Blogcrowds

divendres, 14 de juliol de 2017

Fa un parell d'anys vàrem trobar una referència que ens ofereix la prova de major antiguitat del topònim Mas Rampinyo i que data de l'any 1874 (si voleu consultar-ho premeu aquí i aquí).

A banda de la referència documental explícita de l'existència del topònim el 1874, vam trobar també alguns plànols militars de la zona de Mas Rampinyo, de l'any 1870, on el topònim Mas Rampinyo no apareix, i s'estableix la zona com "Barrio de Reixach". D'altra banda, altres plànols de 1862 del mateix indret també fan referència al barri amb el mateix nom.

Ara per ara, això ens fa pensar que el topònim Mas Rampinyo va néixer en aquella dècada dels anys 70 del segle XIX.

També vam recordar l'origen del mot en les dos vessants conegudes. La primera la que apuntava a una de les cases del pla de Reixac més apartades on es reunien alguns lladres que rampinyaven o robaven. La segona i potser la més acceptada és la que vincula el topònim al passat agrícola i pagès del barri i al fet de rampinar el blat (una de les tasques del batre el cereal).

Avui volem donar a conèixer un nou plànol, també de 1862 on el topònim Mas Rampinyo tampoc surt referenciat, cosa que torna a demostrar que si el topònim existia llavors, aquest no mantenia cap estatus oficial al barri.


El plànol, d'origen militar i realitzat pel Tinent-Coronel  Francisco Coello el 1862, descriu en detall tota la província de Barcelona.

Els topònims que apareixen sobre el nostre poble són:

- Tº (...) [Sobre el turó, on es fa referència al telègraf que el 1862 ja estava en runes]
- Estación de FC de Moncada
- Moncada
- Posada de Don Pedro Gil  [Que per la seva ubicació sembla ser Font Freda]
- Iglesia de Reixach
- Mesón  [Que per la seva ubicació sembla ser Les Indianes]


Fons: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

divendres, 7 de juliol de 2017

Entre l'agost del 2011 i el novembre del 2012 vam estar treballant en detectar, buscar i trobar totes les sèries de postals que va realitzar Àngel Toldrà Vianzo (Postals A.T.V.) a principis de segle XX.

Just després, entre el desembre 2012 i l'abril 2015, vam fer la cerca de les sèries de postals realitzades per un dels altres editors de renom, Lucien Roisin Besnard (Postals Roisin).


A diferència de les de Toldrà, per les postals de Roisin no hi ha cap índex documentat, per tant l'estratègia ha estat diferent i hem anat recollint totes les postals que han parat a les nostres mans durant quatre anys i mig.

A dia d'avui, ha passat més de dos anys sense trobar-ne cap de nova i hem pogut centralitzar un total de vint-i-una postals Roisin dedicades a Montcada, amb una numeració concreta:
  • 1 - Vista General.
  • 2 - Vista General.
  • 2 - Vista Parcial de la vila, desde Torre Oriol
  • 3 - Casas Consitoriales
  • 3 - Puente del Besós
  • 4 - Bifurcación
  • 4 - Plaza
  • 5 - Calle Mayor
  • 5 - Calle Mayor
  • 6 - Fábrica Asland
  • 7 - Ferrocarril M.Z.A.
  • 7 - Colonia Asland
  • 8 - Carretera de la Roca
  • 8 - Ermita del Turó
  • 9 - Camino Vallensana
  • 9 - "Font Pudenta"
  • 10 - Torre Oriol
  • 10 - "Font de Mitja-Costa"
  • 11 - Reixach
  • 11 - Casa Fábregas
  • 12 - Fuenta "dels Avellaners"
  • 12 - Reixach desde la carretera de la Roca
Veiem referenciades dos sèries generals, doncs hi ha una doble numeració d'algunes de les postals, que fan pensar pertanyen a fotografies realitzades la primera dècada del segle XX, probablement entre 1908 i 1910 i una segona sèrie realitzada a la segona dècada, probablement entre 1911 i 1918. Un clar exemple és el pont sobre el riu Besòs, bastit el 1911, que surt i deixa de sortir a les imatges.

Seguint aquesta línia, a la col·lecció faltarien postals d'alguna de les dos sèries (una postal número 1 i una altra de la 6) com a mínim.

