Va ser durant l'època de l'Estanislao Abadal quan van succeir aquests fets. Ell ser l'alcalde de Montcada que va arribar a un acord amb els senyors de Rocamora, propietaris dels terrenys on es va construir el pont sobre el Besòs i el passeig que més tard donaria nom al carrer.
Sobre la construcció del pont sobre el Besòs, pont dels balconets, o pont dels Rocamora, sabem que va durar pocs mesos fins la seva inauguració, durant la Festa Major de Montcada el 25 de Maig de 1911, i que la seva llargada era de 102 metres amb una amplada de 3,30 metres, dividida en 1,90 metres de calçada i 0,70 metres de vorera a cada costat. Els pilars de ciment armat tenien una longitud de 7,20 m, dos dels quals soterrats a la llera del riu.
El pont, que començava just al davant del camí que puja a la Font del Tort, es dirigia tot recte sobre el riu fins el que avui coneixem com el Passeig Rocamora.
L'arquitecte Carles Duran, president de la constructura "Anònima Claudio Duran", va ser l'encarregat del disseny i de la futura construcció del pont. Els enginyers van fer un seguit de proves de resistència que van demostrar que el pont aguantava set tones per cada metre quadrat, un pes desorbitat que mai hauria de patir, segons els experts de l'època.
Val a dir que aquesta empresa també va ser la que tres anys més tard, el 1914, va construir la passarel·la de La Salle sobre el riu Ripoll.
Segons estudis de Josep Bacardit, aquesta constructura va adquirir el 1899 la patent per a fer ciment armat, tecnologia utilitzada per a construir el pont sobre el Besòs. L'empresa va comprar aquesta patent a Francesc Macià, qui anys més tard arribaria a ser President de Catalunya. Macià va adquirir a la seva vegada aquesta patent uns anys abans, el 1890, al ciutadà francès Joseph Monier.
A la següent imatge podem veure el final del pont i el camí que portava cap al poble, pel conegut passeig dels Rocamora.
Vegem una altra imatge de la verneda i la llera del Besòs, on predominava el cultiu, així com el turó, ja desdentat per la banda sud, fruit de l'explotació de pedra de la mà de l'Asland.
Al següent parell de imatges veiem el pont en fase de construcció durant l'any 1910, un pont que va ser presupostat per 26.250 pessetes, subvencionades per l'Estat i la Diputació de Barcelona en dos terceres parts i la resta per particulars, molts d'ells estiuejants de la zona Reixac-Vallensana, no obstant, i després d'unes reformes que van ser necessàries, el pont va arribar a costas 30.000 pessetes.
Durant la Festa Major de Montcada, el 25 de Maig de 1911 es va inaugurar el pont o passarel·la sobre el riu Besòs, una infraestructura molt esperada llavors, per tal de comunicar d'una manera efectiva i segura la muntanya amb la resta del poble en qualsevol moment de l'any.
També tenim el record que es va donar a les autoritats assistents a l'event durant la inauguració, on podem veure el pont des d'una altra perspectiva.
Ampliació de les imatges del record de la inauguració per tal de veure els detalls:
Com és habitual en període de primavera, aquell 28 de Maig, dia de la inauguració, va ser un dia de pluja, segons ens demostra una de les millors imatges oficials que han perdurat al llarg dels anys.
A la imatge podem veure l'alcalde de Montcada, Estanislao Abadal, a la dreta, amb barba i entre els dos homes amb barret bombí. També podem veure la cúria del braç de l'església a l'esquerra de la imatge i al Governador Civil, en Manuel Portela Valladares, amb les mans a l'esquena, a la dreta de l'home que manté el paraigües a punt de tancar. Val a dir que en Manuel Portela va ser anys més tard (1935-1936), President del Consell de Ministres de la II República.
Les autoritats assistens a l'event van poder gaudir d'un bon aperitiu, en el que no faltaven les famoses maduixes de Montcada, menú del qual encara es conserva, gràcies a l'arxiu familiar de Joan Matllo:
Principalment el pont va servir per a comunicar les cases de Vallensana-Reixac amb el poble de Montcada, sobretot en moments on el riu baixava amb força.
El pont va servir per molt més que ser un pas entre Vallensana-Reixac i Montcada. El pont en ocasions era lloc reunió i molts cops grada pels assistents a les curses a cavall que es realitzaven per les encontrades del poble, com aquest "Rallye-Paper" de la següent imatge:
La següent imatge també representa una d'aquestes festivitats de curses a cavall anomenades "Rallye-Paper" on podem veure La Torre dels Conills i Can Oriol Vell.
Com a record d'aquella inauguració la coneguda Fototipia THOMAS va publicar una postal tot mostrant amb orgull un dels primers ponts de formigó de l'estat.
A la següent imatge podem veure ja el pont bastit sobre el Besòs, encara sense canalitzar, amb la seva verneda i un poble marcadament pagès. Podem veure amb molta claredat el futur passeig Rocamora, entre el pont i el poble de Montcada, terrenys que com hem dit van ser cedits pels senyors de Rocamora.
En aquesta altra imatge veiem el pont en sentit contrari, amb Can Oriol vell sobre la carretera de la Roca.
Anys més tard, el 1927, es va decidir ampliar la unió de la passarel·la amb la carretera de la Roca per tal de facilitar el gir dels vehicles:
La comisión provincial permanente, en la última sesión celebrada, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:
(...)
Acceder la demanda formulada por el Ayuntamiento, de Moncada-Rexach sobre el ensanche del empalme del camino de San Adrián a La Roca con la pasarela construida por el Ayuntamiento sobre el Besos, a fin de facilitar el viraje de los vehículos.
(...)
Aquella passarel·la va adaptar-se als temps com va poder i, encara que realitzada el 1911 amb una amplada adaptada al moment, va servir de manera força decent per una gran quantitat de vehicles rodats, carros, camions, bicicletes i persones. Les següents imatges van ser realitzades durant la primera meitat del segle XX.
El pont sobre el Besòs va tenir una vida intensa, però va morir amb poc més de 51 anys, doncs la riuada de 1962 se l'endugué riu avall.
Dies després d'aquella tràgica nit del 25 de setembre de 1962, el cos militar del "Regimiento de Pontoneros y Especialidades de Ingenieros" va bastir una passarel·la provisional uns metres més avall, molt a la vora del registre del rec comtal, que es veu a la següent imatge.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
Etiquetes:
Pont sobre el Besòs,
Riu Besòs,
Rius i riuades,
Segle XX (Anys 10)
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici