Montcada i Reixac

Un objecte curiós. Es tracta d'un pin del Club Aismalibar, que datem dels anys 50 del segle XX.

Molts recordem els jardins del Club de l'Aismalibar. Aquests en concret, just al davant de l'antiga Biblioteca, pujaven les escales ja de camí a la piscina.

Gairebé podem sentir l'olor als pins i l'olor a clor de la piscina. Bons records!

En els darrers mesos, l'antiga fàbrica de l'Aismalibar va ser enderrocada i un edifici que portava tota una vida amb nosaltres, ha deixat pas a un solar on naixerà un nou projecte.

Fons: Imatges antigues del web de Aismalibar.

Montcada Comunicació va presentar fa 10 anys un documental sobre la història d'Aismalibar. La presentació del reportatge va despertar un gran interès i la sala dels Cinemes Montcada, on es va projectar, es va quedar petita per la gran assistència de públic.

Al 10è aniversari de l'esdeniment, els amics de Montcada Comunicació han pejnat el reportatge a la xarxa.

Ja fa unes setmanes que l'enderrocament de l'antiga fàbrica d'Aismalibar va començar, primer la part interior i ara ja la part exterior i la façana.

No només la fàbrica. El Club de l'Aismalibar, excel·lent aposta pels treballadors/es i els seus familiars. Aquelles 'verbenes' de Sant Joan a la pista de Bàsquet i ara al Juliol els cursets de natació... els diplomes de Bronze, Plata, Or (amb lletres marrons) i el diploma Especial (amb lletres blaves).

Quantes persones van entrar per aquesta porta de la fàbrica per primer cop per a fer l'entrevista de treball? Només pujant els quatre esglaons fins l'interior, l'ambient que es respirava dins i que encara recordareu molts de vosaltres.

Tot això ara només us pertany a vosaltres i als vostres records. Els que hi vau treballar a Aismalibar.

Una fàbrica en funcionament des de 1934. La porta es va tapar, però el record encara existeix. Observam avui la mateixa cantonada, ara descarnada de la carretera de Ripollet, després de l'enderroc:


 
Veiem algunes imatges addicionals:








Fons: Propi.

Can Castelló (no confondre amb Can Castells) va ser una masia que estava ubicada a Mas Rampinyo i que l'empresa Aismalibar va adquirir, juntament amb bona part del solar dels voltants per a construir el conegut Club de Aismalibar.

La masia va ser aprofitada per a ser reconvertida en  un conjunt de vivendes per treballadors i la biblioteca de Aismalibar. Just al davant es va construir la coneguda pista de tenis del club.

La següent imatge mostra l'avanç de la restauració de la masia i la pista de tenis, el 1948:

El club va inaugurar-se el desembre de 1948, però ja aquell any s'utilitzava per a fer algunes activitats, com és la següent revetlla de Sant Jaume, al juliol d'aquell any



Can Castelló un cop reconvertit:



A la següent imatge podreu veure el que quedava del Club de Aismalibar el 2004 i la seva reconversió en el Centre Comercial El Punt de Montcada.

I l'1 d'Octubre ja és aquí i amb ell una nova entrega de les postals de Punts de Vista. En aquest cas una imatge del desaparegut camp de futbol de l'empresa Aismalibar i el Centre Comercial "El Punt" que va substituir l'antic club d'aquesta empresa.

Recordo haver jugat a fulbol diversos cops amb el meu pare, assistir-hi a partits diversos i fer un munt de derrapades amb la bicicleta sobre el terreny de joc.

Recordo també haver trobat a principi dels 90 un sac ple de diverses llaunes de conserves militars pintades de color verd fosc, que algú del polvorí es va desfer quan aquest va tancar.

Teniu records? Segur que sí. Podeu compartir-los a l'apartat de comentaris.

Ens veiem l'1 de Novembre.

Aismalibar es va establir a Montcada el 1934 i des del seu començament va elaborar productes conductors basats en coure. Més tard va obrir-se al mercat mercat electrònic i també amb productes derivats amb base de resines, baquelites, mica, fibra de vidre, bernisos, amiant, plàstic o cotó entre altres.

Avui ens agradaria centrar-nos en la publicitat dels seus productes als anys 60 i 70, on podrem redescobrir alguns productes de la seva variada cartera i distingir inclús l'evolució de les agències de publicitat:
- Celotex, un producte basat en tela de cotó i resina premsats amb el que es fabricaven engranatges silenciosos amb una gran resistència mecànica.

- Flexidur, fil i pletina de coure esmaltada per a fer rotors de motors entre altres suportant 155º.

- Amiantex, destinat a instal·lacions amb grans temperatures, com ara forns.

- Samica, aïllament amb base de mica i la seva evolució Samicanita.

 - Vitrion, cable amb una protecció de fibra de vidre que també es podia fer servir en indrets térmicament elevats, fins a 120º.

 - Termodur, fil i pletina esmaltada d'elevada resistència tèrmica fins els 180º i a l'envelliment, pensat per a la fabricació de motors.
 - Perfiluz, cobertes perfilades de material plàstic, per a fer persianes, revestir parets, casetes, arrambadors, etc.

- Hidroflex, tubs per a conducció d'aigua.


- Electroflex i Tenoplast, cablejat i conductors elèctrics.


- Electrisol, aillant flexible.


- Insit, conductors per a empotrar directament a la paret sense tubs.


- Fantasit, marca comercial enregistrada el 28/07/1959 d'un producte de gran èxit basat en plaques laminades per a revestiments de tot tipus, alguns dels quals simulaven fustes.


- Ranurex, material aïllant per a ranures i bobinats de motors.


- Solidur, fil amb suport tèrmic fins els 125º.


- Flexiterm, fil i pletina esmaltada per a altes temperatures, fins els 380º.


- Electrodur, tub rígid i articulat per a empotrar instal·lacions elèctriques.


- Celisol, aïllant elèctric.