Montcada i Reixac

Durant aquest any 2018 hem realitzat dotze noves postals de Punts de Vista, publicades com sempre el primer dia de cada mes.

Aquest ha estat el cinquè any de Punts de Vista, on hem tornat a canviar el format de la postal, format que mantindrem durant la propera temporada 2019.

Vet aquí un petit vídeo recordatori de les dotze imatges d'aquest any 2018. Esperem que us agradi.

Tornarem a una nova postal el cap d'any. Us esperem.

I de cop, tenim la sensació que patim un nou reinici, una nova entrada d'any que ens espera, tot deixant un 2018 on ens heu visitat uns 38000 cops. Volem destacar alguns dels articles que considerem més rellevants. Els recordem a continuació.

• Finalitzem la cinquena temporada de Postals Punts de Vista. Un lustre per a recordar, que podeu visitar clicant aquí.

• L'article del topònim perdut, "El Pas dels Canons" a l'antiga cruïlla del ferrocarril i la carretera de Ribes.

• Hem donat per finalitzada la investigació de la col·lecció de postals de J.B. Turull, amb un bonic recull d'imatges antigues del nostre poble i que podeu consultar de manera definitiva a l'apartat corresponent per aquestes postals, clicant aquí.

• Donem també per finalitzada la investigació de la col·lecció de postals Thomas. A l'espera de trobar un exemplar esmunyedís, totes queden identificades i etiquetades. Podem consultar el recull a l'apartat corresponent, clicant aquí.

• L'adquisició d'un gravat de 1895 on surt dibuixat Sant Pere de Reixac i que hem volgut compartir amb totes vosaltres.

• Masovers de Can Fàbregas, un petit extracte genealògic de les families que hi van participar en aquesta tasca de cuidadors de cases, masos i masies. La masoveria, avui dia tasca gairebé desapareguda.

• L'article 1911, el pont sobre el Besòs. On podrem gaudir de boniques imatges i dades relatives a la construcció del pont que s'enduguè la riuada de 1962 i un posterior article sobre el pont provisional bastit després de la riuada.

• I parlant de riuades, rescatem de l'oblit el desastre de la riuada de 1926 i el cas dels Mas-Bagà en un article homenatge a aquesta familia.

• Una petita relació de successos que van esdevenir durant l'epidèmia de tifus de Barcelona, el 1914.

• Un bonic seguit d'imatges de 1925, on un grup escolar madrileny va visitar Montcada i van pujar fins el cim del turó.

Bones festes.

Una magnífica postal de Can Sans, a Terra Nostra.

Aprofitant el centenari de la Casa de la Vila de Montcada i Reixac, els amics de Montcada i Comunicació ens ofereixen una nova entrega de "El Retrovisor".

La Casa de la Vila és una de les joies del patrimoni arquitectònic de Montcada i Reixac. La va dissenyar el mestre d'obres Josep Graner i Prat i es va inaugurar el 14 de setembre de 1918, ara fa cent anys.

La següent imatge dels anys 80 ens mostra un dels extrems del carrer Major i els seus encontorns des de l'aire.

Podem veure amb facilitat la N-152, actual C-17, l'autopista, l'estació de ferrocarril de Montcada-Manresa i la Torre Vila.

Fons: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 

Hem parlat diversos cops de les curses a cavall d'ara fa un segle i anomeades Rally Papers, organitzades sovint pel "Picadero Jockey Club de Barcelona" i on participaven genets i amazones de la burgesia.

El 23 de Gener de 1916 es va organitzar una d'aquelles curses i d'aquell esdeveniment es van prendre aquestes dos imatges.

Una altra més:



Fons: Editorial López. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Arriba desembre i volem acomiadar-lo com cal, des de les altures. En aquest una imatge realitzada aquest passat agost des del cim del Turó de Montcada on podem observar el poble, Barcelona i tot el Vallès d'una manera extraordinària.

Aquesta és la postal número 60 de la col·lecció que vam encetar l'1 de gener del 2014 on hem anat arreplegant durant quatre anys un seguit de punts de vista diferents del poble. Ens tornarem a veure l'1 de gener del 2019 en una cinquena temporada de postals Punts de Vista.

Un cop més, els amics de Montcada Comunicació ens ofereixen una nova entrega del Retrovisor.

Envoltada d’alzines i pins frondosos, la font de la Mitja Costa va ser i continua sent un punt de parada obligada en el camí d’accés al Turó de Montcada. Ara, gràcies a unes clixès antics cedits per l’Afotmir a la Fundació Cultural Montcada, sabem que durant el primer terç del segle XX va albergar un berenador, punt de trobada d’excursionistes i caçadors. L’espai ‘El Retrovisor’, al canal Youtube de Montcada Comunicació, el dediquem aquest mes a aquest fet històric amb la col·laboració del cronista local Ricard Ramos, membre de la Fundació Cultural Montcada.

Hem parlat força de les aigües de Montcada, portades fins a la ciutat de Barcelona per fer anar les fonts de la ciutat comtal.

Durant l'inici de segle XX, les xifres de morts per febre tifoide a Barcelona eren d'escàndol (morien fins a 500 persones l'any). Entre setembre de 1914 i gener de 1915 es van disparar i en quatre mesos es van enregistrar més de dos mil morts.

