dissabte, 9 de novembre del 2013
El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.
El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de
Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los
P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos
los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la
provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de
1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados
de los ynteresados para la formación de dicho Plano".
A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:
"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos
de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante
toponimia. Explicación con clave alfabética.
Relieve representado por sombreado.
Plano
realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig
Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra,
para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet.
Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del
rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha,
precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se
explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación
del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su
parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al
actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".
Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."
Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:
Edificis
- Donadeu (masia encara existent)
- Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)
- Presas (segurament l'actual Can Peces)
- Rexach (Sant Pere de Reixac)
- Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)
- Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)
- Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet)
- Marquez de Móia (ara Can Moià)
- Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)
- Torre dels Frares (masia encara existent)
- Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares)
- Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)
- Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares)
- Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)
- Franch (masia encara existent)
- Tiraina (ara Can Filaina)
- Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Cabreta (ara potser Can Ballester)
- Carbonell (ara Can Masoliver)
- Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana)
- Riera (ara Can Riera)
- Rey (ara Cal Rey)
- Roca (ara Can Roca)
- Ribas (ara potser Can Rata)
- Olaguer (ara Ca l'Oleguer)
- Pelat (ara Can Pelat)
- Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)
- Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)
- Dicho Geperut (ara Can Geperut)
- Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)
- Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)
- Vestigios de Galtego (restes desaparegudes)
- San Onofre (ermita ben conservada)
- San Clemente (ermita ben conservada)
- Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)
- Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.
Topònims
- Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).
- Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)
- Vall Tradós (ara Vall-llosera)
- Vall Gensana (ara Vallençana)
- Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)
- Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
- Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).
Camins
- [Camino] de Martorellas
- [Camino] de ir a Montalegre
- Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
- Camino (sota el Puig Castellar)
- Senda (surt del Coll de Lliçà)
Altres
- Lugar de un fita caida
- Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
- Punto de la mina
- Casita antiguamente de mina
- Casiya nueva
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.
Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com
Enviat per:
XC
el
17:35
|
1 comentaris
Etiquetes:
Can Albinyana,
Can Donadeu,
Can Filaina,
Can Toi,
Mapes,
Reixac,
Segle XVIII (Anys 80),
Torre dels Frares
divendres, 8 de novembre del 2013
La mal coneguda estació de Montcada-Ripollet, estació de Mas Rampinyo, sempre ha tingut una bonica estampa. La següent fotografia, segurament dels anys 70 del segle XX, ens mostra la seva fisonomia, des de una altra perspectiva.
Pel que es pot observar a la imatge, els banys escara estàven allotjats a les afores i pel model de tren, ja electrificat, bé podria tractar-se dels anys 70, no obstant, si considereu oportú comentar-ho, podeu fer-ho des de l'apartat de comentaris de l'article. Gràcies.
Font: Desconegut.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Estació de Mas Rampinyo,
Ferrocarril,
Mas Rampinyo,
Segle XX (Anys 70)
divendres, 1 de novembre del 2013
De tràgics accidents, el nostre poble no queda lliure. Un d'aquests accidents va passar el 7 de Març de l'any 1983, on a les 10:16 del matí hi va haver un xoc frontal entre dos trens a Mas Rampinyo.
Els dos combois, un de passatges, procedent de Puigcerdà, i l'altre de mercaderies, que venia de l'estació de Can Sant Joan i estava aturat davant un semàfor en vermell, van quedar encastats a la corva on hi ha el pas soterrat de la via, a l'alçada de Mas Rampinyo, a prop de La Unió i davant de l'Aismalibar vella (llavors tenia 4 anys i mig però tinc el record de veure els treballs posteriors amb els trens i el fet de pensar que alguna cosa molt greu havia passat).
Les informacions oficials van associar els fets a que la sortida del tren de mercaderies, des de l'estació de Can Sant Joan, no va ser anunciada a la següent estació, la de Mas Rampinyo, i segons es va informar, el tren de passatgers venia de Granollers sense intenció d'aturar-se a Mas Rampinyo, i per tant a gran velocitat.
El tren de mercaderies però va aturar-se a la corva descrita davant un semàfor vermell pels voltants de les 10:00 AM, en un tram de via única i amb un feix de boira, que encara existeix avui dia, i va començar a fer servir el xiulet durant una bona estona per tal de demanar entrada a l'estació de Mas-Rampinyo, però que no es va acomplir.
Quinze minuts més tard, el tren de passatgers, que va passar per la estació de Mas Rampinyo sense aturar-se per ser un comboi semidirecte, va esdevenir sobre el de mercaderies a gran velocitat en aquell mateix indret, on instants abans del xoc, el maquinista del de mercaderies i el seu ajudant van saltar del tren en veure el que els hi venia a sobre.
