Blogcrowds

divendres, 17 d’agost de 2018

El 1951 es va celebrar el tricentenari del naixement de Sant Joan Baptista de La Salle (1651-1951) i a totes les escoles catòliques vinculades al patronat de La Salle van celebrar-ho.


A la nostra Salle es va elaborar un programa de festes que adjuntem (disculpeu per la mala qualitat) entre el maig i el juny de 1951, però el fet destacable és que la imatge de portada, d'un Sant Joan Baptista de La Salle, va ser la mateixa per a totes les festivitats que es van fer a la resta d'escoles a Catalunya. Un disseny que molts mantenim a la memòria al nostre pas per l'escola.


Detall de vida i obra de Sant Joan Baptista de La Salle:




divendres, 10 d’agost de 2018

En època de dictadura els noms de carrers van ser modificats, així, passant el Ripoll per la passarel·la dels 'hermanos' i ja despuntat el carrer Barcelona, s'arribava a la "Plaza Jose Antonio Primo de Rivera", actual Plaça de l'església, just per a començar a desfilar per la "Calle Generalísimo Franco", o conegut avui dia com Carrer Major.

Vegem algunes imatges del Carrer Major als anys cinquanta.


Una més.


Val a dir que la imatge anterior també va ser editada com una de les postals Baxaulí:

Montcada i Reixac, 12. Calle Generalísimo Franco. Editorial Baxaulí. Fot. F. Guilera.

divendres, 3 d’agost de 2018

Situem-nos als anys cinquanta del segle XX. El curs del riu encara es troba sense endreçar i la llera del Besòs és un petit verger d'horts. Aquest endreçament serà forçat com a acció reactiva uns anys després, un cop soferts els efectes devastadors de les riuades de 1962.

Montcada i Reixac - 4. Vista General. Editorial Baxaulí. Postals F. Guilera.

El Turó ja és força malmès, algunes vinyes encara es mantenen a la seva fada, però el cim mil·lenari ja fa dècades que va ser escapçat i ara només resta foradar, reforadar i mimvar la seva alçada i volum unes dècades més.

dimecres, 1 d’agost de 2018

L'agost ja és aquí i amb ell, un nova entrega de les Postals Punts de Vista, en aquesta ocasió de l'estructura de comunicacions que corona el cim del Turó de Moia.

Apropar-se i veure el detall de la magnitud del que hi ha allà penjat és digne per pensar en com ha avançat la tecnologia de les telecomunicacions. No és lluny i les vistes són espectaculars. Us recomanem fer una passejada una tarda, quan el sol ja no escalfi tant.


Ens veiem a setembre.

divendres, 27 de juliol de 2018

Avui volem oferir-vos una curiosa imatge de Reixac, no tant per la fotografia, on encara no estava feta la plaça, si no pel fet d'estar mig acolorida i presentar una bona col·lecció de vehicles, avui dia ja clàssics.

Començant per la dreta podem veure el cul d'una vespa, a continuació un Seat 600, un Seat 1500, un Renault Gordini i dos vehicles al fons que no puc distingir.

Fotografia F. Guilera, any 1962

I n'hi ha més, en aquest cas a l'altra església històrica del poble, Santa Engràcia. Podem veure un parell de motos a l'esquerra, un Renault 4, un Seat 600, un Citroën 2CV/Dyane i un parell de vehicles industrials.

04 - Plaza Jose Antonio [Primo de Rivera], Ediciones RAE. Actual Plaça de L'església.

divendres, 20 de juliol de 2018

L'amic Cèsar Vilagut ens ha proporcionat una de les dos imatges que no havíem localitzat de la col·lecció de Postals Thomas sobre Montcada i Reixac, en concret la postal 02, amb numeració posterior 3530. Gràcies.


Si voleu veure la col·lecció sencera, cliqueu aquí.

divendres, 13 de juliol de 2018

Va ser durant l'època de l'Estanislao Abadal quan van succeir aquests fets. Ell ser l'alcalde de Montcada que va arribar a un acord amb els senyors de Rocamora, propietaris dels terrenys on es va construir el pont sobre el Besòs i el passeig que més tard donaria nom al carrer.

