Blogcrowds

divendres, 30 de març del 2012

Els següents cartells, presentats a concurs per a la Festa Major de Montcada del 1992, van quedar en segon lloc, però avui els recuperem de la mà d'en F. Hernández, que recopila aquest tipus de material, per a que no quedi en l'oblit:

Com no podia ser d'una altra manera en aquells moments, el Cobi, les Olimpiades i motius festius, van ser primordials per a dissenyar aquest cartell.

El pobre Turó, l'escut del poble cremant, en un marc de catalanitat i ambient festiu.

Font: Cartells publicats per F. Hernández.

divendres, 23 de març del 2012

Als arxius de la Masia Catalana i M.D.C. hem trobat un parell d'instantànies dels anys 30 del s.XX, on podem veure la Torre dels Frares i els seus voltants, d'una manera inèdita.

La masia, resta documentada des de l'any 1457, quan aquesta era propietat dels frares de Sant Jeroni de la Murtra, d'on li prové el nom actual, i llavors es feia servir com a casa de repòs dels monjos.

Es van trobar restes d'edificació amb tècnica de tipus opus spicatum [1] que fa pensar que originalment ja hi havia una construcció en època romànica (s.XI-XII). D'aquesta manera des del segle XI fins al XIV la casa va ser habitada pels frares de Sant Jeroni.

L'any 1551, en Pere Solivellas passa a ser el propietari i al 1572, torna a ser-ho dels frares de Sant Jeroni. Val a dir, que la casa també va ser coneguda com Can Vestit.

Segles més tard, el 1823 i amb la desamortització, va ser comprada en subhasta pels descendents de Pere Solivellas i la casa va restar com a vivenda privada, passant per diferents propietaris que la van orientar a activitats latifundistes i amb masovers que la van habitar durant molt de temps.


Des de l'any 1999 l'inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac aconsellava iniciar una intervenció urgent per evitar el seu esfondrament.

Finalment, i després de morir el darrer massover a l'any 2001 la casa va quedar abandonada i tancada durant un seguit d'anys, fins que al 2008, un seguit de joves, a través de la plataforma "C.S.A- Torre dels Frares" van iniciar una recuperació i rehabilitació de l'entorn i la casa, com ja coneixem.


La primera fotografia, realitzada al Març del 1933, mostra la casa i la carretera de la Roca, amb tot un seguit d'arbres joves i ben cuidats, al costat d'un camp del que semblem ceps joves. Fixeuvos-hi a més de la muntanya i les altres vinyes que es poden veure a la falda.

Torre dels Frares al 1933. Fons: mdc, Masia catalana.

La casa, avui dia, en una imatge realitzada aproximadament des de la mateixa posició:

Torre dels Frares al 2007. Fons: google.cat

A nivell històric, revisant les notes que al seu dia va publicar la Diputació de Barcelona, en un treball anomenat "INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNC DEL PARC DE LA SERRALADA DE MARINA" podem dir que prové del s.XI-XII, amb importants reformes als segles XVII-XVIII que va donar la forma que actualment veiem. La descripció literal que es va fer en aquest treball és la següent:
Edifici format per un cos davanter, dos laterals perpendiculars a l’anterior i
dos patis:
  • Edifici davanter: De planta baixa i dos pisos, amb planta rectangular i coberta a quatre vessants. La porta d’entrada, centrada, és dovellada i dóna accés al pati del darrera. Al pis, centrat, un balcó i dues finestres rectangulars i emmarcades amb carreus; una a cada banda. Al segon pis, tres finestres més petites. Hi ha les restes d’un rellotge de sol.
  • Edificis laterals: Actualment en resta un. Eren dos, de planta baixa i pis. Aquestes edificacions, col·locades perpendicularment amb l’edifici anterior tenien funcions molt diferènciades, un eren cel·les que es reconvertiren en habitatges i l’altre estava dedicat al bestiar. Antigament també hi estigue ubicada una capella.
  • Pati posterior: Al que s’accedeix per la porta principal i que estava voltat dels edificis laterals i tancat per un mur, al centre es conserva un pou. Hi havia unes escales exteriors per accedir als edificis.
  • Pati del davant: Amb dos portals, avui en mal estat. Les portes tenen unes petites teulades a dues vessants.
La següent fotografia està datada entre 1921 i 1936, si bé, la casa es veu també en molt bones condicions. La foto està realitzada on avui dia trobem la depuradora del poble, aproximadament

Torre dels Frares al 1921-1936. Fons: mdc, Masia catalana.

