Va ser realment molt conegut i apreciat per uns i maleït per altres al seu temps. Tal era la seva fama que inclús en Cervantes, a la seva segona part del Quixot, en va fer una referència, amb el nom de Roque Guinart, un episodi on es sembla rememorar una trobada real que va tenir Cervantes amb el bandoler. Al llibre, en Perot acompanya al Quixot a les portes de Barcelona, en una trobada descrita en termes molt favorables, en una espècie de venjador de greuges.
Avui us oferim una referència que he trobat als dietaris d'en Jeroni Pujades, un historiador-cronista català (1568-1635) en el que es fa referència d'un episodi d'en Perot al Castell de Montcada.
Una petita referència de que en mateix Perot Rocaguinarda va "treballar" a Montcada, això sí, amb el seu propi i particular negoci.
Dissapte a 9 de janer 1610 en Pere Rocha Guinarda se'n puja al castell de Montcada y toca la campana de la capella a sometent contra de si matex. Y desde aquí se n'ana al hostal de la Farigola. Lo virey envia contra de el1 a micer Gamís, per Valles, y a micer Sala, a Mataró.
Dos jutges de cort no feren res, que el1 se burla de tots.
D'allà es va dirigir a l'hostal de la Farigola, a Vallcarca, i el virrei va enviar dos homes de llei contra ell, un pel Vallès i un altre per Mataró, però no el van enxampar.
Aquest toc de campana era coneguda pels sometents dels voltants per tal de convocar-los. Recordem que els membres dels sometents eren els veïns en condicions de oferir els serveis de protecció a les viles i pobles. Tenien la obligació de conservar les armes a casa seva i fer una instrució paramilitar, oferint una defensa policial normalment i militar en ocasions.
La paraula sometent prové de la etimologia de "so emetent", és a dir, emetre so, ja sigui amb campanes, com va fer en Perot, amb toc de trompeta o amb so de banyes.
Excomunicat aquell mateix any, la gent li tenia certa simpatia, encara que també va treballar per a petits nobles que volien espantar als pagesos per a seguir controlant als seus vassalls.
Sense possibilitat de sotmetre'l a la llei, l'any següent (1611), el propi virrei va indultar-lo a canvi de ser oficial dels terços espanyols a Nàpols, ciutat on es creu que finalment va morir.
En Perot respon a la personificació del bandoler romàntic, si bé aquest no repartia els botins amb els pobres, sí que assaltava als més rics, fent ús de la violència en cas de defensa.
Aquest és el nostre particular Robin Hood.
Si voleu fer una ullada al mas d'en Rocaguinarda, el seu estat actual feu una ullada al següent enllaç.
D'altra banda, si us interessa la temàtica del bandolerisme, podeu fer una ullada al número 25 de la revista Quaderns que publica la Fundació Cultural Montcada (podeu comprar-la allà mateix) on hi ha un petit article relacionat amb el Coll de Montcada i la història negra que allà es va viure.
Font: B. 206. Dietaris Jeroni Pujades, historiador, cronista i advocat de Barcelona (Barcelona 1568, Castelló d'Empùries 1635)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu deixar els vostres comentaris, seguint les regles del respecte entre tots els participants. Qualsevol comentari serà d'agrair. Gràcies.