Blogcrowds

divendres, 15 de febrer de 2019

Rellegint un manuscrit del 1767 que m'ha facilitat un amic ripolletenc sobre el "Inventario de los bienes que fueron del noble Sr. D. Bernardino de Padellás de Casamitjana y de Puig", trobem una dada de gran interès: Aquest noble era propietari de Mas Duran.


Els terrenys i masia de Mas Duran van ser adquirits per l'exèrcit, als anys 30. La masia va ser remodelada i va ser la casa dels oficials del camp militar. Donat el caràcter secret de la zona, es conserven molt porques imatges de la zona durant aquesta època militar.

 Aquesta és una de les poques fotos de Mas Duran de l'època del polvorí.

El Mas Duran durant l'època del polvorí de l'exèrcit.

La transcripció del document del segle XVIII diu que Bernardino de Padellàs era propietari, entre desenes d'altres propietats arreu de Catalunya, de:
Parroquia de S. Pera de Reixach. Bisbat de Barcelona. Una casa nomenada Mas Duran ab son corral, 18 mujadas de terra de conreu part regadiu y part seca.
 La mujada va ser una mesura agrària d'àrea d'origen romà, utilitzada pels pagesos del Barcelonès, Vallès, Maresme i Baix Llobregat. Una mujada equival a gairebé 4900 m2.

D'altra banca, comentar que dos bous podien llaurar una mujada en un dia, cosa que ens fa veure l'abast de les 18 mujadas, propietat d'aquest noble català.

Fons FCMB

diumenge, 10 de febrer de 2019

Aquest mati hem pogut gaudir d'una entrevista sobre la vida i treball de Josep Rius-Camps, rector de Sant Pere de Reixac al programa de TV-3, "Signes dels Temps".

Podeu veure el programa clicant aquí.






Font: TV3

divendres, 8 de febrer de 2019

Avui volem fer-vos un petit recull informatiu sobre unes famílies benestants i de l'alta burgesia catalana que visitaven Montcada al temps dels nostres avis i besavis.

  • Sabeu que ara fa un segle que a Villa Matilde hi passava la flor i nata de l'època, militars, polítics, religiosos, amb connexió directa amb les grans esferes mundials, com el Papa de Roma? 
  • Sabeu que el propietari era Mariano Carbonell, una familia de primers industrials d'oli de tota Espanya, amb una marca molt coneguda avui dia?
  • Sabeu que el nom de Villa Matilde era en honor a l'esposa del senyor Carbonell, Matilde Sanchez Madueño?
  • Saps que Villa Matilde estava al carrer Bogatell, amb cantonada del carrer Colón i que l’Ajuntament d’aquella època va substituir el nom del carrer Bogatell pel de Carbonell en honor als senyors de l'oli?
  • Sabeu que la filla dels Carbonell, Carolina, es va casar amb un tinent Alcalde de Barcelona de nom Rafael del Rio, que va ser el promotor del pont de la carretera sobre el riu Besòs (actual C-17)?
  • Sabeu que Rafael del Río va ser honorat amb el títol nobiliari de Marquès de Pinzón, concedit pel Papa de Roma, Pius XI?
  • Sabeu que en Rafael era descendent directe dels germans Pinzón, que van proporcionar les tres carabel·les a Colón per a fer el primer viatge que el va portar a descobrir Amèrica?
  • Sabeu que Matilde, senyora de Carbonell, va morir a Villa Matilde i va ser transportada en comitiva en tren fins Santa Maria del Mar de Barcelona on es va fer el sepeli?
  • Sabeu que les males llengües parlen que Villa Matilde es jugava i es movia fitxa en contra la República Espanyola?

Doncs ja tenim una Villa Matilde al carrer Colón, i la familia dels Pinzón que van ajudar a Cristòfor Colón. Un carrer amb un nom molt apropiat.

Us oferim les respostes amb l'ajut d'una petita fotografia d'una revista del 1918, on trobem reflectit un aconteixement de interès, on apareixen alguns dels personatges benestants que visitaven Montcada ara fa un segle, com els Rafael del Rio o els Carbonell.

