Blogcrowds

divendres, 17 de setembre de 2021

La següent imatge és força desconeguda. Per la fesonomia de l'estructura de la capella, amb la volta acabada i la teulada finalitzada amb els elements ornamentals i el parallamps, l'aproximem pels volts de l'any 1911.

L'obra, d'Enric Sagnierm va aprofitar les restes d'una antiga estructura del castell dels Montcada, on havia una primitiva ermita de la Mare de Déu i cremada pels francesos el 1808, durant la Guerra de la Independència Espanyola.

A la imatge veiem una de les parets de la torre que habitualment no es van fotografiar a les postals de l'època, doncs pertany a l'antiga torre i no es va enlluir amb arremolinat de ciment.

Estructura de l'antiga capella de la Mare de Déu del Turó del castell de Montcada, abans de la transformació d'Enric Sagnier. 
Imatge de finals del segle XIX.

També veiem una placa, segurament commemorativa de l'entronització de la Mare de Déu, el 1908, un segle després de la destrucció de l'antiga ermita, per part de les tropes de Napoleó.

D'altra banda, al fons a la dreta veiem unes finestres que pertanyen a l'habitatge que havia pels ermitans que cuidaven del temple i els seus encontorns.

Fixem-nos tam bé al pinacle central de la torre. Es pot veure una creu llatina feta de pedretes enganxades a cada una de les cares del pinacle, també visible a la següent imatge de 1908.


 

divendres, 10 de setembre de 2021

La següent fotografia, realitzada per l'amic Fidel Casajuana, ens mostra dos cases a la cantonada de l'Avinguda Catalunya amb carrer Sant Ignasi de Mas Rampinyo. La imatge es va fer a finals dels anys 80 del segle XX.

Eren dos cases de lloguer emplaçades a una de les cantonades del tancat de Can Casetes. Dins el tancat la familia tenia un hort, els estris, eines i la maquinària agrícola. Personalment m'agrada aquesta foto, doncs podem explicar una petita història familiar.

El fet és que, en formar-se el veïnat de Mas Rampinyo, els meus rebesavis paterns (Can Filaina) van baixar de la Serralada de Marina, on estaven assentats familiarment des de l'any 1730 aproximadament, establint-se a la plana de Reixac del Mas Rampinyo pels volts del darrer terç del segle XIX. El fet curiós és que van viure en una d'aquestes cases. Un dels seus fills, el meu besavi, va adquirir un terreny al veïnat i, el 1917, va construir la casa familiar actual.

Desconec si els de Can Casetes i els de Can Filaina estaven emparentats, doncs les dos cases comparteixen el cognom Colomé a les seves branques familiars. Podria ser un argument pel qual els meus rebesaris van estar de lloguer allà? Sincerament ho desconec.

A principis dels anys 90 al tancat de Can Casetes es van edificar un seguit de cases unifamiliars, però encara va perdurar l'antiga casa de la cantonada durant uns anys. Finalment la casa va ser enderrocada i es va edificar una de nova amb una fesonomia diferent a les anteriors.


A a part superior, noves cases on estava el tancat de Can Casetes, a la cantonada del carrer Sant Ignasi i Avinguda Catalunya. A la imatge inferior, Can Casetes, avui enderrocat i substituït pel nou edifici que s'anunciava a la façana.

divendres, 3 de setembre de 2021

Recentment l'amic Joan Matllo va compartir aquesta imatge, d'autor/a desconegut, però que per la seva configuració inèdita considerem que aporta un interès particular. 

Pels elements que es veuen, podem aproximar una antiguitat de la foto d'ara fa un segle.

Al fons de la muntanya es pot apreciar el que sembla Moia i la Torre de l'Alcalde. A més, a la fotografia es veu l'antic campanar de l'església de Santa Engràcia, enderrocat pels volts de l'any 1928.

El que suscita una major controvèrsia és el pont que apareix, doncs entenem que es tracta del pont de ferrocarril de França, cosa que ens determina la ubicació de les escoles dels "Hermanos" (La Salle), a l'esquerra de la foto, però fora de plànol.

La imatge podria estar realitzada des de Cal Regañando

divendres, 27 d’agost de 2021

Avui volem compartir amb vosaltres un parell d'imatges de l'amic Fidel Casajuana. Unes fotografies realitzades pels volts de l'any 1997.

