Blogcrowds

divendres, 24 de febrer del 2017

M'ha semblat curiosa aquesta insignia de conseller municipal, probablement de finals dels anys 10 o principis del 20 del segle XX, i volia compartir-ho amb vosaltres.



D'altra banda, pels col·leccionistes, també aquesta vinyeta de segell vinculada a Montcada on sembla llegir-se l'any 1908:


divendres, 17 de febrer del 2017

La següent targeta publicitària ens mostra la ubicació de la benzinera que hi havia al nostre poble a l'alçada de la cantonada de les carreteres de Ribes i Sabadell.

Un indret de doble pas on muntar aquest negoci va ser encertat, en tant en quant avui dia encara trobem una benzinera en aquell lloc.




La targeta diu "Garage Estación Moncada. Cruce Carreteras de Ribas y Sabadell. Moncada" i fa publicitat d'una marca de lubricants Fiske's, gran patrocinadora d'aquesta benzinera.

Després de investigar els detalls de la targeta, finalment hem pogut obtenir unes imatges d'aquesta benzinera montcadenca, en unes fotografies realitzades als anys 30 del segle XX, i on podem llegir clarament "Garage Estación Moncada".


Les fotos mostren una vista de l'estació de servei per automòbils "Garage Estación Moncada" amb publicitat dels lubrificants Fiske's, pneumàtics Pirelli, neveres Frigidaire i canonades Uralita.




Fons: ANC. Ramon Claret i Joan Bert

dimarts, 14 de febrer del 2017

Només és una petita dada sense gaire rellevàcia, però deixam-ho anotat. A l'arxiu de Sant Genís de Vilassar trobem el matrimoni de Francesc Umbert, àlies Palas, pagès de la parròquia de Sant Pere de Reixac, amn Jerònima Blanch, donzella i filla de Pere Cases, àlies Blanch i Elionor Blanca, a la parròquia de Sant Genís de Vilassar. El matrimoni es va realitzar el 23 de gener de 1595.

divendres, 10 de febrer del 2017

En altres ocasions hem parlat de Ricardo Torres Reina, àlias Bombita, de la seva història d'amor, de la seva gran fama com a torero, o la seva afinitat amb la reina. Avui volem donar-vos a conèixer una revista de fa poc més d'un segle, anomenada "TOROS Y TOREROS", en concret el número del 21 de novembre de 1916, on trobarem algun detall de interès addicional.

En aquesta revista podem veure a Bombita en primera plana amb peu de foto que ens informa d'algun detall fins ara desconegut per nosaltres, com les dates exactes de la seva carrera i el fet que va ser fundador del "Montepío de Toreros":

Ricardo Torres "Bombita". Tomó la alternativa en la Plaza de Madrid, el 24 de Septiembre de 1899, y en la misma toreó su corrida de despedida, el 19 de Octubre de 1913, obteniendo un éxito excepcional como lidiador, y por su rasgo de que los productos de la fiesta se destinarán al Montepío de toreros, fundado por él y con vida hoy, gracias a sus trabajos y altruismo"


Fons: Biblioteca Nacional

divendres, 3 de febrer del 2017

Abans de la construcció del pont sobre el Besòs, el 1911, la gent que volia anar a Reixac-Vallensana / Montcada ho tenia molt magre. Calia saltar de pedra en pedra, ficar-se dins l'aigua o bé passar per un seguit de passeres de fusta en zones on el riu tenia un marge adient.

La següent imatge de la "Sociedad Estereoscópica Española", ens mostra una d'aquestes passeres sobre el riu Besòs, a l'alçada de Montcada.


Imagineu a l'hivern o amb les crescudes del riu el dilema per passar el Besòs.

El detall ampliat de la imatge:



dimecres, 1 de febrer del 2017

I el Febrer ja és aquí. Potser el mes de l'any més fred, però avui amb una estampa de la primavera del passat any. Esperem que us agradi.

Es tracta de la Torre Oriol o també coneguda actualment com Miralpeix, on avui dia acull el centre d'acollida de menors entre 12 i 18 anys, estrenat el Desembre del 2013 per la Direcció General d’Atenció a lnfància i l’Adolescència (DGAIA).



Les vint places que manté el centre permet reforçar aquest servei a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb una atenció les 24 hores realitzada per uns 30 professionals.

Els infants més joves es troben matriculats a instituts de Montcada i els més grans realitzen tallers professionals.



La torre, amb un estil noucentista però que manté certs atributs modernistes, va ser construïda a principis del segle XX per l'arquitecte Enric Mora i Gosch, essent residència de la família Oriol (joiers) durant aquella segona onada d'estiuejants de Barcelona.


Missatges més recents Missatges més antics Inici