L'accident va produir-se pels voltants del les 10:16 AM i els primers en auxiliar als ferits van ser vilatans de Mas Rampinyo, que hi eren per les rodalies de l'accident (alguns dels quals van portar ferits amb els seus vehicles particulars als hospitals), i també treballadors de Aismalibar que van sortir en escoltar el xoc de trens. Més tard, Protecció Civil, Policía, Bombers, Creu Roja i Guàrdia Civil també van ajudar en les tasques d'auxili dels ferits i a l'evaquació d'aquests cap als hospitals.
Malauradament hi van haver dos morts (el maquinista i el interventor del tren de passatgers) i desenes de ferits (uns cinquanta, de seixanta passatgers que portava el tren aproximadament), aquests darrers traslladats als hospitals de la Vall d'Hebron de Barcelona i a la clínica Santa Fe de Sabadell. La gran majoria dels passatgers eren estudiants universitaris, procedents de Ripoll, Vic i Granollers, que tornaven a classe després d'un cap de setmana a casa.
Més tard, es va personar a l'indret del xoc, el gobernador civil de Barcelona, en Ferrán Cardenal, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, caps de policia, president de la Diputació de Barcelona, i RENFE va circular una petita nota sobre l'accident on s'informava del següent:
"La unidad (número treinta u dos mil quinientos ochenta y dos, se refiere al tren-tranvía), procedía de Puigcerdà, y se dirigía a Barcelona. El mercancías se encontraba detenido a la entrada de la estación de Moncada-Ripollet."
L'alcalde de Montcada va expressar-se sobre els fets, als mitjans de comunicació que es van acostar a informar sobre l'accident, i va queixar-se de la situació precària d'algunes instal·lacions ferroviàries al poble.
A darrera hora de la nit, la Inspecció General de Renfe, després de les seves investigacions va manifestar que l'accident podia haver estat motivat per una expedició incorrecta del tren de mercaderies, des de l'estació de Can Sant Joan, provocada per un error humà.
A l'endemà de l'accident, els diaris oferien la informació del fet. La Vanguardia va publicar en portada una imatge dels trens encastats informant a més del següent:
Dos muertos y 50 heridos.
El tren de Puigcerdá choca en Montcada i Reixac.
Dos muertos y cincuenta heridos, de los que tan sólo seis han quedado hospitalizados, es el balance de un choque frontal entre un tren de mercancías y una unidad eléctrica de viajeros, ocurrido a las diez y cuarto de la mañana de ayer en un tramo de vía única en Montcada i Reixac.
El accidente se registró cuando el mercancías se encontraba detenido ante una señal esperando entrar en la estación de Montcada-Ripollet y la unidad eléctrica se precipitó sobre él a la salida de una curva. Los fallecidos son el maquinista y el revidor del tren-tranvía, mientras el maquinista y el ayudante del mercancías consiguieron saltar al ver acercase la otra unidad.
El lugar del choque, en la línea Montcada-Puigcerdà, resulta particularmente peligroso al ser de vía única. Respecto a las causas del siniestro, la Inspección General de Renfe comunicó ayer a última hora que en principio parecía debidas a una expedición indebida del mercancías. En este mismo sentido, el jefe de la Quinta Zona de Renfe manifestó que es muy probable que haya habido un fallo humano.
A les planes interiors del diari, a la secció de successos, plana 25 s'informava dels detalls de l'accident:
Dos muertos y 50 heridos al chocar de frente dos tremes en Montcada i ReixacEl dia 8, El País informava:
Un tranvía embistió a un mercancías que estaba parado en una señal.
Dos muertos y 52 heridos, de los que tan sólo doce han quedado ingresados en los centros sanitarios a los que fueron conducidos, es el balance de un choque frontal entre un tren de mercancías y una unidad eléctrica de viajeros en un tramo de vía única. El accidente se registró a las diez y dieciséis minutos de la mañana de ayer en el punto 11,9 de la línea Barcelona-Puigcerdà, término municipal de Montcada i Reixac.
Las cíctimas mortales son: Juan Solà Mico, maquinista de la unidad eléctrica y Juan Miquel Juvenia Hernández, interventor de la misma. El conductor y el ayudante del mercancías, al darse cuenta de la presencia del tren tranvía, saltaron de la cabina salvando así sus vidas.
El tren tranvía 32.586 procedía de la estación Montcada-Ripollet, el bien no había parado en esta estación pues se trataba de un semidirecto y se dirigía a Barcelona-plaza de Cataluña. En él viajaban unos sesenta pasajeros ,estudiantes universitarios en su mayor parte que procedían de Ripoll, Vich y Granollers y regresaban a Barcelona al comenzar la semana lectiva. El tren de mercancías se hallaba parado en una señal de alto, según manifestaron los vecinos, y durante al menos quince minutos, estuvo haciendo sonal el silbato pidiendo entreada en la estación de Montcada-Ripollet.