A finals del segle XX, un cop abandonades les instal·lacions militars, els antics polvorins van servir per a donar acollida a un grup de joves (Kolektiu Gos Blanc) que van ocupar alguns dels edificis militars, entre ells, diversos barracons i la casa dels oficials de Mas Duran.

Aquesta és una de les entrades del polvorí, la que just dona a l'actual llacuna de Mas Duran. A l'esquerra de la imatge havia una torre de vigilància realitzada amb totxo, que va ser enderrocada, juntament amb la resta d'edificis del polvorí, un cop els joves van ser desallotjats per la guàrdia civil:

El camí que portava a aquesta porta d'accés era el que veiem a continuació. Al fons a la dreta l'antic parc infantil del Gurugú. Un parc de dimensions més que considerables que estava molt bé pels més petits. A l'esquerra, darrera del talús de terra estava la llacuna, que avui encara conservem.

Aquesta llacuna va sorgir de l'extracció mecànica d'àrids per a la fabricació de maons i totxos d'argila. Avui dia és una petita reserva natural on diverses aus i alguns amfibis conviuen en relativa tranquilitat.



dimecres, 25 d’agost de 2021

Fa més d'11 anys i lluny queda aquell 2010, quan aquest humil bloc va decidir engegar-se i donar a conèixer algunes imatges i històries de Montcada i Reixac que d'una manera o una altra necessitaven compartir-se a travès d'algun medi electrònic.

Juntament amb el bloc del nostre estimat Ricard Ramos (DEP), inaugurat un parell d'anys abans, aquests mitjans de divulgació històrica esdevenen des de llavors el focus d'un seguit de persones interessades en el passat del nostre poble.

Aquests dies el bloc ha assolit les 400.000 visites úniques i és una fita important doncs ens fa veure que el bloc encara manté l'interès dels seus seguidors, que el visiten unes 35.000 / 40.000 vegades cada any. 

Aquestes 3.000 visites mensuals són un petit alè per a seguir endavant.

Gràcies.

divendres, 13 d’agost de 2021

 La Torre dels Fares és un element patrimonial de primer ordre per Montcada i Reixac. Veiem algunes imatges del passat comparades amb aquest estiu de 2021.

Finals XIX o Principis de segle XX :: 2021


Pou i pati interior


  
L'entrada al barri a finals del segle XIX i principis del XX ja estava malmesa. Havia començat a perdre el refugi de teules de l'entrada.
 


1915 :: 1999 :: 2021


 
A la imatge de 1915 no podem apreciar si la nau del nord-est, a l'esquerra de la foto, encara estava en peus. Sí que mantenia la paret amb teules d'una possible teulada, però bé podria estar en la mateixa situació que a la foto de 1999, on la paret i les teules també són visibles, incloent les mateixes humitats. Des de 1999 a 2021 aquest mur ha colapsat.

D'altra banda, de 1999 a 2021 observem que algunes teules de la façana principal i interior del pati s'han trencat i han començat a abocar aigua de pluja sobre la paret, deixant el rastre fosc que observem actualment. 
 
A les darreres dècades el pati ha estat emplenat de terra, molt probablement per a bastir algun hort.

divendres, 6 d’agost de 2021

A l'illa de cases conegudes com "El Quiosc" de Mas Rampinyo, just entre la via del ferrocarril de Sant Joan i l'antiga carretera de Ribes, trobem tres curioses cases amb idèntica fesonomia, actualment dos d'elles pintades d'un color verd clar. Les cases, al carrer Carrerada, números 48, 50 i 52, són conegudes com les Cases Bolet.

Segons l'Inventari del Patrimoni de Montcada i Reixac, editat el 1999, aquestes modestes cases, van ser encarregades per Maria Bolet i Ràfols l'any 1925 a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 1877 - La Garriga 1937),  conegut per notables obres al Vallès Oriental. Com a curiositat, va ser l'arquitecte del teatre "El Molino" de el Paral·lel de Barcelona.

divendres, 30 de juliol de 2021

El 2015 vam encetar un projecte que pretenia fer un recull i estudi de tot el paper moneda, segells i vinyetes editats per l'Ajuntament de Montcada i Reixac durant la Guerra Civil.

El 2016 vam publicar els corresponents articles, que trobareu a l'hemeroteca d'aquest blog, no obstant els darres anys hem anat descobrint nous exemplars, que sabíem existien però no teníem cap imatge física.

