Aquesta tarda, i un any més, hem pogut gaudir d'una una cita amb la cultura.

Novament, la Fundació Cultural Montcada ens ofereix el resultat d'un projecte de investigació intens, fruit de la recerca, del rigor i del bon treball que els nostres amics i companys Ricard Ramos i Josep Bacardi, han dut a terme durant els cinc darrers anys.


La presentació ha constat d'una petita introducció que ha donat pas al visionat de dos videos relacionats amb la guerra civil, de l'exili i un petit nombre de testimonis vius del poble, aquest darrer de la mà de Montcada Comunicació.

El llibre, que es podrà adquirir al preu de 15€ a la Fundació Cultural i també a l'aparador de Sant Jordi de la Fundació, ofereix una visió, segons els seus autors, objectiva de tot el que va passar al poble de Montcada i Reixac. I és que el llibre parla de la guerra civil al nostre poble, del patiment de les persones, de la barbàrie, de l'exili, de les pèrdues humanes i socials.


Ha arribat el moment de donar a conèixer una mica més sobre aquest episodi, un trist episodi, esgotat gairebé del record dels que encara viuen i que la memòria històrica intenta rescatar de les flames de l'oblit.

Tal i com ens ho han fet saber els autors, que el llibre serveixi per a que no torni a passar. Mai més.

La tarda ha finalitzat amb la presentació del nº 28 de la revista Quaderns, amb un dossier especial sobre el 1714 i la festa social fruit de l'esdeveniment.

Començarem a llegir el llibre dels nostres amics, tot esperant, i de ben segur que ho trobarem, endinsar-nos en la història local de la nostra vila, el seu caràcter que d'una manera o una altra l'ha transformat en la Montcada i Reixac d'avui dia.

Bones, avui us oferim una nova imatge, en aquest cas de l'antic pont sobre el Besòs, realitzada per la Papereria Trimer, que si no vaig errat va estar situada al carrer Major. Algú la recorda?

És dia 1 i per tant és moment de oferir-vos la postal del mes d'Abril. En aquesta ocasió, en plenitud primaveral, Inma Fernández en ofereix una bonica vista des de La Vallensana.

Hom planteja que tenim davant nostre dos de les muntanyes més representatives del territori que ara forma Catalunya: Montserrat i el nostre Turó, ara descarnat del seu vigor original. Íbers, romans, gots o àrabs van fer-lo seu abans, i grans batalles van succeir als seus peus amb el pas dels segles.

Perilloses coves, fonts d'aigua, un poblat?, un castell, refugis, una ermita, una torre de comunicació, valuosos i estranys minerals, històries i llegendes l'han coronat durant molt de temps. Esmicolat en petits bocins ara es manté dispers en forma de murs de formigó en molts llocs.

Mossèn Jacint Verdaguer ja ens ho recordava al seu poema "Al castell de Montcada", on un vers d'aquest ens deia:


Us recomanem escoltar la cançó dels Sangtraït, anomenada "El Bosc de Formigó".



Per a saber més: Minerals trobats al turó: http://www.mindat.org/locdetailed-55716.html

La Fundació Cultural Montcada presentarà properament el nou llibre dels companys Josep Bacardit i Ricard Ramos, en aquesta ocasió tractant la guerra civil al poble i anomenat "940 DIES. LA GUERRA CIVIL A MONTCADA I REIXAC. L'ABANS, EL DESPRÉS I ELS PROTAGONISTES".

Adjuntem la invitació a aquest acte, on també es presentarà el nº 28 de la revista Quaderns:

DIA 10 D'ABRIL A LES 19:30 H. AUDITORI MUNICIPAL

La Fundació Cultural Montcada té la satisfacció d'anunciar-vos l'edició d'aquest nou llibre de 288 pàgines, on en Ricard Ramons i Josep Bacardit, han realitzat un veritable treball d'investigació sobre els fets de la guerra civil a Montcada i Reixac i els llargs anys de postguerra.

Un treball que compleix amb allò de divulgar i recuperar la nostra memòria col·lectiva.

