Montcada i Reixac

M'ha semblat de interès una referència d'en Francesc Costa i Oller on es parla d'una font desapareguda, anomenada Font d'en Gatell i ubicada a Reixach*.

Segons informa en Francesc la font estava "Situada a la part alta del Torrent de la Font d'en Gatell. Un veí em diu que fa anys que ha desaparegut."

* Actualització 02 de Juny de 2016. Segons lectures de Josep Bacardit, la Font del Gatell sembla que estaria vora del Torrent d'en Gatell, proper al Bosc d'en Vilaró.

Jaume Almera Comas (Vilassar de Marc 1845, Barcelona 1919) va ser el geòleg i paleontòleg català que va fundar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Va simultaniejar els estudis eclesiàstics amb els universitaris. Es va matricular a la Facultat de ciències exactes, físiques i naturals de la Universitat de Barcelona obtenint els títols de batxiller en ciències el maig de 1869, el de llicenciat de la secció de físiques el febrer de 1871, llicenciat de la secció de naturals el maig de 1871 i el de doctor de la secció de naturals el juny de 1874.

Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils d'invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la confecció de mapes geològics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la província de Barcelona, a escala 1/100.000, publicat l'any 1887.

L'any 1882 es va publicar al "Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona" un detall de la ponència que Jaume va fer en relació a un seguit de investigacions i on va descobrir, a Mas Rampinyo, arbres origen dels quals es tenia relegat a l'Àsia:

En la misma sesión, el académico numerario Dr. D. Jaime Almera, Canónigo, dió noticia de haber reconocido una ninfeacea, la bella Anectomeria Brongniarti, característica de la época tóngrica, en las cercanías de Tárrega, por medio de la cual pudo determinar la edad de las calizas lacustres de can Salvi de San Andrés de la Barca; comunicó además, á la misma haber descubierto:

1º El Monograp tus priodon, característico del nivel inferior del sulúrico superior, en las cercanías de San Vicens deis Horts, en las pizarras de debajo de las calizas de Cardio la interrupta, haciendo observar de paso que el piso E del Bohémico presenta aquí la misma Eierie y clase de rocas que en la celebérrima cuenca de Bohemia; 

2.° El jabonero, el cinamomo y varios otros tipos de plantas en el Mas Rampinyo de Moncada, características del mioceno superior y relegadas hoy al Asia oriental,

3.° El plátano, el moscón, afine al Acer pseudo-campestre, .un laurel y otros varios tipos en las margas mesínicas del Papiol;

4º Un aliso, un sauce, un carpe, un abeto, otro laurel, una acacia y otros varios vegetales en las margas pliocenas de las cercanías de San Felio de Llobregat, las cuales poblaban, en las épocas referidas, las vertientes y faldas de nuestra sierra, de donde han desaparecido por efecto del cambio de clima.

Investigant una mica més sobre aquests dos árbres podem dir el següent:

• Mèlia (arbre sant, parenostre o metzina i en castellà cinamomo o paraíso), dels seus fruits se'n fan rosaris (en castellà també es coneix com árbol de cuentas o rosariera) i la seva fusta és semblant a la teca de Birmània, força apreciada. És un arbre natiu del sudest asiàtic i que va ser introduït a occident de manera massiva durant el segle XIX, no obstant els àrabs ja en parlaven al "Llibre de Agricultura Andalusí", on es recomanava plantar-lo prop de sínies i pous, degut a que les seves branques i fulles formen una molt bona ombra. Val a dir que a Àsia és un arbre sant, nom que en català, com hem vist, s'ha mantingut popularment com "Arbre Sant" o "Parenostre".

• Sapindal (en castellà Jabonero de la China o árbol de los Farolillos). És un bon arbre ornamental doncs manté una bona estètica per les seves fulles i beines, malgrat en alguns indrets del món és considerat com a invasora. Aquest arbre prefereix viure al solei, amb poca aigua, no necessita massa manteniment i no pateix plagues serioses, motius pels quals s'ha prestat com a arbre ornamental en ciutats. En castellà es coneix com "Jabonero" degut a que les llavors tenen saponina, una substància que genera escuma. A la Xina és un dels cinc àrbres commemoratius des de fa més de 3000 anys.

