Montcada i Reixac

A l'Arxiu Municipal de Barcelona trobem un bonic document, signat per Antoni Rovira i Trias el 5 d'abril de 1868 on podem veure la planta i l'alçat de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac.

Tasca finalitzada!

Després de vuit anys posant ordre a les sèries de Postals de la Litografia Thomas, vaig arribar a identificar totes les sèries i postals que es van editar, on Montcada era la protagonista de cada imatge.

Totes les postals, excepte una.

Tot just al Juliol de l'any passat em restava identificar una postal que no havia trobat enlloc, però que existía: La postal número 6 identificada amb el codi 3534 de la primera sèrie que es va editar, a la primera dècada del segle XX.

El passat mes de juliol, just un any després de trobar aquesta incògnita, el dubte es va esfumar. La postal va aparèixer. És la postal més rara i inèdita de Thomas i amb ella la col·lecció ara queda completada.

Vegeu tota la col·leció prement aquí.

Aquesta imatge dels anys 10 del segle XX, fruit d'un clixé de vidre, ens mostra la sortida del rec comtal a l'exterior. Es tracta d'un petit testimoni de l'abans i de com es pot gaudir ara del lloc, tot havent preservat aquesta infraestructura, tal i com era.

Aquesta imatge, del fons de la Fundació Cultural Montcada em resulta molt atractiva.

Tot resseguint el camí de l'aigua, l'infant, com un adult ha vist un detall que l'ha fet distreure per uns instants.

Avui volem donar-vos a conèixer unes imatges de la casa i parc de les aigües i la mina del reixagó en unes imatges de finals dels 80.

Fons: Manuel, Pere de. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Encara no fa cent anys que aquestes persones van deixar-se fotografiar a la Casa de la Mina del Reixagó.

Una senyora amb vestit a ratlles i un somriure, un nen amb pantalons curts assegut i una altra dona vestida de negre al fons, junt amb el fotògraf que va immortalitzar el moment, són els personatges que es dedueixen a l'indret aquell dia.

La tècnica fotogràfica encara força desconeguda i fotografiar-se a certa distància encara era habitual, com es pot comprovar a la següent imatge del mateix moment.


Les dos senyores assegudes a la vora de la sortida del rec i el nen, que segurament ja tenia ganes feia estona, ara fent el mico enfilat a la reixa. Sembla que la dona del vestit a ratlles aixeca la mà i es dirigeix al nen, potser tota esverada, que ens fa pensar que és la seva mare.

No hem canviat tant des de llavors. Tant com ara o bé d'aquí cent anys més, aquestes situacions es tornaran a repetir.


Després de revisar desenes de imatges del rec Comtal he pogut trobar amb gran il·lusió una altra fotografia del mateix dia, on surten els tres mateixos personatges, on ara sí podem distingir els seus rostres.




La imatge mostra les dos dones i el nen de camí cap a la zona de l'actual barri de Vallbona, al costat del rec comtal, gairebé com estava fa no massa temps. Al fons el turó i la capella de la Mare de Déu del Turó.

En un alter grup de clixès he trobat també una altra imatge del mateix indret i persones, assegudes al rec i malgrat la mala qualitat, es pot distingir la senyora del vestit de ratlles:


I ja per curiositat, he pogut trobar altres sèries de clixés on surt una senyora amb el mateix vestit, però en altres indrets, com és el carrer Colón o bé enfilada dalt un talús a la torre de Can Oriol:


Els mateixos clixés mostren altres imatges d'una família al carrer Colón, pel que podem vincular aquestes persones amb barcelonins benestant de vacances a Montcada.


El repte ara és trobar altres imatges de la senyora amb el vestit a ratlles.

Actualització: L'amic Ricard Ramos ens ofereix una nova imatge de la família de la senyora del vestit de ratlles, juntament a l'acompanyant que sembla vestir de dol. En aquesta ocasió podem veure millor el seu rostre:


A més, ens proporciona una dada de gran interès, on la dona del vestit a ratlles, surt en una altra fotografia en un pati posterior, dels que eren habituals al carrer Montiu. D'altra banda també existeix una altra fotografia on la senyora del vestit es troba al davant "Villa Ángeles", posteriorment coneguda com la torre Hubner (rellotger), on es fa referència a "Los colonos de nuestra torre 1920".



.