Montcada i Reixac

Avui us portem un parell de curiositats de col·leccionisme. Es trata de dos cromos de ja fa unes quantes dècades.

El primer és el cromo número 39 de la història d'Espanya, on veiem l'enterrament dels "germans" Montcada a Mallorca. Una col·lecció de les Xocolatas Sultana.

El segon és el cromo número 48 de l'Àlbum Universal 1 sobre "La Historia del Mundo-Castillos de España" de 1943.

Aquest segon cromo va ser il·lustrat amb una de les poques imatges que hi havia de les restes del castell a principis de segle XX, tenint en compte que el 1943, que és quan es va editar aquest àlbum de cromos aquestes restes ja no hi eren. El dibuix està basat en l'Enciclopèdia Espasa, en concret al mot "Moncada" sortia editat durant moltes dècades aquesta imatge de principis de segle XX de les restes de la capella del castell de Montcada:

Fons: Arxiu personal

 Bona dia. 11 de Setembre de 2024.

Aquest pergamí ens parla del conegut Pere Riera. Datat del 10 d'octubre de l'any 1387 la seva descripció ens parla de Pasquala, casada en primeres noces amb l'hostaler del castell de Montcada Pere de Riera i ara amb l'hostaler barceloní Joan Navarro, ven a Joan Ferrer, paraire de draps de llana de la ciutat, una casa amb eixida del carrer de la Blanqueria, al darrere de l'Hospital de Bernat Marcús, en alou de la pabordia de juliol de la seu. Amb àpoca del preu, 100 ll., i possessió de la casa (Barcelonal, 28 de novembre de 1387).

Recordem que el 7 de maig de 1378, Pere Riera, hostaler de Montcada, va fundar un benefici, sota la invocació de sant Antoni i sant Llorenç, a la Pobla Nova de Montcada, a l'actual centre urbà, i tres anys més tard el bisbe de Barcelona, a instàncies del rector, jurats i prohoms de la vila, va fer traslladar la parròquia vella a la petita capella fundada per Pere Riera, quedant així instaurada Santa Engràcia a l'actual emplaçament.

Fons: Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 590, Reg. 25517

Avui us presentem una altra imatge on surt la Torre dels Frares (a la dreta de la fotografia, a tocar de la carretera de la Roca). La imatge està feta per damunt la carretera de Vallensana (fixeu-vos que surt en primer terme), molt probablement als anys 30 del segle XX.

Mireu totes les muntanyes treballades. La vinya era predominant en aquest endret i només quedaven quatre pins enlairats i una petita zona boscosa i de matolls al cim.

Fons: Autor desconegut.

Una bonita imatge del barri de la Torre dels Frares, molt probablement als anys 40 del segle XX.

Eines, blat de moro, canyes...

I de nou us volem oferir amb un altre poema dedicat al castell de Montcada, de l'autor M. Castanyé, publicat el 1868. El poema parla de Guillem Ramon de Montcada. Esperem que us agradi.

Fons: La Pubilla, semmanari català. Núm. 37 (16 febr. 1868).

L'Associació Cultural Montcada publica el nou número de Quaderns per Sant Jordi. Esperem que us agradi.

Avui us volem donar a conèixer també un petit article on es parla dels origens llegendaris del Castell de Montcada, però l'any 1913, que és quan es va escriure aquest article, la capella de la Mare de Déu del castell ja havia estat bastida de nou per Enric Sagnier i ens parla d'algun detall interessant com l'escala de pujada al campanar.

Avui us tornarem a oferir un poema en català i una traducció al castellà, de l'any 1887. El poema parla de la mort del Montcada en terres de Mallorca durant la reconquesta de les Balears. És intens i molt maco. Gaudiu-lo.

Fons:  La España regional: Año 2, Tomo 3 (1887)

Avui us mostrem un poema de l'any 1868, quan del castell de Montcada només quedava una petita torre que s'havia reaprofitat per a fer un Telègraf Òptic militar. 

Descobrim la tristesa del seu autor en descobrir el cim del Turó de Montcada, desprovist del seu insigne castell

Als Enderrochs del castell de Moncada

   En lo bell cim d'una enesprada altura,

sa tèsta per lo temps enderrocada,

unas runas hi sé: dels de Moncada

ans lo palau; avuy la sepultura!

   Sos finestrals apar que ab greu pavura,

com los ulls d'una tèsta calsinada

ne guaytan, ab lo pler enmantellada,

de la Ciutat Comtal l'ample planura.

   Y al veure'l fum que lo vapor enfloca

pujà'ab afany fins á l'esfera blava,

l'enderroch ab dolor aixis se plany:

   - L'orgull del hom' avuy lo cel ne toca,

mes ay! Ma tèsta abans també hi tocava!...

Oh folla illusïo!...Trist desengany!... 

Joseph Roca i Roca

Fons: Lo Gay saber : periodich literari quinzenal fet per escriptors catalans, mallorquins y valencians: 1a època, Núm. 01 (4 març 1868)