Sobre la construcció del pont sobre el Besòspont dels balconets, o pont dels Rocamora, sabem que va durar pocs mesos fins la seva inauguració, durant la Festa Major de Montcada el 25 de Maig de 1911, i que la seva llargada era de 102 metres amb una amplada de 3,30 metres, dividida en 1,90 metres de calçada i 0,70 metres de vorera a cada costat. Els pilars de ciment armat tenien una longitud de 7,20 m, dos dels quals soterrats a la llera del riu.

El pont, que començava just al davant del camí que puja a la Font del Tort, es dirigia tot recte sobre el riu fins el que avui coneixem com el Passeig Rocamora.

Construcció del pont. Autor desconegut. Fundació Cultural Montcada.

L'arquitecte Carles Duran, president de la constructura "Anònima Claudio Duran", va ser l'encarregat del disseny i de la futura construcció del pont. Els enginyers van fer un seguit de proves de resistència que van demostrar que el pont aguantava set tones per cada metre quadrat, un pes desorbitat que mai hauria de patir, segons els experts de l'època.

Val a dir que aquesta empresa també va ser la que tres anys més tard, el 1914, va construir la passarel·la de La Salle sobre el riu Ripoll.

Segons estudis de Josep Bacardit, aquesta constructura va adquirir el 1899 la patent per a fer ciment armat, tecnologia utilitzada per a construir el pont sobre el Besòs. L'empresa va comprar aquesta patent a Francesc Macià, qui anys més tard arribaria a ser President de Catalunya. Macià va adquirir a la seva vegada aquesta patent uns anys abans, el 1890, al ciutadà francès Joseph Monier.

A la següent imatge podem veure el final del pont i el camí que portava cap al poble, pel conegut passeig dels Rocamora.
Placa de vidre Fototipia Thomas. Fons Ricard Ramos. Fundació Cultural Montcada 

Ampliació del detall del camí que portava cap al poble, en terrenys dels Rocamora:



Placa de vidre Fototipia Thomas. Fons Ricard Ramos. Fundació Cultural Montcada 

Vegem una altra imatge de la verneda i la llera del Besòs, on predominava el cultiu, així com el turó, ja desdentat per la banda sud, fruit de l'explotació de pedra de la mà de l'Asland.

Imatge de Montcada. Fons Joan Matllo. Fundació Cultural Montcada.

Al següent parell de imatges veiem el pont en fase de construcció durant l'any 1910, un pont que va ser presupostat per 26.250 pessetes, subvencionades per l'Estat i la Diputació de Barcelona en dos terceres parts i la resta per particulars, molts d'ells estiuejants de la zona Reixac-Vallensana, no obstant, i després d'unes reformes que van ser necessàries, el pont va arribar a costas 30.000 pessetes.


L'estructura del pont enllestida i instal·lant les baranes, abans de la seva inauguració. Detall de les obres. Fons familiar Xavier Colomé. 

L'estructura del pont enllestida i instal·lant les baranes, abans de la seva inauguració. Vista general del poble. Fons familiar Xavier Colomé. 


Durant la Festa Major de Montcada, el 25 de Maig de 1911 es va inaugurar el pont o passarel·la sobre el riu Besòs, una infraestructura molt esperada llavors, per tal de comunicar d'una manera efectiva i segura la muntanya amb la resta del poble en qualsevol moment de l'any.

Foto Sagarra. Revista Ilustració Catalana, pàg 3. el dia 4-6-1911. Trobat per Josep Bacardit.

També tenim el record que es va donar a les autoritats assistents a l'event durant la inauguració, on podem veure el pont des d'una altra perspectiva.

Fons: Fundació Cultural Montcada. Joan Matllo.

Ampliació de les imatges del record de la inauguració per tal de veure els detalls:

Detall de la fotografia del record de la inauguració del pont realitzada des de la carretera de la Roca. Fons familiar Joan Matllo. Fundació Cultural Montcada.

Detall de la fotografia del record de la inauguració del pont realitzada des de la carretera de la Roca. Fons familiar Joan Matllo. Fundació Cultural Montcada.

Com és habitual en període de primavera, aquell 28 de Maig, dia de la inauguració, va ser un dia de pluja, segons ens demostra una de les millors imatges oficials que han perdurat al llarg dels anys.

A la imatge podem veure l'alcalde de Montcada, Estanislao Abadal, a la dreta, amb barba i entre els dos homes amb barret bombí. També podem veure la cúria del braç de l'església a l'esquerra de la imatge i al Governador Civil, en Manuel Portela Valladares, amb les mans a l'esquena, a la dreta de l'home que manté el paraigües a punt de tancar. Val a dir que en Manuel Portela va ser anys més tard (1935-1936), President del Consell de Ministres de la II República.

