Montcada i Reixac

Tenim una nova postal de Punts de Vista, que correspon a la que s'havia de publicar el Juliol d'enguany.

En aquesta ocasió l'amic Fidel Casajuana Manent ens ha oferit amb aquesta preciosa imatge del Mas Duran de Mas Rampinyo.

 Ens veiem en uns dies!

L'aparició de l'enfermetat infecciosa de la COVID19, provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, ens ha fet canviar alguns ritmes que tots portàvem amb més o menys regularitat. 

El Blog de Montcada i Reixac també ha patit els efectes del canvi d'hàbits provocats pel confinament i tots els canvis socials esdevinguts aquests darrers mesos. Això ha implicat canvis a tots els nivells, tant laborals, culturals, escolars, d'aficions o inclús sortir al carrer per a fer fotos.

La darrera postal de Punts de Vista va ser la de Maig de 2020 doncs teníem un parell de programades pel mes d'Abril i Maig des de feia uns mesos. 

El confinament va ser molt més dur. Les restriccions que ens han acompanyat i que encara perduren van truncar el projecte de Punts de Vista, però, com era d'esperar, el riu torna poc a poc a recrear el ritme del passat mes de Març i tenim una petita sorpresa per tots vosaltres. 

Hem engegat la maquinària per a fnalitzar les postals que falten per publicar aquest any de cara al mes de desembre d'enguany, amb l'ajuda d'alguns amics que ens segueixen.

Recuperem doncs el ritme amb la postal de Juny de 2020 amb una imatge de Can Moia realitzada per l'amiga Elisa Riera Capdevila.

Can Moia és un dels masos més antics de Montcada i Reixac. Ja es troba documentat des de l'any 1322.

L’any 1386 va ser comprada per Simó de Fontanet, també propietari de Can Fontanet (Masia Reixac avui dia).

Can Moia va ser conegut originalment com Mas Soler i posteriorment Mas Corbera. Va ser adquirida pels marquesos de Moià l'any 1715, després de la Guerra de Successió, i el seu nom es conserva des de llavors.

Ens veiem en uns dies!

La següent imatge ens recorda el carrer de l'estació amb un final de la linia TM (Tetuán-Montcada) davant el cine vell i la parada de taxis.

El TM va deixar enrera aquesta darrera parada el 1978, quan es va perllongar fins les últimes cases de Mas Rampinyo, al davant dels edificis de la Rasa

Fons: Fons Matllo

Avui volem oferir-vos una inèdita imatge de la capella de la Mare de Déu del turó, pels volts dels anys 10 del segle XX.

Observeu la part baixa de la torre, on es va conservar la part original de l'antiga capella del Castell dels Montcada.

Ens plau comunicar que gràcies a la col·laboració de l'amic Toni Amores hem pogut finalitzar la col·lecció de Postals de J.B. Turull.

Des de feia uns anys que mancava identificar l'exemplar número 6 de la sèrie de Turull. Una postal que no sabíem si era de Montcada o bé de Mollet, Sant Fost o Martorelles.

Finalment en Toni ens ha donat la resposta. Es tracta d'una postal de l'esglésis de Mollet del Vallès, no obstant i malgrat no ser de Montcada, sí que considerem que finalitzar la col·lecció d'un editor de postals és motiu de celebració i també d'ajuda per a altres persones que volen trobar una relació de les imatges que es van imprimir fa unes quantes dècades.

Podeu veure tota la col·lecció de postals de J.B. Turull clicant aquí

Febrer de 1936, falten pocs mesos per a que esclati la Guerra Civil.

El selecte Polo Jockey Club de Barcelona, es troba organitzant una nova trobada esportiva  i, el marquès de Villamizar, fill de Marc Rocamora Pujóla i Anna Vidal Sala de Rocamora, es presta a oferir la seva mansió com a escenari d'un nou concurs de cursa de cavall, anomenats Rally Paper, amb un seguit de personalitats de l'època.

La casa, un antic mas anomenat Can Paiàs, reconvertit en un palauet entre els camps de Mas Rampinyo, es coneix llavors com Can Rocamora o el Mas San Marc, en honor a Mar Rocamora, pare de l'actual marquès.

La cursa, de dotze quilòmetres en hora i mitja, es realitza pel matí i va finalitzar amb un banquet per a vuitanta persones a les que es van sumar una vintena més per la tarda. El dinar va ser encarregat a Casa Llibre, un dels primers restaurants de tot l'Estat amb estrella Michelín en aquells temps.

Ja entrada la nit, s'organitza un ball de gala a la planta de dalt de la casa i s'entreguen els obsequis i les copes als guanyadors i guanyadores de la jornada. És moment de fumar, beure una copa i fer veure's, tot acordant i tancant alguns negocis i possiblement algun futur enllaç entre families.

Benvinguts a Can Rocamora.

Fa set anys vam encetar el projecte de investigar i recopilar les postals que va editar Lucien Roisin i que feien referència al nostre poble, Montcada i Reixac.

Fa sis anys que vam trobar la última postal de la col·lecció de Lucien Roisin (un seguit de dos sèries de dotze fotografies cada una), sabent que faltaven dos postals per a completar la col·lecció. Dos postals desconegudes, però que seguint la numeració, sabíem de la seva existència.

Avui ens congratula descobrir-vos una d'aquestes dos noves postals inèdites que des de fa sis anys estem buscant. La postal númer 06' on podem apreciar el pont sobre el Besòs, inaugurat el 1911.

Aquesta imatge sempre m'ha agradat. S'atribueix a un 8 de setembre, per la festivitat de la Mare de Déu del Turó, on podem veure un cim del Turó de Montcada, coronat per la capella que Enric Sagnier va encarregar-se de recuperar.

Molts recordem els jardins del Club de l'Aismalibar. Aquests en concret, just al davant de l'antiga Biblioteca, pujaven les escales ja de camí a la piscina.

De pujada a Sant Pere de Reixac, el camí acompanyava un bonic seguit d'ametllers que en època de florir de ben segur que oferien un espectacle meravellós.

A la següent foto de fa fairebé 120 anys podem veure el tram final del camí dels ametllets que els nostres avantpassats van disfrutar.