La valoració que va fer, sobre l'edifici, la Dipuració de Barcelona va ser la següent:

Edifici importantísim per a la història de la ciutat, ja que és un dels més antics. Destaca per la seva tipologia sigular, entre conventual i agrícola.
Addicionalment, oferia una proposta de protecció especial:

Iniciar una intervenció urgent per evitar més esfondraments.

Com a dades històriques ens presenten les que actualment ja coneixem per altres fonts:

Els frares de Sant Jeroni de la Murtra tenien la Torre dels Frares com a casa de repòs. Era on els pagesos i parcers que conreaven les terres i horts propietat dels frares, anaven a pagar-hi els delmes i tributs. A l’època dels Reis Catòlics, fou Centre Inquisidor. En temps de la desamortització fou venuda a trossos. El primer nom amb que fou coneguda és el de Can Vestit / Bestit? o també
Torre de Montcada.


Revisant aquestes imatges, veiem que a la façana principal del balcó que dóna a la carretera, hi ha una espècie de relleu de grans dimensions.

Si revisem una fotografia actual, aquest relleu, que podria ser un escut o similar, ha desaparegut, deixant les restes habituals d'haver arrencat el que hi havia:

Fons: google.cat

Iniciem un nou repte; algú coneix què hi havia allà?



[1]  Opus spicatum, o espina de peix és un tipus de construcció utiltizada en època romana i edat mitjana, consta de pedres o maó col·locats en forma d'espina de peix:


divendres, 16 de març del 2012

Avui us portem una d'aquelles cases que han pogut esquivar en bona part el preu del progrés i que situada en una ubicació privilegiada, molt propera a Can Fontanet, pertany al patrimoni històric del nostre poble. Parlem de Can Moia o també conegut antigament com Can Soler.

A la següent fotografia, del 1918, podem veure la façana d'aquesta casa amb el rellotge de sol i algunes finestres, característiques de la casa, amb detalls gòtics:

Can Moia a l'any 1918. Font: MDC.

Rellegint algunes de les notes que es conserven a l'Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt, sobre aquesta casa, cliqueu aquí si les voleu consultar, podem fer un petit recull dels propietaris, des de les primeres fotns conegudes fins al regnat de Felip V, que resuming quedarien descrits com:
  • 1322 ......... Primera referència com a Mas Soler
  • < 1331 ....... Propietari: Valentí Ferran, Nascut a Vilafranca del Penedès.
  • 1331 ......... Propietari: Arnau Ferran, Ciutadà de Barcelona, nascut a Vilafranca del Penedès.
  • 1332 ......... Propietari: Jaume de Bastida, Ciutadà de Barcelona
  • 1333 ......... Propietari: Ramon Ricard, Ciutadà de Barcelona.
  • 1333 ......... Propietari: Jaume Gracià, Argenter.
  • 13xy .................. Propietari: Guillem Rovira, mercader de Barcelona va deixar en herència la casa al Monestir de Sta. Maria Mercè.
  • < 1386 ....... Propietari: Fra Guillem Vives, subprior de Monestir i procurador econòmic de Santa Maria Mercè dels captius de Barcelona.
  • 1386 ......... Propietari: Simó de Fontenet, Mercader de Barcelona i propietari de Can Fontanet.
  • 1399 ......... Propietari: Francesc de Vilafranca, Ciudatà de Barcelona
  • < 1413 ...... Propietari: Bernat de Fàbrega, Tresorer reial i Ciutadà de Barcelona.
  • 1413 ......... Propietari: Bonanat Pere, Llicenciat/doctor en lleis de Barcelona
  • 1452 ........ Propietari: Bartomeu Santjust, Casa donada com insolutumdació per Bonanat Pere.
  • .... 
  • 1715 ......... Propietaris: Marquesos de Moià (familia Copons). La casa es coneix amb aquest nom des de aquest moment.