Font: ARCA

En Perot Rocaguinarda, també conegut com "Perot lo lladre" (1582-1635) va ser fill de pagès, bandoler i assaltador de camins de la banda dels nyerros.

Va ser realment molt conegut i apreciat per uns i maleït per altres al seu temps. Tal era la seva fama que inclús en Cervantes, a la seva segona part del Quixot, en va fer una referència, amb el nom de Roque Guinart, un episodi on es sembla rememorar una trobada real que va tenir Cervantes amb el bandoler. Al llibre, en Perot acompanya al Quixot a les portes de Barcelona, en una trobada descrita en termes molt favorables, en una espècie de venjador de greuges.

Avui us oferim una referència que he trobat als dietaris d'en Jeroni Pujades, un historiador-cronista català (1568-1635) en el que es fa referència d'un episodi d'en Perot al Castell de Montcada.

Una petita referència de que en mateix Perot Rocaguinarda va "treballar" a Montcada, això sí, amb el seu propi i particular negoci.

Dissapte a 9 de janer 1610 en Pere Rocha Guinarda se'n puja al castell de Montcada y toca la campana de la capella a sometent contra de si matex. Y desde aquí se n'ana al hostal de la Farigola. Lo virey envia contra de el1 a micer Gamís, per Valles, y a micer Sala, a Mataró.
Dos jutges de cort no feren res, que el1 se burla de tots.

El 9 de gener de 1610 el bandoler Perot Rocaguinarda, també conegut com Perot lo lladre de la banda dels nyerros, va pujar al turó de Montcada i va tocar la campana de la capella del castell al toc de somatent contra sí mateix a la fi de reptar a les autoritats a ser capturat.

D'allà es va dirigir a l'hostal de la Farigola, a Vallcarca, i el virrei va enviar dos homes de llei contra ell, un pel Vallès i un altre per Mataró, però no el van enxampar.

Aquest toc de campana era coneguda pels sometents dels voltants per tal de convocar-los. Recordem que els membres dels sometents eren els veïns en condicions de oferir els serveis de protecció a les viles i pobles. Tenien la obligació de conservar les armes a casa seva i fer una instrució paramilitar, oferint una defensa policial normalment i militar en ocasions.

La paraula sometent prové de la etimologia de "so emetent", és a dir, emetre so, ja sigui amb campanes, com va fer en Perot, amb toc de trompeta o amb so de banyes.

Excomunicat aquell mateix any, la gent li tenia certa simpatia, encara que també va treballar per a petits nobles que volien espantar als pagesos per a seguir controlant als seus vassalls.

Sense possibilitat de sotmetre'l a la llei, l'any següent (1611), el propi virrei va indultar-lo a canvi de ser oficial dels terços espanyols a Nàpols, ciutat on es creu que finalment va morir.

En Perot respon a la personificació del bandoler romàntic, si bé aquest no repartia els botins amb els pobres, sí que assaltava als més rics, fent ús de la violència en cas de defensa.

Aquest és el nostre particular Robin Hood.

Si voleu fer una ullada al mas d'en Rocaguinarda, el seu estat actual feu una ullada al següent enllaç.

D'altra banda, si us interessa la temàtica del bandolerisme, podeu fer una ullada al número 25 de la revista Quaderns que publica la Fundació Cultural Montcada (podeu comprar-la allà mateix) on hi ha un petit article relacionat amb el Coll de Montcada i la història negra que allà es va viure.


Font: B. 206. Dietaris Jeroni Pujades, historiador, cronista i advocat de Barcelona (Barcelona 1568, Castelló d'Empùries 1635)

La següent transcripció és la tercera que aquest estiu us oferirem i que realment va ser la primera publicada, l'any 1877. També la trobem al "Dipòsit Digital de Documents de la UAB"  i és fons de l'"Associació Catalanista d'Excursions Científiques". En concret l'article està ubicat al Vol. 1, 1876-1877, p. 18:

EXCURSIÓ Á MONCADA
4 Febrer 1877

A dos quarts de nou del matí, reunits en dit poble los Sr-s President Fiter, Arabia, Canibell, y Ambrós, Secretari, als quals se juntarem després los Srs. Torras, Mitjans, y Ambrós (Ramon), s'obrí la sessió.

