Montcada i Reixac

 Al Diari de Barcelona, trobem una publicació del divendres 31 d'agost de 1928:

Es fa honor a la proclama de les festes entre el 2 i 9 de setembre de 1928, per tal de donar per acabades el temple de Santa Engràcia.

A les 18h del dia 2 de setembre es va beneir a la plaça del mercat de Mas Rampinyo una imatge de Sant Pere, regalada per Carlos Bonet i destinada a l'altar major de Reixac. Aquella tarda es va pujar en processó la imatge i inaugurant a més el Passeig Sentmenat.

El dissabte dia 8 de setembre és la festa gran, amb arribada del bisbe de Barcelona i benedicció d'un crist crucificat, regal de Josep Bonet del Rio, amb missa i cantada de l'escolania de Santa Maria del Mar. La família Vila regala una roba eucarística pel capellà i es canten cants gregorians

A més, sardanes, missa, repics de campanes, morterets, donació d'aliments, cantades, il·luminació del campanar, focs artificials i jocs infantils. A més queda inaugurat també el nou camp de futbol de la Font Pudenta.

Una bonica estampa de l'estació de Mas Rampinyo, mal anomenada "Moncada-Ripollet" datada de l'any 1969.

Observeu els banys a l'esquerra, ara ja desapareguts i el dipòsit d'aigua per les locomotores a vapor, malgrat la línia ja es troba electrificada.

 

La Festa Major de Mas Rampinyo va ser fa un segle una de les més rellevants de tota la comarca.

Eren temps on els pobles competien i de valent per tenir la millor festa major.

La següent factura del 28 d'Abril de 1919, ens mostra que els "Adornistas A. Viñals y Cia" de Barcelona eren els proveïdors de l'Envelat de la Festa Major de Mas Rampinyo.

La factura parla del lloguer de l'Envelat, les cortines i les catifes, per valor de 300 pessetes.

Aquesta fotografia, d'autor desconegut, és una de les més boniques per a recordar l'aspecte de l'actual Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo pels volts dels anys 50-60 del segle XX.

Per Sant Jordi, què millor que gaudir d'un nou número de la revista de divulgació històrica Quaderns, publicada per l'Associació Cultural Montcada

Entre altres importants i interessants propostes, aquest número 42 de Quaderns ens posa de manifest la importància del Cinema Coliseum per una Montcada de ja fa unes quantes dècades. 

I què dir de la Torre dels Frares? Una casa coneguda per tot Montcada, des de fa segles. A la revista d'aquest Sant Jordi podreu saber la seva història.  

No us desvetllem la resta de sorpreses i d'aquesta manera us animem a adquirir aquest i altres exemplars anteriors a la seu de l'entitat, al carrer Major 47, qualsevol tarda de dilluns a dijous a partir de les 17h.

Us hi esperem.

Can Oller, més conegut popularment com "El Castell", o "El Castillo" va ser una masia catalana reconstruïda com a fortificació i que molts veïns i veïnes de Terra Nostra mantenen en el seu record d'infantesa i joventut. Avui dia la casa ja no existeix i ha donat pas a una nova secció del barri de Santa Maria i el Parc de Ca n'Oller.

Malgrat que les fonts orals moltes vegades són escases o estan desvirtuades, gran part de la informació pertany a transmissió oral dels més grans de la zona.

Antigament el poble de Montcada no tenia un edifici propi per a dur les funciones d'Ajuntament tal i com el coneixem avui dia. El batlle va arribar a llogar espais per tal de portar a terme les reunions del consell. Durant molts anys es van fer en hostals de poble, com l'antic hostal Font Freda (1755), però també al Mas Oller, pel qual el consistori pagava 50 lliures anuals pel seu lloguer.

Montcada, malgrat tenir un extens territori que incloïa Can Sant Joan (masia que va donar el nom al veïnat), no tenia sota el seu abast Can Sants ni Can Oller, masies que estaven més properes a la Parròquia de Sant Iscle de les Feixes. 