A la següent fotografia podem apreciar la visita del Nunci papal a Villa Matilde, propietat dels senyors Carbonell. El Nunci apostòlic o papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu amb rang d'ambaixador i habitualment són arquebisbes.

Fem una transcripció del peu de la foto i detallem els personatges que apareixen reflectits.

El Nuncio de Su Santidad en la "Villa Matilde" que los señores Carbonell tienen en Moncada. 
De izquierda a derecha: 

  • El Dr. Benlloch, obispo de Urgel. Es refereix a Joan Benlloch y Vivó Busbe d'Urgell i Princep Soberà d'Andorra.

Joan Bennlloch Vivó (1864-1926)


  • D. Rafael del Río. Es refereix a Rafael del Río y del Val, Pinzón y Escobar. Va ser un important advocat i polític monàrquic (va presidir el Cercle de la "Unión Monárquica Nacional" de Barcelona el 1931). Rafael es va casar amb Carolina Carbonell y Sánchez-Madueño, filla de Marià Carbonell Subrà, gran industrial dels olis Carbonell. 
Rafael va arribar a ser Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a ell es deu el pont sobre el riu Ripoll , actual carretera C-17. Va ser el Primer Marquès de la "Casa Pinzón" degut a que Rafael del Río y del Val era descendent directe per part de la seva avia per part de pare de Martín Alonso Pinzón, qui va proporcionar les carabel·les i els tripulants a Cristòfor Colón per a realitzar el viatge del descobriment d'Amèrica el 1492. 
La Vanguardia. Nomenament del Marquès de Pinzón, el 1927.

Aquest titol nobiliari és de caràcter pontifici, doncs el va instaurar el 1927 el propi Pius XI concedint-li a Rafael l'honor de ser el primer titular. Imaginem doncs que aquestes visites diplomàtiques de la Santa Seu a Villa Matidel, eren també una porta per a tenir veu amb el Papa.
Torre Villa Matilde va ser objecte d'importants visites de personatges polítics, militars i religiosos. Rafael va morir el 7 de Juliol de 1953.
  • El Dr. Reig, obispo de Barcelona: Es refereix a Enrique Reig Casanova, cardenal i arquebisbe
Enrique Reig Casanova (1858-1927)
  • Sra. del Rio: Esposa de Rafael del Río, Carolina Carbonell y Sánchez-Madueño, filla de l'industrial Mariano Carbonell (Olis Carbonell).
  • Monseñor Ragonesi:  Es refereix a Francesco Ragonesi, Nunci Papal des de 1913 fins 1921. Va calificar a Gaudí com el Dante de l'Arquitectura.
Francesco Ragonesi (1850-1931)
  • Sra. de Carbonell: Esposa del Sr. Carbonell
  • Dr. Muñoz, obispo de Vich: Es refereix a Francisco Muñoz Izquierdo, bisbe de Vic.
 Francisco Muñoz Izquierdo (1868-1930)

  • Sr. Carbonell: Es refereix a Marià Carbonell, de la familia dels grans industrials de l'oli. Una persona que es deia parlava diferents idiomes.
  • Sr. Casarramona
  • Sentadas, las hijas del Sr. del Rio, el señor Portabella, y la señorita Cassarramona.

Una de les filles, va ser Carolina del Río Carbonell (II marquesa de Casa Pinzón) que es va casar amb Pablo de Figuerola-Ferretti y Pena, IV compte de Figuerola.

Al bloc de Ricard Ramos també podem llegir una referència a Carolina del Rio Carbonell, que va fer la primera comunió un any abans de fer-se aquesta foto. Diu:

En un diari, pàgina 4 del 16/7/1917, ens descriu la festa organitzada a Montcada , destacant el luxe i bellesa de tota la cerimònia celebrada amb solemnitat a l’església de Sta Engràcia de Montcada . Va comptar amb una orquestra i cor de veus desplaçada des de Barcelona i la presencia de molts representants del mon polític, militar ,industrial i social de l’època , així com la majoria de la colònia d’estiuejants . El cronista destaca “... totes les cases per on havia de passar la comitiva van guarnir els balcons amb flors i altres objectes decoratius ...” i el fet“extraordinari “ de ser el Bisbe de Vic qui oficiés l’acte, recordant l’amistat que els uneix amb la família Carbonell-Del Rio . Aquest bisbe, Dr. Francesc Muñoz Izquierdo , va ser un més dels il·lustres personatges que tot sovint visitaven Montcada i habitualment feia nit a “ Villa Matilde”, la torre Carbonell , propietat dels avis i pares de la protagonista principal d’aquella cerimònia.