 


Fins ara hem anat actualitzat les entrades de l'any 2016 amb aquestes noves troballes, no obstant, el vostre gran interès per la moneda i segells de Montcada, així com les diferents consultes que ens heu realitzat, finalment ens hem decidit per publicar dues noves seccions fixes que seran les que a partir d'ara s'aniran actualitzant.

Podeu trobar les seccions al menú esquerre "Seccions", si visiteu des de ordinador, o bé des del desplegable de la part superior si visiteu des de dispositius mòbils. També podeu clicar els següents enllaços directes:

Esperem que la iniciativa us sigui de gran ajuda.

Rebeu una cordial salutació. 

divendres, 23 de juliol de 2021

La següent imatge és prou coneguda i reproduïda en diferents revistes i diaris de l'època. Pels volts dels anys quaranta del segle XX encara existia la coneguda Font de Reixac.



divendres, 16 de juliol de 2021

 El següent retall de revista pertany a una notícia de l'any 1916. Es tracta d'una cursa a cavall o Rally-Paper, realitzada per benestants barcelonins. A la imatge els podem veure travessant el riu Besòs.


divendres, 9 de juliol de 2021

La següent postal pertant a l'Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo. Pensem que realitzada durant els anys 50 del segle XX.




divendres, 2 de juliol de 2021

El copatró de Sant Pere de Reixac és l'Àngel de la Guarda o Àngel Custodi, una imatge molt venerada ara fa un segle, tal i com ho demostra la següent referència publicada el 1917 i que podeu llegir clicant aquí.

(...) La [parròquia] que malgrat dedicada a Sant Pere, se la coneix més pel nom del seu copatró l'Angel de la Guarda, essent celeberrim per a molts badalonins el seu tradicional aplec. (...)

Fins ara no teníem a l'abast una fotografia d'aquesta imatge, però una recent troballa ens permet veure aquesta imatge de l'àngel de la Guarda de Reixac, estampada en una postal de l'època on es veu amb espasa aixecada per la mà dreta i una corona a la mà esquerra.

Al darrera d'aquesta fotografia està escrit "Angel de la Guarda Moncada Reixach".


divendres, 25 de juny de 2021

 Fa uns anys vam publicar l'errata d'uns dels segells editats durant la Guerra Civil, on es podia observar el nom de "Motcada en tots els segelles de la sèrie blava de 0,05 pessetes.

 Avui hem trobat la raresa, que és el mateix segell escrit correctament com "Montcada"



dissabte, 19 de juny de 2021

Tot circulant per la carretera de la Roca, just pels volts de la depuradora de Montcada i Reixac, ens trobem al paratge de la Montcada de fa mil anys

És allà i als seus encontorns, on es trobava la vila medieval de Timinum, primitiu assentament pagès del que segles després es coneixeria com la Pobla Vella de Montcada.

És allà on Montcada té els seus origens i és allà on es va erigir la seva església parroquial, un modest temple que va acabar fundant el benefici de Santa Engràcia, essent traslladat a l'actual emplaçament segles més tard, el 1381.

Generacions de camperols i pageses van treballar aquella terra regada pel riu Besòs. Milers d'avantpassats que van patir el seu esforç i van deixar la seva petjada, avui oblidava a la foscor de la nit del temps.

Escassos són els vestigis que resten d'aquella Montcada a dia d'avui, no obstant, si parem atenció observarem que en silenci aquella vella Montcada encara ens parla. I ens ho fa a través del ressó de la veu d'un indret que ha perdurat al llarg dels segles, la Torre dels Frares.

El fet és que les centúries donen per molts episodis quan parlem d'un edifici tan emblemàtic per la història de Montcada. Avui, encetem un de nou.

I és just ara, en aquest precís moment que cal agafar el relleu, preservant  l’edifici i els seus encontorns, consolidar la seva estructura, donant-li usos i promoure futures campanyes arqueològiques, per seguir descobrint el passat de la nostra història i permetre que futures generacions puguin portar-la encara més enllà.

Fruit d'aquesta necessitat enguany neix la nova Associació Torre dels Frares Can Vestit, una entitat que vol treballar per la torre i dignificar el seu emplaçament.

Si esteu interessats en aquest projecte podeu seguir-los a les xarxes socials i posar-vos en contacte si voleu participar-hi:


divendres, 18 de juny de 2021

A les 23 h del 8 de juliol de 1893 uns 18 o 20 excursionistes van sortir de Barcelona, cap al turó de Montcada.


