Montcada i Reixac

Volem fer difusió de l'acte que esdevindrà avui 21 de Desembre a les 20h a l'Auditori Municipal de Montcada (pl. de l'Església, 12) sobre la presentació del Llibre i DVD sobre "Les Nadales de Reixac".

De Montcada.eu:

Fins a mitjan del segle XX, el veïnat de l'actual barri de Vallençana-Reixac es reunia a l'església de Sant Pere de Reixac per assajar i cantar durant les festes de Nadal un conjunt de cançons que es transmetien de forma oral de generació en generació. La interpretació d'aquestes cançons constituïa un moment fonamental en la vida d'aquesta comunitat, petita i dispersa, perquè era el punt culminant de la celebració del Nadal. Les nadales de Reixac han estat recuperades de l'oblit, transcrites a notació musical, harmonitzades i gravades en el marc d'un projecte de recuperació del patrimoni oral que s'ha allargat cinc anys i que ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura i Patrimoni, dels montcadencs Montserrat Ricart i Èric Guisado i de l'Associació Musical Giravolt. Aquest treball es materialitza en un llibre-CD, editat per l'Ajuntament, i un audiovisual, produït per Montcada Comunicació, que es presentaran el pròxim 21 de desembre a l'Auditori Municipal (plaça de l'Església, 12), a les 20.30 h. 

'Aquestes cançons de Reixac són una part important del patrimoni històric immaterial de Montcada i Reixac i la seva publicació és una eina fonamental per garantir-ne tant la preservació com la difusió entre tots els veïns de la ciutat', ha destacat la regidora de Cultura i Patrimoni, Mónica Martínez. Malgrat que a partir de la dècada dels 50 del segle passat els temes es van deixar de cantar el públic, ha estat possible recuperar les lletres i les melodies gràcies a Isidre Pi, nebot de Francesc Pi, qui als anys 40 va transcriure els lletres i que es van imprimir en un cançoner, amb el títol 'Cançons Nadalenques. Sant Pere de Reixac, 1944'. En la recuperació de les nadales també ha estat fonamental la tasca de Montserrat Ricart, membre del cor durant els anys 40 i 50 i veïna de Reixac, que va proposar Pi treballar amb Èric Guisado per transcriure a partitures les melodies de les cançons. Amb el text i les partitures fixades, ara qualsevol persona amb coneixements musicals pot interpretar-les.

Avui fa 34 anys que Jordi Pujol i Marta Ferrusola van visitar Montcada i Reixac en una visita oficial. Veiem algunes imatges d'aquell 19 de desembre de 1982

Fons: FONS ANC1-180 / EUGENIO DEL CASTILLO

La modernista Torre Vila, avui dia també conegut com el Cactus va ser construïda vers el 1907 sota l'encàrrec del barceloní Ramon Vila i Costa, pel seu cunyat i arquitecte Joan Maymó i Cabanellas.

Al número de La Vanguardia del dissabte 23 de Juny de 1900 apareix una petita referència del matrimoni de Ramon Vilà i Costa amb Carme Maymó Cabanellas a Sant Pere de les Puel·les:





Ramon Vila i Costa no va poder gaudir massa anys de la torre, doncs va morir el 2 de Juny de 1920 deixant vídua la seva dona Carme Maymó i dos fills, Jaume i Mercè. Val a dir que la seva esposa va dedicar-se a realitzar actes benèfics durant un seguit d'anys fins la seva mort al gener de 1942.


La reixa de la porta del carruatge, va ser dibuixada per Conxita Clerc i forjada per Miquel Arenas, avis materns del pintor Joan Capella.


Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, la Torre Vila va ser comprada per l'alcalde de llavors, Joan Mogues, que va construir el cinema Coliseum pels voltants de 1939.


A principis dels anys quaranta la reixa de la Torre Vila va ser traslladada a l'entrada del cementiri on encara es conserva avui dia.



D'altra banda la porta forjada d'entrada de vianants encara la podem veure avui dia al carrer Domènec Fins:

Us oferim un petit muntatge de les dotze postals d'aquest any 2016. Esperem que us agradi,

Bones, recordem la propera cita a la Fundació Cultural Montcada, on es presentarà, entre altres actes, el proper número 33 de la revista Quaderns, que es farà el 14 de desembre de 2016 a les 19:30.

A banda s'hi farà un recordatori de la trajectòria literària i vital de Montserrat Roig i Fransitorra, amb la projecció d'un documental i una xerrada de la periodista Jorgina Arnau Roig.

Finalment, inaugurarem el tradicional Pessebre i clourem l'acte amb torrons, neules i cava per celebrar el Nadal i desitjar-nos un bon any Nou.
 

Des del blog recolzem aquesta iniciativa i us convidem a assistir-hi.

Un document que malgrat acumular 82 anys, avui ens causa certa curiositat. Es tracta d'una factura simple del lampista i fontaner J. Moratona de Mas Rampinyo.

Podem llegir diversos treballs realitzats a l'abril de 1934 com poden ser un parell de soldadures, reparar un pom de porta, canviar un parell de llums, instal·lar un timbre o adaptar un bàter entre altres.

La factura del 9 de juliol de 1934 (fixem-nos en la correcta grafia del nom del nostre poble) té un total de 29,20 pessetes.

Algú recorda aquest lampista?