Fue un empleado de la empresa Aismalibar, cuyas instalaciones se encuentran justo delante del lugar del accidente, quien dio el primer aviso a los bomberos y Guardia Civil. "Yo estaba viendo por la ventana el tren de mercancías que estaba parado. Como es vía única tendría la señal de alto. Entonces llegó el tren tranvía que venía de Granollers y que corría a bastante velocidad, ya que no debió ver los semáforos o éstos no funcionaban bien. Oímos el estruendo del choque e inmediatamente corrimos hacia la ventana. Vimos cómo el tren de pasajeros se empotraba en la máquina del mercancías y la hacía retroceder al menos siete u ocho metros. Aún se movían los vagones cuando nosotros vimos el accidente." Otro testigo decía: "Cuando salí de la carpintería para ir a almorzar el mercancías estaba estacionado ante una señal ferroviaria de detención. Cuando volví el tren seguía parado. Entré en la carpintería y escasos minutos después oí un gran estruendo".
El choque entre el mercancías y la unidad eléctrica de viajeros sacó a todos los vecinos de sus ocupaciones. Las primeras evacuaciones de heridos se realizaron en coches privados según nos manifestó una vecina que llegó escasos minutos después al lugar del siniestro. "Estaba en casa envolviendo un pastel y oí una gran explosión. Le dije a mi marido, es la fábrica que ha estallado, pues eso ocurrió hace 15 años, al salir vimos de lo que se trataba y empezamos a ayudar a los pasajeros a descender del tren y saltar el muro que enmarca la vía."
En las varias manifestaciones que obtuvimos de los vecinos hay que recalcar que en el lugar del accidente casi siempre se detienen los trenes y una vez allí piden paso a la estación de Montcada-Ripollet situada a unos ochocientos metros. "El mercancías llevaba algún tiempo parado y no cesaba de hacer sonar el silbato pidiendo que se autorizara la entrada en la estación". Lamentablemente, eso no sirvió de gran cosa.
Sobre las siete de la tarde de ayer una nota oficial de Renfe informaba que la Inspección General de la misma, después de las primeras investigaciones, piensa, en un principio, que la expedición indebida del mercancías pudo ser la causa desencadenante del accidente. En este orden de cosas el jefe de la Quinta Zona de Renge, José Luís Villa, manifestó que al parecer se había producido un fallo humano. No obstante -añadió- todavía es pronto para dilucidar responsabilidades, sobre las que se está investigando.
Por su parte, el alcande de Montcada i Reixac manifestó su preocupación por el problema que supone para la ciudad el estar rodeada por vías de comunicación - caretera nacional y autopista - y el paso de la línea de ferrocarril prácticamente por el eje de la población. Señaló también, que las instalaciones ferroviarias, a su entender, estaban obsoletas y que no tenía demasiado sentido que en un tramo de vía única se hubiera instalado una señal de detención, y más teniendo en cuenta que a menos de un kilómetro de distancia hay una estación (Montcada Bifurfación) en la que existe doble vía.
Al lugar del accidente acudieron el alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, el presidente de la Diputación, Dalmau, gobernador civil de Barcelona, Ferran Cardenal; Jefe superior de policía Agustín Linares, Jefe de la Policía Nacional, coronel Travé.
En la Ciudad Sanitaria de La Vall d'Hebron se atendieron 31 urgencias de las cuales 23 pudieron ser trasladadas a sus domicilios particulares debido a que sufrían heridas, contusiones o fracturas de pronóstico leve o reservado. En el momento actual permanecen ingresados 8 enfermos en fase de observación, 5 de ellos presentan traumatismos y en algunos casos conmoción cerebral con un pronóstico que varía entre reservado y menos grave, los otros tres presentan pronóstico grave, dos sufren lesiones medulares y el otro fractura craneal.
Dos muertos y 65 heridos en Montcada i Reixac al embestir un tren-tranvía a un mercancías
El accidente se debió a un fallo humano, al darse salida equivocada a un convoy en la estación Montcada-Bifurcación
Dos muertos y 65 heridos, tres de ellos graves, es el balance de accidente ferroviario ocurrido ayer, a las 10.16 horas en la línea Barcelona-Puigcerdà, entre las estaciones de Montcada-Ripollet y Montcada-Bifurcación. Un tren tranvía procedente de Puigcerdà embistió totalmente a un tren de mercancías que llevaba más de quince minutos estacionado en el lugar del accidente bajo la señal eléctrica de control situada a la salida de una curva, en un tramo de vía única y con mucha niebla.
Las causas del accidente, según la versión oficial de Renfe, "en principio parecen debidas a una expedición indebida del tren de mercancías" desde la estación de Montcada-Bifurcación.El conductor del tren mercancías y su ayudante, así corno los responsables de la estación de Montcada-Bifurcación, prestaron declaración en la Comisaría de Policía de Montcada. Ninguno de ellos quedó detenido.
