Blogcrowds

divendres, 11 de gener de 2019

A la revista "La Granja", trobem el 1908 un petit article sobre la casa de les aigües de Montcada.


La transcripció diu:

Conducción de aguas á Barcelona
Hace pocos días el Ayuntamiento de Barcelona giró una visita de inspección á las obras de la instalación elevatoria de aguas que se hace en Moncada y del acueducto para conducción de las mismas á Barcelona. Todos los excursionistas, entre los que se contaban el alcalde accidental Sr. Bastardas y numerosos concejales, jefes de sección y técnicos, quedaron muy complacidos de la perfección con que todo se monta y construye, y felicitaron por ello al concejal Sr. Magriñça á cuyo cargo corre la inspección, y el arquitecto Sr. Steva y Planas. Estas obras se construyen desde 1891. La longitud del acueducto proyectado es de 6.508 metros, de los cuales están construidos 5.727,50. De los 780,50 restantes están subastados y en curso de ejecución 656. El acueducto completo costará 2.659.773 pesetas.

Fons : Revista Segovia, La Granja. 1908.

divendres, 4 de gener de 2019

Algunes imatges de Can Toi, moltes d'elles del fotògraf Baxaulí.








dimarts, 1 de gener de 2019

Bon dia i bon any 2019!

 Encetem la sisena temporada de Punts de Vista amb una nova postal del Turó de Montcada, realitzada des d'un dels tretze barris que integren el districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. No parlem d'un altre lloc que de Torre Baró.



La foto va ser realitzada aquest agost passat des del Coll de Roquetes i podem veure el nostre Turó al lluny i el bonic edifici que actualment dóna nom al barri barceloní.

Aquesta torre, construcció inacabada de tipus neomedieval i amb formes de castell, es va bastir sobre el 1915 i  pren el nom de l'antiga casa del Baró de Pinós, antic edifici actualment desaparegut que sí va donar el nom de Torre Baró a l'indret.

Aquest edifici, malgrat ser només de principis de segle XX, havia de convertir-se en un luxós hotel, dins d'un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte. Un dels accionistes d'aquest projecte va ser el marquès Manuel María Sivatte Llopart, propietari de gran part dels terrenys de la zona que inclouen l'actual Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana.

Lluny del fracàs del projecte de ciutat jardí, amb casetes per la futura classe mitjana que havia de venir, avui dia trobem una llegenda alternativa a la realitat que diu que, el marquès de Sivatte, tenia
una filla, Mercedes Sivatte y de Bobadilla, malalta de tuberculosis i un fill, Antonio Sivatte del Valle, malalt de diftèria. Diu la llegenda que, degut a l'estat de salut dels fills, va edificar la torre, amb l'objectiu d'apropar als infants a la natura i als bons aires. Es diu que la mort dels fills el 1918, amb dos dies de diferència, va fer abandonar el projecte i les obres del castell.

Però què sabem de la primitiva torre dels Pinós? Val a dir que abans de l'actual torre, hi van haver dos torres del baró més. La primera i més primitiva, del segle XVI, estava erigida al costat de l'actual estació de tren de Torre Baró.

El fet d'aquesta torre és que degut a les simpaties dels Pinós amb l'arxiduc Carles d'Àustria, va provocar que l'edifici fos destruït el 1714 per les tropes de Felip V, a mode represàlia, durant la Guerra de Successió. Com és evident, no tenim cap imatge d'aquesta primitiva torre o castell dels Pinós.

Més tard, el 1797 es va edificar una nova torre a càrrec de Ramon Francesc de Copons i Despujol, no obstant el 30 d'octubre de 1869 la familia Pinós va haver de subhastar la propietat degut a problemes econòmics, però ningú la va comprar llavors.

Dibuix de Pau Febres, realitzat el 1907 on es pot veure la Torre del Baró de Pinós, propietat ja dels Sivatte.


No va ser fins el 30 de març de 1871 que tota la propietat i la torre va ser adquirida finalment per Carlos Edmundo Sivatte, el marquès de Vallnova i pare de Manuel María Sivatte Llopart, signant la compravenda el 18 de març de 1873.

La familia Sivatte passava els estius a la torre durant les darreres dècades del segle XIX i fins l'entrada de segle XX.