Entre els fantàstics articles que trobareu al proper número de la revista Quaderns, s'inclourà un sobre les postals d'Àngel Toldrà (A.T.V.).

Un abans i un avui de les imatges on podreu comparar l'avanç del progrés i el canvi de la identitat natural del nostre poble. Esperem que us agradi.

Si voleu contemplar la col·lecció de postals de fa més de 100 anys, cliqueu aquí.

I el desembre ja és aquí i amb el darrer mes de l'any, la última postal d'aquest 2016.

En aquesta ocasió una imatge del Parc de Can Cuiàs d'aquesta primavera passada. Esperem que us agradi

L'industrialització de Montcada va consolidar-se el 1917 amb l'arribada de Asland i més tard amb Aismalibar el 1934, no obstant el poble ja tenia algun precedent industrial de interès com és el cas de la fàbrica d'èter, més coneguda com l'Alcoholera, propietat de Laureano Ruíz de Larramendi, un barceloní molt arrelat a Montcada i uns dels primers estiuejants.

Larramendi va ser propietari d'algunes cases, la més coneguda la que va ser la torre d'estiueig de la família, Casa Larramendi, ubicada al Carrer Colón número 3.

La fàbrica estava ubicada al que avui coneixem la secció dels carrers Elionor, Pasqual i l'Avinguda Unitat, on avui hi ha un bloc de pisos.


A la següent imatge, de la Montcada i Reixac de 1915 ja trobem la l'alcoholera (1).

Per a ubicar algun punt de referència addicional, podem distingir la Torre Larratea (2), construïda el 1899, la Torre dels Conills (3) o el Pont sobre el Besòs (4), construït el 1911, que segueix el camí que més tard seria el Passeig Rocamora.

Sant Pere de Reixac (5) i Can Bonet (6) a l'altra banda del riu o bé la Torre Vila al carrer major (7), així com l'estació de ferrocarril de Sant Joan (8), Torre Alemany (9) o Cal Rayo (10).


Imatge de la fàbrica on es pot observar dos dels elements més representatius, la xemeneia i la torre de destil·lació amb les seves característiques finestres allargades:


La fàbrica d'èter, que va començar el seu periple industrial als anys 10 del segle XX i va cesar la seva activitat als anys 70, va ser als seus orígens una de les dos fàbriques que hi van haver a Espanya (l'altra estava a Castella). [1]

Durant la Guerra Civil Montcada va tenir una altra fàbrica d'èter que també fabricava àcid sulfúric [2] ubicada, segons uns plànols del 1938 de l'aviació feixista italiana el "Comando Aviazione Legionaria", en algun punt proper on anys més tard es va construïr l'Aismalibar nova, a la vora de l'actual C-17.

Aquella altra fàbrica d'èter, al igual que l'Aismalibar vella, on es va arribar a fabricar munició, estaven en el punt de mira per tal de ser bombardejades per l'aviació italiana, contingent d'ajuda sol·licitada per Francisco Franco.


En aquells anys de la guerra, l'alcohol es va convertir en un element de primera necessitat, en tant en quant els hospitals en feien comandes habituals i també degut a que era un dels ingredients per a construïr explosius. La fàbrica va ser gestionada llavors per Mateu Macià, l'home de confiança de Larramendi.


Durant la dècada dels setanta del segle XX, el creixement urbanístic de la zona va deixar encastada la fàbrica dins del nucli urbà, moment on es va decidir traslladar la fabricació a un polígon industrial de Gualba, on encara hi ha fabricació.


[1] - La Veu, nº 319.
[2] - MontcadaPost. COMENTARI SOBRE UN FET DE LA GUERRA CIVIL A MONTCADA I REIXAC
[3] - Quaderns nº 15. Fundació Cultural Montcada.

Tres postals amb data 9 de Maig de 1926 diuen a la banda del darrera 'Aplec de l'Orfeó "La Llanterna" a Vallensana-Reixac (Montcada) - Any 1926.'

 En aquella ocasió, l'Excursió de l'Orfeó "La Llanterna" va ser a Vallensana i Reixac, en concret les tres fotos que hem tingut accés estan realitzades als peus de Sant Pere de Reixac



Una de les primeres associacions nascudes a Terrassa com a conseqüència de l’esclat renovador que suposà el modernisme per a Catalunya va ser La Llanterna que es va fundar l’any 1885, quan un grup de cantaires que havien decidit separar-se de la coral de la Joventut Terrassenca (la més antiga de Terrassa), es van decidir trobar-se per fer excursions i cantar cançons, sota la direcció del mestre Jaume Puig Torra. [1]


Fixem-nos que en aquestes dos darreres imatges podem veure la font de Reixac, al costat d'un petit xiprer. També es distingeix el Besòs al fons de la vall.


D'aquell dia hem pogut trobar el primer Butlletí que va editar el Grup Excursionista La Llanterna i més concretament del del mes de juny-juliol del 1926, on podem comprovar que s’incloien les sortides que feia l’Orfeó Terrassa. [1]


Podem veure que al sumari surten dos esdeveniments associades a Reixac:

• De la II Diada de germanor a Vallensana-Reixac, per R. Somón.
• De la nostra bella festa a Vallensana-Reixac, per M. Font.

Tot apunta que l'excursió que van fer al Maig queda descrita en aquest primer butlletí del Juny-Juliol que van editar.



 [1] Records de Terrassa.