Eren temps de bandolers, doncs cal recordar que a Sant Isle, l'any 1624, se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, i que al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.

D'altra banda, de l'amic Ricard Ramos (QEPD), vam poder saber que, segons el "Llibre V dels actes capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Aspectes rurals de la torre dels Frares de Montcada)", també hi ha referències sobre un "Can Oller", proper al Besòs i a la torre dels Frares, que ara per ara desconeixem si va pertànyer al mateix propietari del Mas Oller de l'actual Terra Nostra. Les referències diuen:

- 5 de Febrer de 1756 - Permís per fer "esperons" en les terres veïnes de “nostre torre de Moncada i del Mas Oller a Santa Coloma de Gramenet degut a les avingudes crescudes del riu Besòs".

- 13 de Maig de 1756 - Llicència per tallar 200 pins per fer "esperons en la torre de Mas Oller per resguarts del riu Besòs".

Can Oller, el 1970

En un planol trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del 1787, surt Montcada, Reixac i els seus topònims, però el feix de terra de Terra Nostra queda en un costat del paper i les masies o edificacions que surten més properes a Can Oller són les de La Ferreria i La Beguda.

Deixant els segles XVII i XVIII, entrem al segle XIX i d'aquí el que coneixem és que en unes notes històriques sobre aquesta masia es diu que el Can Oller, a Terra Nostra, entre altres noms, es va conèixer també per Can Cuch.

Can Oller, amb la seva fesonomia de fortificació. Fotografia dels anys 70 del segle XX.

El nom d'Oller ve d'una de les famílies del darrer quart de segle XIX (els Oller van mantenir la masia històrica tal qual, amb les remodelacions oportunes dels segles passats, però sense convertir-la en fesonomia templaria). 

La família Oller va ser propietària fins l’any 1896, moment en que va ser adquirida per Antoni Pujades, un terratinent provinent de Barcelona.

Curiosament hi ha un carrer a Terra Nostra que es diu amb aquest nom: Antoni Pujades, no obstant, i segons el meu punt de vista, malgrat no ho hem investigat a fons, no crec que tingui cap relació, doncs el carrer entenem que ve donat per Antoni Pujadas Mayans, 1811-1881, el metge-psiquiatre català important a la seva època.

Aquesta familia Pujades propietaris de Can Oller, entre finals del XIX i el XX van tenir un conjunt considerable de cases i terrenys a Montcada. Un exemple és el solar de l'antic Ajuntament, un terreny que era dels Pujades i que van vendre al consistori per 12.000 pessetes de l'any 1918. 

També ho era l'escola que es va fer just al costat (ara ocupat per la Policia). Al carrer Barcelona també van ser propietaris de l'antiga casa on després es va bastir Cal Lasús i que avui malauradament espera una sentència final d'enderrocament i re-urbanització, amenaçant un canvi de fesonomia a la zona.

Terra Nostra a principi dels anys 40 del segle XX.

El matrimoni Pujades tenia dos fills, l'Antonio i el Ramon i el mas va passar en herència al seu fill Antonio l’any 1900. Aquest amplià la casa i va fer les curioses reformes com donar-li la forma d’un castell. Tot apunta que aquesta remodelació de mas o masia catalana de tota la vida a masia fortificada o castell es va realitzar entre els anys 1940-42.

Dels Pujades, disposem d'una foto dels anys 50 d'una nena que diu al peu de foto "Saludos de Mari Blanca de Pujadas", una nena prodigi (desconeixem si filla de Antonio o de Ramon Pujades) que tocava el piano a la casa. Sembla que la contractaven per a tocar davant de personalitats rellevants de l'época.

Finalment la família va patir els efectes de la crisi de fons i van vendre el castell (desconeixem l'any, pero calculem que pels voltants dels anys 60), quedant la masia, el castell i la seva història de la mà dels 'domingueros' dels anys 70 a 90, on la casa entra en una nova etapa de declivi i mort.

