febrer de 1944, però val a dir que aquests es tornaven a repetir durant unes setmanes als cinemes.
,
Els dies 25 i 26 d'aquell mes de febrer no eren dissabte i diumenge, però sí que ho eren al mes següent, el març de 1944. Podem assumir, per tant que aquesta cartellera és del cap de setmana del 25 i 26 de març de 1944, on el NO-DO encara mantenia l'emissió del mes de febrer de 1944.


Detall del llibret de la cartellera. El film tracta d'una dona sense recursos econòmics que es veu en el neguit de renunciar el seu fill il·legítim. Anys després, convertida en una dissenyadora de moda de l'alta societat el tornarà a recuperar com a madrastra.


Fons: Personal.

Missatges més antics