Montcada i Reixac

El topònim Montcada apareix per primera vegada l'any 986 per a fer referència a un estratègic turó situat al costat del riu Besòs entre Collserola i la Serralada de Marina, fent frontera entre la plana de Barcelona  i el Vallès. En aquell turó, i sobre un vell poblat ibèric, es va alçar un castell esmentat per primera vegada l'any 1023.

Conten que un dels primers senyors d'aquell castell, Guillem de Montcada, va participar en les conquestes de Tortosa  i Lleida, en les quals va obtenir importants guanys.

Acabades les campanyes en Ramon Berenguer, Comte de Barcelona, va reunir a Lleida als nobles i cavallers que hi van participar, però s'enfadà molt al veure que un d'ells, Guillem de Castellvell, no va acudir.

Guillem de Montcada va mirar d'aplacar l'ira del Comte de Barcelona dient-li que no s'enfadés, que el pobre Guillem de Castellvell  era tan deforme que li feia vergonya aparèixer en públic.

Acabada la reunió en Guillem de Montcada va tornar cap a les seves terres. Per fer-ho primer havia de passar per les de Guillem de Castellvell, al qual no l'hi havien fet gaire gràcia aquelles paraules (sense considerar pas que gràcies a elles segurament havia salvat la seva posició i les seves terres), i el va fer empresonar col·locant-li, a més, un cep per a humiliar-lo puix era aquell un turment considerat indigne per a un noble.

Per aquell temps visitava a Guillem de Castellvell el seu germà, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, el qual va anar a visitar al de Montcada  a la masmorra. Aquest, al veure'l, li va demanar ajut però en Berenguer li va dir que no era potestat seva el poder fer-ho i li contestà que només podia alleujar-li de forma lleu. Dit això va arrencar una petita estella del cep i va dir "ara esteu més alleujat". Davant d'aquesta burla al cor del de Montcada  va néixer un fort desig de venjança.


 Aconseguida més tard la llibertat, un bon dia li van arribar notícies de quel'arquebisbe de Tarragona anava a passar aprop del seu castell de pelegrinatge cap a Roma. Guillem de Montcada, enfurismat, eixir a trobar-lo, i quan el va veure li va explicar que com agraïment per alleujar-li els patiments durant la seva estada al cep ell anava a alleujar-li els treballs d'aquesta vida, i el matà allà mateix. Per aquest fet va haver d'abandonar les seves terres, perseguit pel Comte de Barcelona i excomunicat per ordre papal.

Des d'aquells temps conten velles històries del poble que per Tots Sants les ànimes de tots aquells que han patit o protagonitzat mort airada vaguen per les terres on es van produir aquells trists successos. Així, expliquen que aquell dia hom pot veure l'espectre d'un vell cavaller muntat en un cavall blanc que apareix al costat del castell al cim del turó i que ràpidament baixa fins a on ara estan les vies fèrries, que antigament es coneixia com a Pla de Matabous, l'espai on va ocórrer l'assassinat i lloc on l'aparició es difuminava fins desaparèixer.

Com avui en dia la moderna fàbrica de ciment que hi ha en aquelles contrades no només s'ha menjat les restes del totpoderós castell, sinó que de pas s'ha menjat la major part del turó a on estava, qui sap si avui en dia el fantasma del cavaller va una mica desorientat o bé si a més d'aparèixer el cavaller també hi apareix el castell i el turó...

Nota tradicional: Una altra versió afirma que aquestes aparicions tenen lloc tots els dissabtes, puix va ser aquell el dia de l'assassinat. A més, hi ha una altra popular llegenda (molt més llarga) que relaciona aquests afers amb la fundació del Monestir de Santes Creus.

 El badiu dels micacos.