Suspesa pera anar á verificar la excursió, fou tornada á obrir á dos quarts de quatre de la tarde, dihent lo Sr. President que Moncada tenia tres ermitas, conegudas ab lo noms de  Nostra Senyora de Moncada, de Casa Cuyás, y de Nostra Senyora de las Feixas. Aquesta última apareix ser la més antiga, y estava situada en lo terme de Sant Iscle parroquia de Santa Victoria, de la qual era ermitá en 1716, Joan Sanmiquel.

Respecte de la ermita de Casa Cuyás, que tampoch existeix avuy en dia, digué lo Sr. Ecónomo que formava part del extens patrimoni de la dita familia, senyora de gran part del Plá de Montcada; més que de resultas d'un famosíssim plet que ha durat més de 150 anys, que tot just acaba de fallarse, s'han venut y escampat totas las propietats y edificis que 'l componian y entre ells una gran casa palau y la indicada ermita.

En motls dels papers y documents, qual inspecció facilitá galantment dit Sr. Ecónomo, se parla d'un famós ermitá "En Joan Cabaner, tossut en tal grau, que haventse negat á pagar los delmes á que estava obligat, lo Rector de las Feixas, el 15 de setembre de 1780, l'excomunicá sense que per aixó donés per vensut ni acabassen les questions". Dita excomunió es en castellá, mentres que tots los altres documents de la mateixa questió están escrits en catalá.


També 's pogué veure en la portada d'un llibre Index de Testaments de l'ant 1581 á 1650-Tomo 1er una nota en la que 's fá constar que la Parroquia de Sant Pere de Reixac, fou cremada durant la guerra de 1651, refugiant-se 'l Rector á la torre de Montcada, y que malgrat del molt compte que tenian d'amagar los documents en una cova, fóren trovatsy cremats en la mateixa época.

Relatá també lo Sr. Ecónomo que prop del Castell se trobaren armas molt antigas, y que, per vergonya dels que estiman los recorts histórichs, foren dades per a jugar á la canalla. Dit senyor feu un donatiu d'una cullera antiga d'un objecte semblant á una bala de pedrer.

Amdos quarts de duas de la tarde se dirigiren los excursionistas á la cova de Na Guilleuma....... Dins la cova á voltas ab proy feynas davant pas esculpturadas rocas desprenentse com penjats continatjes que la má dels segles ha brodat; en altres punts lo pas s' engrandia per deixarlos arribar al fons d¡ahont, si alsa la vista, sembla la volta com alta arcada que 's per en la boyra. Parlant d'aqueix lloch exposá lo Sr. President los insegurs datos qu ese 'n tenen. Feu la historia dels Moncadas; impugná una tradició dels nou barons de la Fama y digué que la expedició havia tingut més importancia científica que artística, puix que solsament s'havia tret:

Copia de dias finestras góticas d'una casa particular, per los Sr.s Arabia y Canibell.




Moncada.- Finestra d'una casa particular.
Dibuix de D. Frederich J. Garriga, de un croquis de D. Eudalt Canibell.

Vista de la montanya de Moncada desde la riera de Ripollet per lo Sr. Fiter.

Tal i com es pot llegir hi ha dades de gran interès històric i el detall gràfic d'aquesta finestra que no he pogut referenciar encara a cap de les cases o masies dels voltants de l'excursió. Bé podria ser un finestral de Can Fontanet, per les formes observades, no obstant queda per descobrir.

Us plantegem doncs un altre repte estiuent d'aquest any. De quina casa és aquest finestral, dibuixat l'any 1877, tenint en compte que potser la casa ja no existeix? Ara per ara no coneixem la resposta.


Aquest mateix dibuix apareix l'any 1880 a La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich' - Any I Número 16 (10/12/1880) però només informa de "Finestra Ojival de Moncada":

Fons: Ministerio de Cultura 2006 i Dipòsit Digital de la UAB.

Al "Dipòsit Digital de Documents de la UAB"  trobem un altre document de l'"Associació Catalanista d'Excursions Científiques", de l'any 1878 (Vol. 2, 1878, p. 87 ) que parla d'una altra excursió a Reixac i d'algunes històries de interès.

La transcripció és la següent:

SANT PERE DE REIXACH (1)

(1) Travall llegit en la Sessió del dia 23 de Febrer de 1878

Es una antiga iglesia, avuy sufragánea de la de Montcada, y en altres temps parroquia d'aquesta població. Los companys que concoreguérem á la expedició, feta en Febrer de 1877, á la cova de Na Guilleuma, recordarán bé prou que l'actual delegat de la Associació á Mollet, Mossen Vicens Mª Triadó, nos digué que á Reixac podriam admirar algunas notables pinturas, y aquest es lo principal objectiu que promogué la projectada excursió. No lluny del Ripoll s'alsa en un turó, cap á mà dreta del poble de Montcada, la iglesia de Reixach, voltada de casetas per sos costats, lo que dona á aquell agrupament un bonich conjunt, sobre tot mirat desde lo que fou castell de Montcada.

Creyém que ¡s conservan en la iglesia algunas tradicións religiosas, y sobre tot referents á las lluytas sostingudas per Cataluny contra Felip IV. En un Índex de testaments de 1581 a 1650, que 's conserva en l'arxiu parroquial de Moncada, s'hi troba una nota per la que 's vé en coneixement de que durant lo seti posat pels castells á Barcelona, que durá desde 'l 10 d'Agost de 1651 fins al 30 d'Octubre de 1652, los catalans se refugiáren en la rectoría de Reixach, y las tropas del Rey d'Espanya hi pegáren foch, restant arruinada aquella part d'efidici y passant lo rector á guardarse dels enemichs establintse en lo castell de Montcada.

Pochs datos més puch donarvos respecte al lloch que anem á visitar demà, puix ja vos he dit que sa major importancia era baix lo punt de vista artístich. Recorts de la época contemporánea, referents á la guerra de la Independencia, prou se'n deuhen esmentar, puix en los confluents del Besós y del Ripoll, al peu mateix de Reixach, se sostinguéren accións de vera importancia, y quasi sempre de tristos resultats pera 'ls invasors. Se conta d'aquella época que l'ermitá de Montcada, N'Antoni Cabanes, fill de Reixach, irrita contra 'ls francesos per las profanacións que havian comés en la capella del castell, jurá venjansa, y desde las ruinas de la torra donava lo seny d'alarma á sos paysans quan los enemichs tractavan de sorprendels.

Joseph Fiter É Inglés.

Tal i com vàrem avançar el passat 7 de Juliol, avui us presentem la solució del repte estiuenc.

La imatge que hem acolorit:

La imatge original:


I una nova versió de la foto acolorida, aplicant una solució High Dynamic Range:



Com podeu veure els elements incorporats són els núvols del cel i les floretes grogues.

A les Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques hi ha un document d'una Excursió a Reixac, datada del 24 de Febrer de 1878 (Vol 2 p 138 a p 140).

Aquell Diumenge sis persones estudioses i hàbils en diverses disciplines científiques van arribar a Montcada per tal de fer una excursió a Reixac i al Turó de Montcada, en concret a la Cova de Na Guilleuma.

L'objectiu era el de visita cultural i científica, acompanyada de l'afany per descobrir els secrets del poble de Montcada, i en concret els del Turó i els de Reixac.

Qui signa el relat és en Eudald Canibell i Masbernat (Barcelona 1858-1928), un dibuixant i topógraf català que va ser un dels fundados, lany 1876 de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Abans d'això va treballar realitzant il·lustracions de naips, molt valorades avui dia.

La transcripció de texte és el següent:

EXCURSIO Á REIXACH

24 Febrer 1878

Reunits en la estado del ferrocarril, á Moncada, lo Presídent Sr. Fiter, los Srs. Ambrós (Ramón), Bertrán y Bori, Amenedo y l'infrascrit, donárem per comensada la excursió, dirigintnos envers Sant Pere de Reixach, que, destacantse, ab son airós campanar. en mitj de fresch paisatge, sobre un turó de la Malesa, passat lo xafagós y assoleyat sorreral del Besos, s'ovira desde tot lo Valles fins dels mes allunyats llochs.

Abans de pujar la montanya 'ns delinguéremen una bella casa de camp, nomenada can Fontanet que, mes que una masía, apar un palau ab sus góticas finestras y las bonas proporcions generals del edifici ; en la fatxada s'ostenta l'escut d'una familia catalana que, segons novas recullidas en la excursió A Vilafranca, no es altre que 'l de la familia Fontanals.

