Hom planteja que tenim davant nostre dos de les muntanyes més representatives del territori que ara forma Catalunya: Montserrat i el nostre Turó, ara descarnat del seu vigor original. Íbers, romans, gots o àrabs van fer-lo seu abans, i grans batalles van succeir als seus peus amb el pas dels segles.
Perilloses coves, fonts d'aigua, un poblat?, un castell, refugis, una ermita, una torre de comunicació, valuosos i estranys minerals, històries i llegendes l'han coronat durant molt de temps. Esmicolat en petits bocins ara es manté dispers en forma de murs de formigó en molts llocs.
Mossèn Jacint Verdaguer ja ens ho recordava al seu poema "Al castell de Montcada", on un vers d'aquest ens deia:
Ai castell, lo vell c.[astell]
com s’han tornat tes muralles,
tu que has vist des d’aquí el cim
com nasqué la meva pàtria.
com s’han tornat tes muralles,
tu que has vist des d’aquí el cim
com nasqué la meva pàtria.
Us recomanem escoltar la cançó dels Sangtraït, anomenada "El Bosc de Formigó".
Per a saber més: Minerals trobats al turó: http://www.mindat.org/locdetailed-55716.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu deixar els vostres comentaris, seguint les regles del respecte entre tots els participants. Qualsevol comentari serà d'agrair. Gràcies.