Montcada i Reixac

Aquesta factura, datada del 20 de maig de 1932, ens mostra el logotip d'Alfonso Hübner, rellotger molt estimat i conegut a Montcada.

- Hi havia anat molts cops a aquesta torre i coneixia els germans Hübner i fins i tot també l'avi va comprar-los-hi un rellotge de cu-cut. (...) al principi de ser Regidora de Cultura any 83-84 i que "representa" que no teníem locals per diferents activitats, va coincidir que no sé per quins problemes, la torre es venia o els la prenien i la valoraven en 6 milions de pessetes; el pressupost anual de Cultura i Joventut era de 7 milions anuals. Havíem d'organitzar com a imprescindible la Festa Major de Montcada i la Cavalcada de Reis, que de temes culturals, si es feien, ho feien algunes Entitats. La meva propsta va ser que l'Ajuntament comprés la casa, cosa que tindríem una "joia arquitectónica" ja que estaba en molt bon estat i afegint que tenia un gran jardí, on hi havia un a petita nau-taller on hi feien els rellotges; d'aquesta manera encara ens arribava el pressupost per aquell any i tindríem lloc i espai per fer tallers de música, català, pintura o altres i no vindria d'un any que no es fessin altres activitats. La proposta es va rebutjar.

Tasca finalitzada!

Després de vuit anys posant ordre a les sèries de Postals de la Litografia Thomas, vaig arribar a identificar totes les sèries i postals que es van editar, on Montcada era la protagonista de cada imatge.

Totes les postals, excepte una.

Tot just al Juliol de l'any passat em restava identificar una postal que no havia trobat enlloc, però que existía: La postal número 6 identificada amb el codi 3534 de la primera sèrie que es va editar, a la primera dècada del segle XX.

El passat mes de juliol, just un any després de trobar aquesta incògnita, el dubte es va esfumar. La postal va aparèixer. És la postal més rara i inèdita de Thomas i amb ella la col·lecció ara queda completada.

Un parell de postals editades localment, una dels anys 70 proument coneguda i l'altra no tan divulgada de finals dels 60, que ens permet distingir diferents punts de vista de l'estació mal anomenada Montcada-Ripollet, de Mas Rampinyo.

La setmana passada vam descobrir una nova imatge de la Font del Ferro. Donat que va ser una font molt apreciada, però que malauradament es conserven molt poques fotos, avui us presentem una altra que pertany a col·lecció privada. Molt probablement és la més antiga actualment descoberta.

I setembre ja desperta i amb ell una nova postal de Punts de Vista, en aquest cas de l'antic Ajuntament.

Fruit d'una troballa de l'amic Ricard Ramos,tenim a l'abast tres boniques fotografies, realitzades el 8 de Setembre de 1912, coincidint amb el dia de la Verge del Turó de Montcada.

Els excursionistes, d'un grup d'esperantistes (amants de la llengua d'esperant), van pujar al Turó de Montcada (amb la bandera de l'estrella verda d'esperant a mode d'estandart) i van visitar la famosa Font del Ferro, en una nova imatge fins avui desconeguga!

Com si de una portada de National Geographic es tractés, aquí tenim una bonica estampa de la nostra Montcada de principis de segle XX. Una imatge que convé conservar en la retina doncs aporta molta informació interessant.

La següent imatge provinent de clixé de vidre dels anys 20 del segle XX, està catalogada com a realitzada a Montcada, però desconeixem on situar-la exactament Pensem que podria ser pels voltants de la Font Pudenta.

Si algú pot aportar informació serà de gran ajuda. Gràcies.

Montcada va ser terra de caçadors. Un dels més representatius, en tant en quant va ser caçador i fotògraf, va ser Balsatar Sans.

Avui en dia encara resten algunes referències, com la Font dels Caçadors o Can Panxa (on anaven a dinar els caçadors després de la cacera).

La següent imatge, fruit d'un clixé de vidre dels anys 20 del segle XX, ens mostra a un caçador i un acompanyany amb els gossos a la zona de Vall Llosera, o el torrent de la Senyora.

Aquesta imatge dels anys 10 del segle XX, fruit d'un clixé de vidre, ens mostra la sortida del rec comtal a l'exterior. Es tracta d'un petit testimoni de l'abans i de com es pot gaudir ara del lloc, tot havent preservat aquesta infraestructura, tal i com era.