Blogcrowds

divendres, 18 de març del 2016

La Font de Can Devesa, avui dia desaparescuda, va arribar a ser una d'aquelles fonts amagades entre la vegetació de Vallensana.

A la següent postal, del primer terç de segle XX apareix la citada font, anomenada com "Font de Besa", no obstant als anys 50, el cas de les dos imatges en vertical, la font encara existia, havent perdut, si més no, part dels bancs per seure per a facilitar la baixada del camí que portava a la font.








Fons: Postal i fotografies d'autor desconegut.

divendres, 11 de març del 2016

El 17 de Setembre de 1808, Rafael d'Amat i de Cortada, membre d'una família integrant de la petita noblesa barcelonina, més conegut com Baró de Maldà, va escriure la fugida de la ciutat de Barcelona, massa assetjada per les tropes franceses.



Aquests escrits, de gran interès històrics i de territori, els va enregistrar als seus famosos dietaris, formats per 60 volums mantinguts des del 1769 fins la seva mort el 1819, diuen:

Llàstima nos causà, al passar per la vora del lloc de Moncada, al veure a casi totes les cases cremades i fumant un poc lo campanar i paret de sa iglésia. Així també a l'altre costat, a la vora del Besòs i Ripollet, en les muntanyes i plans en lo terreno dit Vallençana, veure a casi totes les cases cremades de les apartades, i sí també l'església i rectoria de Reixac, en aquell turó de muntanya.(...)Aquell terreno és molt solitari y la major part de la cordillera de montanyas, principalment en la situació de la parròquia són boscos.

Fragment de l'obra de Francesc Torras "Sant Antoni de Pàdua" on es representa l'assalt de les tropes franceses a la casa vella de l'Obac, prop de Vacarisses. Museu de Terrassa.

Podem fer-nos una idea amb la imatge d'aquest quadre sobre com podia ser la situació de violència sobre una masia o una casa al bosc, on el més sensat era recollir tot allò imprescindible, amagar el millor possible el que un no pogués emportar-se i fugir cames ajudeu-me ben lluny d'allà, deixant enrere tot allò que suposava fins aquell moment l'indret on hi va viure la família.


Fons: Camins antics entre el Vallès i el Maresme. Francesc Costa i Oller. Imatge Baró, Universitat de Barcelona.

dimarts, 8 de març del 2016

Avui obrirem una ampolla de cava. Estem de celebració, ja que el bloc de Montcada i Reixac, memòria d'un poble, fa sis anyets.

Què lluny resten aquells primers dies que certament van iniciar aquest camí, complexe en ocasions, gratificants en d'altres. Sense cap mena de dubte, el més important de tot sou vosaltres, la vostra inquietut per conèixer i seguir-nos.

Esperem que la història i el patrimoni de la nostra memòria segueixi endavant per una temporadeta ben llarga.

Gràcies.

divendres, 4 de març del 2016

Els següents versos van ser escrits per Francesc Pi i Casadevall (07 d'abril de 1894 - 27 de novembre de 1936).



REIXACH


Reixach turó fantàstic
aïllat dintre vinyats,
que majestuós ens mires
rient per aquets veïnats.

Tu ets palau que a cops ens crides,
amb el teu majestuós batall,
i altres voltes ens despedeixes
quan hem fet l'últim badall.

Tu que has vist tantes alegries
aquí dalt d'aquest turó,
digue'm també quantes tristeses
hauràs contemplat amb gran dolor.

Oh turó que tu algun dia,
erets en fort fer guerrejat
vulgues ser una fortalesa
pels fidels d'aquests veïnats.

Jo que et miro i et remiro
tant de dia com de nit,
i tu ferm que t'aguantes
mirant sempre l'infinit.

Turó sagrat que m'has vist néixer
i m'has vist sempre al teu costat,
no vulguis mai que jo m'aparti
que lluny teu haig de plorar.

I per finals jo haig de dir-te
que t'estimo de veritat,
i si tingués uns braços grossos
t'apretaria al meu costat.


dimarts, 1 de març del 2016

I ja tenim aquí el mes de Març i, com no podia ser d'una altra manera, acompanyat amb una de les noves postals d'aquest any 2016.

