Situem-nos ara fa mil anys. Estem al segle XI, en les dècades dels '50 i '60. Sí, ha plogut molt des de llavors...
Miniatura medieval d'un acte d'homenatge. Archives Départementales de Perpignan
Fa unes setmanes vàrem publicar un article relacionat amb un seguit de referències al Terme de Reixac d'aquells anys. Tot plegat sortit del Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona i referenciades per la Fundació Noguera.
En aquestes referències trobem topònims de l'ara el nostre poble Montcada i Reixac que alguns, sortosament, han arribat als nostres dies i d'altres s'han perdut amb el pas dels segles.
Veiem alguns exemples de topònims que avui dia podem reconèixer perfectament i inclús ubicar-los en un indret en concret:
- Albinyana --> 19 de Febrer de 1047 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Or [Mir] Goltred unes vinyes situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Albinyana, a canvi de 8 mancusos i un sester d’ordi.
Sense cap mena de dubte Albinyana és un topònim força conegut, degut sobretot als personatges d'aquesta nissaga que van habitar al seu mas, del mateix nom, a la plana de Mas Rampinyo. Masia avui dia ja desapareguda.
- Matabous --> 05 de Maig de 1048 - Ermessenda ven a Mir la seva part, que té al camp del Pla de Reixac que anomenen Matabous, pel preu de 6 diners de moneda grossa de Barcelona.
El pla de Matabous és avui conegut i situat aproximadament al Pla d'el Coll. Inclús hi ha un carrer que hi fa referència. En aquest lloc hi van haver moltes batusses entre àrabs i cristians i inclús en Guillem Ramon de Montcada, va matar a l'Arquebisbe de Tarragona, per un seguit de disputes (feu una ullada al següent article, clicant aquí per a saber més).
- La Calçada --> 03 de Juliol de 1048 - Bels i la seva muller El venen a Mir Goltred la quarta part d’una casa i de la terra que l’envolta, situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, sota la Calçada, al Pla de Reixac, a canvi de sis sesters d’ordi i 3 sous i mig.
Surten dos o tres referències a "La Calçada". Pensem doncs que es parla de l'antic camí romà de Barcelona, que pujava cap a terres del nord, vorejant el Besòs al pas del nostre poble.Però n'hi ha altres topònims que, ara per ara, desconeixem més dades. Des de aquí fem ressó d'aquests altres per tal de veure si algú de vosaltres reconeix, n'ha sentit parlar als més grans o escoltat de manera oral en algun lloc, encara que sigui una variant que penseu no pot estar relacionada. Si és el cas, feu-nos-ho saber als comentaris d'aquest article.
Els topònims avui dia desconeguts són els següents:
- Batpits --> 11 d'Abril de 1052 - Bonpar, la seva muller Igol, i les seves filles Ermessenda, Raquel, Bonadona, Adelaida i Blancúcia, venen a Miró una peça de vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Batpits, pel preu de 3 mancusos de moneda de Barcelona i tres quarteres d’ordi.
[Et in alio loco, que vocatur Batpits] que en català vol dir "I en un altre lloc, anomenat Batpits".
- Vallcàrquera (Valle Charchara) --> 12 de Maig de 1052 - Adaülf i la seva neboda Bonadomna, filla del difunt Estrader i de Coloma, venen a Miró, fill de Goltred, terres i vinyes situades dins del feu del monestir de Sant Cugat, al lloc anomenat Vallcàrquera, situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 9 mancusos i mig.
[Quod abemus infra fevum Sancti Cucuphati cenobii, loco vocitato Valle Charchara.] que en català vol dir "Per sota del cenobi de Sant Cugat, en un lloc anomenat Vallcàrquera".
- Vall de Ventenac --> 16 de Gener de 1053 - Sabat i la seva muller Neulenna venen a Mir Goltred una terra amb horts, figueres, vinyes i arbres de diverses classes, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, dins la vila de Reixac i a la vall anomenada Ventenac, pel preu de 2 sous en moneda de Barcelona.
[Et in ipsa valle vocitata Ventenag nostram portionem vendimus tibi.] que en català vol dir "I a la vall de Ventenac, es vendrà la nostra part".