Aquell 1914 va ser un any fatídic, recordat als llibres de història de la ciutat comtal. Un any d'infecció i mort per causa de les febres de tifus. La pista va començar a Sant Andreu on es van enregistrar molts casos de tifus al setembre d'aquell any 1914.

Arran d'aquells fets, es va gestionar la realització d'un estudi per a saber els origens de la contaminació. Un informe del 14 d'octubre signat pel Dr. Ramon Turró, cap del Laboratori de Microbiologia Municipal de l'Ajuntament de Barcelona,  atribueix les febres a aquest fet.


Les recomanacions que informa el Dr. Turró són clares: Per a evitar brots de febres cal cegar els pous, purificar les aigües i reparar l'aqüeducte baix que transportava l'aigua des de Montcada, on a l'alçada de Sant Andreu, la canalització passava per sota de camps amb excrements d'animals. Les pluges torrencials provocaven filtracions contaminants degut a la manca de manteniment d'aquesta obra per part dels responsables de la canalització.

Dies després, el 23 d'octubre de 1914, el Dr. Turró va informar sobre la presència de bacteris de la salmonella a l'aigua de Sant Andreu, provinent de l'aqüeducte de Montcada. El dia 25 va queixar-se de l'estat de l'aqüeducte, de gairebé un segle d'antiguitat, al titular d'aquesta infraestructura, l'Ajuntament de Barcelona.


L'obra, sense cap manteniment des de feia molt de temps, perdia la meitat de l'aigua en diverses fuites i el doctor va recomanar a l'alcalde de Barcelona el tancament de la infraestructura per a evitar encara més la propagació dels bacteris, cap a la ciutat comtal.

L'alcalde de Barcelona el que va fer va ser ordenar que es pintin les fonts contaminades de color vermell i crear una ordenança que no s'hi begui, tot indicant també la neteja de tots els dipòsits, canonades i letrines, tot aplicant una multa per a qui no ho fes.


Una gran manifestació pública va esdevenir el 10 de novembre a la Plaça de Catalunya, on hi van haver garrotades, dipars i la intervenció de la Guàrdia Civil. El 17 de novembre l'alcalde finalment decideix desinfectar tota la xarxa amb permanganat, un agent químic, i un colorant per a que els barcelonins no tastessin l'aigua contaminada.

Mañana martes dia 17 comenzará la desinfección de la red de distribución de las aguas de Montcada; ésta llegará a los grifos coloreada y se pide al público se abstenga de utilizarla por su condición nociva; para suplirla se aumentará el número de fuentes públicas. Al publicar la Alcaldia el presente aviso, espera del vecindario se abstenga en absoluto de usar aquellas aguas,evitando así nuevos daños a la salud pública.

El dia 21 de novembre l'Ajuntament talla l'arribada d'aigua de la mina de Montcada i durant els primers dies de desembre es substitueix per aigua d'altres mines, de menor qualitat. Aquestes tasques d'urgència provoquen una reducció notable en la mort de barcelonins, no obstant encara hi havia un degoteig durant tot el mes de desembre i el gener de 1915.

La canalització de l'aigua va ser substituida i l'Ajuntament va bastir un seguit de fonts, una de les quals va ser la que es veu en aquestes imatges de l'any 1918 on podem observar la font que es va fer a Plaça Catalunya on hi rajava aigua de Montcada (mireu el cartellet a la font), i on les minyones recollien càntirs i garrafes d'aigua fresca i la portava cap a casa.


La font va ser inaugurada el 28 de desembre de 1917. L'aigua que brollava, com hem dit de la mina de Montcada, apaivagava la set dels barcelonins en una font no massa il·lustrada i més orientada a l'ús pràctic. Això va suposar una fisonomia força humil, amb tota la seva base de maó i la resta estava feta de blocs de pedra i també maons

L'aigua sortia per quatre brolladors, situats un per cada cara del pilar de base quadrada que formava el cos central de la font. Un petit rètol situat sobre un dels brolladors informava de la procedència de l'aigua: "MONTCADA".





Existeix inclús una postal, en Blanc i negre i també acolorida dels anys 20, on la font era el centre de l'espectacle, un miratge al bell mig del desert, palmeres que fan una ombra fresca, un vent fresquet d'estiu i aigua de Montcada. Què més podia demanar un barceloní?




Fuente de Agua de Moncada. Situada en la Plaza de Cataluñá, Fué inaugurada en Diciembre de 1917, siendo la primera que proporcionó al público agua de Moncada, después del cambio de tuberías efectuado con motivo de la infección de las aguas en 1914.



La font va romandre al mateix lloc uns vuit anys, fins que el 1925 va quedar inutilitzada i finalment desmuntada degut a la nova urbanització de la Plaça de Catalunya.



Fons: Calaix / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010. Fotos de Josep Brangulí
Postal: BCN. RECUERDO DE BARCELONA 140. PLAZA DE CATALUÑA. FUENTE MONCADA. JORGE VENINI. ATV 2ª COLECCIÓN.  Foto: Jorge Venini. Col·lecció Enric Comas Parer)
Fons: Barcelona Filia.
Fons: Arxiu Nacional de Catalunya. Foto Brangulí. Processó Mare de Déu de la Mercè