 Fons: Revista "Metralla", 21 de febrer de 1908. Núm 054

divendres, 11 de juny de 2021

Fa un lustre vam investigar els segells editats per l'Ajuntament de Montcada durant la Guerra Civil. Es tracta d'una entrada molt consultada pels col·leccionistes de segells locals i és d'agrair els missatges d'interès que ens heu enviat en relació a aquest assumpte.

Com a novetat, comentar-vos que hem detectat nous segells editats per l'Ajuntament de Montcada i Reixac, però per alguns d'ells desconeixent de quin període exacte es tracta.

Actualment els associem durant els anys quaranta per les referències en castellà i amb tota probabilitat com a mitjà de pagamanet de taxes administratives.

Sèrie amb valor nomina d'1 pesseta:


La mateixa sèrie però amb valor nominal de 10 pessetes:

Els següents tres segells municipals els veiem matats als anys 50 dels segle XX, amb un valor nominal de 50 cèntims, una i dos pessetes. Observeu que mantenen la grafia T de Montcada:



Si voleu consultar el catàleg de segells editats a Montcada i Reixac, cliqueu aquí.

Seria interessant saber més sobre aquest segell. Si teniu més informació no dubteu en deixar un comentari. Gràcies.

divendres, 4 de juny de 2021

 El 8 d'agost de 1942, el Diari de Barcelona publicava un nou anunci de les 'bondats' del nou barri de Santa Maria de Montcada.



divendres, 28 de maig de 2021

 Al diari "L'Andreuet", en el seu número de l'1 Octubre 1926, num 40, any II, es diu:



divendres, 21 de maig de 2021

 Al Diario de Barcelona, es va publicar el 13 d'octubre de 1944 la següent nota informativa



INAUGURACIÓN DE UN EDIFICIO ESCOLAR - Hoy, a las cuatro de la tarde, será inaugurado en Moncada (Mas Rampinyo), un grupo escolar. Al acto han sido invitadas las primeras autoridades y jerarquías.

divendres, 14 de maig de 2021

 Al Diari de Barcelona, trobem una publicació del divendres 31 d'agost de 1928:

Es fa honor a la proclama de les festes entre el 2 i 9 de setembre de 1928, per tal de donar per acabades el temple de Santa Engràcia.

A les 18h del dia 2 de setembre es va beneir a la plaça del mercat de Mas Rampinyo una imatge de Sant Pere, regalada per Carlos Bonet i destinada a l'altar major de Reixac. Aquella tarda es va pujar en processó la imatge i inaugurant a més el Passeig Sentmenat.

El dissabte dia 8 de setembre és la festa gran, amb arribada del bisbe de Barcelona i benedicció d'un crist crucificat, regal de Josep Bonet del Rio, amb missa i cantada de l'escolania de Santa Maria del Mar. La família Vila regala una roba eucarística pel capellà i es canten cants gregorians

A més, sardanes, missa, repics de campanes, morterets, donació d'aliments, cantades, il·luminació del campanar, focs artificials i jocs infantils. A més queda inaugurat també el nou camp de futbol de la Font Pudenta.



divendres, 7 de maig de 2021

Una bonica estampa de l'estació de Mas Rampinyo, mal anomenada "Moncada-Ripollet" datada de l'any 1969.

Observeu els banys a l'esquerra, ara ja desapareguts i el dipòsit d'aigua per les locomotores a vapor, malgrat la línia ja es troba electrificada.

 
Fons: Autor Desconegut


divendres, 30 d’abril de 2021

La Festa Major de Mas Rampinyo va ser fa un segle una de les més rellevants de tota la comarca.

Eren temps on els pobles competien i de valent per tenir la millor festa major.

La següent factura del 28 d'Abril de 1919, ens mostra que els "Adornistas A. Viñals y Cia" de Barcelona eren els proveïdors de l'Envelat de la Festa Major de Mas Rampinyo.

La factura parla del lloguer de l'Envelat, les cortines i les catifes, per valor de 300 pessetes.


dissabte, 24 d’abril de 2021

Aquesta fotografia, d'autor desconegut, és una de les més boniques per a recordar l'aspecte de l'actual Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo pels volts dels anys 50-60 del segle XX.



divendres, 23 d’abril de 2021

Per Sant Jordi, què millor que gaudir d'un nou número de la revista de divulgació històrica Quaderns, publicada per l'Associació Cultural Montcada


Entre altres importants i interessants propostes, aquest número 42 de Quaderns ens posa de manifest la importància del Cinema Coliseum per una Montcada de ja fa unes quantes dècades. 

