Montcada i Reixac

 En una publicació d'art orientada a exposicions de quadres, del gener de 1934 trobem un pintor de nom Marià Pidelaserra i Brias (Barcelona 1877 - 1946).

Sabem que Pidelaserra va estar pintar el Vallès, la Conreria i a Montcada. A la revista, un dels quadres que ens crida l'atenció és el següent, amb títol "El Revolt"i pintat el 1933:

Sense cap mena de dubte es tracta de Can Fontanet i el camí que actualment forma la carretera de la Roca. El Revolt que parla el títol del quadre era un camí que certament existia antigament. Veiem algunes fotografies del mateix indret, on la casa, el teulat, els pallers i el camí poden apreciar-se correctament.

 


Això no és tot. Si revisem més quadres de Pidelaserra trobem molts que sospitosament s'assemblen molt a paisatges de Mas Rampinyo. Un exemple del que pot ser el riu Besòs iq ue anomena "Riu Quiet", també de 1933:


I què en diem d'aquest altre, també de 1933 anomenat "Cap al tard", on l'aspecte de la masia de primer terme, amb els seus pallers, torna a ser Can Fontanet, més amunt Ca la Roseta i Can Matllo... i al fons Can Moia?


Veiem una imatge de Can Moia, just des de l'altra banda:



El següent quadre porta per títol "Mas Rampinyo", a una de les zones de la vall, pintat igualment el 1933:


 Marià Pidelaserra, un pintor que va inmortalitzar el nostre paisatge, el 1933.

Fons: Publicació de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art: Volum 1, núm. 04 (gen. 1934)

La Fundació Cultural Montcada ha presentat aquesta tarda el nou número de la Revista Quaderns, una publicació semestral que aquest desembre veu la llum el seu número 39.

En aquesta edició, la Fundació ha volgut retre un homenatge a la seva Presidenta, Núria Cervera, Filla Predilecta de Montcada i que va morir aquest estiu.

 A la presentació s'ha aprofitat també per donar a conèixer al públic el nou Arxiu Històric de Montcada i Reixac, que enguany es pot accedir digitalment des de l'adreça https://www.fundacioculturalmontcada.org/arxiu/

La  revista Quaderns es pot adquirir a la seu de la Fundació Cultural Montcada, al Carrer Major, 47. Podeu consultar els números que us interessin clicant aquí.

Durant el segle XIX hi van haver tres guerres guerres civils anomenades guerres carlistes i diversos alçaments. Les tropes militars campaven pel territori amunt i avall.

Per exemple, durant la tercera guerra carlista, entre el 1872 i el 1876 tenim la primera referència escrita del topònim de Mas Rampinyo, en concret al setembre de 1874 (llegiu clicant aquí).

La següent fotografia la va prendre el fotògraf Antoni Esplugas a la dècada de 1870 i veiem tropes militars esmorzant a Montcada.

Fixem-nos en els vuit membres de la tropa.


Inquietant també  la mare amb els fills amb una ferida encara sagnant a un ull.

La següent imatge, provinent d'un clixé de vidre realitzada el 1915 ens mostra un riu Besòs ple de vida, amb un cabdal d'aigua considerable.

És visible Sant Pere de Reixac i a l'esquerra Ca l'Alcalde o la Torre Blanca, un edifici neoclàssic amb elements modernistes del promotor i terratinent  Carlos de Llanza i Mata, el 1903.

Segons el web de Patrimoni de Montcada i Reixac, La Torre Blanca consta en els Registres d’Edificació de l’any 1903 a nom de Carles de Llanza i Mata, membre de l’aristocràcia catalana, qui va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada permís per edificar una casa d’estiueig per a ell i la seva família en terrenys de la seva propietat situats a Reixac.

Llanza representa el sector més benestant de l’aristocràcia catalana, amb important vinculacions polítiques i familiars, amb implicacions en la darrera carlinada l’any 1900. El seu poder econòmic els va permetre acumular propietats en diferents sectors del municipi, sobretot a Reixac i Mas Rampinyo, com la masia de Can Fontanet, propietat de Manuel de Llanza i Pignatelli, duc de Solferino.

Per a la gestió de tot aquest patrimoni, la família Llanza nomena administrador a Estanislau Abadal, qui des del 1901 i fins al 1918 va ser alcalde  de Montcada, el qual va emprar la casa com a residència. És per això que avui se la coneix com a ca l’Alcalde.

L'any 2019 s'acaba. En un mes encetarem la dècada dels anys 20. Esperem que com els feliços anys 20 del passat segle, plens de llum, color i vida.