Si ens fixem, a finals de segle XIV, el propietari de Can Fontanet, en Simó Fontanet, també ho va ser de Can Moia (Mas Soler en aquells moments).

Can Moia anys vint del segle XX aprox. Font: MDC.


En aquesta altra, de 1933, es mostra una panoràmica de la casa i els seus voltants:

Can Moia a l'any 1933. Font: MDC.

Si voleu fer qualsevol aportació o menció addicional, podeu fer-ho als comentaris.


Fons: Arxiu de la Memòria Digital de Catalunya. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt

divendres, 9 de març del 2012

Remenant a l'hemeroteca de La Vanguardia he trobat la següent portada, del Diumenge 19 de Setembre del 1954 on es parla de la incorporació de l'esglèsia de Santa Maria de Montcada a la Diòcesi de Barcelona.


 La transcripció és la següent:

DONACION DE UN TEMPLO A LA DIOCESIS DE BARCELONA, EMPLAZADO EN SANTA MARIA DE MONTCADA

<Fotografia superior esquerra> El nuevo templo de Santa Maria de Montcada.

<Fotografia central esquerra> "Cricificado", talla en madera de José María Bohigas.

<Fotografia principal> Altar mayor dedicado al Sagrado Corazón. La imagen es del escultor Bohigas y el ábside y retablos de Mestres Cabanes y José María Bohigas.

<Fotografia inferior esquerra> Nave central de la iglesia con su románico altar mayor.

<Fotografia inferior dreta> Altar de la Virgen  de Santa María de Moncada cuya imagen de alabastro ha sido ejecutada por Federico Marés.


A partir de hoy la diócesis de Barcelona contará con una nueva iglesia. La que en el cortísimo plazo de un año ha sido levantada en Santa María de Moncada. Toda la técnica y adelantos modernos, dentro del más elevado sentido artístico, han sido puestos al servicio de esta obra, para cuya realización no se ha regateado esfuerzo alguno. El nuevo templo está dedicado al Sagrado Corazón de Jesús. Constituye una verdadera obra de arte, merced a las creaciones con que esclarecidos artistas han colaborado a tan magnifica realización.

La talla de madera del Sagrado Corazón de Jesús, ha sido ejecutada por José María Boñigas. También a su arte personalísimo se debe la bella imagen del Crucificado, la que puede reputarse de maravillosa concepción. Y también merecen elogios los diez retablos de policromada escultura que circundan la parte inferior del altar mayor. Los superiores, en cambio, se deben a José Mestres Cabanes. Son diez retablos que, con las pinturas del ábside, ofrecen un conjunto pictórico que presta al citado altar mayor una aureola artística realmente maravillosa. Una superación, sin duda, del creador del proyecto de ese altar, que lo ha sido Javier Carvajal Ferrer, de la Escuela de Arquitectura de Madrid.
 

Federico Mares ha ejecutado para ese artístico templo una también muy bella imagen de alabastro de la Virgen de Santa María de Moneada, imagen que es una de las más acertadas muestras de ese arte personalísimo que le ha creado tantos admiradores.

La nueva iglesia que tiene ahora una capacidad para trescientos cincuenta fieles ha sido estudiada pensando en el futuro. De ahí que el altar mayor sea en su totalidad desmontable, para cuando así contenga a las obras de ampliación del templo. Hoy la altura de su fachada, hasta la cruz de la espaldaña, alcanza los veintisiete metros. Y en su campanario existen dos campanas, que fueron bendecidas cosa de dos meses atrás.


Este nuevo templo será bendecido e inaugurado hoy por el reverendísimo e ílusírísimo señor arzobispo obispo de Barcelona, doctor Modrego, con asistencia de nuestras autoridades.
Font: La Vanguardia

divendres, 2 de març del 2012

Can Rafègas. Fotografia de Ricart i Baguer, Narcís. Dipositari: Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia realitzada entre el 1914 i el 1936.

Missatges més recents Missatges més antics Inici