Blogcrowds

divendres, 26 de novembre de 2021

Avui volem donar-vos a conèixer una bonica fotografia del Turó de Montcada, amb la seva capella de la Mare de Déu del castell de Montcada i uns obrers durant la construcció del que sembla una secció de la fàbrica Asland.


 

Autor: Desconegut

 

divendres, 19 de novembre de 2021

Els cartularis medievals de Sant Cugat de Reixac recullen un conjunt d'escrits de donancions, heredats, compres i vendes entre persones, que ens donen informació rellevant de cara a entendre i ubicar antics topònims dels indrets que avui encara existeixen, o bé han desaparegut del nostre vocabulari.

El següent cas és un manuscrit del 26 de novembre de l'any 1179 on podem observar diferents topònims, dels quals només subsisteixen el de Sant Pere de Reixac i el de Vallensana.

És de gran valor saber que aquest darrer topònim, Vallensana, té més de 840 anys i, actualment, és el document més antic que he trobat on se'n parla.

Nº 264-1179-26 Nbr. - (VII Kal. Dec A. XLI 1 I Rreguante Ledoico rege Júior e).

Bernat de Riera, marit de Marquesa, ofereix á Nostre Senyor y á S. C., son fill Ramón per monjo, donant per heredat del mateix la de Tres Dos que te Ramon Geribert á Vall Cárcara, terme de Bellvehí, parroquia de S. Pere de Rexach, C. de B Confr. á Ll. ab terras de Ventejag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos. A mes lo honor de Tres Dos que confr. á Ll, ab la serra de Venteiag, á M. ab la serra de Vall Vinciana, á P. ab lo Puig de Cida, á T. ab lo coll de Tres Dos.

En aquest document veiem la cessió a Déu d'un dels fills d'un matrimoni, per tal de convertir-lo en monjo, una pràctica habitual dels fills no hereus d'un matrimoni. 

Els terrenys, i molt probablement una casa, donats en heredat del fill monjo queden estrictament identificats al lloc de Tresdós.

En relació a aquest topònim, en un plànol del segle XVIII es fa referència a la Vall Tradós l'indret avui conegut com Vall Llosera, prop del Torrent de la Senyora i la Font del Tort. Però no sabem si aquest "Tres dos" és el mateix que la Vall Tradós.

Donat que al cartulari es fa referència a altres topònims, us mostrem aquest petit plànol que vam elaborar fa uns anys fruit de diferents estudis d'altres cartulari, amb l'objectiu de poder identificar l'emplaçament d'aquests altres topònims.

 

Topònims de Montcada i Reixac

Al document es diu que Tresdós es troba a Vallcàrcara, terme de Bellveí, parròquia de Sant Pere de Reixac.

Amb aquesta informació, sabent que Vallcàrcara estava situat a terrenys de l'actual pla de Mas Rampinyo, i que tenim una Vall Tradós al Torrent de la Senyora, pensem que havíen dos topònims anomenats "Tres Dos", un prop de la Font del Tort i l'heretat que fa referència el document de 1179, ons l'emplaça a:

  • Ll(evant) amb terres de Ventenac (EST)
  • M(igjorn) amb la Serra de Vallensana (SUD)
  • P(onent) amb el Puig de Cida (OEST)
  • T(ramuntana) amb el Coll de Tresdós

 Seguim investigant.

 

Font: Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Volumen III (1901-1902). Barcelona Taule del Cartulari de S. Cugat, pàgina 409.

divendres, 12 de novembre de 2021

Encuriosits per l'antiguitat del Carrer d'en Gran, podem dir que aquest va ser un antic caserio entre el nucli urbá de Mas Rampinyo i La Llagosta que es va construir a una banda de l'antiga carretera de Ribes, avui una C-17 desdobalda en una variant que evita passar pel centre urbà.

Avui el Carrer d'en Gran segueix formant part de Mas Rampinyo, de manera aïllada entre restes d'indústria i carreteres, però que d'alguna manera manté intacte el seu tarannà de caserio de fa cent-cinquanta anys.

Revisant uns plànols centenaris podem descobrir dades interessants. És el cas de les següents dos imatges on trobarem indrets de 1914 sobre l'actual territori. Llegim detenidament el plànol:

  • Una de les característiques que ens sorprenen és el propi Carrer d'en Gran, on fa poc més d'un segle era conegut com Carrer de l'Arpa, junt a tocar a un antic rec anomenat amb el mateix nom (al plànol de 1914 ho trobareu escrit com Acqª. del Arpa).
  • Aquest rec de l'Arpa, és el que anava cap a Mas Rampinyo per la vora de la Carretera de Ribes, passava per sobre del Torrent de Rocamora i atravessava els terrenys immediatament per sobre de la casa del Poblet (entrava pel carrer Palamòs, on fa uns anys la línia TM tenia el seu fi).
  • Avui dia el Torrent de Rocamora circula des dels límits de l'antic polvorí militar, entre els darrers solars de Can Pomada i Can Paiàs (la casa de Can Rocamora). El torrent és visible i es troba flanquejat per uns plataners d'ombra fins que s'endinsa de manera subterrània per passar sota el ferrocarril de Sant Joan, per tal de dirigir-se per sota dels terrenys que hi ha al darrera dels edificis de la Rasa (al costa de l'actual túnel subterrani per vehicles i just per sota de l'actual camp de futbol de ciment que hi ha al barri).
  • A la part esquerra trobem els edificis de Can Castelló (que trenta anys després de l'elaboració del plànol va ser remodelat com l'edifici on Aismalibar tenia la seva biblioteca al club dels socis, avui dia al bell mig del Mercadona del C.C. El Punt de Montcada). Al plànol justament diu "Almacén de Cuano", que entenem es vol referir a un magatzem de guano (els fems de nitrat natural per a adobar els camps de conreu).