La construcció de l'Avinguda Meridiana i els accessos a la ciutat comtal per la Trinitat va provocar que la torre del baró fos enderrocada el 1967.

Vem algunes fotografies addicionals de la Torre del Baró:

La carretera de Ribes al seu pas davant la torre del baró.

Indret exacte on estava ubicada la torre del baró. 


La torre del baró i al fons el turó de Montcada. 

Detall de l'indret on estava la torre. 


Pintura de la torre del baró, el 1915.


Imatge dels anys 20 del segle XX. Casa dels Baró de Pinós edificada el 1797 i adquirida el 1871 pel marquès de Sivatte.


Cursa ciclista de principis dels anys 60 del segle XX. Al fons es veu la casa dels Baró de Pinós edificada el 1797 i adquirida el 1871 pel marquès de Sivatte.

La segona Torre del Baró, avui desapareguda.

Situació actual on estava ubicada la torre del baró.


Fons: ElTranvía48. Tu no eres de Montcada. si no... Google Inc. Imatges autors desconeguts.

divendres, 28 de desembre de 2018

Durant aquest any 2018 hem realitzat dotze noves postals de Punts de Vista, publicades com sempre el primer dia de cada mes.

Aquest ha estat el cinquè any de Punts de Vista, on hem tornat a canviar el format de la postal, format que mantindrem durant la propera temporada 2019.

Vet aquí un petit vídeo recordatori de les dotze imatges d'aquest any 2018. Esperem que us agradi.


Tornarem a una nova postal el cap d'any. Us esperem.


dimarts, 25 de desembre de 2018



dilluns, 24 de desembre de 2018

I de cop, tenim la sensació que patim un nou reinici, una nova entrada d'any que ens espera, tot deixant un 2018 on ens heu visitat uns 38000 cops. Volem destacar alguns dels articles que considerem més rellevants. Els recordem a continuació.


  • Finalitzem la cinquena temporada de Postals Punts de Vista. Un lustre per a recordar, que podeu visitar clicant aquí.
  • L'article del topònim perdut, "El Pas dels Canons" a l'antiga cruïlla del ferrocarril i la carretera de Ribes.
  • Hem donat per finalitzada la investigació de la col·lecció de postals de J.B. Turull, amb un bonic recull d'imatges antigues del nostre poble i que podeu consultar de manera definitiva a l'apartat corresponent per aquestes postals, clicant aquí.
  • Donem també per finalitzada la investigació de la col·lecció de postals Thomas. A l'espera de trobar un exemplar esmunyedís, totes queden identificades i etiquetades. Podem consultar el recull a l'apartat corresponent, clicant aquí.
  • L'adquisició d'un gravat de 1895 on surt dibuixat Sant Pere de Reixac i que hem volgut compartir amb totes vosaltres.
  • Masovers de Can Fàbregas, un petit extracte genealògic de les families que hi van participar en aquesta tasca de cuidadors de cases, masos i masies. La masoveria, avui dia tasca gairebé desapareguda.

Bones festes.

divendres, 21 de desembre de 2018

Una magnífica postal de Can Sans, a Terra Nostra.


diumenge, 16 de desembre de 2018

Aprofitant el centenari de la Casa de la Vila de Montcada i Reixac, els amics de Montcada i Comunicació ens ofereixen una nova entrega de "El Retrovisor".


La Casa de la Vila és una de les joies del patrimoni arquitectònic de Montcada i Reixac. La va dissenyar el mestre d'obres Josep Graner i Prat i es va inaugurar el 14 de setembre de 1918, ara fa cent anys.


divendres, 14 de desembre de 2018

La següent imatge dels anys 80 ens mostra un dels extrems del carrer Major i els seus encontorns des de l'aire.

Podem veure amb facilitat la N-152, actual C-17, l'autopista, l'estació de ferrocarril de Montcada-Manresa i la Torre Vila.



Fons: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 

divendres, 7 de desembre de 2018

Hem parlat diversos cops de les curses a cavall d'ara fa un segle i anomeades Rally Papers, organitzades sovint pel "Picadero Jockey Club de Barcelona" i on participaven genets i amazones de la burgesia.

El 23 de Gener de 1916 es va organitzar una d'aquelles curses i d'aquell esdeveniment es van prendre aquestes dos imatges.


Una altra més:



Fons: Editorial López. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Missatges més antics