Montcada i Reixac

La següent fotografia, realitzada per l'amic Fidel Casajuana, ens mostra dos cases a la cantonada de l'Avinguda Catalunya amb carrer Sant Ignasi de Mas Rampinyo. La imatge es va fer a finals dels anys 80 del segle XX.

Eren dos cases de lloguer emplaçades a una de les cantonades del tancat de Can Casetes. Dins el tancat la familia tenia un hort, els estris, eines i la maquinària agrícola. Personalment m'agrada aquesta foto, doncs podem explicar una petita història familiar.

El fet és que, en formar-se el veïnat de Mas Rampinyo, els meus rebesavis paterns (Can Filaina) van baixar de la Serralada de Marina, on estaven assentats familiarment des de l'any 1730 aproximadament, establint-se a la plana de Reixac del Mas Rampinyo pels volts del darrer terç del segle XIX. El fet curiós és que van viure en una d'aquestes cases. Un dels seus fills, el meu besavi, va adquirir un terreny al veïnat i, el 1917, va construir la casa familiar actual.

Desconec si els de Can Casetes i els de Can Filaina estaven emparentats, doncs les dos cases comparteixen el cognom Colomé a les seves branques familiars. Podria ser un argument pel qual els meus rebesaris van estar de lloguer allà? Sincerament ho desconec.

A principis dels anys 90 al tancat de Can Casetes es van edificar un seguit de cases unifamiliars, però encara va perdurar l'antiga casa de la cantonada durant uns anys. Finalment la casa va ser enderrocada i es va edificar una de nova amb una fesonomia diferent a les anteriors.

Recentment l'amic Joan Matllo va compartir aquesta imatge, d'autor/a desconegut, però que per la seva configuració inèdita considerem que aporta un interès particular. 

Pels elements que es veuen, podem aproximar una antiguitat de la foto d'ara fa un segle.

Al fons de la muntanya es pot apreciar el que sembla Moia i la Torre de l'Alcalde. A més, a la fotografia es veu l'antic campanar de l'església de Santa Engràcia, enderrocat pels volts de l'any 1928.

El que suscita una major controvèrsia és el pont que apareix, doncs entenem que es tracta del pont de ferrocarril de França, cosa que ens determina la ubicació de les escoles dels "Hermanos" (La Salle), a l'esquerra de la foto, però fora de plànol.

La imatge podria estar realitzada des de Cal Regañando

Avui volem compartir amb vosaltres un parell d'imatges de l'amic Fidel Casajuana. Unes fotografies realitzades pels volts de l'any 1997.

A finals del segle XX, un cop abandonades les instal·lacions militars, els antics polvorins van servir per a donar acollida a un grup de joves (Kolektiu Gos Blanc) que van ocupar alguns dels edificis militars, entre ells, diversos barracons i la casa dels oficials de Mas Duran.

Aquesta és una de les entrades del polvorí, la que just dona a l'actual llacuna de Mas Duran. A l'esquerra de la imatge havia una torre de vigilància realitzada amb totxo, que va ser enderrocada, juntament amb la resta d'edificis del polvorí, un cop els joves van ser desallotjats per la guàrdia civil:

El camí que portava a aquesta porta d'accés era el que veiem a continuació. Al fons a la dreta l'antic parc infantil del Gurugú. Un parc de dimensions més que considerables que estava molt bé pels més petits. A l'esquerra, darrera del talús de terra estava la llacuna, que avui encara conservem.

Aquesta llacuna va sorgir de l'extracció mecànica d'àrids per a la fabricació de maons i totxos d'argila. Avui dia és una petita reserva natural on diverses aus i alguns amfibis conviuen en relativa tranquilitat.

Fa més d'11 anys i lluny queda aquell 2010, quan aquest humil bloc va decidir engegar-se i donar a conèixer algunes imatges i històries de Montcada i Reixac que d'una manera o una altra necessitaven compartir-se a travès d'algun medi electrònic.

