Montcada i Reixac

Avui m'ahgradaria fer referència al treball de l'amic Francesc Costa, en el seu "La Serralada Litoral" i una referència d'un indret de l'antic camí reial, que per les seves característiques era conegut com el Pas del Purgatori.

Us animen a conèixer el seu treball i els seus llibres, veritablement de gran interès històric, cultural i natural.

És l'any 1775 i l'aristòcrata anglès Henry Swinburne vol arribar a Barcelona, però no ho  té fàcil. Ell i la comitiva ensopeguen als verals de Montcada en un tram reconsagrat del camí real: "El pas anomenat el Purgatori per poc no se'ns converteix en un infern, i vàrem arribar a pensar que els carruatges quedarien encallat entre les roques. Les panoràmiques a cada costat del camí sovint són encantadores, res pot ser més agradable a la vista que les torres dels campanars que s'eleven per sobre de les fosques pinedes, les atrevides ruïnes de La Roca, i els camps rics a la ribera del Besòs. Però els passos són tan dolents, les carreteres tan esmicolades, profundes i perilloses, que no era possible gaudir de les belleses que ens envoltaven".

El diguem-ne ministeri d'obres públiques va fer orelles sordes a l'angúnia de la gentada que hi deixava la pell. Així dècades després encara es patia de la mateixa manera. L'any 1808 el Baró de Maldà fuig de Barcelona a causa de l'ocupació francesa. Passa per Sant Andreu de Palomar i cap a Montcada per "aquell camí no gaire bo que es diu lo Purgatori". En una altre ocasió el Baró diu "La montanya ab la hermita sobre de Nostra Senyora de Moncada és molt alta y aspre, vista des de la carretera que passa per sota, nomenada lo Purgatori, y un tros de allò ben dolent que és en temps de fanchs".

Possem-hi dues dècades més i un cronista francès dóna precisions del purgatori montcadí. En un text de l'any 1827 explica que "Vora Moncada passem una muntanya petita a través d'una excavació profunda oberta per aquest camí, i flanquejada per dos altes muralles per retenir la terra". Com que no es queixa podem creure que alguna cosa hi havien fet.

Henry Swinburne. Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (London, 1787, segona edició).

Itinéraire de l'Espagne et du Portugal (...) tout extrait de Bourgoing, Laborde, Antillon. Paris, 1827 (sisena edició).

Carta dei contorni di Barcelona coll' indicazione delle varie posizioni occupate nel blocco del 1808 per servire alla storia militare degli italiani en Catalogna del Cav. Vacani Maggiore nell Y.R. Corpo del Genio.

Els Llibres de Repartiments dels regnes de València i Mallorca són un testimoni de les terres que el rei Jaume I va otorgar als seus vassalls per les seves cavalleris, tot just quan van ser conquerides dels sarraïns. Un petit extracte d'aquest llibre, on es parla de la vila de Montuïri, a Mallorca.

De domo Templi in Montueri.Iste sunt alcherie quas domus Templi et G. de Monte Catano et R. Alaman et G. de Claromonte haberent et receperunt a domino rege in terra de Montueri pro suis cavalleriis.In Alcudia Beni Althienara: VIII iovatas.Et dominus rex habet ibi duas et sunt X iovatas. inter omnes.

De la casa del Temple a Montuiri.
Aquestes són les alqueries que la casa del Temple i Guillem de Montcada i Ramon Alaman i Guillem de Claramunt tingueren i reberen  del senyor rei a la terra de Montuiri per les seves cavalleries.
En Alcudia Beni Althienara: vuit jovades.
I el senyor rei té aquí dues, i són deu jovades entre totes.

Avui volem oferir-vos una imatge de Can Toy, en un moment on aquesta va ser un centre escolar de colònies als anys 30 del segle XX.

La creu monumental del terme de Reixac va ser sufragada per la família Aguirre i construïda per l'artista Walter Cots Figuerola, l'any 1947, en substitució d'una altra creu dels anys 20 del segle XX que va ser destruïda durant la guerra civil.

D'altra banda, val a dir que, de la creu primitiva no s'ha trobat cap representació descriptiva o artística que ens informi de la seva fisonomia i antiguitat.

 

 

Bon any 2015 a tothom!

Per a celebrar-ho, us adjuntem un bonica postal de Montcada, realitzada durant la primera meitat del segle XX.

• Mantenim les publicacions setmanals dels divendres com a principal punt de trobada al bloc. Cada divendres tindreu una nova història, imatge o curiositat per aquí.

