Montcada i Reixac

Avui volem oferir-vos una bonica estampa de la llera del Besòs, realittada l'any 1915.

Fons: Audot desconegut.

Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928) va ser un dibuixant i tipògraf català que, durant el darrer terç del segle XIX, va visitar en diverses ocasions Montcada i Reixac en un conjunt d'expedicions científiques i culturals de l'anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques, de la que Canivell va ser fundador el 1876.

Una de les excursions més conegudes que va realitzar al nostre poble i que va documentar amb bona precisió el 1878, va ser a la Parròquia de Sant Pere de Reixac.

En aquella excursió es van meravellar de la masia de Can Fontanet (avui Restaurant Reixac) i de les seves finestres gòtiques, així com dels origens romànics de Reixac, tot precisant l'existència d'algunes pintures que hi havia a alguns dels altars laterals i de les parts de l'antic retaule, que per cert, avui dia en poder del Museu Diocesà de Barcelona.

Canivell també parla de l'antic sepulcre del segle XIV d'Alamanda de Reixac, que llavors estava al costat de l'escala del cor de Reixac i que van atrevir-se a obrir, observant dos cranis al seu interior.

Pau Febrés Yll, contemporani de Canivell va arribar a dibuixar una bonica estampa de Sant Pere de Reixac, el 1898, que ens dóna una visió gràfica de l'indret en aquells darrers anys del segle XIX.

Ja finalitzant aquella excursió, l'autor ens parla d'un artefacte allotjat en un dels finestrals de l'església de Reixac que s'utilitzava per a tocar les campanes des de la rectoria, que no sabem si mantenia cert automatisme, però que defineixen com "curios en extrem, y á ben segur deu esser enginy d' algún rector d' aquella iglesia".

Un cop feta aquesta prospecció a Reixac es van dirigir dalt el Turó de Montcada a investigar l'antiga Cova de Na Guilleuma, endinsant-se fins que la temeritat superava el sentit comú. La visita al turó va finalitzar amb la troballa d'una bala de pedrer (una espècie de morter que tirava boles de pedra).

Podeu consultar el detall de l'excursió clicant aquí.

Durant aquelles visites, Eudald Canivell va realitzar dos dibuixos que ens aporten informació rellevant sobre la fisonomia del castell de Montcada, malgrat aquest va ser enderrocat gairebé en la seva totalitat pels fets de la Guerra de Successió el 1714 i la Guerra del Francès el 1808.

Encara i així, durant el darrer terç del segle XIX i coincidint amb l'existència del telègraf òptic que hi va haver dalt el turó, Eudald va realitzar els següents dibuixos del que quedava del castell dels Montcades. En concret, sabem que un dels dos dibuixos es va fer el 7 d'abril de 1876.




La descripció que fa l'AHCB dels dibuixos, descrites al peu de cada imatge, ens dóna una visió gràfica i inicial del que quedava el 1876, un contrast amb les primeres fotografies, realitzades anys després del mateix indret:


Val a dir que la primera noticia de l'existència del castell dels Montcada la tenim ja l'any 1023 i, només queda esperar que en un futur tinguem l'ocasió de poder gaudir d'una imatge de l'esplendor del castell des Montcades que va coronar el nostre estimat Turó.


Un castell impugnable, tant és així que el 1223 els Montcada van resistir l'atac de l'exèrcit reial comandat per Jaume I, disputa motivada per un falcó, que després de tres mesos de setge va retirar-se. Aquest fet va donar peu a diverses llegendes sobre les cavitats i coves del turó.

Fons: Fundació Cultural Montcada, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Avui volem donar-vos a conèixer dos imatges de l'antiga font del Tort, amb la seva fisonomia quan hom anava a menjar la truita.

L'Agost ens visita i com no podia ser d'una altra manera, ho fa amb una nova entrega de les postals Punts de Vista.

En aquesta ocasió amb una bonica estampa del Riu Besòs i la Torre dels Conills, instantània realitzada per l'amic Joan Matllo.

La tempesta que s'apropa, el riu, l'aigua, el reflex, el color plom gairebé en blanc i negre en contrast amb el groc de les canyes i de la casa. No trigaran en venir els llamps, els trons i aquelles tempestes d'estiu.

Esperem que us agradi.

Salutacions.

Alguns encara la recorden, d'altres no la hem vist mai, però a Reixac hi va haver una font amb una aixeta per a refrescar-se.

Fons: Làmina procedent de l'obra "Catalunya" de Josep Pla. Editorial "Ediciones Destino". 1966.

Avui volem donar-vos a conèixer unes imatges de la casa i parc de les aigües i la mina del reixagó en unes imatges de finals dels 80.

Fons: Manuel, Pere de. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Fa un parell d'anys vàrem trobar una referència que ens ofereix la prova de major antiguitat del topònim Mas Rampinyo i que data de l'any 1874 (si voleu consultar-ho premeu aquí i aquí).

A banda de la referència documental explícita de l'existència del topònim el 1874, vam trobar també alguns plànols militars de la zona de Mas Rampinyo, de l'any 1870, on el topònim Mas Rampinyo no apareix, i s'estableix la zona com "Barrio de Reixach". D'altra banda, altres plànols de 1862 del mateix indret també fan referència al barri amb el mateix nom.

