1908 - Excursió Geològica a Reixac

Avui us oferim el detall escrit d'una excursió que van realitzar els alumnes de la Càtedra de Geologia dels Estudis Universitaris Catalans i alguns experts en la matèria.

Els excursionistes van arribar a Montcada en tren i van pujar a Reixac, tot cercant una mina geològica que en aquells anys s'explotava per la zona.

Per la tarda van anar a Mas Rampinyo on el tall de terra per a fer el ferrocarril havia deixat a la vista una secció, en la qual es podia estudiar el Miocè (fa entre 5,3 i 23 milions d'anys aprox.), i on van trobar alguns fòssils d'aquella època. Més tard, ja de tornada van pujar al cim del Turó on van estudiar alguns minerals més.

Aquesta és la crònica escrita per Frederic Wynn, membre de la Institució d'Història Natural, que va publicar l'article:

EXCURSIÓ GEOLÓGICA A REXACH

El dia 9 del passat mes de Febrer ens varem reunir a les onze del demati en la estacio del ferrocarril  del Nort per a marxar cap a Moncada els alumnes de la càtedra de geologia dels "Estudis Universitaris Catalans", honrosa institucio genuina de la nostra terra, mes alguns altres companys, amants tambe d'aquesta ciencia, presidits tots, com de costum, per nostre intelligent y benvolgut professor, Mossen Norbert Font y Sagué.

Arribats alli dexarem el tren y ens encaminarem tot seguit, atravessant dita població y el riu Besòs, envers Rexach, ahont ens proposavem visitar la mina de Baritina en aquella comarca enclosa, objecte principal de la excursió.

Tan bon punt alli congregats, l'esmentat professor ens feu instructives observacions a la vista mateixa del filó ab l'intent de facilitar nostres estudis y conexements en aquet ram de la Historia Natural.

Dit filó apareix avuy dia a vuytanta metres d'altitut, empresonat dins una massa de piçarra entre capes d'argila, y la part que hi ha al descobert presenta una amplada de quatre metres per nou d'alcada aproximadament; va en direcció NE. á SE. y capbussa cap al E.

Recullirem, ensemps, diferents exemplars de Baritina, Fluorina de diversos atissos, Galena, dendrites d'òxit de ferro, Espat caliç, Siderosa y també alguna roca ab unes incrustacions qual naturalesa no poguerem definir á primera vista, pero que l'anàlisis fet posteriorment en el laboratori ha demostrat ser de Limonita.

Aquesta mina està en plena explotació per una empresa Catalana que destina tot el producte d'extracció a una nova industria quimica y no á falsificacions, com  desgraciadament en molts casos s'ha utilisat aquet mineral per gent poch escrupulosa.

A la tarde varem anar al tall obert per la via férrea de Sant Joan de les Abadeses entre Masrampinyo y Mollet, ahont s'hi troba el miocénich ab alguns fossils, entre ells, Turritelles, Conus y Balanus, si bé hi son molt escassos y en no gayre bon estat, per lo que en resulta molt dificil llur classificacio,

Ja de tornada emprenguerem la ascenció al turó de Moncada fins prop del cim en que 's troban les piçarres silúriques ab Graptolites y la caliça blava nodulosa ab Orthoceras, donant aixís per acabada la excursió, y disposats á empendren una altra lo abans possible

Frederic Wynn i Ellis

Aquest article mostra un petit feix de continguts minerals que el nostre poble tenia al seu abast, sent una població molt rica en quant a minerals poc freqüents es tracta.

Com a curiositat, d'altra banda comentar que de les espècies del Miocè, avui dia encara viuen el 17% d'elles. Els fòssils que van trobar a Mas Rampinyo eren els Balanus (les típiques lapes que surten a les roques del mar), les Turritelles, que són unes cargoles, i uns conus fòssils similars a aquestes darreres.

Balanus fòssils.

Turritelles fòssils.

Font: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Volum: 8, núm. 3: Març 1908. Planes 43 i 44.