I què dir de la Torre dels Frares? Una casa coneguda per tot Montcada, des de fa segles. A la revista d'aquest Sant Jordi podreu saber la seva història.  

No us desvetllem la resta de sorpreses i d'aquesta manera us animem a adquirir aquest i altres exemplars anteriors a la seu de l'entitat, al carrer Major 47, qualsevol tarda de dilluns a dijous a partir de les 17h.

Us hi esperem.


divendres, 16 d’abril de 2021

Can Oller, més conegut popularment com "El Castell", o "El Castillo" va ser una masia catalana reconstruïda com a fortificació i que molts veïns i veïnes de Terra Nostra mantenen en el seu record d'infantesa i joventut. Avui dia la casa ja no existeix i ha donat pas a una nova secció del barri de Santa Maria i el Parc de Ca n'Oller.

Malgrat que les fonts orals moltes vegades són escases o estan desvirtuades, gran part de la informació pertany a transmissió oral dels més grans de la zona.


Antigament el poble de Montcada no tenia un edifici propi per a dur les funciones d'Ajuntament tal i com el coneixem avui dia. El batlle va arribar a llogar espais per tal de portar a terme les reunions del consell. Durant molts anys es van fer en hostals de poble, com l'antic hostal Font Freda (1755), però també al Mas Oller, pel qual el consistori pagava 50 lliures anuals pel seu lloguer.

Montcada, malgrat tenir un extens territori que incloïa Can Sant Joan (masia que va donar el nom al veïnat), no tenia sota el seu abast Can Sants ni Can Oller, masies que estaven més properes a la Parròquia de Sant Iscle de les Feixes. 

Eren temps de bandolers, doncs cal recordar que a Sant Isle, l'any 1624, se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, i que al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.

Can Oller als anys 90


D'altra banda, de l'amic Ricard Ramos (QEPD), vam poder saber que, segons el "Llibre V dels actes capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Aspectes rurals de la torre dels Frares de Montcada)", també hi ha referències sobre un "Can Oller", proper al Besòs i a la torre dels Frares, que ara per ara desconeixem si va pertànyer al mateix propietari del Mas Oller de l'actual Terra Nostra. Les referències diuen:

- 5 de Febrer de 1756 - Permís per fer "esperons" en les terres veïnes de “nostre torre de Moncada i del Mas Oller a Santa Coloma de Gramenet degut a les avingudes crescudes del riu Besòs".

- 13 de Maig de 1756 - Llicència per tallar 200 pins per fer "esperons en la torre de Mas Oller per resguarts del riu Besòs".


Can Oller, el 1970

En un planol trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del 1787, surt Montcada, Reixac i els seus topònims, però el feix de terra de Terra Nostra queda en un costat del paper i les masies o edificacions que surten més properes a Can Oller són les de La Ferreria i La Beguda.

Deixant els segles XVII i XVIII, entrem al segle XIX i d'aquí el que coneixem és que en unes notes històriques sobre aquesta masia es diu que el Can Oller, a Terra Nostra, entre altres noms, es va conèixer també per Can Cuch.


Can Oller, amb la seva fesonomia de fortificació. Fotografia dels anys 70 del segle XX.

El nom d'Oller ve d'una de les famílies del darrer quart de segle XIX (els Oller van mantenir la masia històrica tal qual, amb les remodelacions oportunes dels segles passats, però sense convertir-la en fesonomia templaria). 

La família Oller va ser propietària fins l’any 1896, moment en que va ser adquirida per Antoni Pujades, un terratinent provinent de Barcelona.

Curiosament hi ha un carrer a Terra Nostra que es diu amb aquest nom: Antoni Pujades, no obstant, i segons el meu punt de vista, malgrat no ho hem investigat a fons, no crec que tingui cap relació, doncs el carrer entenem que ve donat per Antoni Pujadas Mayans, 1811-1881, el metge-psiquiatre català important a la seva època.

Aquesta familia Pujades propietaris de Can Oller, entre finals del XIX i el XX van tenir un conjunt considerable de cases i terrenys a Montcada. Un exemple és el solar de l'antic Ajuntament, un terreny que era dels Pujades i que van vendre al consistori per 12.000 pessetes de l'any 1918. 

També ho era l'escola que es va fer just al costat (ara ocupat per la Policia). Al carrer Barcelona també van ser propietaris de l'antiga casa on després es va bastir Cal Lasús i que avui malauradament espera una sentència final d'enderrocament i re-urbanització, amenaçant un canvi de fesonomia a la zona.