Solar del Castell, amb les runes a la part inferior. Any 1992. El descampat' bullia de vehicles fent la graellada o la paella de diumenge, mentre els nens/es 'investigaven per la casa i el bosc.

D'aquesta època de declivi final, podem dir que moltes montcadenques i montcadencs, i també visitants de viles i ciutats properes, van gaudir de llargs diumenges de picnic, paelles, i botifarrades, fent passar el dia entre xuts de pilota, xerrades alliberadores del dia a dia, mentre es pujava a buscar aigua a la font de la Mitja Costa o altres activitats lúdiques de cap de setmana. 

 Can Oller el 1975

Les primeres dècades en democràcia van portar la casa a ser titular d'un dels parcs més bonics de Montcada, el de Ca n'Oller. Certament moltes persones del poble tenen grats records i moments viscuts, tot gaudint de petits, joves i també de més grans en aquell indret d'esbarjo, ara perdut.

Can Oller, el castell, el 1970

A efectes pràctics, Can Oller, conegut també durant durant tot el s.XX com "El Castell", realment no era una fortalesa autocontinguda de connotacions èpiques sinó una adaptació-remodelació de la masia original per un dels darrers propietaris als anys 40 del s.XX. 

Restes del "castell" de Can Oller, el 1970

Com a curiositat, Mari Blanca de Pujadas, que des dels dos anys ja va mostrar grans dots amb l'instrument, va seguir interpretant el piano i la seva vida la va portar a ser professora als Estats Units, indret on viu des dels cinc anys

Mariblanca de Pujada, nascuda a Barcelona el 2 de Juliol de 1949, filla de Maria Rosa Prunes de Pujada.

 

Algunes declaracions sobre la pianista, durant alguns dels seus recitals als anys 50 del segle XX:

• Mariblanca, constituye un caso verdaderamente excepcional de precocidad reflejada en su gran sentimiento poetico. Jose Maria Peman - Madrid , Junio 1953

• Mariblanca de Pujadas, tiene toda la genialidad de los angeles. Fray Jose de Guadalupe Mojica - Madrid , Mayo 1953

• Jamás vi tanto arte en un angel de tan pocos años. Cuba conoce y ama a Mariblanca. Ernesto Lecuona - La Habana , Octubre 1953

• Al acercarme a Mariblanca , nota mas proxima la genialidad. Salvador Dali - Madrid , Mayo 1953

• Mariblanca de Pujada, para aquellos que no creen en Dios, solo les bastaria oirla tocar como lo haces para que creyeran definitivamente y profundamente en El y en ti. Te admira y te desea gloria y salud, tu amigo. Gonzalo Roig - La Habana , Marzo 1954

• Prodigiosa, posees talento sobrenatural. Joaquin Rodriguez Lanza - La Habana , Septiembre 1954

• Mariblanca es puramente clasica en musica y poesia. Dr. Juan J. Remos - La Habana, Noviembre 1953

• Mariblanca de Pujada , es un caso extraodinario , único en el mundo por su cortisima edad en la que apenas se empieza a hablar claro. Jacinto Benavente - Madrid, Junio 1953
  

• La Junta del Liceo de Barcelona la declara "Alumna Predilecta de los dos años"

La benzinera que hi ha a l'autopista C-33 (antigament coneguda com A-17) era un punt de parada després de passar pel viaducte sobre el Ripoll, sentit La Jonquera.

La següent postal de 1972 ens mostra la benzinera tal qual, en una curiosa imatge d'una época industrial que ja desapareix. Què ens depararà el futur post-industrialització?

Autopista Barcelona-La Jonquera. 1972. Editorial Cerber.

A continuació veiem algunes fotografies de la seva construcció i promoció.

Trobem aquesta curiosa placa de SAnta María de Montcada (Terra Nostra), que cataloguem als anys 40 del segle XX, però que desconeixem de què es tracta.

Entenem que és una placa que es donava als socis que tenien parcela dels Grandes Almacenes Alemanes? 

