Blogcrowds

divendres, 16 de febrer de 2018

Aquests són tres anuncis trobats en diaris i revistes del 1926. Són anuncis de botigues i indústries ubicades a Montcada i Reixac.

Hotel Cafe Restaurant Andrés Bardès. Cubiertos a 3 pesetas y servicio a la carta. Cocina casera de familia. Casamientos, bautios y banquetes. A 13 kilómetros de Barcelona. Gran servicio de trenes por tres líneas que afluyen a esta localidad. 


Fábrica de conservas "La Estrella". 


Perfumería Diadema.

divendres, 9 de febrer de 2018

Prou són conegudes les postals dels editors Angel Toldrà (ATV), Lucien Roisin o bé les de la fototipia Thomas, però abans d'ells hi van haver d'altres que van ser pioners en la matèria.

És el cas de les postals de Joan Baptista Turull i Fournols (1877-1964) que a finals del segle XIX ja va realitzar un petit recull de postals, encara que desaparcebudes, hi quedava inclós el poble de Montcada i Reixac.

En Joan Baptista Turull no només va realitzar aquesta petita sèrie de postals, sino que d'ell també són algunes imatges estereoscòpiques que tenim de Montcada als primers anys del segle XX. Va ser tambe un dels tres socis de "Hispano Films".

Imatge de la carretera vella i la fàbrica de mistos (cerillas) realitzada per Turull.

Joan Baptista va contraure matrimoni l'any 1900 amb Dolors Dardet i Bonaplata i les seves postals són conegudes com postals "J. B. Turull" o bé "Foto Turull", imatges pel record que van ser impreses a la impremta Sabater (Imp. Sabater).

Val a dir que els pocs exemplars que podem trobar són postals enviades entre 1900 i 1905. Vegem-ne la sèrie, de la qual tenim una postal que no hem pogut localitzar, en concret la postal número 6.

Incorporem també les postals trobades fins a completar la col·lecció, amb algunes imatges dels pobles de Mollet i Martorelles.

Postal 01 - Montcada. Estació de França.


Postal 02 - Montcada. Pont sobre el riu Besòs (realment és el pont sobre el riu Ripoll).


Postal 03 - Montcada. Vista Parcial.


Postal 04 - Montcada. La Carretera.


Postal 05 - Montcada. Vista General. 

Postal 06 - Actualment postal no trobada. Desconeixem si realment es tracta d'una vista de Montcada.

Postal 07- Mollet. Riu Besòs.  


Postal 08 - Mollet. La Carretera. 

Postal 09 - Mollet, Vista General. 

Postal 10 - Martorelles. Vista General.

dijous, 1 de febrer de 2018

Ja tenim aquí el febrer i com cada mes, us presentem una nova postal de Punts de Vista, en aquest cas, una imatge del riu Ripoll, el pont del ferrocarril, la Serralada de Marina i el turó de Moia coronat pel repetidor.



El Turó de Moia, amb 239 metres i originalment anomenat de Moyá, esdevé el seu nom de la nissaga dels marquesos de Moyá de la Torre, que van ser propietaris de la casa de Can Moia, al barri de Reixac, establerts el 1715.

Cal tenir en compte que aquests Marquesos de Moia o Moyá de la Torre, nissaga catalana dels Copons, no són els mateixos que els Marquesos de Moya, actualment sota titularitat del Duc d'Alba, en Carlos Fitz-James Stuart y Martínez de Irujo.

El marquès de Moia que es va establir en aquesta casa de Reixac va ser Ramón Dalmau de Copons i de Grimau, primer marquès de Moyá de la Torre (1702-1723), títol otorgat pel rei Felip V l'11 de Febrer de 1702.

divendres, 26 de gener de 2018

L'any 1851 es van iniciar els treballs de construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sabadell, que seria la que més tard arribaria fins a Madrid.

El 23 de juliol de 1854, a les 16:30 h de la tarda va arribar a Montcada el primer tren, procedent de Barcelona a càrrec de la "Compañía del Camino de Hierro del Norte, Sección Barcelona a Granollers".