“….[El relat d'aquest trist episodi és molt dur, i malgrat que ja han passat 78 anys som conscients que encara avui pot despertar o ferir sensibilitats en moltes persones en què els sentiments viscuts durant la guerra continuen latents. Però la veritat, per molt mal que ens faci el cor, és la que és. Es tracta, simplement, de saber què va passar i d'aprendre de les experiències viscudes per tal de no repetir mai més els mateixos errors...]“   (Els autors)

Jaume Aregall, coneixedor del treball que us presentem. informa el següent apunt sobre el llibre:

"Una obra d'història local que mira més enllà perquè, a part de l'acurat marc general que es fa d'aquests anys, és precisament a partir del localisme que es fa més evident, més a flor de pell, el que va suposar la Història (en majúscula) de la nostra Guerra Civil per a tanta gent, d'un bàndol i de l'altre. Un llibre que enganxa i que sorprèn traient a la llum determinats episodis gairebé desconeguts fins ara del que fou un dels períodes més dramàtics del nostre més pròxim passat."

Us esperem.

Nota: Si voleu adquirir un exemplar del llibre ho podreu fer el mateix dia de l'acte o bé a la diada de Sant Jordi o a la mateixa Fundació Cultural Montcada. El preu del llibre serà de 15 €.

Font: http://fcultural.montcada.cat/2014/03/24/propera-presentacio-dun-llibre-que-aporta-moltes-dades-i-fets-que-a-ben-segur-interessara-a-moltes-persones/

D'un parell de postals dels anys 40-50 de "Santa Maria de Montcada" del fotògraf BAXAULI (postals 12 i 15), i amb l'ajuda del fotoshop he pogut unificar-les per tal de crear una panoràmica de l'indret de Terra Nostra. Espero que us agradi.

Avui volem oferir-vos una bonica imatge actual de l'encontorn de l'estació de Montcada-Manresa realitzada per Inmaculada Fernández.

Podem veure que la primavera s'acosta amb bon pas i el verd, juntament amb flors tornaran a deixar-nos boniques imatges pel record. Una altra cosa serà el pol·len que ens farà plorar i no pas d'emoció.

A la imatge podem veure el turó de Fermí (o Fermina), la caseta de Vista Rica (1887) i l'edifici de l'estació de ferrocarril.

D'altra banda, us deixem una imatge retrospectiva de l'estació realitzada des del turó Fermí, de fa uns quants anys ja, on els edificis encara no estaven en la retina dels qui passejaven o prenien el tren:

Avui us presentem una altra nova postal de Lucien Roisin per a la col·lecció digital que estem realitzant des del bloc de MontcadaReixac.blogspot.com

Com podeu veure, en aquest cas es tracta d'una bonita imatge de l'ermita del Turó de Montcada.

Podeu visitar la resta de postals que tenim fins ara detectades a la secció de postals Lucien Roisin, del menú de l'esquerra.

Els següents són alguns dibuixos i pintures de l'església que m'han semblat interessants i que volia compartir amb vosaltres:

És dia 1 i per tant és moment de oferir-vos la postal de Març. En aquesta ocasió Inma Fernández va realitzar aquesta bonica foto a finals de gener.

L'església de Santa Engràcia i una imatge sense grues perturbadores. És moment de canvi i la primavera ara s'acosta, els arbres lluiran novament les seves verdes fulles tot deixant poc a poc el fred enrere.

El document més antic trobat en el que es parla de la parròquia de Santa Engràcia és del 19 d'agost de l'any 1007, en la qual es permutava una vinya per unes terres de "Sancta Engracie", al costat del riu "Bisaucio", el riu Beòs.

Encara que documentada des del 1007, i han passat també 1007 anys des de aquell document, la parròquia de Santa Engràcia va estar originalment situada a prop del riu Besòs, en un indret actualment desconegut.

Al segle XIV va ser traslladada al poble, que ja tenia una capelleta dedicada als Sants Llorenç i Antoni.


Més tard es construí un nou edifici d'estil Neogòtic, iniciat per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzat per l'arquitecte municipal Joan B. Serra i Martínez (us recomanem la lectura del llibre "La Mare de Déu del... ciment?" si voleu saber-ne més dels afers de l'època).



Un cop finalitzada la nova església neogòtica, l'any 1928, a l'any 1936 l'església va ser totalment destruïda i l'any 1942, un cop finalitzada la Guerra Civil, es va construir el temple actual.