Poco después de las diez de la mañana los vecinos de Montcada oyeron un estruendo brusco. Poco antes habían visto estacionado el tren de mercancías sobre el paso inferior de peatones que comunica con la avenida de Cataluña, hecho que juzgaron poco frecuente. Después todos empezaron a movilizarse para recoger a los heridos que iban saltando del tren y en sus coches particulares los fueron trasladando al ambulatorio de Montcada, a la clínica Santa Fe de Sabadell y a la residencia de Valle Hebrón, aunque los primeros heridos que descendieron de los vagones fueron atendidos en la enfermería de la empresa Aismalibar, situada frente al lugar del accidente.
Uno de los heridos comentó: "¿Sólo nos hemos dado cuenta de que el tren frenaba bruscamente y de repente nos encontramos por los suelos, amontonados y en un mar de sangre". Otro herido elogió el comportamiento de los vecinos de Montcada, "que inmediatamente en sus, propios vehículos nos trasladaron a los centros hospitalarios y también hay que agradecer los servicios de la Cruz Roja, bomberos de la Generalitat, fuerzas de la Guardia Civil y Policía Nacional, y el servicio de Protección Civil, que en todos casos ha sido ejemplar".
Chocó una ambulancia
A los heridos del accidente ferroviario hay que sumar dos más, leves, ya que una ambulancia de la Cruz Roja al trasladar a los heridos colisionó con un vehículo particular que no le cedió el paso. Los ocupantes de la ambulancia fueron trasladados en otro vehículo a un centro sanitario sin que sus heridas revistieran importancia.
El conductor y el interventor del tranvía, Jesús Sola Vico, de 51 años, y Juan Miguel Juverías Hernández, de veinticuatro, no tuvieron la suerte de sus colegas del tren de mercancías que se dieron cuenta de la llegada del otro tren y tuvieron tiempo de saltar de la cabina de la máquina salvando la vida. Los dos primeros fallecieron aplastados.
La máquina del tranvía se encaramó sobre el mercancías y quedó alzada a más de un metro de la vía perdiendo las dos ruedas delanteras. La fuerza de la embestida hizo retroceder al mercancías, que estaba parado, unos veinte metros.
Un testigo presencial comentaba que la mayoría de los pasajeros bajaba con heridas en la cabeza y sangrando con abundacia y otros, que hubo que rescatar, parecían tener las piernas y brazos rotos. Al prindipio dificultó un poco el rescate la densa niebla que impedía la visibilidad.
El alcalde de Montcada estaba apenado y enfurecido por la catástrofe y manifestó a este diario: "Hace muchos años que Montcada es víctima de las vías de comunicación y hay que tomar una decisión urgente. Renfe nos ha dicho que ha previsto eliminar el tramo de vía única pero que no lo puede hacer porque no hay presupuesto. A ver si ahora, con el accidente, se acelera esto y aunque sea poniendo otra vía más, ya no viene de una, que lo solucionen. Sin embargo la solución sería trasladar el ferrocarril fuera de la población".
Se esperaba, que el servicio ferroviario, fuera reemprendido en la noche de ayer.
Per altra part, al mateix diari El País a l'edició del 9 de Març informava:
Renfe responsabiliza del accidente de Montcada a un empleado
Enric González Montcada i Reixac 9 MAR 1983
El fallo humano que provocó el accidente ferroviario de Montcada i Reixac en el que perdieron la vida dos personas y resultaron heridas o contusionadas otras 65, consistió, según fuentes de Renfe, en que el factor de circulación de la estación de Montcada-Bifurcación no comunicó al de la estación siguiente, Montcada-Ripollet, que el tren de mercancías había sido expedicionado. Por ello, el responsable de esta última dio vía libre al tren tranvía procedente de Puigcerdà y cerró el paso al tren de mercancías que quedó parado en el lugar del accidente. CC OO hizo pública ayer una nota en la que afirma que la señal de entrada de la estación de Montcada carecía de teléfono.Según la información facilitada por las mismas fuentes, no ha habido ningún procesamiento, y se está pendiente de que el juzgado se pronuncie en función de las declaraciones que los responsables de las estaciones y los maquinistas del tren de mercancías realizaron en la Comisaría de Policía de Montcada. La Inspección General de Renfe está investigando el suceso y se espera que en un plazo breve se pronuncie sobre las presuntas responsabilidades- en que hubieran incurrido los funcionarios respecto a las normas de régimen interior de la empresa.
La evolución de los heridos es, en general, satisfactoria. Ayer permanecían internadas doce personas, entre la residencia sanitaria de Valle Hebrón de Barcelona y la clínica Santa Fe de Sabadell. De éstas, tan sólo una mujer, María Planas Sala, se halla en estado grave observándosele dificultades en la recuperación de los movimientos de sus extremidades superiores e inferiores.
La posibilidad de que se instale la doble vía en Montcada, que habría evitado el accidente, es por el momento sólo una idea. Fuentes fidedignas han manifestado a este periódico que en el Plan General de Ferrocarriles elaborado por el Gobierno en 1981, y que tiene una vigencia de diez años, figura que el recorrido de la línea Barcelona-Puigcerdà, entre las estaciones de Monteada-Bifurcación y la de Vic cuente con doble vía. Pero no se ha realizado ni el proyecto y no se ha asignado partida presupuestaria ya que hay tramos muy difíciles a efectos de expropiación de terrenos, y otros en que es prácticamente imposible instalarla.
Al diari ABC també es va comentar un article, el dimarts 8 de Març, a la plana 66, en concret a l'apartat de successos:
Dos muertos y cincuenta heridos en choque de trenes en Barcelona
Un convoy de pasajeros abordó a un mercancías
Barcelona. Alarcón.
Dos muertos y cerca de medio centenar de heridos, cuatro de ellos de carácter grave, fue el balance del choque de trenes ocurido en la mañana de ayer en la localidad barcelonesa de Moncada y Reixach, al chocar un tren-tranvía repleto de pasajeros con un mercancías que se hallaba detenido ante un semáfoto en rojo.
El accidente se produjo sobre las diez quince de la maána entre las estaciones de Moncada bifurcación y Moncada-Ripollés. Ante todo hay que aclarar que quien no conozca esta zona cercana a Barcelona, que la población de Moncada es el más importante nudo de comunicación del conocido popularmente como "ocho ferroviario catalán". Allí confluyen y se bifurcan las líneas, que saliendo de Barcelona o procedentes del Sur, enlazan con Francia por Puigcerdà o se dirigen hacia el interior de Cataluña. El tren-tranvía había realizado su última parada en Granollers y no estaba previsto que se detuviera en Moncada, por lo que iba a gran velocidad.
El accidente se produjo frente a las instalaciones de la empresa textil Aismalibar, algunos de cuyos trabajadores fueron testigos presenciales del choque y los primeros que fueron a prestar auxilio a las víctimas. Por ello sabemos más detalles sobre las circunstancias del hecho, ya que en escueta nota que hizo pública RENFE dice simplemente:
"La unidad (número treinta u dos mil quinientos ochenta y dos, se refiere al tren-tranvía), procedía de Puigcerdà, y se dirigía a Barcelona. El mercancías se encontraba detenido a la entrada de la estación de Moncada-Ripollet."
Según los referidos testigos, el mercancías estaba detenido ante una señal en rojo en un tramo de vía única que además hace una curva. De repente apareció el tren de pasajeros a gran velocidad, ya que se trataba de un semidirecto, y chocó violentamente con la formación que estaba parada. Ambos trenes quedaron empotrados, y según la descripción de un pasajero, la máquina del tren mercancías parecía la del semidirecto. En el accidente resultaron muertos Juan Solá Mico, de cincuenta y dos años, y Miguel Juvenia Hernández, de veintinueve, maquinista e interventor, respectivamente. El mercancías llevaba detenido quince minutos.
Los heridos
Los heridos, según las últimas cifras conocidas, se elevan a unos cuarenta y cinco, la mayoría de los cuales sufrieron únicamente contusiones debidas a la violencia del choque. El tren procedente de Puigcerdà llevaba a gran cantidad de estudiantes, de dicha localidad, así como de Vich y Granollers, que regresaban el fin de semana para incorporarse a las clases en la Universidad de Barcelona.
La inmediata movilización de todas las Fuezas disponibles, Policía, Guardia Civil, Cruz Roja, Bomberos y voluntarios, así como el personal de RENFE, permitió la rápida evacuación de los heridos, que pronto desbordaron el servicio de urgencia de la Clínica de Santa Fe, de Sabadell, que era el centro más cercano. Allí quedaron ingresadas dos personas, aunque parece que ningua de ellas se mucha gravedad. Alrededor de una treintena de contusionados fueron asistidos en la Residencia de Valle Hebrón, en Barcelona, dos de los cuales, parece ser que se hallan también en estado grave. Al lugar del suceso se personó el gobernador civil de Barcelona, Cerrán Cardenal.
Sobre las causas del siniestro, de las que nada oficial se sabe, las primeras especulaciones apuntal al fallo humano, aunque en todo caso no se puede descartar un factor, que es la densa niebla que por aquellas horas subro todos los días la zona. De todas formas, el hecho de que el conductor del mercancías sí viera venir al otro tren y saltara inmediatamente a tierra salvando así la vida, parece demostrar que la niebla no era tan densa. Además se ha señalado que este punto, situado en pleno casco urbano, es extraordinariamente peligroso.
