En dates com avui, hom recula els ulls enrere i mira el passat sense ànims de patir pena, però amb l'esperança d'observar un camí que d'alguna manera pugui haver servit d'alguna cosa, en aquest cas, mostrar al món imatges i històries del nostre poble.
Imatge de Javier Expósito.
Avui fa nou anys que vam encetar aquesta aventura. Nou anys publicant setmanalment un o més entrades amb la il·lusió de sempre. Nou anys on la tecnologia ha canviat, les xarxes socials han avançat i l'escletxa digital ha minvat, donant accés i possibilitats de interconnexió de manera senzilla a internet i per tant entre les persones. D'alguna manera això ha provocat un canvi radical en el teixit associatiu.
Aquesta evolució ha permès, mirant-ho des d'una altra perspectiva, el quedar-nos obsolets amb aquest blog, antics o vells, passats de moda o digueu-li com vulgueu. Però no passa res, el món del blog, d'alguna manera ha quedat desfasat i tocat de mort a nivell global. Així podem constrastar-ho en l'empremta que altres han deixat durant aquests anys.
El món del bloc digital avui dia és per a nostàlgics, pels que els agrada llegir una estona en silenci, amb el flaire d'un cafè i el sol entrant radiant per la finestra de casa. Un degoteig d'il·lusió d'allò per descobrir, de sensació de diumenge, de plaer mental d'aquell diari o revista amb olor a tinta. Un nou concepte d'allò d'abans, però malauradament ara també passat de moda.
Avui la imatge, la velocitat i la lectura fàcil són els conceptes demandats. Twitter (micro-blog de idees i opinions que no requereix dedicar massa lectura) o Instagram (imatges amb finalitat d'aparador de comportaments socials, o com diu el neologisme 'postureig'), són els nous paladins vencedors, però que segons el meu punt de vista fomenten novament una nova bretxa (discussió improductiva amb tocs de vanitat). Facebook va passar de moda per les noves generacions fa uns anys.
No obstant, d'alguna manera ens preguntem si el recordar l'abans... no és just part d'allò que denota un regust familiar, casolà, del de sempre?
Pensem aixì, i a més ho adobem amb manca absoluta de publicitat i d'ànims estranys. Només divulgació de la imatge d'abans i les paraules que ens descrien la memòria del nostre poble, de Montcada i Reixac.
Gràcies a tots i a totes per visitar-nos.
Continuem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu deixar els vostres comentaris, seguint les regles del respecte entre tots els participants. Qualsevol comentari serà d'agrair. Gràcies.