Ara per ara, això ens fa pensar que el topònim Mas Rampinyo va néixer en aquella dècada dels anys 70 del segle XIX.

També vam recordar l'origen del mot en les dos vessants conegudes. La primera la que apuntava a una de les cases del pla de Reixac més apartades on es reunien alguns lladres que rampinyaven o robaven. La segona i potser la més acceptada és la que vincula el topònim al passat agrícola i pagès del barri i al fet de rampinar el blat (una de les tasques del batre el cereal).

Avui volem donar a conèixer un nou plànol, també de 1862 on el topònim Mas Rampinyo tampoc surt referenciat, cosa que torna a demostrar que si el topònim existia llavors, aquest no mantenia cap estatus oficial al barri.

El plànol, d'origen militar i realitzat pel Tinent-Coronel  Francisco Coello el 1862, descriu en detall tota la província de Barcelona.

Els topònims que apareixen sobre el nostre poble són:

- Tº (...) [Sobre el turó, on es fa referència al telègraf que el 1862 ja estava en runes]
- Estación de FC de Moncada
- Moncada
- Posada de Don Pedro Gil  [Que per la seva ubicació sembla ser Font Freda]
- Iglesia de Reixach
- Mesón  [Que per la seva ubicació sembla ser Les Indianes]

Fons: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Entre l'agost del 2011 i el novembre del 2012 vam estar treballant en detectar, buscar i trobar totes les sèries de postals que va realitzar Àngel Toldrà Vianzo (Postals A.T.V.) a principis de segle XX.

Just després, entre el desembre 2012 i l'abril 2015, vam fer la cerca de les sèries de postals realitzades per un dels altres editors de renom, Lucien Roisin Besnard (Postals Roisin).

A diferència de les de Toldrà, per les postals de Roisin no hi ha cap índex documentat, per tant l'estratègia ha estat diferent i hem anat recollint totes les postals que han parat a les nostres mans durant quatre anys i mig.

A dia d'avui, ha passat més de dos anys sense trobar-ne cap de nova i hem pogut centralitzar un total de vint-i-una postals Roisin dedicades a Montcada, amb una numeració concreta:

• 1 - Vista General.
• 2 - Vista General.
• 2 - Vista Parcial de la vila, desde Torre Oriol
• 3 - Casas Consitoriales
• 3 - Puente del Besós
• 4 - Bifurcación
• 4 - Plaza
• 5 - Calle Mayor
• 5 - Calle Mayor
• 6 - Fábrica Asland
• 7 - Ferrocarril M.Z.A.
• 7 - Colonia Asland
• 8 - Carretera de la Roca
• 8 - Ermita del Turó
• 9 - Camino Vallensana
• 9 - "Font Pudenta"
• 10 - Torre Oriol
• 10 - "Font de Mitja-Costa"
• 11 - Reixach
• 11 - Casa Fábregas
• 12 - Fuenta "dels Avellaners"
• 12 - Reixach desde la carretera de la Roca

Veiem referenciades dos sèries generals, doncs hi ha una doble numeració d'algunes de les postals, que fan pensar pertanyen a fotografies realitzades la primera dècada del segle XX, probablement entre 1908 i 1910 i una segona sèrie realitzada a la segona dècada, probablement entre 1911 i 1918. Un clar exemple és el pont sobre el riu Besòs, bastit el 1911, que surt i deixa de sortir a les imatges.

Seguint aquesta línia, a la col·lecció faltarien postals d'alguna de les dos sèries (una postal número 1 i una altra de la 6) com a mínim.

El repte queda servit per qui pugui trobar, si és que realment existeixen, aquestes dos postals desaparegudes de Montcada de la col·lecció Lucien Roisin.

Cliqueu aquí per a veure la col·lecció sencera.

No es pot negar que els barris de Montcada i Reixac són entitats que mantenen un caràcter marcat, forjant el seu propi estil de barri.

Can Sant Joan n'és un clar exemple i per aquest motiu, aprofitant que tot just fa una setmaneta del passat 24 de Juny, dia de Sant Joan, avui primer de Juliol us oferim una estampa d'aquest barri montcadenc.

Esperem que us agradi. Ens veiem l'1 d'agost.

Avui només volem fer un petit homenatge d'una família desconeguda que ahir va fer 94 anys es van prendre aquesta foto a Montcada com a unitat familiar, al davant del que sembla, perills a banda, una petita foguera en mig del bosc.

La fotografia mostra una família mitjana, parella i tres fills, tots amb espardenyes de veta blanca que semblen força noves, potser per a la ocasió, excepte la nena que sembla portar unes sabates, probablement cedides d'alguna altra familia.

El rebre roba i sabates d'altres no era pas una pràctica poc habitual, el traspàs dels vestits entre germans i inclús entre famílies es portava a la màxima expressió, fent-ne un ús molt responsable dels recursos de la vestimenta. Un clar exemple el veiem representat amb el fill mitjà, qui porta els pantalons d'un nen més gran, segurament del seu germà més gran, amb els tirants ben estirats.

L'home abraça a la seva parella que sembla mantenir un rostre compungit i subjecta amb aparença protectora al fill que segurament serà hereu, un clar exemple de família catalana de principis de segle XX.