Fonts:

• Fundació Cultural Montcada.
• Imatge del llibre "Libertad, igualdad y compromiso, 1932-2002" de R. Ramos.
• Postal Àngel Toldrà.
• Postals autors desconeguts.

Avui volem presentar-vos, gràcies a Jose Manuel Velasco cap de colla dels Diables de Can Sant Joan, un article sobre l'associació del Drac i Diables de Can Sant Joan, un grup de persones amb l'afany de fer que petits i grans gaudeixin de la festa del foc, tot donant a conèixer la cultura i tradicions catalanes.

La colla la formen persones amb ganes de passar-ho bé; adults i menuts que, des de ben joves, ja volen formar part de la cultura del foc i de tot allò que envolta aquesta màgica tradició.

Tot va començar durant la Festa Major de 1986, on un conjunt de persones del barri de Can Sant Joan va tenir la idea de crear una colla de diables, construint els origens de l'associació que tots coneixem avui dia.

No va ser fins el 28 de Febrer del 1987 (tot just avui fa 27 anys) que van fer el primer correfoc, amb uns disset membres que van tenir la feina d'elaborar els vestits i els estris necessaris per a la nova colla i amb la il·lussió de que aquell primer correfoc "oficial" fos tan representatiu com era d'esperar.

Poc després, durant aquells mesos successius, va sorgir la idea de construir algun element de bestiari per a incorporar-lo a la colla, fent que les representacions dels diables tinguéssin un xic més de goig. D'aquesta manera l'any següent, i aprofitant l'avintesa de la Festa Major de Can Sant Joan, van batejar el seu propi drac, el 23 de Juny de 1988, amb el nom de Joan.

El drac Joan, amb un pes de 45 Kg va ser construit pels propis membres de la colla i té unes dimensions de 2 metres de llargada i alçada, amb una amplada d'1,40 metres. Des d’aleshores ha sigut un membre més de la colla, sortint a gairebé totes les actuacions, portant a la seva esquena algunes de ben representatives com per exemple els Correfocs de la Mercè o els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona ’92, on va ballar com un dels millors.






Durant aquests anys els diables han fet molts correfocs, tant a Montcada com d’altres pobles de Catalunya i l’Estat Espanyol, i han tingut l’honor de batejar la Colla de Diables de l’Albera, de la Jonquera i la Colla de Diables Ventafocs, de Barberà del Vallès.


Enguany la colla, amb la finalitat d’innovar i fer activitats noves, està construint dos dracs petits, tipus caballets, per a que la canalla de la colla comenci a ballar les bestioles i així fomentar el bestiari als més petits de la colla.

 

Comentar que també estan fent un bou de foc, amb la finalitat d´aportar nous elements als seus correfocs. D'altra banda, la colla disposa d´una drac d´aigua el qual fan ballar, tant a les festes de Can Sant Joan, com a les d'altres indrets.

En Jose Manuel Velasco, ens comenta que a l´actualitat la colla la formen una seixantena de persones: - Estem força contents, la veritat es que costa una mica que el jovent s'impliqui en les tradicions catalanes al nostre municipi, però sempre que fem correfocs a Montcada la gent gaudeix molt i sempre, en acabar, els més menuts et venen a fer preguntes, els veus la cara que fan i això es fantastic.

Un assumpte que cada dia costa més es el tema èconomic, ja que les assegurançes i la polvora són molt cares. D´altra banda les associacions de veïns i d´altres que ens contracten tenen cada cop més problemes econòmics i, tot i que la finalitat de nostra colla no té cap ànim de lucre, sí és una cosa que de mica en mica fa trontollar moltes colles.


De ben segur, malgrat la situació actual, que l'associació de Drac i Diables de Can Sant Joan, amb la il·lusió i ganes de tirar endavant que els caracteritza, seguiran oferint-nos aquestes activitats cívíques i culturals relacionades amb el món del foc.

Si voleu contactar amb ells podeu fer-ho al C/ Viver, s/n, Hotel d´Entitats o trucant als 617.561.876 - 657.971.124.


Imatges: J.M. Velasco, Pilar Abián i  Sílvia Alquézar.