Un cop arribats a l'estació de Montcada-Manresa, el tren ja passava llavors per sota del pont del ferrocarril de Sant Joan i es dirigia cap a la Font Pudenta passant per un pas de nivell que travessava la carretera nacional o carretera de Ribes, avui dia coneguda com Carretera Vella, substituida dècades després per la nova variant N-152, l'actual C-17.

El canvi que ha experimentat aquesta cruïlla amb els anys és notable, tant és així que avui dia no existeix el pas nivell, però encara tenim vestigis del lloc per on passava l'antiga carretera de Ribes.

Va ser durant aquells anys del segle XIX, que la cruïlla es va batejar com "El pas dels canons", en referència al període on es van desenvolupar tres conflictes bèl·lics, que no van ser altra cosa que tres guerres civils, conegudes com Guerres Carlines.

Pas dels canons el 1905 aproximadament. Veiem a l'esquerra la línia de ferrocarril Barcelona-Sabadell i el pont del ferrocarril de Sant Joan que es dirigeix a l'esquerra cap al túnel del turó de Fermí.  Fixem-nos que només hi ha un sentit de la marxa a la via, doncs el desdoblament no es va realitzar fins el 1911. D'altra banda veien a la dreta la carretera vella que travessa el pas del ferrocarril.

Pensem que per aquest pas del ferrocarril i la carretera de Ribes era un punt estratègic que convenia tenir en compte i per on va passar un bon gruix de l'artilleria que es va fer servir a les guerres. Soldats a peu, cavalls, armes i canons per un pas que era militarment molt important.

Pas dels canons el 1915. Fixem-nos que la línia ja està desdoblada i té dos vies (es va desdoblar el 1911). També podem veure la carretera vella amb el pas nivell, la cadena fixada (a mode de barreres actuals) i una persona esperant amb el vehicle (bicicleta) que el guarda obri el pas. El cartell diu "No se permite el paso por la via a las personas ajenas al servicio". [1]

A la fotografia anterior veiem que el ferrocarril circulava al vial esquerre, just al contrari que avui dia, que els trens circulen per la dreta. Aquesta era una configuració habitual a les línies del Nord, sistema que es va posar fi el 1973.

Onze anys després de la foto anterior, el 1926, es va començar a construir la variant de la carretera de Ribes, futura N-152 i actual C-17, que fins llavors passava per la Carretera Vella.

El 29 d'octubre de 1927 [2] el rei Alfons XIII i la reina es van aturar a Montcada quan anaven de camí cap a Vic. Eren mig matí quan, després de passar per la carretera vella, van arribar al pas de nivell de la Font Pudenta, o pas dels canons, que estava tancat a l'espera del pas d'un tren.

Durant uns cinc minuts es van apropar unes cent persones, entre veïns i treballadors que feien la desviació de la carretera de Ribes i l'electrificació de la línia ferroviària del Nord.

A la següent imatge veiem el Pas dels Canons el 1928, quan la carretera vella i el ferrocarril ja passaven per sota d'aquesta nova carretera de Ribes, variant que substituiria l'antiga carretera del poble.

Val a dir que l'antiga carretera de Ribes passava pel pas dels canons i, es dirigia a Mas Rampinyo tot passant pel riu Ripoll, en un camí on no hi havia cap pont. Durant la construcció de la nova carretera nacional ja es va bastir un pont sobre el riu Ripoll que encara es conserva i per on passa la C-17.

Fixem-nos que la carretera vella passa pel petit túnel de la dreta i el ferrocarril de Manresa pel túnel de l'esquerra, en un pas a nivell que ja estava sentenciat a desaparèixer, però que encara es va mantenir uns anys.

La línia es va electrificar a 1500 volts dos anys després, el 1928, i a 3000 volts el 1962.

Pas dels Canons el 1928. La nova carretera nacional de Ribes ja passava per sobre del ferrocarril i l'antiga carretera vella. Fixem-nos que ja estava electrificada.

La tracció amb vapor no va desaparèixer fins el 1971 i l'electrificació del tram Manresa-Lleida no es va realitzar fins el 1980.