28 de Maig de 1911. Inauguració del pont sobre el Besòs. Frederic Ballell. Fundació Cultural Montcada.

Les autoritats assistens a l'event van poder gaudir d'un bon aperitiu, en el que no faltaven les famoses maduixes de Montcada, menú del qual encara es conserva, gràcies a l'arxiu familiar de Joan Matllo:

Fons: Arxiu personal de Joan Matllo. Fundació Cultural Montcada.

Principalment el pont va servir per a comunicar les cases de Vallensana-Reixac amb el poble de Montcada, sobretot en moments on el riu baixava amb força.

El pont sobre el Besòs. Fons personal Ricard Ramos.


El pont va servir per molt més que ser un pas entre Vallensana-Reixac i Montcada. El pont en ocasions era lloc reunió i molts cops grada pels assistents a les curses a cavall que es realitzaven per les encontrades del poble, com aquest "Rallye-Paper" de la següent imatge:

Fons F.V.V. Grup "Tu no eres de Montcada si no..."

La següent imatge també representa una d'aquestes festivitats de curses a cavall anomenades "Rallye-Paper" on podem veure La Torre dels Conills i Can Oriol Vell.

Fundació Cultural Montcada



El pont sobre el riu i un futur passeig Rocamora encara per urbanitzar. Fons familiar Josep Capella. Fundació Cultural Montcada.

Com a record d'aquella inauguració la coneguda Fototipia THOMAS va publicar una postal tot mostrant amb orgull un dels primers ponts de formigó de l'estat.

Record de la inauguració del pont sobre el Besòs. Fototipia Thomas.

Aquesta Litografia també es va encarregar de fer algunes postals addicionals on surt reflectit aquesta infraestructura de formigó.

A la següent imatge podem veure ja el pont bastit sobre el Besòs, encara sense canalitzar, amb la seva verneda i un poble marcadament pagès. Podem veure amb molta claredat el futur passeig Rocamora, entre el pont i el poble de Montcada, terrenys que com hem dit van ser cedits pels senyors de Rocamora.

Litografia Thomas. 1912. Fundació Cultural Montcada.

En aquesta altra imatge veiem el pont en sentit contrari, amb Can Oriol vell sobre la carretera de la Roca.




Anys més tard, el 1927, es va decidir ampliar la unió de la passarel·la amb la carretera de la Roca per tal de facilitar el gir dels vehicles:
La comisión provincial permanente, en la última sesión celebrada, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:
(...)
Acceder la demanda formulada por el Ayuntamiento, de Moncada-Rexach sobre el ensanche del empalme del camino de San Adrián a La Roca con la pasarela construida por el Ayuntamiento sobre el Besos, a fin de facilitar el viraje de los vehículos.
(...)
Acceptació de la Diputació Provincial, publicada a La Vanguardia, el 26 de Febrer del 1927, del treball d'ampliació de la unió de la passarel·la del riu Besòs amb la Carretera de la Roca per tal de poder girar correctament amb els vehicles.


Aquella passarel·la va adaptar-se als temps com va poder i, encara que realitzada el 1911 amb una amplada adaptada al moment, va servir de manera força decent per una gran quantitat de vehicles rodats, carros, camions, bicicletes i persones. Les següents imatges van ser realitzades durant la primera meitat del segle XX.

Fons: Autor desconegut. Fundació Cultural Montcada.

Fons: Fundació Cultural Montcada. 

Joan Aguilar. Fons personal Joan Matllo. Fundació Cultural Montcada.


Joan Aguilar. Fons personal Joan Matllo. Fundació Cultural Montcada.

El pont sobre el Besòs va tenir una vida intensa, però va morir amb poc més de 51 anys, doncs la riuada de 1962 se l'endugué riu avall.

Dies després d'aquella tràgica nit del 25 de setembre de 1962, el cos militar del "Regimiento de Pontoneros y Especialidades de Ingenieros" va bastir una passarel·la provisional uns metres més avall, molt a la vora del registre del rec comtal, que es veu a la següent imatge.

Passarel·la provisional sobre el Besòs després de la riuada del 25 de setembre de 1962. Fons familiar Joan Matllo.


Missatges més antics