- Pedrabruna --> 10 de Gener de 1059 - Guislabert, bisbe, dóna a la Canònica de la Santa Creu una terra situada al comtat de Barcelona, a Montcada, en un lloc anomenat Pedrabruna.
[In termino Montis Scatani, in loco vocitato Petra Bruna.] que en català vol dir "I al Terme de Montcada, en un lloc anomenat Rocabruna."Però són del tot desconeguts. En Ricard Ramos, va publicar alguna referència al bloc MontcadaPost. Veiem-ne alguns:
Un cas molt interessant sobre els orígens de Montcada era l’existència d’un lloc d’oració anomenat Bat Pits (colpejar-se el pit). Documentat l’any 1008. El lloc estava localitzat en un camí empedrat (via francesa ?) que baixava a Barcelona, entre el puig de Montcada i el Riu Besos. Era un lloc de penitència o de plegaria a on ben podria trobar-se una imatge, un petit santuari o una capelleta.Podeu fer-hi una ullada al següent enllaç i també en aquest altre.
Un altre lloc no menys interessant que l’anterior era la Pedra Bruna (la Pedra Negra), molt a prop de la muntanya de Montcada.
Montcada cal imaginar-se-la llavors com un lloc on s’havia de passar per força per enfilar el Vallès des de Barcelona, per això no és massa agosarat suposar que en algun lloc del nostre terme, al peu del Turó per exemple, es podria haver col·locat un déu, un ídol dedicat a Zeus, Hermes, Mercuri, etc. En aquesta mateixa línia cal esmentar que a Montcada està documentat un lloc anomenat com: “Bat Pits” (colpejar-se el pit) una activitat associada a la penitència o a la pregària que demostra l’existència d’un lloc d’oració situat a tocar del camí empedrat que baixava a Barcelona, entre el puig de Montcada i el Besòs.Revisant l'inventari del patrimoni històric que es va ferja fa uns anys, podem trobar també informació relativa a la vila de Ventenac, que va ser un petit nucli de població medieval a la zona de Reixac, format per una primera pagesia que vivia en cabanes fetes de pedra seca i fusta. A la zona també de Reixac hi havia una altra vila anomenada Pasturans i, addicionalment, per la zona de l'antiga parròquia de Santa Engràcia, una tercera vila anomenada Timinum.
Van ser aquells primers habitants medievals els qui van bastir l'església de Reixac i el primer temple de Santa Engràcia, van habitar i treballar les muntanyes de la Serralada. Com a curiositat, val a dir que avui dia encara es conserven alguns murs de pedra seca d'aquella antiga vila de Ventenac.
Si penseu que podeu aportar informació rellevant als topònims, endavant!
Fonts: Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (Fundació Noguera). MontcadaPost de Ricard Ramos. INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.
Xavier, et felicito per les investigacions que vas fent sobre el nostre passat. L'any 2000 vaig elaborar la part històrica del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac, i per a les descripcions i toponímia vaig utilitzar un llibre que havíem editat uns anys abans: L'Origen de Montcada i Reixac, publicat l'any 1998 per la Fundació Cultural. En ell hi vaig recollir els principals topònims dels segles X i XI documentats a Montcada, tot integrant l'aparició d'aquests noms de lloc amb el llarg procés gestació de la petita comunitat agrícola bressol del nostre poble. Des d'aquí us recomano la seva revisió. Sens dubte pot ser-vos útil
ResponEliminaXavier, et felicito per les investigacions que vas fent sobre el nostre passat. L'any 2000 vaig elaborar la part històrica del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac, i per a les descripcions i toponímia vaig utilitzar un llibre que havíem editat uns anys abans: L'Origen de Montcada i Reixac, publicat l'any 1998 per la Fundació Cultural. En ell hi vaig recollir els principals topònims dels segles X i XI documentats a Montcada, tot integrant l'aparició d'aquests noms de lloc amb el llarg procés gestació de la petita comunitat agrícola bressol del nostre poble. Des d'aquí us recomano la seva revisió. Sens dubte pot ser-vos útil
ResponEliminaGràcies per la teva visita Jaume, és un plaer tenir-te també per aquí.