La fisonomia actual d'aquell indret segueix igual. A la següent imatge del 2007 veiem que el pont de la C-17 està desdoblat, però es mantenen els dos túnels que es van fer pels voltants de 1926 quan es va fer la variant per fora de Montcada.

Pas dels canons el 2007. El túnel del ferrocarril segueix igual, si bé el túnel de la carretera vella ja resta força tapat i del pas nivell només queda un petit rastre de maons del que va ser la caseta del guarda.

A les següents imatges podem veure la zona del pas dels canons i l'abandonament que sofreix l'indret, avui dia sense cap ús.



Finalment i, per tal de situar-nos, hem marcat amb un quadre blanc la zona del pas de canons, antiga cruïlla del ferrocarril de Nord (línia groga) i l'antiga carretera de Ribes (línia vermella), avui dia coneguda com carretera vella.



Fonts:

[1] Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español (CEHFE). Consultat Xavier Colomé 2011.

[2] 940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac. L'abans, el després i els protagonistes. Josep Bacardit i Ricard Ramos. Fundació Cultural Montcada.


Imatges en color d’autor desconegut.

divendres, 19 de gener de 2018

Una Host Senyorial era un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar. El senyor feudal tenia el dret de mobilitzar els vassals i els cavallers del seu feu i portar-los a la guerra.

Doncs bé, la host alçada a Mallorca per Guillem II de Bearne i Montcada a instàncies del rei Jaume I va ser una empresa que va portar aquests Montcada a una mort a mans dels sarraïns.

Guillem II de Bearn i Montcada representat als frescos mural de la casa de Berenguer d' Aguilar de Barcelona (Actualment al MNAC). Al seu escut i als estendards hi ha les vaques de l'escut del Bearn i els besants procedents de les armes dels Montcada.

L'acció més recordada d'aquesta host medieval va tenir lloc durant la Batalla de Portopí el 12 de setembre de 1229, un cop desembarcats a Santa Ponça, en Guillem II de Bearn i Montcada es va avançar a la resta de l'exèrcit amb una partida de cavallers de la seva host amb l'objectiu de prendre el Puig de sa Batalla, un indret estratègic de la zona.

Durant aquella avançada, les tropes islàmiques van reaccionar ràpidament enviat una bona part de la seva infanteria i cavalleria.

Guillem II de Bearn i Montcada va assolir el Puig de sa Batalla, prop del Coll del Rei, amb la seva host però la tropa sarraïna els van trepitjar els talons, de tal manera que Guillem II va ordenar contraatacar amb els seus cavallers, quedant-se sol al cim del puig.


Dibuix, del gravador Joan Serra Pausas, realitzat a principis de segle XX, mostra la mort dels Montcada a la batalla del Coll del Rei, a Mallorca.

Els homes de Guillem II de Bearn i Montcada van ser ràpidament masacrats, morint  ell mateix, i també el seu cosí Ramon de Montcada de la branca de Tortosa, així com Hug V de Mataplana, Hug des FAr, Guerau IV de Cabrera, entre altres cavallers i alguns serfs. La llegenda diu que tots van ser enterrats on avui s'alça la Creu dels Montcada.



Enterrament del Guillem i Ramon de Montcada el 1229. En alguns dibuixos de principis de segle XX com aquest, els defineixen com a germans Montcada). Dibuix de F. Vall del libre "Historia de España", de 1910.

Enterrament de Guillem i Ramon de Montcada. Joan Vila Pujol, 22 agost 2011

La Creu dels Montcada és un monument erigit al municipi mallorquí de Calvià. Es troba a un emplaçament prop de l'entrada de Palma Nova. Fou inaugurada en 1886.

Aquest monument recorda la tràgica mort de Guillem de Montcada, del seu nebot i dels seus fills durant la Batalla de Portopí. Segons la cultura popular, Guillem va morir al mateix lloc que avui ocupa la creu.