Uns colors com els de la postal d'aquest mes de desembre. Una fotografia que vaig realitzar l'abril d'enguany, a la zona de Mas Duran, antiga ubicació dels polvorins de l'exèrcit espanyol.

Els plàtans d'ombra que es veuen a la dreta fan un cercle perfecte de sinuoses formes que ens recorden cossos o cares plantades en un bell jardí. Una paridòlia que desapareix si ens movem una mica.

Avui alguns es pregunten el per què d'aquesta curiosa forma de plantar els arbre.

Doncs bé, sense ànims de saber la finalitat exacta, recordo als anys 90 una bassa de formigó rodona dins aquests plataners, plena de pneumàtics de cotxe i camió que algú (els militars dedueixo) van deixar allà, entre l'aigua verda que acumulava la bassa.

Els arbres protegien la bassa de mirades zenitals aèrees, de igual mode que els arbres també ocultaven els barracons, els polvorins i altres instal·lacions militars amagades a la zona.

Passeu un bonic mes de desembre.

En els darrers mesos, l'antiga fàbrica de l'Aismalibar va ser enderrocada i un edifici que portava tota una vida amb nosaltres, ha deixat pas a un solar on naixerà un nou projecte.

Fons: Imatges antigues del web de Aismalibar.

Un lloc conegut inicialment com Ca la Diadema i posteriorment com Cafès Sayol, un torrador de cafè que deixava tot el carrer major amb una flaire d'allò més bona.

Algunes imatges de l'indret:

Només una bonica imatge del primer pont sobre el Besòs.

Entre el 1919 i el 1920 es va asfaltar per primer cop el carrer Major, tot fent els arranjaments necessaris a les voreres. Unes voreres que, com podeu veure a la imatge eren d'1/3 de l'amplada del carrer, cada una.

Un cop enllestida la part de l'asfaltat del carrer, es van plantar una filera de plataners d'ombra a cada una de les voreres. Fixem-nos novament en l'amplada de les voreres. Eren anys on es va prioritzar el caminar dels vianants als vehicles rodats.


L'any 1935 els plataners van començar a enfilar i a donar una important ombra a les voreres.

No obstant fixem-nos en el vehicle aturat i l'amplada del carrer. El futur del motor, amb camions, omnibuses i autocars farà que els arbres del Carrer Major comencin a ser, malauradament, una molèstia.


Quaranta anys després de ser plantats, i tot encetat els anys 60, els plataners ja gaureixen d'una considerable amplada de tronc.


Els plataners van ser tallats el 1967 del Carrer Major, principalment per a fer encabir el tràfic rodat que cada cop era més habitual.

D'altra banda, segons un article que vaig llegir fa uns mesos, fruit del "Pla Director de l'Arbrat de Barcelona 2017-2037" a la Ciutat de Barcelona hi ha milers d'arbres i, fins no fa tants anys, el plataner d'ombra, era l'espècie predominant. Actualment, però, s'està intentant reduir l'ús d'aquest arbre, i equilibrar-ho amb altres espècies.

Segons s'indica, en condicions òptimes, un plataner adult necessita 15 metres de radi de copa, que seria la distància entre el tronc i les façanes de les cases. Dos plataners, un a cada vorera, amb estrès hídric i de llum, complica la seva supervivència.

Intentar encabir un plataner en un carrer de l'Eixample de Barcelona, amb voreres inferiors a 7 metres és fer arribar a adult un arbre que finalment enmalaltirà per manca de recursos.

A banda de la magnitud dels plataners en una ciutat on no hi ha espai suficient, es parla de la despesa en escombriaires per tal de recollir els milions de fulles, del pol·len, les al·lèrgies i les llavors.

Quan es van plantar els primers platans a Barcelona, a mitjans de segle XIX, hi havia un de cada tres que ho era. Avui dia representen gairebé el 23% i l'objectiu és que cap espècie superi el 15% del total.

En qualsevol cas, veurem menys platans d'ombra a Barcelona i més arbres d'altres espècies (lledoners semblen ser els principals substituts).



Fons:
Pla Director de l'Arbrat de Barcelona 2017-2037
https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Pla-director-arbrat-barcelona-CA.pdf
Article El Periodico:
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190628/decadencia-platanos-barcelona-tras-siglo-historia-7525921

1 de novembre, dia de difunts, primer de mes i nova postal de la col·lecció "Punts de Vista".

Bona diada de difunts.