• Com ja vàrem informar al desembre passat, aquest any 2015 encetem una nova sèrie de postals de "Punts de Vista", en línia negra, on teniu oberta la porta per tal de fer-nos arribar les vostres imatges més interessants, si voleu que la vostra postal i el vostre nom signi un dels mesos de l'any. L'objectiu és clar: fotografies que donin un punt de vista diferent del poble, una visió substancialment menys coneguda. Us animem a participar!

• Teniu oberta també la porta per a realitzar altres col·laboracions, així que si voleu aportar material que creieu pot ser de interès, endavant!

En poques hores deixarem aquest any 2014. Un any, com a mínim, políticament interessant, un any però que hem perdut companys/es i un any que hem gaudit de la millor manera possible, malgrat la crisi, els desnonaments, les injustícies, la corrupció, el pequeño Nicolás i d'altres afers sense dubte poc decorosos.

Avui farem una ullada al que hem fet aquest any al bloc, tot intentant fer un resum i possicionant-nos en fer-ho cada cop millor. Aquest any hem publicat 86 entrades, mantenint també el compromís de com a mínim una publicació setmanal, els divendres, a més de les publicacions especials o de continguts importants del moment. Podem destacar algunes de certa rellevància:

• Informes de la guerra del Francès a Montcada, l'any 1808. Un document històric de gran valor pel poble.
• Entrevista als Drac i Diables de Can Sant Joan. Una colla que ens dóna molt de joc.
• Entrevista a ex-membres del "Kolectiu Gos Blanc", uns ocupes que van estar a finals dels 90 al Polvorí militar de Mas Duran. Part 1, Part 2 i Part 3.
• Difusió de les reivindicacions de l'AVV de Can Sant Joan sobre el Rec Comtal. Part 2.

• Les postals de "Punts de Vista" que, sense falta, cada dia 1 de mes ens han donat una visió especial del nostre poble, de la mà de  Inmaculada Fernández. Des de aquí vull donar-li les gràcies de manera molt especial per aquesta feina realitzada aquest any 2014.

• Hem seguit fent la feina de indexat de gairebé totes les entrades publicades al bloc, de manera que podreu trobar les etiquetes dels temes ordenades al menú de l'esquerra del bloc. Això permet ordenar temàtiques que poden ser consultades tot obtenint els articles relacionats, incloent referències per dècades i segles.
• A nivell de investigació històrica vull resaltar la feina de la Fundació Cultural Montcada i també la dels companys Ricard Ramos i Josep Bacardit, amb el seu nou llibre "940 dies. La guerra Civil a Montcada i Reixac", publicat aquest any de la mà de la Fundació.

Avui volem donar-vos una visió històrica de l'escola Elvira Cuyàs, de la mà d'Xtec.cat:

Al B.O.E. de 3 de desembre de 1977 hi figura la resolució per la qual s'acorda la construcció a Montcada i Reixac, d'un centre escolar de 16 unitats. Les obres van ser adjudicades a l'empresa "Constructora Asturiana S.A." per un import de 29.495.194 ptes.

El 12 d'abril de 1978 es comunica al "Ilmo Sr. Inspector de E.G.B." que el centre escolar en construcció durà el nom de la Sra. Elvira Cuyàs, tal com s'havia acordat en Ple Municipal, tenint en compte les facilitats donades a l'Ajuntament, pels seus hereus, per a l'adquisició del terreny.

 

L'escola comença a funcionar el mes de setembre de 1978 com a "Colegio Nacional Mixto Elvira Cuyàs" tot i que no és fins el 6 de maig de 1980, que es fa l'acte definitiu de recepció d'obres, un cop solucionades, parcialment, les deficiències detectades en lliurar l'edifici.
Al llarg de l'any 1978 s'afegeix una construcció més petita per acollir el parvulari que comença a funcionar el mes de setembre de 1979.

Els primers alumnes procedien de les antigues escoles de Masrampinyo. Amb l'arribada d'aquests primers alumnes, dels primers mestres, de les primeres famílies, és quan comença la història del nostre centre. Han anat passant els anys i les circumstàncies han estat diverses. L'escola s'ha anat configurant com un element vertebrador de la vida social per a moltes promocions d'alumnes. 

La celebració dels 25 anys el curs 2003-2004 ens va donar peu a donar un cop d'ull al passat, a reviure molts moments decisius en la nostra trajectòria, a valorar el treball diari de millora de mestres, famílies, institucions, a reconèixer, en la superació de les dificultats, un motiu més de creixement com a escola, … i a plantejar-nos un futur engrescador, amb nous reptes i renovades il·lusions.

Que tingueu unes Bones Festes i que comencem un any 2015 amb bones expectatives i millor salut.