Montcada i Reixac

Els amics de Montcada Comunicació fan ressò de l'ofici de sastre a Montcada i Reixac en una nova entrega de "El Retrovisor".

Nova entrega audiovisual dels amics de Montcada Comunicació. En aquest cas de "Cal Mestres".

Al carrer Major encara sobreviuen alguns establiments històrics que han passat de pares a fills i que conserven el sabor d’una altra època. En el Retrovisor d'aquest mes, parlem de Mestres Perruquers, abans Cal Mestres, una històrica barberia fundada al 1930 per Josep Mestres Sisó, més conegut com Josepet, que ja va per la quarta generació.

Els temps canvíen, i no només ara; és una cosa de sempre. El territori, les costums, les maneres de fer, la tecnologia, els oficis, aquella fàbrica que ja no hi és o aquell camp de cultiu on ara hi ha cases unifamiliars.

Malauradament avui dia tot sembla orientar-se a fer desaparèixer fàbriques, però els seus indrets no queden reposats novament per camps de cultius. L'abandó és significatiu arreu.

!Quina transformació més radical se vá anar operant en lo vehinat! Tots los habitants de aquell tros de carrer anaren desapareixent. Aquest se morían, aquells se retiravan per richs, alguns per pobres. S'apujaren los lloguers, los uns se mudaren per economía, los altres per probar ayres purs del Ensanxe y deixar de sentir los sorolls atronadors de la ciutat vella, lo drinch del martell sobre l'enclusa del manyà, lo terratrémol dels taulons al ser descarregats davant de la porta del fuster, y aquells rumors y crits á hora fixa que servían de rellotje als vehins: las esquellas de las burras de la llet, la veu del home de Montcada ab los dos cantis d'aygua de la font del ferro carregats sobre un burret, lo característichs fluviol del cedasser, lo repich del estanya paellas, l'esgarrifós accent del venedor de vinagre qu'espantava á las criaturas, l'espinguet de la maduixaire, precursora del estiu, y'l calenta y grossas de la castanyera, precursora del hivern...y'l drapaire y'l cadiraire, y finalment la trompera de la sal última invenció de aaquella época de nostre primera joventut.

Al diari "El Constitucional", una publicació que s'autoproclamava ser un "Periodico político, literario y comercial", al número  del Divendres 10 de Juny de 1842, en concret a la plana 4 i sota la secció de "Gacetín Urbano", es presenten unes subhastes, on apareix una referència al nostre poble:

Igualmente se celebrará en esta capital [Vic] en el mismo dia á las once de la mañana en el despacho de esta intendencia la venta de la leña conocida con el nombre de "Brolla ó Gabella" del bosque "Bonìch" que en término de Moncada y Reixach poseia el monasterio de San Gerónimo de la Mustre: postura 26.880 rs. 11 mrs. Barcelona 30 de Mayo de 18[1]2 = P. A. = Mariano Ruiz de Mendoza.