Montcada i Reixac

Avui vull oferir-vos un seguit de referències trobades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que parlen de pagesos de Montcada i Reixac, amb l'ànim de tenir-les documentades i si teniu un cognom dels que hi surten referenciats potser animar-vos a investigar els vostres ascendents:

---

1696 - Jaume Sala, pagès de Montcada.

 "Causa de Jaume Sala, agricultor de la parroquia de Santa Engracia de Montcada, obispado de Barcelona" 

Sobre asignación de tutores y curadores, a favor del actuante, para los pupilos: Pere y Engracia Sala, hijos del fallecido Nicolau Sala, agricultor. Visto en Real Cancillería.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,18059. Real Audiencia de Cataluña

---

1700-1712 - Antic Sans, pagès de Montcada

"Causa de Jerónima Cabanyes, viuda de José, de Barcelona, contra Antonio Batlle, notario real de Barcelona"

ESTABLECIMIENTO DE UNA PIEZA DE TIERRA EN SANTA ENGRACIA DE MONTCADA, TÉRMINO DE REIXACH (1677) A FAVOR DE ANTIC SANS, LABRADOR, DE MONTCADA. COMPULSIÓN A LA PLANTADA DE VIÑA PARA EL PAGO DE LA PENSIÓN ANUAL. DERECHOS DOMINICALES POR TRANSPORTACIÓN DE LA TIERRA.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,15521. Real Audiencia de Cataluña

---

1687 - Aleix Tordera, pagès de Montcada

Causa de los tutores y curadores del pupilo Domingo Tordera, hijo de Aleix Tordera, agricultor de Santa Engràcia de Montcada, contra Francesc Nicolau de Sant Joan, doncel, y doña Agnès de Sant Joan y de Planella, cónyuges"

Sobre petición de los demandantes de ser primeros y privilegiados en derecho sobre los bienes de Tordera, ante la pretensión de los demandados de cobrar por la no mejora de un censal creado por Aleix Tordera. Ambas partes inician la causa el mismo día en la Real Audiencia, reclamando los Nicolau los pagos por dicho censal.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,31805. Real Audiencia de Cataluña

---

1723 - Josep Ubac i Colomer, pagès de Montcada

29 de Setembre de 1723, Vacarisses, Mas de l'Ubac.

Capítulos matrimoniales de José Ubac y Prat y Francisca, hija de José Ubac y Colomer, payés de Santa Engracia de Montcada, y Teresa Riffos.

José Camps y Font, notario público de Monistrol de Montserrat.  Incluye partida de bautismo de Francisca Cuyàs, de 24 de febrero de 1709

"Títols Universals. Capítols. Testaments 16". ACA,DIVERSOS,Mas de l'Ubac,Caja 1,títols universals, capítols, testaments,núm. 16

Un dels intents per recuperar Catalunya va ser el curt setge borbònic de Barcelona de l’abril de 1706. Davant l’amenaça dels exèrcits de l’Aliança, les dues corones (sobretot França) organitzaren una àmplia ofensiva comandada des d’Aragó pel mariscal de Tessé i des del Rosselló pel duc de Noailles.

El 3 d’abril s’inicià el setge, presidit pel mateix Felip V, que va anar a residir a Sarrià. En aquesta data, els dos pretendents a la corona espanyola es trobaven un davant de l’altre, a pocs quilòmetres de distància.

L’arribada de l’exèrcit borbònic fou ràpida, però encara més veloç fou la fugida. En aquells moments, per Catalunya i a l’entorn de Barcelona, es movien molts grups de militars, voluntaris i miquelets austriacistes.

Un d’aquests grups, comandat pel comte de Cifuentes, la nit del dia 5 d’abril atacà el quarter on residia Felip V i varen estar a punt de capturar el rei. Aconseguí escapar-se però va perdre la vaixella i totes les pertinences personals.  Després d’aquest esglai, Felip V va preferir dormir a bord d’un vaixell francès.



Les tropes franceses intentaren fortificar-se a Vilapicina però no tingueren temps d’establir un autèntic setge. El 7 de maig arribà l’armada anglesa, amb uns 10.000 homes, que forçà la retirada enemiga. El dia 11 de maig l’exèrcit de Tessé es retirava cap a Montcada.

El dia 12, a les nou del matí,  hi va haver un eclipsi total de sol, que durà en total unes dues hores. Aquest fenomen natural va crear un gran desconcert entre les tropes en retirada, com si fos un avís de desastres majors.


Carreras Candi, parlant del mas Guinardó, dóna aquesta referència: “També hi estava lo Duch d’Anjú (al mas Guinardó) en 12 Maig 1706, quan se li eclipsà enterament lo sol, que durà cerca mitja hora, quedant la escuritat, vehentse brillar las estrellas en sentiment del cel de tants oprobis fets a Jesucrist, dexant totas las provisions y monicions, que eran sens fí, y 106 pessas de bronse” [Francesc Carreras Candi, La Ciutat de Barcelona, pag. 1038].


Joan Clapés, l’historiador de Sant Andreu, també comenta aquesta retirada: “...perdent l’exèrcit espanyol-francès un inmens botí, entre ells 130 peces d’artilleria, que estaven situades entre el barri de Santa Eulària i Sant Martí, algunes peces al Guinardó...”. I continua: “El dia 11 estigueren encara a Sant Andreu per refer-se, més després de cremar alguns casals de la barriada de Santa Eulària i Horta, destruiren tres ponts que ells havien aixecat sobre el Rec Comtal... sortiren en direcció incerta, i robant el què pogueren, fins romperen la sèquia que per aquells temps conduïa l’aigua al moli i el saquejaren barbarament” [Obra citada, pp. 38-39]

Sens dubte el duc d’Anjou es va endur un mal record de la seva visita a Barcelona. Al capdavant del seu exèrcit es retirà cap a França hostilitzat constantment pels miquelets catalans.


Font: 1714-2014 - Mas Guinardó 300 anys després. Ajuntament de Barcelona. http://www.bcn.cat/horta-guinardo/1714/ca/guerrasuccessio05.html

Investigant als Dietaris de la Generalitat de Catalunya, hem trobat, al Volum X que comprèn els anys 1701 al 1713, una referència del nostre poble, en concret de l'any 1705.

Posem-nos en situació: El 22 d'agost de 1705 una flota aliada va fondejar en aigues de Barcelona, desembarcant les seves tropes.

El 13 de Setembre per la nit, una força de 1000 homes va escalar per sorpresa els murs del Castell de Montjuic. En aquest combat va morir el príncep Jorge de Darmstadt, però la guarnició espanyola es va rendir.

Els aliats van fortificar la ciutadella i la van fer servir per a bonbardejar la ciutat de Barcelona, que el dia 9 de Octubre va capitular davant l'arxiduc Carles.


Als dietaris de la Generalitat, trobem, en castellà, la següent relació de punts a seguir, a mode de normativa i lleis, a l'ant 1705:

Resumen de los puntos que deven tratarse y resolverse por los assessores y abogado fiscal del General de Catalunya y abogados de la ciudad de Barcelona y braço militar en orden a la prestación del juramento de su magestad, que Dios guarde, y otras dificultades.

En concret, un d'aquests punts diu:

Que las partes de Catalunya a donde se puede fabricar pólvora son Manressa, Cellent, Gerona, Montcada, Barcelona y otras. Y se dice que valdrá el quintal limpio conducida con barriles y saco a razón de 22 libras por quintal la de munición.