Quien sí dio su versión de los hechos, o al menos la opinión que el accidente merecía, fue el alcalde de Moncada, quien bastante exaltado señaló que las instalaciones de RENFE en la ciudad están anticuadas, añadiendo que no tiene sentido que un tramo de vía única y además en curva se sitúe un semáfoto, sobre todo si se tiene en cuenta que a menos de un kilómetro hay otra estación, la de Moncada-bifurcación, en la que la línea queda desdoblada.
A última hora de la noche, la Inspección General de Renfe, trasladada al lugar de los hechos, indicó que la causa del accidente podría ser una expedición indebida del tren de mercancías. La vía quedará libre en las primeras horas de hoy. Ayer el servicio ferroviario hasta Vic, Ripoll y Puigcerdà se realizaba sin interrupción vía Granollers, atendiéndose las estaciones restantes mediante un servicio de autobuses.
Fonts: La Vanguardia, El País, ABC.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
4
comentaris
Etiquetes:
Estació de Mas Rampinyo,
Ferrocarril,
Mas Rampinyo,
Segle XX (Anys 80)
divendres, 25 d’octubre del 2013
Avui us presentem una nova imatge dela col·lecció digital de postals de Lucien Roisin. Es tracta d'una segona imatge Nº5 de Montcada, en concret del carrer major.
Podeu accedir a la secció de postals de Roisin des del menú esquerre, clicant a "Postals Lucien Roisin" o bé clicant directament aquí.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Postals ROISIN,
Segle XX (Anys 20)
divendres, 18 d’octubre del 2013
El dijous 18 d'agost del 1887, a La Vanguadia es publicava, a l'apartat de successos, un petit fet ocorregut al nostre poble que no deixa de ser curiós.
El fet és que un gos amb ràbia (o potser amb molta gana) va mossegar a altres gossos i a una nena, provocant l'espant a tot el poble. L'animal va ser abatut pel de l'estanc:
—En el pintoresco pueblo de Moncada se presentó ayer mañana un perro rabioso, procedente, según parece, de un caserío ó población inmediata. Cundió en seguida la alarma en el pueblo, y los vecinos y los forasteros que allí veranean cerraron las puertas de sus casas á fin de librarse del perro. A. pesar de ello mordió el animal hidrófobo á una niña y á varios perros, entre ellos uno magnífico da caza que acababa de adquirir un conocido fabricante de esta ciudad.
Desde algunas casas se hicieron disparos para matar al perro, consiguiendo al fin dejarlo muerto de un certero tiro el estanquero de Moncada, que es un hábil tirador. El dueño del perro de caza mordido resolvió ayer mismo que se le diera muerte y, según creemos, el alcalde ha dictado algunas disposiciones respecto de los demás perros mordidos, á fin de evitar desgracias en lo sucesivo.
Fons: La Vanguadia.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XIX (Anys 80)
divendres, 11 d’octubre del 2013
A finals del segle XIX, Montcada ja era prou coneguda pels seus estiuejants benestants, molts d'ells de la ciutat de Barcelona, que volíen passar uns dies d'estiu a Montcada, participant inclús en el muntatge i col·laboració de la Festa Major, que per aquells anys es cel·lebrava al setembre.
El cap de setmana del 18 i 19 de Setembre de l'any 1886 Montcada va cel·labrar la seva Festa Major, i atenció amb la festa que van organitzar llavors! El següent és el programa de festes d'aquell cap de setmana, publicat a La Vanguardia el dijous d'aquella mateixa setmana.
Com ja és de saber, els vilatans podíen gaudir d'una la gran festa, pagada pels "forasters" que passaven els dies d'estiu al poble.
La Festa Major de Montcada era de al repercussió que inclús es noliejaven alguns trens especials per tal d'arribar al poble. Per exemple el 3 de Setembre del 1887 també s'anunciaven alguns tres especials:
A la Festa del 1886, hi ha haver repic de campanes i esclat de petits morters de pòlvora, l'Orqueta Straus amb marxa d'antorxes per la tarda-nit i atenció, van muntar la simulació d'un volcà a dalt del Turó!
Hi va haver comedia al cafè-teatre Colon, ball públic a la fonda d'espanya. il·luminació en general durant els dos dies als carrers i places principals, gegants, capgrossos i balls catalans, cercavila amb la Orquesta Munnés, missa, castell de focs d'artifici al riu Ripoll, més balls, jocs i premis... Una mica de tot, vaja.
—He aquí el programa de los festejos cívico religiosos que en honor á la Virgen de Moncada, se celebrarán, en dicha villa los días 18 y 19 de setiembre, costeados por la mayor parte de los forasteros que veranean en dicha población.
Día 18.—A las siete de la tarde, hora en que han llegado todos los trenes de las tres líneas forreas que afluyen á la villa de Moncada, un repique general de campanas y una gran salva de morteretes [1] anunciará al vecindario el comienzo dé las fiestas.
Inmediatamente se organizará la comitiva que con la acreditada orquesta llamada de Straus ejecutará la gran marcha de las Antorchas, recorriendo las principales calles de la villa.