El repte queda servit per qui pugui trobar, si és que realment existeixen, aquestes dos postals desaparegudes de Montcada de la col·lecció Lucien Roisin.

Cliqueu aquí per a veure la col·lecció sencera.

dissabte, 1 de juliol de 2017

No es pot negar que els barris de Montcada i Reixac són entitats que mantenen un caràcter marcat, forjant el seu propi estil de barri.

Can Sant Joan n'és un clar exemple i per aquest motiu, aprofitant que tot just fa una setmaneta del passat 24 de Juny, dia de Sant Joan, avui primer de Juliol us oferim una estampa d'aquest barri montcadenc.


Esperem que us agradi. Ens veiem l'1 d'agost.

divendres, 30 de juny de 2017

Avui només volem fer un petit homenatge d'una família desconeguda que ahir va fer 94 anys es van prendre aquesta foto a Montcada com a unitat familiar, al davant del que sembla, perills a banda, una petita foguera en mig del bosc.


La fotografia mostra una família mitjana, parella i tres fills, tots amb espardenyes de veta blanca que semblen força noves, potser per a la ocasió, excepte la nena que sembla portar unes sabates, probablement cedides d'alguna altra familia.

El rebre roba i sabates d'altres no era pas una pràctica poc habitual, el traspàs dels vestits entre germans i inclús entre famílies es portava a la màxima expressió, fent-ne un ús molt responsable dels recursos de la vestimenta. Un clar exemple el veiem representat amb el fill mitjà, qui porta els pantalons d'un nen més gran, segurament del seu germà més gran, amb els tirants ben estirats.

L'home abraça a la seva parella que sembla mantenir un rostre compungit i subjecta amb aparença protectora al fill que segurament serà hereu, un clar exemple de família catalana de principis de segle XX.

divendres, 16 de juny de 2017

Avui volem oferir-vos dos imatges de principis dels anys 70 del segle XX i les compararem amb els mateixos indrets a dia d'avui.

La primera és l'edifici de la Caixa Sabadell del carrer Bogatell, a esquenes del pas del ferrocarril.


Avui dia l'edifici encara es manté, ara bé com a BBVA després de la integració de les caixes i bancs amb altres entitats.


La segona imatge pertany al mateix indret, en aquesta ocasió enfilant-nos cap al sud pel carrer Montiu. A l'esquerra es torna a veure l'edifici de la Caixa Sabadell.


Avui dia l'edifici de l'entitat bancària encara manté la seva fisonomia, no obstant, l'eixample de cases d'estiueig va deixar pas a edificis actuals.




divendres, 9 de juny de 2017

La creu de Terme de Sant Pere de Reixac actual és fruit de diverses intervencions. La darrera va ser fa pocs anys, quan la creu de la columna es va trobar trencada al terra.

En aquell moment, Mn. Josep Maria va demanar a Paco Soriano, conegut per la seva vinculació amb l'associació Amics de Reixac, fer el que calgués per a retornar la creu al seu lloc.

El fet és que es pensa que la vareta de ferro interior de la creu es va rovellar amb els anys i va trencar el material exterior. No es descarta tampoc alguna mena de bretolada que va precipitar la seva pèrdua.

En Paco va demanar ajuda al seu amic Enric Ruiz Donaire que va tirar endavant el projecte amb l'ajuda del seu germà Gabriel, que va ser l'autor del motlle que es va fer servir per a l'actual creu. Aquest motlle es va elaborar mitjançant imatges de la creu trencada.

Val a dir que la creu que es va trencar era obra de Walter Cots Figuerola, que el 1947 va rebre l'encàrrec de fer aquesta creu, després que la original fos destruída durant la Guerra Civil espanyola

Comentar també que de la creu original, trencada durant la guerra, no s'ha trobat cap referència de la seva antiguitat.

El que sí que hem pogut trobar és una fotografia inèdita de l'any 1937 on es pot veure la columna original, sense la creu.


A la imatge es pot veure que la part superior de la columna és diferent a la que deu anys després va deixar en Walter Cots:




Si voleu saber més sobre la creu de 1947, cliqueu aquí.

divendres, 2 de juny de 2017

Es tracta d'una de les postals menys conegudes de Can Fàbregas, actualment una casa enderrocada.



Missatges més antics