ResponEliminaPer a un servidor, el Catàleg del Patrimoni Històric és una eina molt important per a conèixer, pels que no ens dediquem professionalment, tot allò relacionat amb el patrimoni cultural, històric i ambiental del poble.
De la seva lectura he pogut descobrir un bon seguit de dades de gran interès que han servit de base per a molts posts del bloc.
Desconeixia, d'altra banda, el llibre de "L'Origen de Montcada i Reixac". Espero fer-me amb un exemplar en una propera visita a la Fundació, ja que és un tema prou interessant com per a saber-ne una mica més.
D'una manera o una altra, som "descendents patrimonials" d'aquells primers pobladors.
Per a qualsevol cosa, aquí estem.
Gràcies i salutacions.
Hola Xavier, el que és un plaer és passejar-se per aquest bloc i admirar la teva immensa feina de recerca i divulgació.
ResponEliminaPel que fa al naixement dels primers topònims de Montcada, la veritat és que responen a la necessitat d'aquells primers pobladors dels segles IX i X de descriure l'espai natural que els envoltava, de definir el territori i socialitzar-lo. Per aquest motiu, la gran majoria dels noms de lloc que es formen durant aquests segles són de caire geogràfic o descriptiu, amb una forta significació agrícola.
En aquells difícils anys de l'Alta Edat Mitjana les petites comunitats agrícoles que s'havien format a redòs de les muntanyes de la serralada de Marina (Reixac i Montcada) necessitaven concretar el territori que durant generacions havien considerat com a seu, i és aquí on la definició de les seves terres de conreu s'esdevé una necessitat Les afrontacions de les propietats es feien utilitzant elements del paisatge com aquella pedra singular, aquell torrent o aquell camí. Calia, doncs definir el territori, el mateix territori que poc temps més tard constituiria, per iniciativa dels mateixos habitants, el terme parroquial. I és que paral·lelament a la definició del paisatge, aquells montcadents dels segles IX i X maldaren per a bastir un temple parroquial i consagrar-lo, ja que la consagració donava legalitat jurídica a tota la comunitat. La cerimònia de consagració era de fet una cerimònia de dotació, és a dir, cada habitant cedia una petita part de les seves propietats al temple, conscients de la necessitat de bastir una església amb poder, la qual amb la benedicció del bisbe dotés de contingut jurídic, administratiu i fiscal a tot el territori. És a dir, amb la cerimònia de consagració de les seves esglésies naixien els pobles de Reixac i de Montcada. Un llarg procés que havia començat molts anys abans amb la definició de les terres de conreu i l'aparició dels primers topònims
Però a banda dels noms de lloc d'arrel geogràfica, n'hi ha d'altres, els que menys, que són formats sobre la base d'antropònims -potser un antic propietari-, com els casos de Reixac o Ventenac, que derivarien de noms de persona d'ascendència celta llatinitzats.
El tema dels antropònims és també molt interessant, i des d'aquí us convido a desenvolupar-lo. Quins eren els noms de persona tenien els primers montcadencs? Aquí ho deixo com a tema de debat,... ah i disculpeu l'extensió d'aquest comentari
Gràcies per la informació aportada, certament és de gran interès.
ResponEliminaEn relació als antropònims d'ara fa uns 1000 anys, inicialment tenia la convicció de que serien noms propis dels evangelis, però després de seguir humilment algunes de les transcripcions de l'època, n'hi ha que surten d'aquesta teoria i se m'escapen, com per exemple:
Galind, Blancúcia, Bels, Bonpar, Igol, Bonadona, Adelaida, Adaülf, Estrader, Coloma, Goltred, Sabat, Neulenna, Guislabert, ...
Alguns semblen venir dels gots, d'altres d'occitans llatinitzats i inclús algun de jueu. Potser tot apunta a un origen heterogeni dels individus, com també passa avui dia...
En qualsevol cas, certament és de gran interès conèixer els noms propis d'aquells habitants dels primers nuclis del que serien més tard Reixac i Montcada.
Salutacions.