Article publicat el 9 de Juny del 2009 per Gencat:

El tram soterrat que ara entra en servei té una longitud de 750 metres i quatre carrils de circulació

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha posat en servei el tram soterrat de la C-17 a Montcada i Reixac, que té una longitud de 750 metres; aquest inclou un túnel principal de 249 metres i quatre carrils de circulació. El soterrament, amb un pressupost de 25,1 milions d'euros, s'emmarca en una intervenció global a la C-17 en aquesta població que comportarà una inversió total de 40,3 milions d'euros.
La carretera C-17, que té característiques d'autovia entre Barcelona i Vic, registra al seu pas per Montcada i Reixac un trànsit molt intens, de més de 50.000 vehicles diaris de mitjana, i transcorre, a més a més, per un entorn molt urbà. D'aquesta manera, el nou tram soterrat permet absorbir el trànsit que circula de pas i minimitzar-ne l'impacte en les edificacions pròximes. Així mateix, aquests vehicles que han de travessar Montcada i Reixac ho podran fer amb més fluïdesa i millors condicions de seguretat, ja que evitaran els encreuaments de semàfors.
Paral·lelament, l'actuació té com a objectius millorar la integració de la infraestructura en aquest entorn urbà, la mobilitat local i la connexió dels barris situats a banda i banda.
A partir d'ara, les actuacions de millora previstes que es duran a terme a la C-17 al seu pas per Montcada i Reixac són les següents:

• Formació de les calçades laterals, que tindran dos carrils de 3,5 metres d'amplada en la major part del recorregut.
• Finalització de dues rotondes d'un diàmetre exterior de 60 metres.
• Instal·lació d'un sistema d'enllumenat nou i semàfors, senyalització vertical i horitzontal i formació de zones verdes.
• Vegetació i urbanització de la coberta del túnel i dels voltants de les rotondes.
• Rotonda a l'encreuament entre la C-17 i la N-150.
• Nova passarel·la per a vianants sobre la C-17, que substituirà l'actual.

Recentment he estat llegint un dels llibres que parla de la família Montcada, des de inicis de l'any 1000 fins gairebé mitjans del segle XIII: "Els Montcada: una familia de nobles catalans a l'edat Mitjana (1000-1230)" de John C. Shideler. He tingut el privilegi de parlar amb John sobre el llibre i segons m'ha pogut confirmar, podrem parlar novament aquest novembre en una conferència que farà a Barcelona.

Al capítol XIII de la segona part de "El Ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha", en ser preguntat pel viatger Vivaldo sobre el llinatge, raça i família de la dama de Don Quixot , el cavaller respongué:

No es de los antiguos Curcios, Gayos y Cipiones romanos, ni de los modernos Colonas y Ursinos, ni de los Moncadas y Requesenes de Cataluña, ni menos de los Rebellas y Villanovas de Valencia, Palafoxes, Nuzas, Rocabertis, Corellas, Lunas, Alagones, Urreas, Foces y Gurreas de Aragón, Cerdas, Manriques, Mendozas y Guzmanes de Castilla, Alencastros, Pallas y Meneses de Portugal [*] [51]; pero es de los del Toboso de la Mancha, linaje, aunque moderno, tal, que puede dar generoso principio a las más ilustres familias de los venideros siglos.

Era tal la reputació del llinatge del Montcada que Cervantes l'inclogué entre aquells que considerava els més venerables d'Espanya. El fet de que la familia Montcada fos una de les més influents de la Catalunya medieval va donar peu a que l'autor, que va ser professor de la Universitat de Spokane (a Washington, EUA), fes aquest estudi de la familia Montcada, des dels seus origens coneguts fins a un total de set generacions posteriors.


Aquest estudi ha estat possible gràcies a una extensa recerca arxivística profunda i a un análisi dels fets escrits que han perdurat fins avui dia. Si voleu fer un cop d'ull a aquest gran treball, podeu trobar el llibre en format html i de forma gratuïta des de la plana web http://libro.uca.edu/montcada/montcada.htm


 Us adjunto també l'article que va publicar La Vanguardia sobre l'aparició del llibre, al 1987.

