Montcada i Reixac

Febrer de 1936, falten pocs mesos per a que esclati la Guerra Civil.

El selecte Polo Jockey Club de Barcelona, es troba organitzant una nova trobada esportiva  i, el marquès de Villamizar, fill de Marc Rocamora Pujóla i Anna Vidal Sala de Rocamora, es presta a oferir la seva mansió com a escenari d'un nou concurs de cursa de cavall, anomenats Rally Paper, amb un seguit de personalitats de l'època.

La casa, un antic mas anomenat Can Paiàs, reconvertit en un palauet entre els camps de Mas Rampinyo, es coneix llavors com Can Rocamora o el Mas San Marc, en honor a Mar Rocamora, pare de l'actual marquès.

La cursa, de dotze quilòmetres en hora i mitja, es realitza pel matí i va finalitzar amb un banquet per a vuitanta persones a les que es van sumar una vintena més per la tarda. El dinar va ser encarregat a Casa Llibre, un dels primers restaurants de tot l'Estat amb estrella Michelín en aquells temps.

Ja entrada la nit, s'organitza un ball de gala a la planta de dalt de la casa i s'entreguen els obsequis i les copes als guanyadors i guanyadores de la jornada. És moment de fumar, beure una copa i fer veure's, tot acordant i tancant alguns negocis i possiblement algun futur enllaç entre families.

Benvinguts a Can Rocamora.

Fa set anys vam encetar el projecte de investigar i recopilar les postals que va editar Lucien Roisin i que feien referència al nostre poble, Montcada i Reixac.

Fa sis anys que vam trobar la última postal de la col·lecció de Lucien Roisin (un seguit de dos sèries de dotze fotografies cada una), sabent que faltaven dos postals per a completar la col·lecció. Dos postals desconegudes, però que seguint la numeració, sabíem de la seva existència.

Avui ens congratula descobrir-vos una d'aquestes dos noves postals inèdites que des de fa sis anys estem buscant. La postal númer 06' on podem apreciar el pont sobre el Besòs, inaugurat el 1911.

Aquesta imatge sempre m'ha agradat. S'atribueix a un 8 de setembre, per la festivitat de la Mare de Déu del Turó, on podem veure un cim del Turó de Montcada, coronat per la capella que Enric Sagnier va encarregar-se de recuperar.

Molts recordem els jardins del Club de l'Aismalibar. Aquests en concret, just al davant de l'antiga Biblioteca, pujaven les escales ja de camí a la piscina.

De pujada a Sant Pere de Reixac, el camí acompanyava un bonic seguit d'ametllers que en època de florir de ben segur que oferien un espectacle meravellós.

A la següent foto de fa fairebé 120 anys podem veure el tram final del camí dels ametllets que els nostres avantpassats van disfrutar.

Avui és 25 de setembre de 2020. Recordem que fa 58 anys, el 1962, Montcada i tot el Vallès va patir la inundació catastròfica més greu de tots els temps recents.

Us oferim un conjunt de imatges realitzades per Francesc Ribera, que va fotografiar els afectes del temporal d'aquell mes de setembre i octubre de 1962

Destrucció de la línia de ferrocarril de Portbou a l'alçada de Can Sant Joan.

Antic pont del segle XX que la riuada s'endugué.  Els ulls del pont van saturar-se d'escombraries i restes de la riuada i va provocar els efectes més destructius de la inundació. El pont finalment va colapsar i va tombar cap a la dreta i l'aigua del Ripoll va poder circular finalment.

Reconstrucció de la línia de França a l'alçada de Can Sant Joan.

Pont provisional pel ferrocarril de Porbou sobre el riu Ripoll.

Solució definitiva a l'alçada de Can Sant Joan. Observeu la mina d'aigua a la part inteferior esquerra.

Solució definitiva al pont del ferocarril de França sobre el Riu Ripoll. Es tracta de l'actual pont que podem veure avui dia. Fotografia realitzada després de la seva inauguració.

Del pou de la bassa d'aigua de Can Pomada hi va haver una font que un dia va rajar aigua. Avui dia l'aixeta està desconnectada però encara podem veure la font al mateix lloc.

Aquí tenim una bonica estampa de la font de Can Pomada pels volts dels anys 40 del segle XX.

Fons: Tu no eres...

Avui ha mort un amic. Un d'aquells amb qui només he caminat dotze anys però, malgrat el poc temps, va ser un dels meus mestres i referents en la disciplina que ens unia. Aquell amb qui vaig aprendre coses molt valuoses i que no oblidaré fàcilment.

Una persona vinculada a moltes activitats a les que sabia podia contribuir per enriquir-les, sempre amb rigor, un treball ben fet i una cordialitat i sabiesa que avui ja costa trobar. Un dels bons... sense cap mena de dubte. Pols d'estrelles.

Has fet el trajecte amb intensitat cultural i has arribat a la meta derrapant sabiesa. Ara ella no tindrà més remei que tremolar al rebre't.

D.E.P. amic Ricard. Que la terra et sigui lleu.

Foto: Pilar Abián. Montcada Comunicació

Els que ja tenim una edat encara recordem el gran trampolí de formigó de la Piscina Municipal de Montcada. Un element que fa uns anys es va haver d'enderrocar.

Malgrat la mala qualitat, tenim aquesta interessant imatge del cim del Turó de Montcada, on podem apreciar la capella de la Mare de Déu del Turó.

Podemo bservar també el cobert de fusta que havia (a la dreta de la imatge) per a que els excursionistes poguessin prendre l'ombre o dinar.

Veiem una imatge de 1917 d'aquest cobert en una fotografia que van fer uns excursionistes.