El nom de Villa Matilde va ser en honor al nom de l'esposa del Sr. Marià Carbonell Subrà, de nom Matilde Sánchez Madueño.

Al 2017 vaig poder comprar set imatges estereoscòpiques del sepeli posterior a la mort de Matilde Sánchez Madueño de Carbonell, el 1921. Recordem que Matilde era esposa de Marià Carbonell Subrà, el primer industrial d'oli a Espanya i uns dels primers estiuajants de finals del segle XIX, fins els anys 30, a Montcada i Reixac.

La torre "Villa Matilde" va ser una de les primeres edificacions de categoria del poble i va ser on va morir Matilde Sánchez. Ella i en Marià Carbonell, com hem dit abans, eren sogres de Don Rafael del Río y de Val, Marquès de la casa Pinzón, casat amb Carolina Carbonell.



A la imatge anterior es pot veure la sortida del feretre de la torre "Villa Matilde" cap a l'estació de ferrocarril de Montcada.


Estació de tren de Montcada, pujant el fèretre per a ser transportat a l'Estació de França de Barcelona.


Arribada a Barcelona, Estació de França i comitiva del fèretre fins l'església de Santa Maria del Mar.


Personalitats durant la comitiva.


Arribada del fèretre a Santa Maria del Mar, al barri del Born de Barcelona.

Comitiva del sepeli.


Darrer viatge des de Santa Maria del Mar, fins al Cementiri Nou de Barcelona (Montjuic).




En Marià Carbonell va morir el 14 d'Agost de 1926, segons La Vanguardia, diu:


Hi ha un reportatge fotogràfic del seu enterrament que reproduïm a continuació (la lletra de les anotacions parla de l'enterrament de 'mi padre', per tant podem pensar que podria ser la lletra de Carolina Carbonell):













Xavier Colomé.

diumenge, 3 de febrer de 2019

Gràcies a tots i a totes, que visiteu aquest humil bloc. El vostre suport ens permet seguir endavant i així ho demostra les 300.000 visites que tot just superem aquests dies.



Al igual que la velocitat de la llum (300.000 km/s), ens apropem a gran velocitat a la celebració dels nou anys de vida del bloc, el proper 10 de març.

Com sempre, publicarem alguna història o imatge del nostre poble. Esperem que us agradi.

Seguim endavant.

divendres, 1 de febrer de 2019

El polvorí del Ministeri de Defensa que ocupava part dels terrenys de Mas Duran va deixar de tenir activitat militar fa 25 anys.

Avui forma part d'un parc i un petit pulmó verd que permet fer passejades inspiradores i un bany de natura sota els arbres que encara es mantenen a la zona.


A la imatge podem veure la pineda on hi havia la casa dels oficials, modificada el 1934 en base a la masia de Mas Duran que hi havia a la zona.

La fotografia la vaig fer el passat mes d'agost i podem veure també una petita franja horitzontal més fosca entre del cereal segat. Es tracta del que queda del filat electrificat que tenia el perímetre del polvorí militar.

Aquell filat era la segona barrera de seguretat del camp, doncs el primer element dissuasoris era una barrera d'eriçó Txec o cavalls de Frisia amb filat d'espines.

Serveixin les dos següents fotografies, de l'arxiu de l'amic Fidel Casajuana, on es pot veure els dos filats de seguretat.

Es pot veure la pineda, una torre i el primer dels filats, a mode de Cavall de Frisia.


Sortida popular de Mas Rampinyo. Es poden veure els dos nivells de seguretat del polvorí.

dilluns, 28 de gener de 2019

Els amics de Montcada Comunicació fan ressò de l'ofici de sastre a Montcada i Reixac en una nova entrega de "El Retrovisor".

