Blogcrowds

divendres, 27 de desembre de 2019

De vies que tallen el poble a Montcada i Reixac estem farts. Veiem un exemple de les reivindicacions dels veïns durant el 1930 (publicat el 10 d'agost de 1930, a la revista "El Diluvi"):

El títol ja és prou contundent "La Compañía del Norte se mofa de todo Moncada", en referència a la companyia de la Canadiense, que explotava el ferrocarril.

L'article ens parla sobre els fets que van ocórrer des del Maig fins l'Agost de 1930, quan la companyia de ferrocarril, aprofitant un pacte amb un dels anteriors alcaldes de Montcada, i per tal d'evitar el pagament del personal dels passos a nivell, va començar a posar tanques i filferro de punxes a tots els passos a nivell.

Davant aquesta situació, els veïns i l'Ajuntament tallaven cada dia el filferro i obrien el pas, mentre que la companyia de ferrocarril a l'endemà tornava a tancar-lo. Així van estar quatre mesos fins que les autoritats de Montcada, incloent el Marquès de Pinzón, van anar a parlar directament amb el Gobernador.

L'article ens diu que els més afectats i, per tant els que més protestaven, eren els veïns de Mas Rampinyo. No sabem si el pas que afectava més era el del Pas dels Canons (carretera Vella), el de la corva de Aismalibar o algun altre.

El periodista, en relació a les accions de la companyia de ferrocarril, que es considerava amb tot els drets de tancar els passos a nivell, fa una afirmació que cal enmarcar, dient que és "un derecho que la compañía no tiene ni puede tener nunca".



Fons: El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 73, no. 191 (10 agosto 1930)

dimarts, 24 de desembre de 2019

I com a regal de Nadal, una recopilació de les postals que hem elaborat aquest any 2019. Esperem que us agradin.


Gener 2019

 Febrer 2019


 Març 2019


 Abril 2019


 Maig 2019


 Juny 2019


 Juliol 2019


 Agost 2019


 Setembre 2019


Octubre 2019


 Novembre 2019



 Desembre 2019




Bon Nadal.

divendres, 20 de desembre de 2019

 En una publicació d'art orientada a exposicions de quadres, del gener de 1934 trobem un pintor de nom Marià Pidelaserra i Brias (Barcelona 1877 - 1946).

Sabem que Pidelaserra va estar pintar el Vallès, la Conreria i a Montcada. A la revista, un dels quadres que ens crida l'atenció és el següent, amb títol "El Revolt"i pintat el 1933:


Sense cap mena de dubte es tracta de Can Fontanet i el camí que actualment forma la carretera de la Roca. El Revolt que parla el títol del quadre era un camí que certament existia antigament. Veiem algunes fotografies del mateix indret, on la casa, el teulat, els pallers i el camí poden apreciar-se correctament.

Fotografia del fons familiar personal. El tiet del meu avi, de Can Fontanet, és retratat a l'alzina. Veiem el camí del 'Revolt' que s'uneix al camí principal (avui carretera de la Roca).
 
 Can Fontanet i els pallers. Mateixa època que el quadre.

El Revolt del camí. Inclús podem veure el pas d'aigua per sota el camí, a l'esquera, que també surt dibuixat al quadre

Això no és tot. Si revisem més quadres de Pidelaserra trobem molts que sospitosament s'assemblen molt a paisatges de Mas Rampinyo. Un exemple del que pot ser el riu Besòs iq ue anomena "Riu Quiet", també de 1933:


I què en diem d'aquest altre, també de 1933 anomenat "Cap al tard", on l'aspecte de la masia de primer terme, amb els seus pallers, torna a ser Can Fontanet, més amunt Ca la Roseta i Can Matllo... i al fons Can Moia?

Cap al tard. 1933

Veiem una imatge de Can Moia, just des de l'altra banda:



El següent quadre porta per títol "Mas Rampinyo", a una de les zones de la vall, pintat igualment el 1933:


 Marià Pidelaserra, un pintor que va inmortalitzar el nostre paisatge, el 1933.

Fons: Publicació de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art: Volum 1, núm. 04 (gen. 1934)

dijous, 19 de desembre de 2019

La Fundació Cultural Montcada ha presentat aquesta tarda el nou número de la Revista Quaderns, una publicació semestral que aquest desembre veu la llum el seu número 39.