La iglesia de Reixach, ara sufragánea de Sta. Engracia de Moncada, cap particularitat ofereíx en conjunt, arquitectónicament considerada: no obstant, l'arqueólech podrá veure en lo que avuy es sagristía, una d'aquellas petitas capellas que alsáren los segles X y XI, y ahont la senzillesa sublima 'l cor. La altura total té próximament 15 palms, l'ábside es semicircular, indicant lo total una incomplerta creu llatina. En la primera capella lateral, á la dreta del altar major, hi ha magnifícament conservada una imatge bizantina del segle XI, que á ben segur seria la que tenía la primitiva capella.

Alguns altars laterals tenen pinturas no despreciables, encara que bastant mutiladas. La trona té bonas pinturas del segle XIV, representant la del dosser lo martiri d'un sant, essent apreciable per la diversitat de vestuari d'aquella época; los demés assumptos represéntats son lo Calvari y un Sant Miquel.

De la meteixa época es una taula, o mes ben dit tres fragments units, de remarcable mérit artistich á la vegada que arqueológich, la que formaría part del antich retaule.

Lo titular de la iglesia, que está en lo centre, té detalls á la perfecció, essent sobremanera notable la ben acabada y expressiva testa, de vigorós colorit; llástima d'esser destruidas las duas figuras agenolladas á sos costats, puix per lo que 'n resta pot ben apreciarse lo molt interés que pera la indumentaria tindrian. Los altres dos fragments representan: l'un Sant Pere lliurat de la presó per l'ángel y l'altre la institució de la iglesia, apreciable tant per lo ben acabat de sa composició, com per certs detalls interessats.

Quasi amagat per una paret y al bell costat de la escala del chor resta un bonich. sepulcre gótich, també del segle XIV, desprenentse de sa inscripció que allí reposa Na Alamanda de Reixach. Alsada la pesada tapa, vegérem dos calaveras en perfet estat de conservació, marcant ben senyaladament correspondre á la época del sepulcre.

Pujárem al cim del campanar pera disfrutar de sa perspectiva, igualment que pera investigar si alguna cosa podia interessarnos. vegentne ab satisfacció, en un dels fineatrals, un senzíll aparato de ferro pera tocar las campanas desde la rectoría, que es curios en extrem, y á ben segur deu esser enginy d' algún rector d' aquella iglesia.

Acabada la investigació de Reixach. nos dirigírem envers la cova de Na Guilleuma, prop las ruinas del histórich castell de Moncada, entrant per segona volta en la boca «d' aquell monstre soterrat, que semblava volia englirnos,» com tant be havia dit En Marsal Ambrós en la acta de la primera excursió á n'aquella fonda cova. Si bé la primera volta baixárem fins á cercar lo fi, no ho férem i així aquesta, puix faltats de llums suficients, era vana temeritat intentarho; per lo tant nos concretárem á la contemplació deis fantástichs efectes que la diferenta colocació de la lium produheix en aquellas bellas crestallisacions de tant variadas formas.

Per fi, ben á pesar nostre, deixárem aquell lloch que tant impresiona al entrarhi y del que tan agradable n'es la contemplació interior, y allí no lluny férem bona trovalla de balas de pedrer pera 'l naixent museo.

Lo sol ja anava á la posta quan tornárem envers Barcelona.

Eudalt Canibell

A l'article es parla d'alguns detalls de gran interès:

• Els excursionistes van visitar Can Fontanet i van veure els finestrals i l'escut heràldic que la masia manté sobre una d'elles.

• A Reixac descriuen la imatge Bizantina i els retaules i obren el ja desaparegut sepulcre d'Alamanda de Reixac, morta l'any 1344. Dins el sepulcre observen dos cranis.

•  Dalt del campanar van veure un element per a fer sonar campanes d'un enginy que els va causar molt de interès, no obstant no en parlen dels elements tècnics d'aquest.

• Baixant de Reixac van anar al Turó de Montcada a visitar la cova de Na Guilleuma i van quedar impressionats per les dimensions de la cova i dels elements naturals i minerals del seu interior.