Peret Gràcia, un dels sastres que recorda el reportatge 'El Retrovisor'. Fons: Matllo/Aguilar.

Podeu veure el documental a continuació:


Esperem que us agradi.

divendres, 25 de gener de 2019

Les següents imatges es van realitzar als anys 80. Podem veure el detall de l'autopista i els encontorns agrícoles i solars de cabanyes.




Avui dia, just a la dreta del peatge trobem l'aparcament de vehicles del SEMAT (Servicios Especializados Mantenimiento Almacenaje Transporte) a la Llagosta, dedicats a la gestió d'importació de vehicles, un recinte de gairebé 3 km de perímetre i unes 21 hectàrees.


Fons: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Google Inc.

divendres, 18 de gener de 2019

L'autopista C-33 és un bloc de formigó nascut de la inquietud que suposava el dificiñ accés a la ciutat comtal des del nord en un moment d'obertura cap a França.


Des de llavors que Montcada ha mantingut aquest scalextric de formigó, tan característics de la fesonomia montcadenca. Feu una ullada al següent video:



Durant l'any 1965, les autoritats van anunciar que el preu del peatge de Montcada seria d'entre 10 i 15 pessetes, però la realitat va ser una altra quan, quatre anys després, i un cop inaugurada, el preu a pagar el peatge va ser de 25 pessetes. L'argumentari econòmic de la inflació va ser el causant d'aquesta decisió i el pagament de 5 duros de 1969 era el rebut per circular pel viaducte montcadenc.

Fonament des pilars de l'Autopista, recentmenc pintats amb motius artístics de diferents autors. 

El primer tram de l'autopista, de Barcelona-Montcada-Granollers, va ser inaugurat el dia 3 novembre 1969. Durant aquell dia es va enregistrar el primer accident mortal de l'autopista. La situació no podia ser més paradoxal, doncs un del centenar de vehicles del seguici encapçalat per la comitiva inaurugal per tres Dodge Dart

La comitiva inaugural, encapçalada per tres cotxes americans marca Dodge Dart ocupats pels ministres franquistes, estava formada per un centenar de vehicles. Durant la inauguració de l'autopista es va patir un accident amb un dels vehicles d'aquest seguici, que les autoritats de l'època van censurar. El fet va ser que es va produir el primer accident mortal, en bolcar un vechicle de marca Dauphine dalt el viaducte, a l'alçada de La Salle i el Ripoll, morint el matrimoni que anava dins el cotxe.

L'amic Josep Bacardit va trobar aquest fet publicat fora de l'abast de la censura en un butlletí local anomenat "Granollers Comunitat Cristiana" del 8 de novembre, que editava l'Esglesia de Granollers.


Construcció del primer ramal sobre els pilars i ja sobre el riu Ripoll i el pont del ferrocarril de 1886.

 Ferm instal·lat als dos carrils del viaducte.




divendres, 11 de gener de 2019

A la revista "La Granja", trobem el 1908 un petit article sobre la casa de les aigües de Montcada.


La transcripció diu:

Conducción de aguas á Barcelona
Hace pocos días el Ayuntamiento de Barcelona giró una visita de inspección á las obras de la instalación elevatoria de aguas que se hace en Moncada y del acueducto para conducción de las mismas á Barcelona. Todos los excursionistas, entre los que se contaban el alcalde accidental Sr. Bastardas y numerosos concejales, jefes de sección y técnicos, quedaron muy complacidos de la perfección con que todo se monta y construye, y felicitaron por ello al concejal Sr. Magriñça á cuyo cargo corre la inspección, y el arquitecto Sr. Steva y Planas. Estas obras se construyen desde 1891. La longitud del acueducto proyectado es de 6.508 metros, de los cuales están construidos 5.727,50. De los 780,50 restantes están subastados y en curso de ejecución 656. El acueducto completo costará 2.659.773 pesetas.

Fons : Revista Segovia, La Granja. 1908.

divendres, 4 de gener de 2019

Algunes imatges de Can Toi, moltes d'elles del fotògraf Baxaulí.








Missatges més antics