Blogcrowds

dissabte, 16 de juny de 2018

Nova entrega de "El Retrovisor" de la mà de Montcada Comunicació. En aquest cas l'Envelat.




divendres, 15 de juny de 2018

Rius que donaven nutrients a les seves grans i amples lleres.

Vinyes sense fulles esperant el pas del fred.


Una perspectiva on la muntanya llaurada i amb vinya era habitual a principi de segle XX.

Les casetes encalades del fons (Can Oriol Vell).

Temps de fred, on els arbres han perdut la fulla.

Si fa, no fa... farà poc més d'un segle.


divendres, 8 de juny de 2018

Montcada i Reixac, Reixac i Montcada. Dos termes parroquials que sempre han mantingut certa frega territorial, sobretot després de la fundació de Mas Rampinyo, allà per mitjans del segle XIX, on la cultura religiosa catòlica es mantenia molt ferma als pobles i per tant, els punts neuràlgics de cada gruix de població, Reixac i Montcada, es disputaven els fidels.

Així doncs, els Masrampinyaires tenien com a església de referència la de Sant Pere de Reixac, motiu pel qual Mas Rampinyo va ser conegut també com Sant Pere de Reixac (recordeu inclús als anys 70 i 80 cartells a la carretera informant de Sant Pere de Reixac a Mas Rampinyo).

L'aïllament de Mas Rampinyo de la resta de Montcada per extensions de camps i conreus va formar una identitat diferenciada que a efectes pràctics va fer néixer un sentiment propi, sobretot basat en la pagesia i amb el món del camp.

És aquí, en un món pagès i rural on enceta la història del que avui coneixem com Mas Rampinyo, un barri que fa poble, de tan bon grat que us citarem un seguit de notes curioses.

En un llistat de "Salones Cinematográficos" del 1935 trobem aquells que hi havia a Montcada i Reixac, curiosament separats els de Montcada i Reixac dels de Mas Rampinyo, com si fossin dos entitats diferents:

Arte y cinematografía. 1935, página 196.

És només un exemple d'aquest sentiment diferencial que ja esdevenia de dècades enrera, com per exemple una altra referència del 10 d'agost de 1929 al diari "El Imparcial", on Mas Rampinyo també surt com a "pueblo", diferenciat del de Montcada i juntament amb altres entitats indiscutiblement "pueblos", com poden ser Badalona o Granollers.

Día 15 [d'agost de 1929] - Dianas, comparsas de gigantes y enanos, concurso de tiro para el comatén, con adjudicación de premios en metálico; campeonato ciclista, organizado por la Peña Ciclista, con un recorrido de 60 kilómetros a través de los pueblos de Badalona, San Adrián, Santa Coloma, Moncada, Mas-Rapiño, La Llagosta, Mollet, Coll de la Maña, Granollers, Font de Cera, Alella, Masnou, Montgat y Badalona. Se disputarán los corredores una copa del excelentísimo Ayuntamiento.

Val a dir que, durant la guerra civil, La Llagosta va assolir la independència de Sant Fost per primer cop, consolidada posteriorment en època franquista i, salvant les distàncies, Mas Rampinyo anava pel mateix camí, gràcies sobretot a la força que a Mas Rampinyo tenia al sindicat agrícola de la Unió de Rabassaires, un dels braços de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçat per Enric Badia i Camilo Puig, dos veïns del barri.

El 29 de gener de 1937, l'Ajuntament de Montcada i Reixac estava format per diferents forces a parts iguals, però la CNT, era qui realment manava sota el Comitè Municipal, doncs era qui gestionava les regodiries més rellevants i ostentava armes de foc.

Aquell dia es va celebrar un Ple Municipal, presidit per l'Alcalde d'ERC, en Alfons Boix, on un dels regidors, Lluis Pedrola, també d'ERC, va presentar una sol·licitud demanant a l'Ajuntament la celebració d'una reunió per a la separació de Mas Rampinyo com a terme municipal independent del de Montcada. L'escrit, signat pel Sindicat Agrícola de Rabassaires, el Casal Català Democràtic i l'Ateneu Obrer-Cultural, va provocar un gran rebombori i, finalment els membres del Consitori van haver de votar la sol·licitud, sent aprovada per nou vots a favor i tres en contra.

Vots a Favor:
Alfons Boix (ERC)
Lluís Pedrola(ERC)
Salvador Vilanova(ERC)
Felip Gener(ERC)
Salvador Mellado(CNT)
Benito Hernández (CNT)
Antonio López (CNT)
Juan Tellez (CNT)
Joan Gavarra (PSU-UGT)

Vots en contra:
Ulpiano García(PSU-UGT)
Antoni Pedrola (PSU-UGT)
Daniel Giménez (PSU-UGT)


Curiosament, el 1939 trobem casos com aquest, on es diu que l'Ajuntament és el de Mas Rampinyo:

Romualdo Camps Abel, un familiar nostre de la quinta del biberón. Fons Ajuntament de Montcada (proporcionat per l'amic Josep Bacardit).



Fons: Josep Bacardit.

divendres, 1 de juny de 2018

Ja estem a tocar l'estiu i per a encetar aquest mes de juny, com cada mes, una nova imatge del nostre poble, en aquest cas de Mas Rampinyo i el seu parc de la llacuna.


D'altra banda, podem comparar imatges amb aquesta altra, que vaig fer el 2012:



Esperem que us agradi.

divendres, 25 de maig de 2018

Si fem una passejada, les haurem vist arreu amb tota seguretat, allà plantades, ben rectes, amb ploma o sense. Utilitzades als horts, instruments musicals i refugi de tot tipus de fauna, ocells, ànecs o conills.

No parlem d'una altra cosa que la Canya de Sant Joan, més coneguda per tots per "alerta amb les canyes, ull que tallen".


La Canya de Sant Joan és una planta nativa de l'est i sud d'Àsia i per tant una espècie invasora que avui dia troben arreu del món amb un caràcter templat, des de Europa fins a Califòrnia, passant per Àsia, el Carib o en certes regions del Pacífic.

La Canya de Sant Joan al món.

Aquesta canya és una de les 100 més perilloses i nocives invasores a escala mundial per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa, on cal afegir que la planta provoca que la capacitat de desguàs dels rius sigui molt menor.

Presència de la canya a Catalunya. 
Fons Excocat. Sistema d'informacio de les espècies exòtiques de Catalunya


Aquesta canya arriba a la seva maduresa després d'un any, amb una alçada d'entre cinc i vuit metres.

Les canyes poden ser tallades fins a tres cops l'any i avui dia representa una de les espècies que més biomasa produeix per superficie (unes 50 tones per hectàrea, dos cops l'any). També es fan servir per a fabricar biodièsel.

divendres, 18 de maig de 2018

Una nova entrega dels amics de Montcada Comunicació. Aquest cop la història d'un torero de braus que va estimar Montcada.





El 14 de setembre de 1933, al diari MAdrileny de "La Libertad" trobem una referència a Mas Rampinyo:



A D. José Martínez Aguado, maestro de Marrampiño, Moncada (Barcelona).

Si investiguem una mica més sobre aquesta persona trobem una altra referència, del dia abans, dia 13 de setembre de 1933, en un suplement de La Escuela Moderna, on s'informa de les vacants de professors:



don José Martínez Aguado, Maestro de la Escuela preparatoria del Instituto nacional de Segunda enseñanza de Manresa, considerándose seguidamente vacante la Escuela de Marrampiño-Moncada (Barcelona).

Missatges més antics