La fundació Cultural Montcada ha publicat al seu web el còmic de "Petita Història de Montcada i Reixac". Podeu consultar-lo des de la seva plana.

A la web de l'editorial el podreu adquirir per només 6 €.

Us presento un nou post sobre l'Abans i l'avui. En aquest cas, l'estació de Mas Rampinyo:

L'abans de l'estació on es pot observar el dipòsit d'aigua i els banys de l'estació, a l'esquerra de la fotografia, avui desaparescuts. També es pot observar un nou accés a l'edifici, la manca d'algun arbre, les vies i el pas de vianants era més endavant. Aquesta fotografia és fruit d'una postal de les que en queden poques en circulació.


L'estació manté el seu esperit original, després de la restauració realitzada no fa gaires anys. S'observen certs elements que es mantenen, d'altres que han desaparescut i també algun de nou, com la consolidació del pas de vianants amb les voreres baixes.

Imatge del turó quan la cimentera encara no l'havia pait del tot. S'assembla una mica al Pedraforca?

Només una referència de l'Octubre del 2008, per part de la revista Mírame, i on es parla del nou accés a l'estació de Mas Rampinyo. Redacto literalment:

La fotografia és un bon instrument per a enregistrar records. A vegades, val la pena, enfrontar dos records entre els quals ha passat uns anys i veure en què hem millorat i en què hem empitjorat. Una primera mostra, d'un llarg camí:

L imatge parla per si sola. Hi han diversos elements que ja no es conserven, com els pals gegantins a les voreres que tant mal van fer a la vista o l'existència de la pastisseria Olimpo, que malauradament ja és tancada.


Ara l'avinguda ja no és la N-152, ni la C-17, només és el nostre carrer de pas, però... si us fixeu, ara passen més cotxes que abans, que era la "Nacional" de Puigcerdà. si més no, més vehicles estacionats si que n'hi ha.

Fotos: F.Casajuana i Montcada.info

Vaig adquirir un exemplar del llibre "La Mare de déu del... Ciment? - Història d'un conflicte" d'en Josep Bacardit Sanllehí i Ricard Ramos Jiménez durant divendres de Sant Jordi. M'agradaria fer un petit article sobre les meves impressions, aprofitant algunes fotografies que he pogut rescatar.

Val a dir que la seva lectura va ser força intensa i gairebé vaig finalitzar el llibre sense adonarme. Des de la plana 15 o 20 ja em voltava pel cap la solució definitiva, pensant en el que es va fer amb el temple d’Abu Simbel a Egipte, davant la pressa d’Assuan: Traslladar pedra a pedra l’ermita a la plana.






Aprofitant, deixo constància de l'article, publicat fa uns dies a la revista Mírame sobre la reconstrucció del Turó, per a que el pugueu llegir:

Lafarge en un comunicado de prensa informa que la semana próxima comenzará la restauración morfológica del Turó mediante el relleno con tierras naturales, sentando la base para posteriores labores de revegetación del terreno.
La empresa tiene previsto culminar el plan de restauración en unos 3 años, período menor del previsto con la incorporación de 900.000 m3 de tierras naturales y conseguir ante todo suavizar los taludes para posteriormente recuperar la biodiversidad propia de la zona mediante plantación de diferentes especies.

El Plan de restauración cuenta con la aprobación del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya y está recogido en la Autorización Ambiental otorgada a la cantera.

Avui us presentem la primera referència documental del Castell de Montcada, anomenat Castro Montekandano que apareix al llibre "Llibre Gran dels Feus".Aquesta referència data de l'11 d'Octubre de l'any 1023 i és un dels castells que la comtessa Ermessendis ofereix com a penyora i garantia de mantenir la pau al seu fill Berenguer Ramon I.

Per altra part i ja com a referència de Montcada, al cartulari de Sant Cugat del Vallès, apareixen documents relatius a la nostra vila, com a "prope Montem Catanum" a l'any 989.