  • Resulta molt interessant descobrir també la coincidència exacta de l'antic camí de Can Albinyana, que avui dia encara es pot observar el seu traçat des de la foto de satèl·lit:

  • Just a l'actual cantonada del polígon de Can Milans, sentit Barcelona, a tocar de la corva de la C-17, el plànol de 1914 indica l'existència d'una antiga bòbila.
  • I no oblidem tampoc l'antiga carretera (o calçada històrica), que va ser substituida per la carretera de Ribes i posteriorment per la C-17. L'antiga carretera, que passava prop de Les Indianes i l'antic Hostal de Font Freda, traginava pels encontorns de l'actual via del ferrocarril de França.

Fons: Plànol ICC. Google Inc.

divendres, 5 de novembre de 2021

M'han fet arribat aquesta imatge on podem veure l'antiga Font del Tort pels volts de finals dels anys 80 del segle XX.

Autor desconegut.

divendres, 29 d’octubre de 2021

Al mes de maig de 2006, el senyor Jaume Mayol, de Mataró, va fer una donació a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de dos magnífiques obres manuscrites, realitzades per Oleguer Taverner, comte de Darnius, a principis de segle XVIII.

L'extracte del mapa, de 1716, ens mostra el territori que comprèn el Vallès Occidental, Maresme i Barcelona.

Observem els topònims de Montcada i Reixac:

  • Cabañas (Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia dins el terme de Sant Fost).
  • Vallansana (podem demostrar que aquest topònim és més antic encara que la darrera investigació, del plànol de 1797 que ja vam parlar fa uns anys. Més curiós és el fet que Vallansana està catalogat amb el dibuix d'una parròquia a la carena de la serralada).
  • Moncada (Parròquia de Santa Engràcia de Montcada)
  • Rexach (Parròquia de Sant Pere de Reixac)
  • N.S. de Moncada (fa referència a la capella de la Mare de Déu o Nostra Senyora del Turó de Montcada)
  • H. de Fonfreda (fa farerència a l'Hostal de Fontfreda)
  • S. Iscle (Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia dins el terme de Cerdanyola).

 

Fons: Mari CArle Montaner Garcia, ICC.

 

divendres, 22 d’octubre de 2021

 La Salle va organitzar el Concert de Nadal l'any 1985, un espectacle inaugurat el 1974.

El concert, interpretat a l'església de Santa Engràcia, va estar a càrrec de la Coral de Sant Jordi, va estar organitzat en dos actes amb deu peces cada un.




Fons: CEC.

divendres, 15 d’octubre de 2021

El 2006 el fotògraf Jordi Contijoch Boada va realitzar unes boniques estampes de l'interior de la Parròquia de Sant Pere de Reixac. 

Són realment magnífiques i ens permet observar els detalls i l'estructura interna del temple


 




Fons: Calaix. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

divendres, 8 d’octubre de 2021

 La següent imatge pertany a una antiga postal de Montcada i Reixac, catalogada a mitjans dels anys 70.

A la imatge es veu estacionat en primer terme un Renault Gordini, un Seat 124 de primera generació, un Renault 4, un Citroën Ami i un Renault 8. Al fons puja el que sembla un Seat 850.

divendres, 1 d’octubre de 2021

A vegades trobem curiositats que ens dibuixen un somriure. És el cas d'aquest plànol de Mas Rampinyo, elaborat el 1914, on trobem una masia anomenada Cal Villana. Un nom curiós i segurament fonamentat en la pronunciació de les persones de la zona que el van pronunciar davant dels cartògrafs.

Tanta era la confusió i tan poc l'interès per buscar referències d'aquell indret, que inclús van indicar que per arribar-hi s'havia d'anar pel Cº[amino] de Cal Vinana

Cal Villana?, Cal Vinana? No sabem si influenciats per les llegendes del topònim de Mas Rampinyo, que diu de manera no fonamentada que prové d'un mas proper, on les seves gents s'ocupaven dels robatoris de la zona, per l'associació de vil o villana.

Però el que sí sabem és que els cartògrafs no sabíen que estaven davant una de les masies més rellevants de l'actual Mas Rampinyo, amb referències històriques escrites des de fa centúries. No parlem de cap altre mas que el de Can Albinyana.

Fons: ICC

divendres, 24 de setembre de 2021

Enguany La Unió de Mas Rampinyo celebra el seu centenari i, com sabem, des de principis de setembre que l'entitat està realitzant un seguit d'actes per tal de commemorar el segle de vida d'aquest ateneu tant especial pel veïnat de Mas Rampinyo, amb el qual manté una simbiosi especial.


Segons llegireu seu web, antigament, a Mas Rampinyo hi havia dues associacions:

  • Cal Perico, que era un Hostal situat al Carrer Major, (Sant Pere de Reixac, 72) on hi feien ball tots els diumenges.
  • La Paz, amb seu a Cal Menut (Sant Pere de Reixac, 10-12), sala de respectables dimensions on la gent s’aplegava pels seus esbarjos. Per la Festa Major, que se celebrava el quart diumenge d’abril, feien dos envelats.

Segons la recopilació de diferents versions, no sempre d’acord entre elles, l’any 1921 els dirigents d’aquelles dues associacions van fer un esforç i es van unificar i, arran de les converses sorgides en aquell apropament, es va nomenar una Junta Consultiva que va començar a treballar per tal d’aconseguir La Unió.

Podeu visitar els actes des del web de l'entitat https://la-unio.cat/centenari/

Per molts anys La Unió! 

PD.- Felicitats a totes les Mercè.



Missatges més antics