Blogcrowds

divendres, 11 d’agost de 2017

Avui volem oferir-vos una bonica estampa de la llera del Besòs, realittada l'any 1915.



Fons: Audot desconegut.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928) va ser un dibuixant i tipògraf català que, durant el darrer terç del segle XIX, va visitar en diverses ocasions Montcada i Reixac en un conjunt d'expedicions científiques i culturals de l'anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques, de la que Canivell va ser fundador el 1876.

Una de les excursions més conegudes que va realitzar al nostre poble i que va documentar amb bona precisió el 1878, va ser a la Parròquia de Sant Pere de Reixac.

En aquella excursió es van meravellar de la masia de Can Fontanet (avui Restaurant Reixac) i de les seves finestres gòtiques, així com dels origens romànics de Reixac, tot precisant l'existència d'algunes pintures que hi havia a alguns dels altars laterals i de les parts de l'antic retaule, que per cert, avui dia en poder del Museu Diocesà de Barcelona.

Canivell també parla de l'antic sepulcre del segle XIV d'Alamanda de Reixac, que llavors estava al costat de l'escala del cor de Reixac i que van atrevir-se a obrir, observant dos cranis al seu interior.

Pau Febrés Yll, contemporani de Canivell va arribar a dibuixar una bonica estampa de Sant Pere de Reixac, el 1898, que ens dóna una visió gràfica de l'indret en aquells darrers anys del segle XIX.

Composició realitzada per Pau Febrés el 1898, on podem veure la torre del campanar de l'església de Reixac, una parella de guàrdies civil que caminen darrera de dos homes. A l'altra banda un home amb barretina que recolza una pala a l'esquena, un nen, una ovella i un gos.

Ja finalitzant aquella excursió, l'autor ens parla d'un artefacte allotjat en un dels finestrals de l'església de Reixac que s'utilitzava per a tocar les campanes des de la rectoria, que no sabem si mantenia cert automatisme, però que defineixen com "curios en extrem, y á ben segur deu esser enginy d' algún rector d' aquella iglesia".

Un cop feta aquesta prospecció a Reixac es van dirigir dalt el Turó de Montcada a investigar l'antiga Cova de Na Guilleuma, endinsant-se fins que la temeritat superava el sentit comú. La visita al turó va finalitzar amb la troballa d'una bala de pedrer (una espècie de morter que tirava boles de pedra).

Podeu consultar el detall de l'excursió clicant aquí.

Durant aquelles visites, Eudald Canivell va realitzar dos dibuixos que ens aporten informació rellevant sobre la fisonomia del castell de Montcada, malgrat aquest va ser enderrocat gairebé en la seva totalitat pels fets de la Guerra de Successió el 1714 i la Guerra del Francès el 1808.

Encara i així, durant el darrer terç del segle XIX i coincidint amb l'existència del telègraf òptic que hi va haver dalt el turó, Eudald va realitzar els següents dibuixos del que quedava del castell dels Montcades. En concret, sabem que un dels dos dibuixos es va fer el 7 d'abril de 1876.

 Ruines del castell de Montcada al cim del turó. Eudald Canivell. Fons AHCB.


7 d'Abril de 1876, Ruines de la Torre de l'Homenatge del Castell de Montcada. Eudald Canivell. AHCB.

La descripció que fa l'AHCB dels dibuixos, descrites al peu de cada imatge, ens dóna una visió gràfica i inicial del que quedava el 1876, un contrast amb les primeres fotografies, realitzades anys després del mateix indret:


Val a dir que la primera noticia de l'existència del castell dels Montcada la tenim ja l'any 1023 i, només queda esperar que en un futur tinguem l'ocasió de poder gaudir d'una imatge de l'esplendor del castell des Montcades que va coronar el nostre estimat Turó.


Un castell impugnable, tant és així que el 1223 els Montcada van resistir l'atac de l'exèrcit reial comandat per Jaume I, disputa motivada per un falcó, que després de tres mesos de setge va retirar-se. Aquest fet va donar peu a diverses llegendes sobre les cavitats i coves del turó.

Fons: Fundació Cultural Montcada, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

divendres, 4 d’agost de 2017

Avui volem donar-vos a conèixer dos imatges de l'antiga font del Tort, amb la seva fisonomia quan hom anava a menjar la truita.





dimarts, 1 d’agost de 2017

L'Agost ens visita i com no podia ser d'una altra manera, ho fa amb una nova entrega de les postals Punts de Vista.

En aquesta ocasió amb una bonica estampa del Riu Besòs i la Torre dels Conills, instantània realitzada per l'amic Joan Matllo.


La tempesta que s'apropa, el riu, l'aigua, el reflex, el color plom gairebé en blanc i negre en contrast amb el groc de les canyes i de la casa. No trigaran en venir els llamps, els trons i aquelles tempestes d'estiu.

Esperem que us agradi.

Salutacions.

divendres, 28 de juliol de 2017

Alguns encara la recorden, d'altres no la hem vist mai, però a Reixac hi va haver una font amb una aixeta per a refrescar-se.



Fons: Làmina procedent de l'obra "Catalunya" de Josep Pla. Editorial "Ediciones Destino". 1966.

divendres, 21 de juliol de 2017

Avui volem donar-vos a conèixer unes imatges de la casa i parc de les aigües i la mina del reixagó en unes imatges de finals dels 80.







Fons: Manuel, Pere de. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

divendres, 14 de juliol de 2017

Fa un parell d'anys vàrem trobar una referència que ens ofereix la prova de major antiguitat del topònim Mas Rampinyo i que data de l'any 1874 (si voleu consultar-ho premeu aquí i aquí).

A banda de la referència documental explícita de l'existència del topònim el 1874, vam trobar també alguns plànols militars de la zona de Mas Rampinyo, de l'any 1870, on el topònim Mas Rampinyo no apareix, i s'estableix la zona com "Barrio de Reixach". D'altra banda, altres plànols de 1862 del mateix indret també fan referència al barri amb el mateix nom.

Ara per ara, això ens fa pensar que el topònim Mas Rampinyo va néixer en aquella dècada dels anys 70 del segle XIX.

També vam recordar l'origen del mot en les dos vessants conegudes. La primera la que apuntava a una de les cases del pla de Reixac més apartades on es reunien alguns lladres que rampinyaven o robaven. La segona i potser la més acceptada és la que vincula el topònim al passat agrícola i pagès del barri i al fet de rampinar el blat (una de les tasques del batre el cereal).

Avui volem donar a conèixer un nou plànol, també de 1862 on el topònim Mas Rampinyo tampoc surt referenciat, cosa que torna a demostrar que si el topònim existia llavors, aquest no mantenia cap estatus oficial al barri.


El plànol, d'origen militar i realitzat pel Tinent-Coronel  Francisco Coello el 1862, descriu en detall tota la província de Barcelona.

Els topònims que apareixen sobre el nostre poble són:

- Tº (...) [Sobre el turó, on es fa referència al telègraf que el 1862 ja estava en runes]
- Estación de FC de Moncada
- Moncada
- Posada de Don Pedro Gil  [Que per la seva ubicació sembla ser Font Freda]
- Iglesia de Reixach
- Mesón  [Que per la seva ubicació sembla ser Les Indianes]


Fons: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Missatges més antics