• Al turó troben munició antiga d'un pedrer. Un pedrer va ser una antiga arma precursora del morter que tirava boles de pedra, posteriorment de ferro i metralla diversa:

Fons: Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Al diari "La Imprenta" definit com a "Diario de avisos, noticias y decretos", el dijous 10 de setembre del 1874, a l'edició de la tarda (Nº 253) es va publicar una "Ultima hora" on trobem una referència de interès per Mas Rampinyo. Diu:

ULTIMA HORA. Dijimos en nuestra edición de la tarde de ayer que los carlistas que se haban reunido en Vich se corrían hacia el llano, y nuestras noticias han quedado después confirmadas.

Unos 3,000 hombres aproximamente tomaron ayer mañana la carretera de esta capital, siguiendo juntos hasta las inmediaciones de Samalús, pueblo situado al Este de la referida carretera; y ya entonces, formando dos partidas de 1,500 hombres cada una, tomaron respectivamente la dirección de la costa por el mismo Samalús y la del centre del Valles por la parte opuesta, sea por la Admetlla. Los que siguieron por esta última población iban mandados por Miret; las otros por Vila del Prat.

Estos movimientos produjeron su efecto en Granollers, y las dos de la tarde se haban tomado en aquella villa toda clase de precauciones; la guarnición y paisanos se hallaban sobre las armas, las puertas cerradas y no pocas barricadas en construccion, estando en la torre de la iglesia el comandante militar, el señor juez de primera instancia y el señor alcalde, que con un anteojo distinguían perfectamente los carlistas que se hallaban en Llerona.

Como de costumbre, salió de Granollers a las dos de la tarde un coche para esta ciudad, que no tuvo novedad en el camino. El de Vich, que ya llevaba algún retraso Por causa de los carlistas, salió de aquella villa algo mas tarde, y sus pasajeros vieron ya mas acá de Granollers algunos ginetes carlistas, que serian quizás una avanzada de la partida de Miret que, siguiendo por la carretera nueva, iban á tomar la antigua en e1 punto llamado "Coll de la Maña". Mas tarde se vieron ya las avanazadas de caballería en Moncada. 

Ayer no se tenian apenas otras noticias de las facciones que las referidas, y aun estas no se daban con completa seguridad. La autoridad militar tendría conocimiento de todos los movimientos del enemigo, puesto que el capitán general interino, señor Buce?a, tomó acertadas precauciones por si se atrevían los facciosos á extender su merodeo por los pueblos cercanos esta capital, y este efecto mandó situar fuertes retenes en distintos puntos estratégicos.

Hoy se han adquirido mas detalles. La faccion Miret ha pernoctado en su mayor parte en Mollet. Durante la noche se ha mandado abrir en dicha villa algunas casas que estaban cerradas y se han cobrado algunos cuartos.que suponemos habrán pedido los carlistas, en su insaciable sed de oro, en concepto de trimestres adelantados, pues por personas que nos merecen crédito hemos sabido que hace pocos dias los carlistas cobraron de Mollet unos 1,000 duros como saldo de sus exigencias formuladas la última vez que estuvieron en el Valles.

Desde Mollet ha mandado Miret partidas á varios pueblos con objeto de que recogieran cuartos. A Cerdañola y Ripollet ha ido una fuerza algo respetable, sin duda por temor á alguna salida de los liberales. A la hora en que escribimos estas líneas no sabemos á punto fijo las cantidades recogidas por los carlistas en todos los pueblos que han recorrido. Sabemos, empero, que en Palau Solitar robaron treinta y cinco duros que un cafetero tenia en un cajón.

En Moncada tenian los carlistas una avanzada de caballera y alguna infantera situada en la barriada llamada Mas Rampinyo. Debe tener alguna relacin con la permanencia de esta gente en aquel sitio el significativo hecho de haber sido robados la noche última en las inmediaciones del Besos cuantos carreteros se dirigan á esta capital.

En Mollet se han apoderado los carlistas de varios caballos pertenecientes á las empresas de diligencias que hacen servicio entre esta ciudad y la montaña, y que tienen constantemente situados en aquella villa para la muda de los tiros.

El coche de Vich que debía llegar ayer noche fué detenido por las facciones en la Garriga, y cuando pudo continuar el camino no pudo entrar en Granollers y los pasajeros que llevaba tuvieren que acampar al aire libre.