Fins fa uns anys es podia observar un pi prop del monument, que rebia el nom de Pi dels Montcada. Encara que es creu que els senyors feudals jeien enterrats devall la creu, aquest no és un fet verídic, ja que estan tots sepulcrats al Monestir de Santes Creus, a Tarragona.

divendres, 12 de gener de 2018

La següent làmina ens mostra una parròquia de Reixac, l'any 1922.


La làmina diu "Solitaria iglesia y rectoria inmediatas al estrecho paso del río Besós en Montcada. Algunos de sus párrocos han perecido asesinados, por ser aquel lugar de antiguo frecuentado por los salteadores de caminos".

El text ens parla del bandolerisme que va campar per les muntanyes de la Serralada Marina i que, en ocasions, portaven delictes de sang, com va ser el de Josep Massó el 1880.

divendres, 5 de gener de 2018

Queden poques hores per la nit de reis i com no podia ser d'una altra manera us oferim un petit regal.

Després d'estudiar les sèries de postals de Montcada i Reixac realitzades per Angel Toldrà Viazo i les de Lucien Roisin Besnard, ambdues col·leccions de les dos primeres dècades del segle XX, us anunciem que hem pogut estudiar també la col·lecció oficial de les postals de Montcada i Reixac que va publicar l'altre gran editor català.

Ens referim a les postals de la litografia de Joseph Thomas Bigas que properament us donarem a conèixer. De moment, però us avancem una mica la vida i obra d'aquest barceloní, gràcies al qual tenim un altre bonic conjunt d'imatges del nostre poble, realitzades a principis de segle XX.

Joseph Thomas Bigas (Barcelona, 1852 — Berna, 1910). Fotogravador i impressor català. Fill d'Eudald Tomàs, mestre d'obres, va néixer a Barcelona el 22 de febrer de 1852. Va cursar estudis d'arquitectura i, casat amb Mercè Corrons, va tenir dos fills el 1876, Eudald i Josep, els quals també van participar en el negoci familiar.

El 1875 funda amb Joan Serra i Pausas, Heribert Mariezcurrena i Miquel Joaritzi Lasarte la Societat Heliogràfica Espanyola, empresa que va introduir a l'Estat espanyol la tècnica de l'heliografia, més tard coneguda com a fototípia, per a la impressió d'imatges en llibres i revistes.



L'any 1877, Thomas i Meriezcurrena viatgen a París on estudien la tècnica del fotogravat al taller Gillot. D'aquesta època destaca la publicació de l'obra Album Pintoresc Monumental, encarregat per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. L'empresa va ser dissolta el 1879, però Joaritzi i Mariezcurrena van continuar l'activitat al mateix local al 259 del carrer Consell de Cent.

Josep Thomas va obrir un nou establiment el 1880 a la Gran Via de Barcelona. Amb el seu propi negoci, va continuar amb la recerca de noves tècniques i va ser un dels primers a aplicar l'autotípia, patentada per Georg Meisenbach. En 1895, s'inicien les obres per a la construcció d'unes noves instal·lacions al carrer Mallorca amb un projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El 1898 finalitzen les obres de l'edifici d'estil modernista de la Casa Thomàs, una de les impremtes més grans d'Europa a l'època.

Postal Thomas, any 1911. Can Oriol Vell (avui Torre dels Conills)

La Casa Thomàs va destacar per la seva producció, a partir de 1901, de postals il·lustrades amb reproduccions d'obres d'art o amb fotografies de paisatges i poblacions de tota Espanya.

La impremta va estar en funcionament durant més de cinquanta anys, sota diferents noms. Va ser continuada pels hereus de Josep Thomas després de la seva mort l'any 1910, fins a finals de la dècada dels 1940, aproximadament, com a Hijos de J. Thomas. L'edifici, després de diverses restauracions, és ocupat des del 2011 per una empresa de mobiliari.

Part del fons fotogràfic de la Casa Thomàs, també coneguda com a Fototípia Tomas, es conserva a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya des de 1975. Està format per unes 22.000 imatges de paisatges i arquitectura preses per diversos fotògrafs anònims que treballaven per encàrrec. Dins d'aquest fons, també hi ha una part important de reproduccions d'obres d'art.


Fons: Viquipedia

Missatges més antics