Juntament amb el bloc del nostre estimat Ricard Ramos (DEP), inaugurat un parell d'anys abans, aquests mitjans de divulgació històrica esdevenen des de llavors el focus d'un seguit de persones interessades en el passat del nostre poble.

Aquests dies el bloc ha assolit les 400.000 visites úniques i és una fita important doncs ens fa veure que el bloc encara manté l'interès dels seus seguidors, que el visiten unes 35.000 / 40.000 vegades cada any. 

Aquestes 3.000 visites mensuals són un petit alè per a seguir endavant.

Gràcies.

 La Torre dels Fares és un element patrimonial de primer ordre per Montcada i Reixac. Veiem algunes imatges del passat comparades amb aquest estiu de 2021.

Finals XIX o Principis de segle XX :: 2021

  

L'entrada al barri a finals del segle XIX i principis del XX ja estava malmesa. Havia començat a perdre el refugi de teules de l'entrada.

---

1915 :: 1999 :: 2021

 

A la imatge de 1915 no podem apreciar si la nau del nord-est, a l'esquerra de la foto, encara estava en peus. Sí que mantenia la paret amb teules d'una possible teulada, però bé podria estar en la mateixa situació que a la foto de 1999, on la paret i les teules també són visibles, incloent les mateixes humitats. Des de 1999 a 2021 aquest mur ha colapsat.

D'altra banda, de 1999 a 2021 observem que algunes teules de la façana principal i interior del pati s'han trencat i han començat a abocar aigua de pluja sobre la paret, deixant el rastre fosc que observem actualment. 

 

A les darreres dècades el pati ha estat emplenat de terra, molt probablement per a bastir algun hort.

A l'illa de cases conegudes com "El Quiosc" de Mas Rampinyo, just entre la via del ferrocarril de Sant Joan i l'antiga carretera de Ribes, trobem tres curioses cases amb idèntica fesonomia, actualment dos d'elles pintades d'un color verd clar. Les cases, al carrer Carrerada, números 48, 50 i 52, són conegudes com les Cases Bolet.

Segons l'Inventari del Patrimoni de Montcada i Reixac, editat el 1999, aquestes modestes cases, van ser encarregades per Maria Bolet i Ràfols l'any 1925 a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 1877 - La Garriga 1937),  conegut per notables obres al Vallès Oriental. Com a curiositat, va ser l'arquitecte del teatre "El Molino" de el Paral·lel de Barcelona.

El 2015 vam encetar un projecte que pretenia fer un recull i estudi de tot el paper moneda, segells i vinyetes editats per l'Ajuntament de Montcada i Reixac durant la Guerra Civil.

El 2016 vam publicar els corresponents articles, que trobareu a l'hemeroteca d'aquest blog, no obstant els darres anys hem anat descobrint nous exemplars, que sabíem existien però no teníem cap imatge física.

Fins ara hem anat actualitzat les entrades de l'any 2016 amb aquestes noves troballes, no obstant, el vostre gran interès per la moneda i segells de Montcada, així com les diferents consultes que ens heu realitzat, finalment ens hem decidit per publicar dues noves seccions fixes que seran les que a partir d'ara s'aniran actualitzant.

Podeu trobar les seccions al menú esquerre "Seccions", si visiteu des de ordinador, o bé des del desplegable de la part superior si visiteu des de dispositius mòbils. També podeu clicar els següents enllaços directes:

• Paper Moneda de Montcada i Reixac
• Segells i Vinyetes de Montcada i Reixac

Esperem que la iniciativa us sigui de gran ajuda.

Rebeu una cordial salutació. 

La següent imatge és prou coneguda i reproduïda en diferents revistes i diaris de l'època. Pels volts dels anys quaranta del segle XX encara existia la coneguda Font de Reixac.

 El següent retall de revista pertany a una notícia de l'any 1916. Es tracta d'una cursa a cavall o Rally-Paper, realitzada per benestants barcelonins. A la imatge els podem veure travessant el riu Besòs.

La següent postal pertant a l'Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo. Pensem que realitzada durant els anys 50 del segle XX.