Entre estos pasajeros han venido muchos vecinos de Vich de los mas significados por sus ideas carlistas, y si no nos han informado mal, hasta algún concejal de aquel Ayuntamiento. Esas gentes huyen despavoridas de la ciudad de su naturaleza, y lo mismo han hecho otras personas por temor á las columnas que se dirigen á toda prisa á aquella ciudad y que, según en la misma se susurra, van á fortificarla en seguida. Por uno de los pasajeros, no carlista, hemos sabido que después de las últimas derrotas se han vuelto las gentes de don Carlos mas exigentes si cabe que antes, habiendo exigido anteayer, y en un breve plazo, á un liberal la cantidad de mil duros bajo pena de la vida.

A las primeras horas de la maana los carlistas de Mollet se disponían para la marcha que, según parece, debían verificar una parte por Montmeló, Montornés, La Roca y demás puntos por donde han escapado ya alguna otra vez, siguiendo la dirección de San Celoni, y el resto se cree que pasando la línea del ferrocarril de Zaragoza, se ha corrido en dirección Rubí y Martorell.

También iban á salir casi á la misma hora los que formaban la avanzada del "Mas Rampinyo" con las partidas que habían ido á merodear por aquellos pueblos y que se les habian unido.

En Arenys de Munt habia esta mañana una fuerte partida, y parece que también había otra en Alella, creyéndose que son de las fuerzas de Vila del Prat, destacadas ayer hacia la costa por Samalús.

No contento el Gapitan general interino de este distrito con tener á raya una facción bastante numerosa como la que ha bajado al llano, ha organizado algunas columnas que han salido á perseguir al enemigo, habiéndolo efectuado también él al frente de una de ellas, que se hallaba á las nueve en San Andrés. Componían esta columna unos 1,000 infantes, 200 caballos y seis piezas Krupp. El enemigo no ha creído conveniente aguardar la llegada de estas fuerzas, y como hemos dicho ya, se ha fraccionado para evitar la persecución. A las once regresaban las fuerzas que habian salido con el Capitán general interino.

En Francesc Costa Oller m'ha fet arribar un article publicat al seu web, on exposa una curiositat del camí reial que passava per Montcada i la dita del camí del purgatori envers a un manteniment nul del camí:

És l'any 1775 i l'aristòcrata anglès Henry Swinburne vol arribar a Barcelona, però no ho  té fàcil. Ell i la comitiva ensopeguen als verals de Montcada en un tram reconsagrat del camí real: "El pas anomenat el Purgatori per poc no se'ns converteix en un infern, i vàrem arribar a pensar que els carruatges quedarien encallat entre les roques. Les panoràmiques a cada costat del camí sovint són encantadores, res pot ser més agradable a la vista que les torres dels campanars que s'eleven per sobre de les fosques pinedes, les atrevides ruïnes de La Roca, i els camps rics a la ribera del Besòs. Però els passos són tan dolents, les carreteres tan esmicolades, profundes i perilloses, que no era possible gaudir de les belleses que ens envoltaven".

El diguem-ne ministeri d'obres públiques va fer orelles sordes a l'angúnia de la gentada que hi deixava la pell. Així dècades després encara es patia de la mateixa manera. L'any 1808 el Baró de Maldà fuig de Barcelona a causa de l'ocupació francesa. Passa per Sant Andreu de Palomar i cap a Montcada per "aquell camí no gaire bo que es diu lo Purgatori". 

Possem-hi dues dècades més i un cronista francès dóna precisions del purgatori montcadí. En un text de l'any 1827 explica que "Vora Moncada passem una muntanya petita a través d'una excavació profunda oberta per aquest camí, i flanquejada per dos altes muralles per retenir la terra". Com que no es queixa podem creure que alguna cosa hi havien fet.

Degut a la gran acceptació de les imatges acolorides del 1916-1922, que us vàrem oferir tot just fa un mes (cliqueu aquí per a veure l'article), he decidit fer els meus "pinitos" amb el Photoshop.

La següent imatge és el resultat d'aquesta pràctica:

Partim d'aquesta imatge per a fer un repte estiuenc per aquest any:

• Quins elements penseu que han estat incorporats a la imatge?

Donarem la resposta, juntament amb la imatge original l'1 d'Agost.