En aquesta edició, la Fundació ha volgut retre un homenatge a la seva Presidenta, Núria Cervera, Filla Predilecta de Montcada i que va morir aquest estiu.


 A la presentació s'ha aprofitat també per donar a conèixer al públic el nou Arxiu Històric de Montcada i Reixac, que enguany es pot accedir digitalment des de l'adreça https://www.fundacioculturalmontcada.org/arxiu/

La  revista Quaderns es pot adquirir a la seu de la Fundació Cultural Montcada, al Carrer Major, 47. Podeu consultar els números que us interessin clicant aquí.





divendres, 13 de desembre de 2019

Durant el segle XIX hi van haver tres guerres guerres civils anomenades guerres carlistes i diversos alçaments. Les tropes militars campaven pel territori amunt i avall.

Per exemple, durant la tercera guerra carlista, entre el 1872 i el 1876 tenim la primera referència escrita del topònim de Mas Rampinyo, en concret al setembre de 1874 (llegiu clicant aquí).

La següent fotografia la va prendre el fotògraf Antoni Esplugas a la dècada de 1870 i veiem tropes militars esmorzant a Montcada.

 715. Tropas almorzando en Moncada. A. Espligas. Barna.

Fixem-nos en els vuit membres de la tropa.


Inquietant també  la mare amb els fills amb una ferida encara sagnant a un ull.



divendres, 6 de desembre de 2019

La següent imatge, provinent d'un clixé de vidre realitzada el 1915 ens mostra un riu Besòs ple de vida, amb un cabdal d'aigua considerable.



És visible Sant Pere de Reixac i a l'esquerra Ca l'Alcalde o la Torre Blanca, un edifici neoclàssic amb elements modernistes del promotor i terratinent  Carlos de Llanza i Mata, el 1903.

Segons el web de Patrimoni de Montcada i Reixac, La Torre Blanca consta en els Registres d’Edificació de l’any 1903 a nom de Carles de Llanza i Mata, membre de l’aristocràcia catalana, qui va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada permís per edificar una casa d’estiueig per a ell i la seva família en terrenys de la seva propietat situats a Reixac.

Llanza representa el sector més benestant de l’aristocràcia catalana, amb important vinculacions polítiques i familiars, amb implicacions en la darrera carlinada l’any 1900. El seu poder econòmic els va permetre acumular propietats en diferents sectors del municipi, sobretot a Reixac i Mas Rampinyo, com la masia de Can Fontanet, propietat de Manuel de Llanza i Pignatelli, duc de Solferino.

Per a la gestió de tot aquest patrimoni, la família Llanza nomena administrador a Estanislau Abadal, qui des del 1901 i fins al 1918 va ser alcalde  de Montcada, el qual va emprar la casa com a residència. És per això que avui se la coneix com a ca l’Alcalde.

diumenge, 1 de desembre de 2019

L'any 2019 s'acaba. En un mes encetarem la dècada dels anys 20. Esperem que com els feliços anys 20 del passat segle, plens de llum, color i vida.

Uns colors com els de la postal d'aquest mes de desembre. Una fotografia que vaig realitzar l'abril d'enguany, a la zona de Mas Duran, antiga ubicació dels polvorins de l'exèrcit espanyol.



Els plàtans d'ombra que es veuen a la dreta fan un cercle perfecte de sinuoses formes que ens recorden cossos o cares plantades en un bell jardí. Una paridòlia que desapareix si ens movem una mica.

Avui alguns es pregunten el per què d'aquesta curiosa forma de plantar els arbre.

Doncs bé, sense ànims de saber la finalitat exacta, recordo als anys 90 una bassa de formigó rodona dins aquests plataners, plena de pneumàtics de cotxe i camió que algú (els militars dedueixo) van deixar allà, entre l'aigua verda que acumulava la bassa.

Els arbres protegien la bassa de mirades zenitals aèrees, de igual mode que els arbres també ocultaven els barracons, els polvorins i altres instal·lacions militars amagades a la zona.

Passeu un bonic mes de desembre.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici