Blogcrowds

divendres, 30 d’abril del 2021

La Festa Major de Mas Rampinyo va ser fa un segle una de les més rellevants de tota la comarca.

Eren temps on els pobles competien i de valent per tenir la millor festa major.

La següent factura del 28 d'Abril de 1919, ens mostra que els "Adornistas A. Viñals y Cia" de Barcelona eren els proveïdors de l'Envelat de la Festa Major de Mas Rampinyo.

La factura parla del lloguer de l'Envelat, les cortines i les catifes, per valor de 300 pessetes.


dissabte, 24 d’abril del 2021

Aquesta fotografia, d'autor desconegut, és una de les més boniques per a recordar l'aspecte de l'actual Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo pels volts dels anys 50-60 del segle XX.



divendres, 23 d’abril del 2021

Per Sant Jordi, què millor que gaudir d'un nou número de la revista de divulgació històrica Quaderns, publicada per l'Associació Cultural Montcada


Entre altres importants i interessants propostes, aquest número 42 de Quaderns ens posa de manifest la importància del Cinema Coliseum per una Montcada de ja fa unes quantes dècades. 

I què dir de la Torre dels Frares? Una casa coneguda per tot Montcada, des de fa segles. A la revista d'aquest Sant Jordi podreu saber la seva història.  

No us desvetllem la resta de sorpreses i d'aquesta manera us animem a adquirir aquest i altres exemplars anteriors a la seu de l'entitat, al carrer Major 47, qualsevol tarda de dilluns a dijous a partir de les 17h.

Us hi esperem.


divendres, 16 d’abril del 2021

Can Oller, més conegut popularment com "El Castell", o "El Castillo" va ser una masia catalana reconstruïda com a fortificació i que molts veïns i veïnes de Terra Nostra mantenen en el seu record d'infantesa i joventut. Avui dia la casa ja no existeix i ha donat pas a una nova secció del barri de Santa Maria i el Parc de Ca n'Oller.

Malgrat que les fonts orals moltes vegades són escases o estan desvirtuades, gran part de la informació pertany a transmissió oral dels més grans de la zona.Vull agrair també la col·laboració d'Alberto Casas, que m'ha facilitat informació sobre la família dels darrers propietaris.


Antigament el poble de Montcada no tenia un edifici propi per a dur les funciones d'Ajuntament tal i com el coneixem avui dia. El batlle va arribar a llogar espais per tal de portar a terme les reunions del consell. Durant molts anys es van fer en hostals de poble, com l'antic hostal Font Freda (1755), però també al Mas Oller, pel qual el consistori pagava 50 lliures anuals pel seu lloguer (FCM).

Montcada, malgrat tenir un extens territori que incloïa Can Sant Joan, masia que va donar el nom al veïnat, no tenia sota el seu domini cases com la de Can Sants o Can Oller, masies que estaven més properes a la Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia al terme de Cerdanyola del Vallès.

Eren temps de bandolers, doncs cal recordar que a Sant Isle, l'any 1624, se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, i que al S.XIX aquesta s'independitzà, quedant Sant Iscle com a sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.

Can Oller als anys 90


D'altra banda, de l'amic Ricard Ramos (QEPD), vam poder saber que, segons el "Llibre V dels actes capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Aspectes rurals de la torre dels Frares de Montcada)", també hi ha referències sobre un "Can Oller", proper al Besòs i a la torre dels Frares, que ara per ara desconeixem si va pertànyer al mateix propietari del Mas Oller de l'actual Terra Nostra. Les referències diuen:

- 5 de Febrer de 1756 - Permís per fer "esperons" en les terres veïnes de “nostre torre de Moncada i del Mas Oller a Santa Coloma de Gramenet degut a les avingudes crescudes del riu Besòs".

- 13 de Maig de 1756 - Llicència per tallar 200 pins per fer "esperons en la torre de Mas Oller per resguarts del riu Besòs".


Can Oller, el 1970

En un planol trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del 1787, surt Montcada, Reixac i els seus topònims, però el feix de terra de Terra Nostra queda en un costat del paper i les masies o edificacions que surten més properes a Can Oller són les de La Ferreria i La Beguda.

Deixant els segles XVII i XVIII, entrem al segle XIX i d'aquí el que coneixem és que en unes notes històriques sobre aquesta masia es diu que el Can Oller, a Terra Nostra, entre altres noms, es va conèixer també per Can Cuch.


Can Oller, amb la seva fesonomia de fortificació. Fotografia dels anys 70 del segle XX.

El nom d'Oller ve d'una de les famílies del darrer quart de segle XIX (els Oller van mantenir la masia històrica tal qual, amb les remodelacions oportunes dels segles passats, però sense convertir-la en fesonomia templaria). 

La família Oller va ser propietària fins l’any 1896, moment en que va ser adquirida per Raimon Pujades i Farnós, un terratinent provinent de Sant Martí de Provençals (Barcelona), casat amb Rosa Romaní i Oliva.

Val a dir que, malgrat a Terra Nostra hi ha un carrer anomenat d'Antoni Pujades, aquest ve donat per Antoni Pujadas Mayans, 1811-1881, el metge-psiquiatre català important a la seva època. Actualment sense trobar cap relació genealògica amb els Pujades de Can Oller.

Aquesta familia Pujades propietaris de Can Oller, entre finals del XIX i el XX van tenir un conjunt considerable de cases i terrenys a Montcada. Un exemple és el solar de l'antic Ajuntament, un terreny que van vendre al consistori per 12.000 pessetes de l'any 1918. (FCM).

També ho era l'escola que es va fer just al costat de l'antic Consistori, ara ocupat per la Policia. Al carrer Barcelona també van ser propietaris de l'antiga casa on després es va bastir Cal Lasús i que avui malauradament espera una sentència final d'enderrocament i re-urbanització, amenaçant un canvi de fesonomia a la zona.

Terra Nostra a principi dels anys 40 del segle XX.

El matrimoni Pujadas-Romaní, tenía dos fills, Andreu (primogènit) i Antonio, i una filla Àngels (que va morir l’any 1920). 

En morir Raimon Pujadas el 12 de desembre de 1924, el mas va passar per herencia al fill petit Antonio, que era solter i va continuar l’activitat agrícola amb l’ajuda d’uns masovers. Un espai on tota la familia es reunia per passar l’estiu.

Els Pujadas a Montcada. Fotografia del conjunt de la familia que passava els estius a Can Oller del Bosc. La fotografia és d’agost de 1924 i els personatges d’esquerra a dreta, i la seva relació amb el llavors propietari són: Rosa Romaní (esposa), Raimon Ponsatí Pujadas (net, fill gran de MªÀngels Pujadas), Antoni Pujadas (fill), Raimon Pujadas, MªÀngels (filla), Elvira Pi (nora, esposa d’Andreu Pujadas), Umbert Pujadas (net, fill petit d’Andreu Pujadas), Andreu Pujadas (fill), Elvira Pujadas (neta, filla gran d’Andreu Pujadas). Les tres dones darrera de Andreu Pujadas són masoveres de Can Oller.

Rosa, la vídua de Raimon Pujadas va morir l’any 1938 durant la Guerra Civil i posteriorment Antonio es va casar amb una artísta a qui agradaven els castells i no els massos rústics. Per aquest motiu va iniciar la remodelació del mas en castell, que fins i tot el va fer pintar de color rosa. Aquesta excentricitat va arruinar-lo.

Estiu de 1922 ón es veu l’aspecte del mas abans de la reforma. Dels dos homes que apareixen a la fotografia, el de l’esquerra és Antonio Pujadas i el de la dreta el seu germà Andreu amb la seva filla Elvira en braços. Els altres tres nets de Raimon Pujadas (absent a la foto) son els tres nets que estan drets. D’esquera a dreta Raimon Ponsati, al mig Humbert Pujadas i a la dreta Mª Àngels Ponsatí.

 
Dels Pujades, disposem també d'una foto dels anys 50 d'una nena que diu al peu de foto "Saludos de Mari Blanca de Pujadas", una nena prodigi que tocava el piano a la casa. Val a dir també que sembla que la contractaven per a tocar davant de personalitats rellevants de l'época.


Finalment la família va patir els efectes de la crisi de fons i van vendre el castell (desconeixem l'any, pero calculem que pels voltants dels anys 60), quedant la masia, el castell i la seva història de la mà dels 'domingueros' dels anys 70 a 90, on la casa entra en una nova etapa de declivi i mort.

Solar del Castell, amb les runes a la part inferior. Any 1992. El descampat' bullia de vehicles fent la graellada o la paella de diumenge, mentre els nens/es 'investigaven per la casa i el bosc.

D'aquesta època de declivi final, podem dir que moltes montcadenques i montcadencs, i també visitants de viles i ciutats properes, van gaudir de llargs diumenges de picnic, paelles, i botifarrades, fent passar el dia entre xuts de pilota, xerrades alliberadores del dia a dia, mentre es pujava a buscar aigua a la font de la Mitja Costa o altres activitats lúdiques de cap de setmana. 

 Can Oller el 1975

Les primeres dècades en democràcia van portar la casa a ser titular d'un dels parcs més bonics de Montcada, el de Ca n'Oller. Certament moltes persones del poble tenen grats records i moments viscuts, tot gaudint de petits, joves i també de més grans en aquell indret d'esbarjo, ara perdut.


Can Oller, el castell, el 1970

A efectes pràctics, Can Oller, conegut també durant durant tot el s.XX com "El Castell", realment no era una fortalesa autocontinguda de connotacions èpiques sinó una adaptació-remodelació de la masia original per un dels darrers propietaris als anys 40 del s.XX. 

Restes del "castell" de Can Oller, el 1970

Com a curiositat, Mari Blanca de Pujadas, que des dels dos anys ja va mostrar grans dots amb l'instrument, va seguir interpretant el piano i la seva vida la va portar a ser professora als Estats Units, indret on viu des dels cinc anys

Mariblanca de Pujada, nascuda a Barcelona el 2 de Juliol de 1949, filla de Maria Rosa Prunes de Pujada.
 
Algunes declaracions sobre la pianista, durant alguns dels seus recitals als anys 50 del segle XX:

  • Mariblanca, constituye un caso verdaderamente excepcional de precocidad reflejada en su gran sentimiento poetico. Jose Maria Peman - Madrid , Junio 1953
  • Mariblanca de Pujadas, tiene toda la genialidad de los angeles. Fray Jose de Guadalupe Mojica - Madrid , Mayo 1953
  • Jamás vi tanto arte en un angel de tan pocos años. Cuba conoce y ama a Mariblanca. Ernesto Lecuona - La Habana , Octubre 1953
  • Al acercarme a Mariblanca , nota mas proxima la genialidad. Salvador Dali - Madrid , Mayo 1953
  • Mariblanca de Pujada, para aquellos que no creen en Dios, solo les bastaria oirla tocar como lo haces para que creyeran definitivamente y profundamente en El y en ti. Te admira y te desea gloria y salud, tu amigo. Gonzalo Roig - La Habana , Marzo 1954
  • Prodigiosa, posees talento sobrenatural. Joaquin Rodriguez Lanza - La Habana , Septiembre 1954
  • Mariblanca es puramente clasica en musica y poesia. Dr. Juan J. Remos - La Habana, Noviembre 1953
  • Mariblanca de Pujada , es un caso extraodinario , único en el mundo por su cortisima edad en la que apenas se empieza a hablar claro. Jacinto Benavente - Madrid, Junio 1953
  • La Junta del Liceo de Barcelona la declara "Alumna Predilecta de los dos años"


divendres, 9 d’abril del 2021

La benzinera que hi ha a l'autopista C-33 (antigament coneguda com A-17) era un punt de parada després de passar pel viaducte sobre el Ripoll, sentit La Jonquera.

La següent postal de 1972 ens mostra la benzinera tal qual, en una curiosa imatge d'una época industrial que ja desapareix. Què ens depararà el futur post-industrialització?

Autopista Barcelona-La Jonquera. 1972. Editorial Cerber.

A continuació veiem algunes fotografies de la seva construcció i promoció.








divendres, 2 d’abril del 2021

Trobem aquesta curiosa placa de SAnta María de Montcada (Terra Nostra), que cataloguem als anys 40 del segle XX, però que desconeixem de què es tracta.

Entenem que és una placa que es donava als socis que tenien parcela dels Grandes Almacenes Alemanes? 



Missatges més recents Missatges més antics Inici