Terra Nostra a principi dels anys 40 del segle XX.

El matrimoni Pujades tenia dos fills, l'Antonio i el Ramon i el mas va passar en herència al seu fill Antonio l’any 1900. Aquest amplià la casa i va fer les curioses reformes com donar-li la forma d’un castell. Tot apunta que aquesta remodelació de mas o masia catalana de tota la vida a masia fortificada o castell es va realitzar entre els anys 1940-42.

Dels Pujades, disposem d'una foto dels anys 50 d'una nena que diu al peu de foto "Saludos de Mari Blanca de Pujadas", una nena prodigi (desconeixem si filla de Antonio o de Ramon Pujades) que tocava el piano a la casa. Sembla que la contractaven per a tocar davant de personalitats rellevants de l'época.


Finalment la família va patir els efectes de la crisi de fons i van vendre el castell (desconeixem l'any, pero calculem que pels voltants dels anys 60), quedant la masia, el castell i la seva història de la mà dels 'domingueros' dels anys 70 a 90, on la casa entra en una nova etapa de declivi i mort.

Solar del Castell, amb les runes a la part inferior. Any 1992. El descampat' bullia de vehicles fent la graellada o la paella de diumenge, mentre els nens/es 'investigaven per la casa i el bosc.

D'aquesta època de declivi final, podem dir que moltes montcadenques i montcadencs, i també visitants de viles i ciutats properes, van gaudir de llargs diumenges de picnic, paelles, i botifarrades, fent passar el dia entre xuts de pilota, xerrades alliberadores del dia a dia, mentre es pujava a buscar aigua a la font de la Mitja Costa o altres activitats lúdiques de cap de setmana. 

 Can Oller el 1975

Les primeres dècades en democràcia van portar la casa a ser titular d'un dels parcs més bonics de Montcada, el de Ca n'Oller. Certament moltes persones del poble tenen grats records i moments viscuts, tot gaudint de petits, joves i també de més grans en aquell indret d'esbarjo, ara perdut.


Can Oller, el castell, el 1970

A efectes pràctics, Can Oller, conegut també durant durant tot el s.XX com "El Castell", realment no era una fortalesa autocontinguda de connotacions èpiques sinó una adaptació-remodelació de la masia original per un dels darrers propietaris als anys 40 del s.XX. 

Restes del "castell" de Can Oller, el 1970

Com a curiositat, Mari Blanca de Pujadas, que des dels dos anys ja va mostrar grans dots amb l'instrument, va seguir interpretant el piano i la seva vida la va portar a ser professora als Estats Units, indret on viu des dels cinc anys

Mariblanca de Pujada, nascuda a Barcelona el 2 de Juliol de 1949, filla de Maria Rosa Prunes de Pujada.
 
Algunes declaracions sobre la pianista, durant alguns dels seus recitals als anys 50 del segle XX:

  • Mariblanca, constituye un caso verdaderamente excepcional de precocidad reflejada en su gran sentimiento poetico. Jose Maria Peman - Madrid , Junio 1953
  • Mariblanca de Pujadas, tiene toda la genialidad de los angeles. Fray Jose de Guadalupe Mojica - Madrid , Mayo 1953
  • Jamás vi tanto arte en un angel de tan pocos años. Cuba conoce y ama a Mariblanca. Ernesto Lecuona - La Habana , Octubre 1953
  • Al acercarme a Mariblanca , nota mas proxima la genialidad. Salvador Dali - Madrid , Mayo 1953
  • Mariblanca de Pujada, para aquellos que no creen en Dios, solo les bastaria oirla tocar como lo haces para que creyeran definitivamente y profundamente en El y en ti. Te admira y te desea gloria y salud, tu amigo. Gonzalo Roig - La Habana , Marzo 1954
  • Prodigiosa, posees talento sobrenatural. Joaquin Rodriguez Lanza - La Habana , Septiembre 1954
  • Mariblanca es puramente clasica en musica y poesia. Dr. Juan J. Remos - La Habana, Noviembre 1953
  • Mariblanca de Pujada , es un caso extraodinario , único en el mundo por su cortisima edad en la que apenas se empieza a hablar claro. Jacinto Benavente - Madrid, Junio 1953
  • La Junta del Liceo de Barcelona la declara "Alumna Predilecta de los dos años"


Missatges més recents Missatges més antics Inici