Montcada i Reixac

A la Biblioteca de Catalunya podem trobar un pergamí que parla d'un debitori [1] d'en Guillem de Montcada del 26 de Juny de l'any 1226.

M'ha sembla curiós el fet de la bona qualitat de la rúbrica de  Guillem de Montcada, on podem observar el seu escut heràldic i "GUM d Montecatano" (Guillum o Guillem de Montcada):


El document està escrit en llatí, i presenta una molt bona qualitat. Humilment he intentat llegir el que he pogut transcriure i si no vaig errat (si és el cas, si us plau, corregiu-me), es diu a la primera línia que en aquest document surten els resultats del debitori de Guillum de mote catano, vescompte de Bearn.



Partint de la data del 26 de Juny de 1226 i que el document parla de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, estem parlant de Guillem II de Montcada i de Bearn, també conegut com Guillem de Montcada i de Castellvell que fou vescomte de Bearn, Oloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Aquest home va ser fill de Guillem Ramon I, vescomte de Bearn, i de Guillema I de Castellvell, senyora de Castellví de Rosanes, fruit de la nissaga dels Montcada tenint en compte els aspectes confusos que hi ha al darrera de la nissaga i els seus membres de dret.

Fons consultades a la wikipedia, es diu que segons la crònica del fets de Jaume I pot tractar-se del Montcada que no va tenir temps de participar a la batalla de Muret. Quan va morir el seu pare el 1223 estava pres pel rei d'Aragó, però fou alliberat el 1225. Va formar part de l'expedició de Jaume I que anava a conquerir Mallorca, en la que va comandar una host i va morir, com també el seu cosí Ramon de Montcada, de la branca de Tortosa, durant el setge de Madina Mayūrqa, el 1229. Són enterrats al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Si voleu aportar la vostra, endavant!


La fitxa del pergamí a la Biblioteca és:

---

[1] Segons l'Institut d'Estudis Catalans, un debitori:

1 m. [DR] [ECT] Document pel qual es reconeix un deute.
2 m. [HIH] Compravenda pròpia del País Valencià en què el comprador no pagava el preu a l’hora de rebre la cosa, però abonava, en canvi, una quantitat determinada fins que s’efectués el pagament, com a compensació dels fruits que durant el temps pactat produïa la cosa.