En aquest cas d'una imatge de la nostra amiga i col·laboradora habitual Inmaculada Fernández, realitzada als camps propers a Can Pomada i una magnífica visió d'un dels racons de Mas Duran.


La imatge és acompanyada d'una boirina de mig matí que permet veure d'una manera diferent la Serralada Marina. A la banda dreta de la imatge podeu veure les restes d'un dels polvorins militars que hi van haver en aquest indret. Un recinte militar bastit als anys 30 dels segle XX i que va perdurar fins a principis dels anys 90.

Si voleu saber més d'aquest polvorí militar, feu una ullada al següent enllaç, clicant aquí.

divendres, 26 de febrer del 2016

Un seguidor del nostre blog ens ha fet arribar escanejats els rebuts dels impostos que van pagar l'any 1965 pels serveis i contribucions associats amb la finca que trobem a la zona de Reixac-Vallensana.


La relació total dels pagaments dels rebuts és la següent:

  • 1964 - Arbitrio sobre la Riqueza Provincial (30 ptas.)
  • 1965 - Contribución Territorial – Riqueza Rústica (78,75 ptas.)
  • 1965 - Impuesto para la Defensa contra las plagas del campo (1,65 ptas.)
  • 1965 - Arbitrio Municipal sobre la Riqueza Rustica y Pecuaria (20 ptas.)
  • 1965 - Cámara Oficial sindical Agraria de Barcelona (1,30 ptas.)
  • 1965 - Contribución urbana 1er Semestre (370 ptas).
  • 1965 - Contribución urbana 2º Semestre (370 ptas).
  • 1965 - Arbitrio Municipal sobre la Riqueza Urbana (254,56 ptas.)
  • 1965 - Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (12,50 ptas.)
  • 1965 - Servicio de Guardería Rural (8 ptas.)
En definitiva, la família va haver d'abonar un total de 1146,76 pessetes de l'any 1965.

divendres, 19 de febrer del 2016

Avui volem donar-vos a conèixer una bonica estampa de Sant Pere de Reixac de principis de segle XX, tot just fa uns cent anys.


Als peus de Reixac s'arribava per un camí conegut llavors, i encara recordat avui dia per alguns, com el passeig dels ametllers. A la imatge podem apreciar aquest caminet.

Fons: Autor desconegut.

divendres, 12 de febrer del 2016

La següent imatge és una foto de Montcada realitzada a principis de segle XX.

Observeu els elements concordants encara avui dia com Reixac, el passeig Rocamora, el Besòs, el Turó Fermí, Vista Rica o el ferrocarril, entre altres.


Podem veure alguns ceps de vinya a la banda inferior de la imatge així com camps llaurats a les faldes de la serralada marina. Llavors la zona mantenia molta vinya plantada, sobretot per les zones de muntanya. Al mateix indret, una mica més en sentit Barcelona, podem veure també aquests ceps de vinya:


Les vinyes ja no són visibles en imatges realitzades des del mateix indret aproximat, però de finals dels anys 70 o principis del 80.


I ja per finalitzar, comentar-vos que hi ha una cobla, de la que no conec l'autor, que diu el següent, fent referència també a les vinyes de Reixac:

Als camps de Reixach guardau
Y a las vinyas ab esment;
Cual altre fort escuder
A las persones lliurau
De morir en mal estat
Y en desgrasia del Senyor,
Doneunos Angel sagrat
Vostra defensa i favor.


Fons: Autors desconeguts.

divendres, 5 de febrer del 2016

Qui no coneix Can Piqué? Avui volem oferir-vos una imatge de l'indret, força canviat si el comparem a dia d'avui.


Can Piqué abans i Can Piqué avui:


I tornem a l'abans:

Si voleu saber-ne més cliqueu aquí.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Ja tenim aquí el febrer i amb ell una nova postal del poble. En aquest cas una imatge presa des del Turó de Moia (239 metres), entre la senyera i l'antena del repetidor.


A la zona podem trobar boscos de ribera amb algun avellaner, abundant arboç, vern, romaní, pi i algun roure africà entre altres.

El turó de Moia, el repetidor i la senyera.

Missatges més recents Missatges més antics Inici