 Una bonica estampa del Turó de Montcada i la fàbrica Asland als anys 30 del segle XX.

Observeu la casa de les aigües a la part inferior esquerra, sobre el riu Besòs.

El pont dels "Hermanos" va desaparèixer fruit de l'aiguat i posterior riuada de 1962. En aquesta imatge podem veure la seva fesonomia original i una escola de La Salle que ja havia construit la prolongació de l'edifici original (observeu que ja té nou finestres a cada planta en comptes de set).

Avui us oferim la cartellera de Cine España de l'1 i 2 de Febrer de 1928

 Avui el blog de Montcada i Reixac, memòria d'un poble fa onze anys.

Observem una inèdica i bonica imatge del cim del Turó, coronat per la capella de la Mare de Déu. 

Una imatge que aproximem pels volts de 1913 aproximadament i on es pot veure a la banda esquerra la capella de la Mare de Déu, encara sense finalitzar el campanar i, a la banda dreta, la casa dels ermitans.

En un retall de revista de l'any 1916 descobrim la data de creació del Sometent a Montcada i Reixac. Va ser un dia 16 (ara per ara desconeixem el mes) de l'any 1916.

Moncada - Individuos que forman el "Somatent" de Moncada y Reixach que se constituyó el 16 del actual.

Els ermitans del Turó de Montcada, amb dos nenes petites i un gos. 

Aquesta foto l'hem etiquetat pels volts de 1905. Desconeixem els noms dels ermitans. 

Algú ens pot donar alguna pista? Gràcies.

El mercat de Montcada originalment estava ubicat a l'actual Plaça de l'Església. Aquesta foto de fa un segle ens demostra un seguit de parades i un bullici de mercat, avui ja desaparegut. Altres temps.

Un objecte curiós. Es tracta d'un pin del Club Aismalibar, que datem dels anys 50 del segle XX.

Alguns amics m'han preguntat en més d'una ocasió quin era l'aspecte del mossén de Reixac durant els primers episodis de la Guerra Civil Espanyola.

La història del seu assasinat és prou coneguda, però molt pocs el recorden ja, doncs eren molt petits quan van succeir els esdeveniments que van provocar la seva mort.

En un petit llibret editat per les autoritats franquistes, podem trobar alguns dels morts que per motius polítics van considerar dels seus. Un dels casos és el mossén de Reixac, en Domingo Colomé Curell, natural del Masnou, nascut el 1866 i mort el dimecres 22 de juliol de 1936, dinc dies després de l'inici de la Guerra Civil.

 

Un abans i després de la Guerra Civil. Veiem l'aspecte de l'església de Santa Engràcia, el 1935 i comparant el mateix indret vint anys després.

 Fa uns dies l'amic Josep Bacardit em va consultar la ubicació de la següent imatge:

Vaig marcar amb números els elements que considero rellevants per a identificar la foto, on originalment hi havia dubtes sobre si era el carrer Ripoll de Montcada o el carrer Beat Oriol de Mas Rampinyo. 

Finalment demostrem que es tracta del carrer Beat Oriol, amb imatges d'aquest mateix carrer:

Concidim la façana de la casa 1 i una casa 2 on va perdre el muret superior, per tant entenem que la foto original és anterior a les que acompanyen a continuació.

El pal elèctric 3 es troba exactament al mateix lloc a les dos fotos i la façana de la casa 4 és idèntica (incloent el muret superior). La barraca de la casa original ha donat pas a la casa 5 a les següents fotos

 Una bonica estampa del Carrer Major de Montcada pels volts dels anys 10 del segle XX.

La Fonda España a l'esquerra i la Torre Vila al fons a la dreta. Molts nens i nenes jugant al carrer ens indiquen una hora propera al matí on els grans estaven al camp treballant.

Bon any 2021 a tothom!

Esperem que enguany es facin realitat els desitjos de salut i benestar, especialment aquest any que tot just acabem d'encetar.

Ens espera un dur camí per endavant. Seguirem com sempre! Endavant!