A les ocho en punto, se verificará el grandioso espectáculo de simular un volcán cuyo cráter apareceré en la cúspide de la montaña llamada el Turó, en medio de las ruinas del histórico castillo de los condes de Moncada.
A las nueve comenzará en el nuevo teatro Colón, la velada lírico-dramática, organizada y ejecutada por varios jóvenes de la colonia veraniega, tomando parte algunas señoritas de la misma, y en la que se leerá un poema titulado «A Moncada» compuesto exprofeso por uno de ellos para este día.
A las diez, gran baile público en la sala de la fonda de España, ejecutando el programa del mismo la orquesta Straus.
Durante las veladas del 18 y 19, habrá iluminación general en las calles y jardines, debida á la iniciativa particular.
Día 19.—A las siete de la mañana tendrá lugar una gran diana y la salida da los gigantes, enanos y otras danzas del país, recorriendo las calles de la población.
A las nueve, la popular pasa-calle por la tan renombrada orquesta los Munnés de Molíns de Rey.
A las diez, solemne función religiosa dedicada á la Virgen de Moncada, hallándose la iglesia profusamente iluminada y adornada, ejecutando, la citada orquesta dels Munnés, la gran misa de Eslava y ocupando la cátedra del Espiritu Santo, el eminente orador sagrado doctor don Ildefonso Gatell.
A las doce y en el gran entoldado rústico de la Plaza se verificará el típico y tradicional baile "dels Rams". Al efecto se subastarán ocho preciosos ramilletes de flores artificiales, tocando excogidos bailables la mencionada copla dels Munnés.
A las cuatro de la tarde tendrán lugar en las principales calles de la población juegos de sortija, cucaña, corridas y otros, adjudicándose varios premios en metálico, y terminando con la elevación de grandes globos aerostáticos.
A las nueve y bajo la dirección del entendido señor Serra (alias) El Trueno, se disparará en el Ripoll, un grandioso castillo de fuegos artificiales, compuesto de las piezas más fantásticas y adelantadas en el arte pirotécnico.
A las diez gran baile público en la sala del café del Centro, ejecutando el programa del mismo la orquesta Straus.
A las diez y media dará principio en la elegante platea del teatro Colón, el baile de sociedad con que la colonia veraniega obsequiará á la numerosa concurrencia que acuda á Moncada, tocando excogidas piezas la acreditada orquesta dels Mannés y finalizando con él las fiestas de 1886.
Fa 127 anys de tot això però el poble de Montcada ja va tenir una de les Festes Majors més importants de la comarca. Es curiós veure com s'ho muntaven els nostres avantpassats, potser una mica espectadors de tot el que passava al poble, gràcies a l'esforç de les famílies que venien de vacances al poble.
Val a dir també que el mes de juliol d'aquell any 1886 en Josep Vilaseca Galimany, va inaugurar el Café-Teatre Colón (actualment l'ABI) en un gran desplegament d'actes de primera categoria.
Això ens fa suposar que els estiuejants de Montcada no van voler quedar-se en segon terme i van preparar una d'aquelles festes majors per a recordar.
Tampoc seria d'estranyar que en Josep Vilaseva fos el que va intercedir en muntar els trens especials des de Barcelona per tal d'assistir a la festa major
Aquest programa de festes deixa algunes qüestions de interès:
- Hi havia gegants i capgrossos a Montcada, o van venir de fora per la Festa Major?
- Com va ser aquell espectacle de llum i foc dalt del Turó, simulant un volcà?
- Mig tocant el final de l'estiu, fent foc a dalt del Turó? Un xic perillós si més no...
- Com van ser els focs artificials al riu Ripoll?
- De ben segur que no tan espectaculars com els d'avui dia, però què van pensar els vilatans/es del poble en veure-ho?
- Quines sensacions van tenir?
Van ser els nostres avis, besavis i rebesavis els que ho van veure.
[1] Un "morterete" era una petita peça que simulava el tro d'un canó d'artilleria.
Font: La Vanguardia. Dijous 16 Setembre de 1886, página 5
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Festa Major,
Segle XIX (Anys 80),
Turó de Montcada
dilluns, 7 d’octubre del 2013
La següent imatge va ser realitzada el 13 de Març del 1969 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)".
La imatge és de gran interès en tant en quant podem observar la construcció de diferents elements que coneixem perfectament.
Podem veure la fàbrica de Aismalibar i la construcció de l'edifici d'oficines d'aquesta empresa. També podem observar que la carretera nacional N-152 (avui C-17) ja passava per la variant exterior de Mas Rampinyo i la plaça espanya ja tenia l'aspecte d'una rotonda trencada.
L'avinguda Païssos Catalans o carrer lleida són també visibles, així com l'autopista i La Salle. El nucli urbà de Montcada centre queda ubicat a la part superior dreta.
Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Aismalibar,
Autopistes,
Ferrocarril,
Segle XX (Anys 60)
dissabte, 5 d’octubre del 2013
L'any passat us vàrem oferir per primer cop una recepta de cuina al nostre bloc (la boníssima Melmelada de Cireres d'Arboç) i ha estat un dels articles força consultats a la tardor de l'any passat com en la d'aquest any.
Aprofitant que vivim en una terra on, encara que no ho sembli, hi ha bolets, aquest any us oferim una nova recepta, que hem anomenat "Remenat Vallensana". Es tracta d'una recepta personal i que esperem que us agradi.
Els ingredients són els següents:
- 500 grs de bolets (300 grs de pollancres/bolets de xop, 100 grs de rovellons i 100 grs de trompetes de la mort, rossinyols o camagrocs).
- Un manat d'alls tendres.
- Un manat d'espàrrecs verds.
- 250 grs de maduixes/maduixots.
- 10 ous, a ser possible de pagès.
- Oli d'oliva.
- Sal i pebre al gust.
Començarem amb els espàrrecs, que netejarem i els farem bullir a la paella, amb aigua i sal, durant 4 minuts, tot vigilant que no quedin durs.
Netajarem, pelarem i tallarem els alls tendres en trossets d'1,5 cm aprox.
Netejarem els bolets i els tallarem. Farem la mateixa operació amb les maduixes o maduixots.
Tallarem els espàrrecs en trossets de dimensions similars als dels alls. Reservem aquests ingredients per a més tard.
Abocarem un rajolí d'oli a la paella i començarem a fregir els alls tendres a foc lent i quan comencin a enrossir afegirem els bolets. Ho deixarem fer fins que aquests perdin l'aigua.
Abocarem els espàrrecs i els deixarem fer una mica amb tot el conjunt. Afegirem sal i pebre al gust.
Aboquem també les maduixes tot remenant els ingredients de la paella (reservem 6 troços de maduixa per a la decoració final). Abaixem el foc al mínim.
Val a dir que Montcada era terra de maduixes i la seva qualitat era reconeguda a tot Catalunya. Per exemple al 1902, el diari "La Esquella de la Torratxa", oferia una plana amb els productes més típics catalans i és ben cert que les maduixes de Montcada hi eren presents.
Obrim els ous al recipient, incorporem un feix de sal i sense batre els afegim a la paella amb la resta de ingredients. Donem més calor a la paella.
Remenem poc a poc, intentant que a la mescla del remenat es vegi el color de la clara i el del rovell, però fent que l'ou quedi ben cuallat.
Si tenim un motllo rodó el posem al mig del plat, l'omplim amb el remenat i retirem el motllo, amb l'objectiu de que quedi amb forma cilíndrica.
Incorporem un bri de julivert a la part superior i un trosset de maduixa. Podem incorporar un parell de torrades al mateix plat (o llesques de pa fregides si ens agrada més) per tal d'acompanyar el remenat.
Esperem que us agradi.
Si voleu comentar com us ha quedat el plat, podeu fer-ho a l'apartat de comentaris d'aquest article.
Salut.
Enviat per:
XC
el
17:07
|
0
comentaris
Etiquetes:
Receptes,
Segle XXI (Anys 10)
divendres, 4 d’octubre del 2013
El 25 de Novembre de 1911 es va inaugurar el pont que hi va haver sobre el riu Besòs i que comunicava amb la Carretera de la Roca. La següent postal recorda l'esdeveniment:
El pont, o millor dit, la passarel·la, va donar un gran impuls a la zona de la barriada de Reixac i de la Vallensana, sobretot en els dies d'hivern on, passar el riu era una tasca gairebé impossible.
Només com a referència històrica per a futurs treballs, he trobat l'acceptació de la Diputació Provincial, publicada a La Vanguardia, el 26 de Febrer dl 1927, del treball d'ampliació de la unió de la passarel·la del riu Besòs amb la Carretera de la Roca per tal de poder girar correctament amb els vehicles:
La comisión provincial permanente, en la última sesión celebrada, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:
(...)
Acceder la demanda formulada por el Ayuntamiento, de Moncada-Rexach sobre el ensanche del empalme del camino de San Adrián a La Roca con la pasarela construida por el Ayuntamiento sobre el Besos, a fin de facilitar el viraje de los vehículos.
(...)
Font: La Vanguardia, Postals de l'època.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
0
comentaris
Etiquetes:
Rius i riuades,
Segle XX (Anys 20)
dimarts, 1 d’octubre del 2013
L'Ajuntament instal·larà una trentena de plafons informatius sobre elements patrimonials.
Podeu llegir l'article a "La Veu", clicant el següent enllaç.
Enviat per:
XC
el
19:22
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XXI (Anys 10)
Missatges més recents Missatges més antics Inici










